Apocalypse World, com el seu nom indica és un joc post apocalíptic. El joc està enfocat des d'una vessant més "adulta" que d'entrada em resultava interessant (sóc fan de Miguel Angel Martin). Però he topat de ple amb el text, un text carregat de paraules malsonants, argot i demés, que pretén resultar evocador i en canvi resulta evasor, ves, que n'he fugit. Hi ha massa jocs interessants per llegir, així que no crec que li doni una altra oportunitat.
M'agrada: Classes de personatges molt centrades a la temàtica.
No m'agrada: El sistema de moviments (habilitats) amb regles i regletes se'm fa pesat. El sistema de confiança ja no em va convèncer a The Mountain Witch. I de la redacció ja no en parlem...
Diaspora. En Menecrates n'ha fet una ressenya prou bona. M'agrada la ciència ficció sense concessions, per tant algun dia hi jugaré.
M'agrada: El sistema de creació comunitària de cúmuls, sistemes solars connectats per nusos de salt. El sistema de "combat" social.
No m'agrada: El sistema de flux de punts de FATE. Les vegades que hi hem jugat no m'ha acabat de convèncer, hi falla quelcom (pel meu gust) i encara no tinc clar per on agafar-lo.
Metropole Luxury Coffin, és un petit joc cyberpunk, tots els jugadors viuen al mateix hotel d'habitacions-capsules d'on en volen sortir, o sigui, ascendir socialment fins a ser capaços de viure en un lloc menys rònec. El joc és poc més d'una descripció de l'hotel i de l'explicació del sistema, al cap i a la fi és un joc presentat en un concurs de creació (del qual va ser guanyador). No crec que hi jugui.
M'agrada: Els diners i la moda com a marcadors socials, un referent cyberpunk, estan sistèmicament molt ben implementats.
No m'agrada: L'apartat de consells pel master, cal treballar-lo més.
A Taste for Murder, és un joc de rol sense master, que emula els relats i l'ambient detectivesc d'Agatha Christie. Anys 30, els membres d'un casalot anglès descobreixen que un d'ells ha estat assassinat i amb l'arribada d'un detectiu es descobrirà el perquè. En el joc el més important és la interpretació dels personatges i la conversa anglesa (l'art de la xerrameca, de fer marrada per arribar al destí) i les seves relacions. La proposta em sembla molt interessant i jugar-lo suposa tot un repte per mi, que sóc jugador de poc "rol lliure". A provar.
M'agrada: Que el personatge assassinat a la primera ronda, sigui el que interpreta el detectiu a la segona. Que premiï la interpretació i les decisions consensuades.
No m'agrada: ?. Potser serà massa difícil per mi, ja que pràcticament és un exercici de teatre improvisat.
Atomic Highway és un joc post-apocalíptic escrit des de la vessant més cinematogràfica del gènere. És un joc de rol escrit des de la vessant clàssica del terme. No aporta res de nou en cap aspecte, així que no crec que surti de la lleixa.
M'agrada: La mida i les explicacions de joc el fan òptim com a primer manual de rol, així sí des de la vessant clàssica.
No m'agrada: El manual no aporta res de nou ni al gènere, ni com a sistema.
Remember Tomorrow és un joc cyberpunk, sense master que captura molt bé l'essència del gènere i et dóna eines per treure-la a taula. Després del fiasco del fiasco, m'agradaria provar un joc narratiu sense master i aquest serà l'escollit.
M'agrada: Les taules de complicacions i eines un sistema senzill per introduir elements. Que hi hagi condicions de final de la història.
No m'agrada: ?. Hauré de jugar-hi per esbrinar-ho.
Blowback és un joc sobre espies a la llista negre a l'estil dels Mites de Bourne o de la sèrie Burn Notice (Último Aviso). El joc està estructurat en treballs o missions amb tres fases: planificació, execució i blowback (terme que significa les conseqüències imprevistes d'una operació). Tot i que tinc diversos dubtes amb el sistema com a concepte m'agrada i li donaré una oportunitat.
M'agrada: Les tres fases del joc, cadascuna afectant sistèmicament a l'altre. La piràmide de pressió incremental del director de joc.
No m'agrada: El sistema de relacions, molt semblant a Mountain Witch o a Apocalypse World, no acabo de veure-ho clar, després de trobar-me'l a tres jocs, el millor serà deixar-se de prejudicis i provar-ho.
1 comentari:
Doncs no estem gens d'acord en la valoració que fas de l'Apocalypse World. Per mi va ser una de les millors lectures roleres del darrer any. L'argot i paraules malsonants no em van molestar i la sistematització de l'estil de direcció de joc és molt clarificadora (per aquells qui ocasionalment o per costum dirigeixen en aquest estil de manera intuitiva també). Els moviments funcionen molt bé, donen molta llibertat al jugador a l'hora de jugar el seu personatge ja que només han de tirar quan una acció coincidixi amb un dels moviments, de manera que no es fica gaire pel mig, i fallis o passis la tirada passa alguna cosa interessant. D'altra banda, no veig gaire com s'assimila l'atribut d'Història amb els altres personatges a un sistema de confiança però tampoc he jugat gaire a jocs que en facin servir (Cold City durant un breu periode per forum).
Canviant de tema, vaig poder jugar l'A taste for murder el darrer cap de setmana i els resultats van ser prou bons. El que va costar més, com ja apuntes, es la interpretació-teatre improvisat. Tot i així, molt recomanable.
Publica un comentari a l'entrada