Acabo de llegir el Rifts Australia, i em ve de gust fer-ne una breu ressenya.
El manual segueix la típica estructura dels World Books de Palladium: informació, classes de personatges, noves races i equip.
Què m'agradaria destacar?
La primera cosa és que aquest és un llibre que està pensat com a l'inici d'una trilogia que no va veure mai la llum. Rastrejant pels fòrums he llegit que l'autor i l'inenarrable Kevin Siembieda no van quedar igual de contents amb el resultat final i per tant l'autor ja no va voler escriure més per Palladium....
A part de la "clàssica anècdota" dels problemes que representa treballar amb Mr. Siembieda, us he de dir que el manual m'ha agradat. Té coherència. I, molt important per mi, no necessita cap altre world book de Rifts per jugar-lo.El manual segueix la típica estructura dels World Books de Palladium: informació, classes de personatges, noves races i equip.
Què m'agradaria destacar?
La primera cosa és que aquest és un llibre que està pensat com a l'inici d'una trilogia que no va veure mai la llum. Rastrejant pels fòrums he llegit que l'autor i l'inenarrable Kevin Siembieda no van quedar igual de contents amb el resultat final i per tant l'autor ja no va voler escriure més per Palladium....
L'ambientació:
Australia és un escenari molt apocalíptic, amb grans zones deixades de la mà de déu i dues grans ciutats tancades en si mateixes. L'ambientació s'insipira clarament en Mad Max i pel·lícules per l'estil. Motoristes salvatges que viuen en clans, poblats que lluiten pels pocs recursos (aigua i combustible) i dues ciutats que semblen sortides d'un planeta futurista, altament militaritzades i que veuen en tot el que ve de l'exterior una amenaça.
La descripció del terreny, les zones i els monstres està ple de referències a la cultura aborígen (que havia de formar el gruix del 2n manual de la trilogia) i les classes de personatge tenen totes un toc molt ausie, m'agrada com expliquen el rerafons a partir de les classes de personatge.
En l'apartat de les noves races l'autor es modera: uns koalas humanoides caçadors de dimonis, uns homes cocodril i una raça d'homes de les ombres que poden passar a ser bidimensionals (inspirats en pintures prehistòriques australianes). Donen un toc d'exotisme però sense arribar a l'aberració descontrolada d'altres manuals de la casa. Com a homenatge al mític Mutants Down Under hi ha una nova classe que és el mutant, on pots dur a un personatge tocat per l'Apocalipsi i tires un grapat de taules per veure què ets, quin aspecte tens i quins són els teus poders.
Australia és un escenari molt apocalíptic, amb grans zones deixades de la mà de déu i dues grans ciutats tancades en si mateixes. L'ambientació s'insipira clarament en Mad Max i pel·lícules per l'estil. Motoristes salvatges que viuen en clans, poblats que lluiten pels pocs recursos (aigua i combustible) i dues ciutats que semblen sortides d'un planeta futurista, altament militaritzades i que veuen en tot el que ve de l'exterior una amenaça.
La descripció del terreny, les zones i els monstres està ple de referències a la cultura aborígen (que havia de formar el gruix del 2n manual de la trilogia) i les classes de personatge tenen totes un toc molt ausie, m'agrada com expliquen el rerafons a partir de les classes de personatge.
En l'apartat de les noves races l'autor es modera: uns koalas humanoides caçadors de dimonis, uns homes cocodril i una raça d'homes de les ombres que poden passar a ser bidimensionals (inspirats en pintures prehistòriques australianes). Donen un toc d'exotisme però sense arribar a l'aberració descontrolada d'altres manuals de la casa. Com a homenatge al mític Mutants Down Under hi ha una nova classe que és el mutant, on pots dur a un personatge tocat per l'Apocalipsi i tires un grapat de taules per veure què ets, quin aspecte tens i quins són els teus poders.
L'apartat d'armes i equip també és molt mesurat. Moltes armes SDC i força d'MDC. Però sense cap excés massa cridaner.
Vull destacar un tema que em sembla important: hi ha un munt de mapes amb informació diversa de tota la illa. Això té molt valor, ja que els manuals de Rifts solen fluixejar en cartografia.
En resum: un agradable descobriment, la possibilitat de jugar un Rifts post-apocalíptic de veritat. És cert que molts dels elements clàssics del joc no apareixen (cybercavallers, juicers, glitterboys...) però les alternatives són suggerents i originals. A part que em sembla ideal per jugar a l'estil sandbox!!!
4 comentaris:
Quan vulguis ens hi posem! :)
Estaria bé, però en Mateu necessita alguna cosa menys mainstream....
Després del que estem jugant darrerament, fins i tot Rifts Australia em sembla indie. Em ve de gust jugar a un post apocalíptic i segurament Australia és el menys rifts de tots els rifts, o sigui que per mi endavant.
Ueeee! Ja et veig reperant el Coala Mutant amb parca MDC! :D
Publica un comentari a l'entrada