El Fin del Mundo: Holocausto Zombie d’Alvaro
Loman
Feia
temps que venia jugant amb els nous companys i tenia ganes de dirigir alguna
partida.
No
sabia que havia de fer ja que he estat molts d'anys en el "dique
seco" parlant de rol i soc un total desconeixedor dels nous sistemes de
joc, i això em feia por.
Vaig
decidir-me per una ambientació de zombies ja que, per una banda, soc un gran
seguidor de "The Walking Dead", i per l'altra, un dels companys havia
comprat el nou joc de Alvaro Loman i publicat per l'editorial Edge.
De
seguida em va cridar l'atenció el fet de poder interpretar-te a tu mateix i no
fer-te un personatge, més o menys, a mida.
En aquest mateix blog podeu veure les diferents entrades que he anat fent de la campanya que hem jugat.
En aquest mateix blog podeu veure les diferents entrades que he anat fent de la campanya que hem jugat.
PUNTS FORTS.
Després
de la campanya feta, vull destacar tres coses molt importants:
1. Les
ambientacions. Sota el meu punt de vista és el millor del joc. Crec que el món
zombie dóna molt de joc, i motiva especialment als jugadors, els quals en són
més o menys coneixedors. A part, les propostes d'ambientació són d'allò més
complertes, amb cronologia de fets, allò que coneixen els personatges i el que
realment passa, personatges no jugadors tipus i, sobretot, idees per al
desenvolupament de cada una de les sessions. També s'ha de tenir en compte que
hi ha 5 possibles ambientacions, totalment diferents i amb zombies diferents en
cada una d'elles, un punt molt important.
2. El
sistema de desenvolupament de les sessions. En aquest joc, el sistema o
narració s'estructura en tres escenes, donat a cada sessió un caire
cinematogràfic que m'ha agradat molt (introducció, nus i desenllaç). Es molt convenient
utilitzar aquest sistema i deixar la partida quan els jugadors han complit part
del seu objectiu però se'ls presenten nous reptes i/o possibilitats
d'aventures.
3. La
idea de representar-se un mateix. M'ha encantat, i de fet, crec que als
jugadors també. Tot i les reticències inicials, la idea de que tu mateix és el
que s'enfronta a la fi del mon m'ha permès tractar amb jugadors no tan
agressius, més conservadors. Això ha possibilitat noves formes d’enfrontar-se
als enemics, planejar retirades, plantejar-se el "i si no surt
bé....". També ha permès tenir-me a mi mateix com a jugador, realitzant
una aventura paral·lela a la dels personatges jugadors que ha coincidit amb el
final de les sessions que hem jugat. (veure post en aquet mateix blog).
PUNTS FEBLES.
Es una
opinió però no m'ha acabat d’agradar el sistema STRES de joc proposat. Tal
vegada he estat jo amb la forma de dirigir o que no vaig acabar d'assolir el
sistema però al final he optat per fer un sistema gairebé totalment narratiu,
sense tirades en les sessions.
Segons
la meva opinió, en el llibre falten exemples de lluites entre els jugadors i
els zombies, ja que els exemples sempre es centren en conflictes entre PJ. En
les nostres partides, els conflictes 1vs1, PJcontraZombie, es resolien gairebé
automàticament a favor dels PJ (tal vegada té a veure l'ambientació que vaig
escollir, en la qual els zombies tampoc semblaven molt perillosos). Però també
crec que hi fa la poca definició del personatge (els sis atributs tal vegada
semblen suficients però la valoració de 0 a 3 tal vegada es insuficient) i que manquen
habilitats.
La
meva solució fou optar per el realisme, és a dir, si el jugador sap fer-ho o ho
ha vist fer, al joc pot intentar-ho i això crec que va funcionar força bé.
ANÀLISIS FINAL.
Finalment
he de reconèixer que m'ho he passat d'allò més bé jugant a "El Fin dels
Mundo: Holocausto Zombie".M’ha encantat utilitzar mapes de Girona i altres
pobles, buscar zones i amagatalls, visitar la zona ón els personantges es van
"atrinxerar" per tal de buscar punts febles. Crec que és un altra
dels punts forts del joc si es sap aprofitar, la utilització dels espais
coneguts pels jugadors, la qual cosa el fa tornar-se més real.
També
he de reconèixer que m'ho he passat genial ideant "el guió" o
l'aventura en si, amb força “sidequests” que permetien els jugadors no
dedicar-se exclusivament a la recerca de recursos i queviures per fer front a
l'apocalipsi. De fet, en certs moments, tenia la sensació de crear una telenovel·la
al més pur estil TV3!.
I
afegir també que, per 20 €, crec que és un joc que perfectament es pot adquirir
per fer una gran campanya.
Una
altra cosa que no tinc tan clara és la continuïtat del joc, ja que tornar a fer
una partida on torna a haver-hi la fi del món, potser no atreu tan de nou als
jugadors...
1 comentari:
Bona reflexió Rafel!
Coincideixo en tot amb tu amb excepció de la idea de jugar com un mateix. Tot i que està bé al principi a mesura que avançava la trama es va fer un xic pesat.
Potser per què no tinc tants punts de personatges com en Mateu?
:-P
Publica un comentari a l'entrada