Aquest és un
actual play d'una sessió de Torchbearer que vam mig improvisar durant les
vacances de Nadal. Un d'aquells dies que intentes invocar al grup de rol però
la tirada no és del tot exitosa i només érem 3: dos jugadors i jo dirigint.
Casualment no era
la primera vegada que Pitpelut i Loth Maul anaven sols d'aventures, podeu veure
com els hi va anar l'anterior vegada aquí.
L'aventura comença
com tantes altres: el grup arriba a un poblet on descobreixen que el Turó
Espiral, un lloc màgic proper que consta d'un turó on es pot arribar al
capdamunt seguint un camí espiral (d'aquí, deduïm, li ve el nom) torna a estar
actiu. Sorolls de nit i algunes desaparicions fan pensar als vilatans que els
monstres el ronden de nou. A més un grup de quitxalla s'hi va acostar i va
trobar un grapat de monedes antigues....
Així que els
vilatans proposen als nostres aventurers que hi vagin a investigar i que matin
els monstres. A canvi els hi deixen endur-se el tresor. En Loth no acaba de
veure bé el tracte, com pensant que gent de bé com els vilatans haurien de
tractar-los a ells, dos rodamóns busca bregues, de manera més pomposa.
Al final en
Pitpelut convenç a l'elf i emprenen el viatge cap al turó. Un cop hi arriben
veuen que el turó té, al capdamunt, una entrada, bloquejada per una gran roca.
Al moure-la els hi surt de cop un estrany goblin, ple de penjolls i amulets… i
una llança!
El combat és ràpid
i letal pel goblin que cau sota l’espasa de Pitpelut. Rere el cadàver els
aventurers troben una escala que baixa cap al catau…. Baixant-la el nostre duet
d’aventurers preferits no perd la tradició de caure en una trampa, en surten
força indemnes però amb menys dignitat, això si.
L’escala duu a un
enorme hall subterrani on presideix la figura d’una estàtua de pedra. L’estàtua
té una gemma incrustada al front, en Pitpelut grimpa i la obté, sense que Loth
Maul se n’assabenti.
De les diferents
sortides que té el hall, el grup opta per la que els porta més avall, endinsant-se
al cor del turó… superant l’obstacle d’un forat arriben a un estrany magatzem
de substàncies màgiques fetes malbé, la majoria. Remenant per allà desperten
l’esperit d’un dels antics habitants del catau que posseeix un esquelet i els
ataca. Al final el fan fugir, però amb ell també la única àmfora que semblava
tenir quelcom de valor…
Després de tantes
emocions, i aprofitant la tranquil·litat del lloc fan campament per recuperar
forces.
Un cop recuperats
segueixen explorant aquesta part del catau fins que arriben a una enorme sala subterrània
que explica la funció de tot el catau. Aquesta caverna natural té uns enormes
cristalls de procedència desconeguda que fan del lloc un espai idoni per la
invocació d’esperits i elementals. I la prova més directe és que encara hi ha
un elemental de terra capturat en un cercle d’invocació!
Parlant com poden
amb la criatura màgica decideixen alliberar-la a canvi d’un mapa d’un catau
farcit de tresors (o això diu l’elemental). Al fer-ho, i premiant-los per la
seva generositat, a més l’elemental els marca amb la Impromta d’Ernalda, deessa
de la terra.
Amb tot aquest
grapat d’experiències i vivències els nostres aventurers decideixen sortir del
catau i anar a Vila Dolça a recuperar-se i a esperar els companys de la
Companyia de la Rata Roja…
Quines noves
aventures viuran?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada