Jugant: Dark Heresy

Hi ha jocs que són tan previsibles que quan t'hi poses et sorprenen gratament. I en aquesta ocasió ha estat el Dark Heresy.
Com bé deia en Menecrates en la seva ressenya, és un joc que hauria estat una revolució fa deu anys. I per menor glòria de l'Emperador ha aparegut en una època en que el joc indie i narratiu obre noves possibilitats a l'experiència de joc i fa que qualsevol hack&slash basat en anar tirant daus quedi fora de lloc. Però curiosament això no passa amb el Dark Heresy:

- El sistema de joc és el mateix que el del nou Warhammer FRP. Prou senzill, prou complet, prou àgil. Un bon començament per entrar en matèria de manera còmode.

- El sistema de joc és prou senzill per ser tunejat: en la sessió d'ahir parlàvem de la facilitat amb què el gumshoe s'hi pot inserir, girant 180 graus l'experiència de joc per als jugadors més indies.

- L'ambientació és Games Workshop: gamberra, ominosament fosca, ambiguament maniquea, i amb un background d'il·lustracions i memes prou conegut per estar ben vestida i ser estimulant.

- La investigació i la infiltració de la Inquisició Imperial donen al joc un toc completament nou al univers de W40K que el converteix en un nou món per descobrir: com de difícil és infiltra-se en un planeta colmena? Quins perills assetgen en la investigació d'un planeta salvatge? Que amaga el cor d'un Space Hulk flotant a l'espai?

- I per últim, és W40K. És el mateix que passa amb el Rifts: el sistema de joc pot ser aberrant però l'ambientació ho és molt més i això fa que et deixi bon gust de boca. Arribar a un campament pacificador de la Brigada 97 de la Guàrdia Imperial és tan suggerent com travessar un segell metàl·lic de contenció del Caos de varis metres de gruix que es tancarà darrera teu. Senzillament Warhammer. Salvatgement divertit.

En resum: no és un joc per marcar paquet a Salgan al Sol ni perquè et sentin jugar els veïns, però sí per passar bones estones gamberres i delirants a cop de Bolter.

Purge the Unclean!!!