divendres, 14 de juny del 2013

Godlike

La gent juga aquests jocs per escapar a un món de fantasia i expressar la seva imaginació, no moren en una explosió o discutir si sent immune al foc et fa immune als incendis químics. Ho fa, i saps per què? per imperatiu dramàtic. Els jocs de rol són entreteniment. Els jugadors volen tenir la possibilitat d'escapar de l'explosió. [...] Perquè és un joc, una font d'entreteniment i no una simulació de realitat virtual.
-  Akashic soldier

I això és el que Godlike no permet.

El sistema vol resoldre amb una sola tirada moltes coses...i no se'n surt. Quan quelcom té sentit per una banda, ho espatlla per una altra. El triangle entre declaració-iniciativa-resolució és interessant des del punt de vista teòric, però a la pràctica mai l'hem acabat d'entendre, i se m'ha fet difícil passar de la ficció a la mecànica.

A part, la mortalitat del joc és abassegadora i antièpica. Tant els PJ com els PNJ malden per disparar primer o agotzonar-se en un forat. Hi haurà gent a qui li agradarà aquest nivell de simulació; a mi no.