Cròniques Ratolines 1: Salvant Pissol

L'aventura va ser una missió per en Panotxa (Quim) i l'Enfarinat (Txus) dos guàrdies ratolins que estaven repartint el correu després del dur hivern de 1149, un hivern ple de neu i fred.

Enfarinat

Sortien els nostres protagonistes d'Aiguafosca i es dirigien cap a Pissol quan van decidir parar un moment al sol, a escalfar les potes mentre tastaven el vi de nous amargants que havíen comprat a la darrera vila. De cop veuen que de lluny s'acosta un jove ratolí corrent, amb pressa. Quan en Ton, aquest és el nom del jove, veu que ha trobat dos membres de la Guàrdia Ratolina es posa molt content. Esverat i nerviós explica que la seva vila, Pissol, s'està inundant!

L'Enfarinat de seguida, seguint la seva creença d'ajudar i servir, decideix que salvar la vila serà el seu proper objectiu mentre que Panotxa pensa que aquesta serà una bona ocasió per treure alguna cosa de profit (redacció de fites).

Quan arriben a la vila la situació és pitjor del que pensaven. La gent està en estat de pànic i l'alcalde Alfons està totalment desbordat. Per sort en Panotxa l'espavila amb una bona bronca i es posen a construir algunes rases i dics de contenció. La cosa no surt gaire bé i, a part de quedar exhausts, els nostres protagonistes no queden gaire ben vistos pels vilatans de Pissol. El fet que en Panotxa s'hagués dedicat a construir-se un flotador tampoc va ajudar gaire...

Panotxa

Un cop ressolta la primera crisi a la vila, els guàrdies decideixen afrontar l'arrel del problema: el dic que han construït dos castors al estany proper. Com que els castors són, a part de massa grossos per matar-los o foragitar-los, animals molt obstinats la missió és quasi impossible!

Al final amb l'ajuda de les patrulles de peons de Pissol els guàrdies inicien la construcció d'un sobreeixidor per drenar el dic i baixar el nivell d'aigua. Els castors, però, no desisteixen en la seva intenció de mantenir el dic com està. El conflicte és llarg i dur, però quan sembla que els castors estan a punt de vèncer, en Panotxa apela a la seva ratolinitat i el sobreeixidor és construït sense haver de desfer el dic (un conflicte que acaba en empat).

Un cop acabat el Torn del Director de Joc  vam passar al Torn del Jugador. Com que no hi havia hagut oportunitat de guanyar checks amb els trets, només tenien un acció cadascún. EN Panotxa va intentar engalipar als vilatans a través del seu coneixement de rondalles per què li fessin un donatiu, i l'Enfarinat volia formar als vilatans sobre com mantenir el sobreeixidor. Tots dos van fallar les seves tirades. És més l'error de'n Panotxa va resultar en el compromís d'anar a la vila de Nus (Burl) on l'alcalde Alfons sospita hi ha negocis turbis...

Alguna reflexió sobre la partida:

• El Mouse Guard segueix agradant-me molt com a joc ràpid i fresc. També m'agrada molt com fomenta les descripcions i la interpretació.
• L'aventura prefabricada no s'ajustava gaire a les habilitats dels personatges i això es va notar.
• És molt xulo veure com d'una aventura ben senzilla ja se'n desprenen mil ganxos per a properes sessions: la mala fama dels guàrdies a Pissol, les consequüències del mal manteniment del sobreeixidor i la investigació de la vila de Nus).