Quan van aparèixer els jocs indie a la meva taula habitual de cop vam descobrir una cosa: un joc podia estar dissenyat per posar als personatges jugadors al centre de cada sessió. Això volia dir que l'aventura, el mòdul, la campanya no era tant important com podia ser allò que el sistema oferia per construir històries.
Per mi aquest descobriment va venir del Burning Wheel, joc que va transformar la meva perspectiva sobre com dirigir una partida de rol.
Ja no es tractava de preparar una gran aventura on, de manera més lineal o més oberta, els personatges seguien el guió sinó treballar per tenir un bon grapat de recursos a punt (girs, escenes, espais, reaccions de secundaris...) per portar a la taula davant les històries que sorgien del rerefons i accions dels personatges jugadors.
Això no vol dir que deixés de preparar el guió de l'aventura, la campanya o l'escenari de campanya. Vol dir que això no era el principal. En certa manera em sentia que tornava a l'època d'exprimir la caixa vermella de Dalmau Carles on tot era possible...
De cop m'he vist aplicant aquesta manera de fer a tots els jocs. N'hi ha on el sistema preveu molt aquest tipus de funcionament i l'inclou en forma de mecàniques vàries (Blades in the Dark i Monstre de la Setmana per dir-ne dos que m'estimo...).
I què passa amb els clàssics? I amb els clàssics renovats?
Amb el Warhammer Fantasy Roleplay 4a edició, els seus creadors han incorporat un munt de regles, subsistemes i apartats que han transformat un joc clàssic, molt centrat en bones aventures, trames i dolents en un joc que, si el grup vol, es pot centrar completament en els personatges.
Aquestes reflexions es basen en la meva experiència directa com a DJ de Warhammer, que vaig començar la Campanya l'Enemic Interior en partides mensuals ara fa 2 anys, portem 15 sessions presencials, amb un grup de 7 jugadors (amb alguna baixa i alta pel camí).
Primer anem a analitzar els temes que sorgeixen directament de la creació de personatges. El nou joc incorpora molts elements que creen espais d'interpretació i narració de fets centrats en el PJ:
- La condemna: els PJs humans (més del 80%), saben de forma profètica com moriran. Si moren d'aquesta manera el seu següent PJ guanya part dels PX que tenia el difunt... (i una petita confessió: a la partida online que faig adaptant la campanya de Mythras la Illa dels Monstres a Warhammer i on el grup està format exclusivament per nans, també els hi he fet tirar a la taula de la Condemna...)
- La motivació: a priori els punts de Fortuna semblen més valuosos que els de Resolució, però amb més hores de joc a les espatlles tots hem començat a veure que no és així. I com es recuperen aquests punts? Doncs interpretant la teva Motivació, que sol ser una paraula o petita frase que impulsa la vida del teu personatge (p.e. curiositat, sed de poder, la imatge personal...).
- Ambicions (individuals i de grup): els PX venen pel que s'aconsegueix a les aventures, però els personatges i els grups es marquen unes fites, anomenades ambicions, que també donen PX. Les de curt termini 50PX i les de llarg termini 500PX! Al grup, les de curt termini considerem que s'haurien de poder assolir amb 2-3 sessions de joc. Amb 15 sessions, només 2 personatges han assolit la seva Ambició a llarg termini i van ser moments emocionant!
- Corrupció i pecat: el contacte amb el Caos ha esdevingut quelcom més quotidià, més habitual que en anteriors edicions. I té un efecte més perniciós, més subtil. Al grup tenim un PJ mutant, la resta no ho sap (detall important pel Sacerdot Guerrer de Sigmar) i el jugador s'està treballant subtrames per baixar la corrupció i, a la llarga treure's les mutacions....
Després hi ha tot el sistema de carreres, nivells de carrera i (novetat important) les classes socials. La lectura del capítol de carreres és un espectacle: si no entres en l'ambientació amb aquesta lectura és que no hi entraràs mai. A més el sistema de pujar de nivell en una carrera s'ha refinat i ara el jugador ha de ser estratega alhora d'escollir els canvis que vol fer per què cal vigilar molt l'accés a talents que tens a cada nivell. Per no parlar de les mini-llistes d'equip de cada nivell que donen molt de joc a taula.
Ja en la pantalla ens parla que WH4 és un joc on el tema de la lluita i enfrentament de classes socials és important. I tant que ho és! Interactuar amb gent d'altres classes socials pot estar ple de bonificacions o penalitzacions; el cost de vida de cada classe social pot ser una llosa per segons quins aventurers...
I per últim, la cirereta del pastís, el joc et planteja un seguit de regles optatives per simular les accions dels PJs entre aventures. Fes-me cas: no obviis aquestes regles!
Des de inventar coses a guanyar favors de famosos; des d'aprendre habilitats estranyes a la teva carrera a difamar algun enemic... animen molt les campanyes i alhora doten de profunditat als personatges.
Ja veus, un clàssic molt ben renovat. Em té el cor roler robat..
