Summerland

Summerland, de Greg Saunders, és un joc post apocalíptic atípic: d'un dia per l'altre el món es lleva absolutament cobert d'una frondosa vegetació, i la major part de la població ha mort pel cataclisme o s'ha vist atreta a l'interior de les profunditats del bosc -anomenat el mar de fulles- per no sortir-ne mai més; acabant de manera efectiva amb la civilització tal i com la coneixem. Només resten petites comunitats recloses i aïllades, comunicades entre elles pels drifters -gent amb traumes mentals, els quals els protegeixen dels "cants de sirena" del bosc; els personatges jugadors.

La raresa de tot plegat, i una de les gràcies del joc, és que no s'explica el per què del cataclisme, deixant-ho obert per què els jugadors ho explorin si ho creuen necessari. Tanmateix, no sembla ser el seu objectiu, ans que utilitza l'ambientació com com una "excusa" per crear tensió, més que no pas com a element d'exploració per se.

Dirigeix: nyarla59
Juguen: mobuttu, manel

El joc tracta de com els PJ s'han d'enfrontar amb els seus traumes per poder-se curar i ser de nou acceptats en alguna comunitat. Al final, hom se n'adona que l'ironia del joc rau en el fet que els suposats "malalts mentals" estan molt més equilibrats que no pas les comunitats a les que volen accedir.

La principal mecànica del joc, i la més interessant, es centra en la curació del trauma del personatge. L'avantatge mecànica d'enfrontar-se al trauma és dóna daus de bonificació a l'acció relacionada amb aquest (paral·lelament possiblement també estressant al personatge i/o curant-lo).

En la creació del PJ es defineix el trauma de forma molt poc detallada, laxa si es vol, doncs anirà agafant forma a mesura que se'n vagin definint els detalls durant la partida. Tot i que en el joc no ho explica, quan es juga, es nota com inicialment utilitzar el trauma per afavorir el personatge és relativament senzill, a causa de la poca concreció en la seva definició: el jugador ha d'explicar com una escena on vol tenir daus de bonificació està relacionada amb el trauma i afegir-la a la descripció del trauma. Tanmateix, en anar detallant el trauma, cada com es fa més difícil trobar una escena que s'ajusti a la definició cada com més precisa, de tal forma que la seva curació es fa més complicada!


La partida, al meu entendre molt ben plantejada per en nyarla59, i copsant perfectament l'ambientació, enfrontava moralment a dues comunitats i portava directament a una decisió ètica per part dels jugadors.

Els comentaris sorgits de la partida:

mobuttu

Es tracta principalment d'un joc per fer One-Shots o partides curtes (ideal per fer una partida amb gent no iniciada). A no ser que es modifiqui el ritme de curació de trauma.

Ambientació molt laxa però molt potent. Es poden fer campanyes tipus "Lost", on de mica en mica es va descobrint el causant del cataclisme; que en el meu cas atribuiria a un atac alienígena, mentre que en nyalra59 es decantava per quelcom més espiritual.

M'agrada molt l'ús "narratiu" de l'equipament i en general l'assignació de dificultats. És veritat que la impressió inicial que em deia que el sistema de joc era contraintuitiu (menys daus quan més fàcil és l'acció), en joc no es nota gota.


nyarla59


M'agrada que estigui plantejat des de  la senzillesa i tambe el contrast que els que no poden viure en
societat son els que l'han de salvar per què estan traumatitzats i al final  son els mes normals de tots.


Manel

Adequat per sessions úniques o aventures curtes, o bé esgotar-lo en una "megacampanya" ajustant el trauma per tal de que el PJ no es curi tot just començar.

Sistema senzill i elegant, que permet al narrador aplicar solucions a múltiples situacions sense fer trontollar la mecànica ni haver de tenir un màster en matemàtiques o dissenys orbitals.

La part del trauma està molt ben resolta i dóna al personatge el punt evolutiu del que manca al no haver-hi pxs. tot i així, les situacions traumàtiques són d'alt risc per la rapidesa amb que poden augmentar/disminuir. La definició in crescendo del trauma és divertida per si mateixa.

Ambientació atractiva, però aparentment limitada. Això és una apreciació bastant prejutjada, perquè com que no m'he llegit el manual, ignoro el seu potencial real.