EFDM: Holocausto Zombie - Última sessió

La última sessió, que ràpid es diu...

Els jugadors estaven avisats, aquella nit era el desenllaç de la temporada, el tot o el res, a lo "The Walking Dead".

Arriba el nou dia amb dispars llunyans trencant el silenci del matí. Tot i la intensa pluja i el fred, els jugadors se n’assabenten que els ocupants d'un restaurant veí, que s'havien atrinxerant en el seu interior, poden tenir en problemes. Encoratjats, agafen els seus vehicles, les seves armes i es preparen per ajudar-los.

Quan arriben se n’adonen que tal vegada ja es massa tard, hi ha una munió de zombies que encercla el restaurant, del qual ja n’han trencat una finestra i comencen a accedir al seu interior però encara s’escolten tirs i renecs. Els jugadors decideixen intervenir...

Un realitza maniobres de distracció amb el tot terreny, tot evitant els zombies que hi ha escampats arreu i que el segueixen a mesura que fa sonar el seu clàxon. Els altres intenten fer neteja dels que enrevolten els restaurant, uns amb armes blanques i d’altres amb armes de foc. Finalment, i després d’una gran lluita, els zombies son reduïts, molts d’ells atropellats i desmembrats, però no hi ha hagut salvació per al pobre propietari del restaurant i la seva dona, que ha pogut escapar amb el seu fill, té un ferida important a la cama.

Un poc desanimats, els personatges tornen al refugi una vegada inspeccionat el restaurant. De sobte perceben quelcom que no funciona, algú ha tocat les seves reserves de provisions i material preparat per a l’escapada. I, a més a més, un dels homes del poble ha marxat, misteriosament, després d’advertir que ha vist una cosa estranya que vol investigar.

Els jugador, un poc cansats de la lluita anterior proposen sortir a investigar aquesta fugida que sembla relacionada amb el robatori dels queviures però el seny de les parelles els adverteix que s’està fent fosc i que el més assenyat es quedar-se a casa, protegint el refugi. Si ho diu la parenta, s’ha de creure, ja se sap...

I així, durant la fosca nit i per sobre dels llamps i trons que cauen, els jugadors senten l’arribada d’alguns vehicles a la zona del restaurant (aproximadament a un quilòmetre de distància). Lluny de parar-se, les motos de gran cilindrada (un dels jugadors ha reconegut el seu soroll característic), deixen els seus motors en marxa durant ben be una llarga hora. 

Els jugadors decideixen mantenir-se en l’amagatall, apaguen tots els llums que tenen i es preparen per a l’assalt però l’únic que escolten es que un dels veïns ha estat mossegat per el seu propi pare, una vegada que aquest hagi mort per una llarga malaltia que patia. 

Dues hores més tard, les motos tornen a engegar-se i enfilen el camí cap al refugi, a un ritme molt i molt lent i de sobte, quan arriben al costat d’una de les cases, es paren, agafen diverses coses de les seves alforges, es dirigeixen cap a la casa i en tornen al cap d’uns minuts. Finalment, tornen a les seves motos i, aquesta vegada si, continuen el seu camí a una bona velocitat.

Els jugadors, estranyats no saben el que passa fins que se’n adonen que els sorolls del motor no han fet res que atreure a un bon nombre d’infectats fins al seu petit poble. Això amenaça el seu refugi. Disposats a posar fi a aquesta situació es preparen per a sortir quan una música “heavy meta”l ressona en el poble. De sobte, els zombies que s’aproximen al poble es dirigeixen tots cap a aquell punt.

Un dels jugadors decideix que el més important és localitzar la font del soroll així que, desobeint les ordres de la seva dona embarassada, surt per la porta i rebuscat fins a trobar un gran equip de so.  Ràpidament, torna fins a la casa, esquivant diversos zombies pel camí.

Els zombies son al centre del poble però com a mínim sembla que les defenses resideixen i impedeixen l’entrada a la casa. Però una vegada més, els jugadors senten com un vehicle de gran tonatge entra al poble, embestint defenses, portes, i zombies per igual fins a fer saltar la porta corredera que delimitava l’accés a la parcel·la. Els jugadors, astorats, veuen com un camió blindat ha estat la causa d’aquesta destrossa.

I en aquest moment, un megàfon resona en la matinada: Quim? Quim? No t’amaguis.... Surt i ningú més sortirà ferit!!!!

Es tracta del meu personatge jugador, que una vegada abandonat a la seva sort en una de les primeres partides ha decidit venjar-se dels que no el vàren auxiliar.

 

Després d’una discussió sense èxit, el meu personatge estavella el camió contra la casa, fent saltar la porta i alliberant la seva càrrega d’infectats a l’interior de la casa. Els jugadors i PNJ corren cap als pisos superiors mentre al patí, el camió ha quedat encallat en la casa.

Finalment, els jugadors i PNJ aconsegueixen arribar al camió a través de la tirolina ideada per a poder fugir i en la seva fugida, arrollen sense pietat al meu personatge. El poble està infestat de zombies i les defenses no han pogut aguantar l’escomesa. Si més no, els jugadors sembla que n’han pogut escapar prou be, de moment...

En el post-final la critica del joc!

EFDM: Holocausto Zombie - Sessions 5, 6 i 7

En la següent sessió, en una astuta jugada, els jugadors aconsegueixen sortir del pavelló esportiu aprofitant una maniobra de distracció. Les informacions que han obtingut al poble són disperses, l’alcalde sembla controlar la situació però la seva dona està infectada, hi ha un grup de “dissidents” que no comulguen amb les idees de l’alcalde i la viuda del farmacèutic que ha quedat estranyament prendada d’un dels personatges.

 Una vegada retornats al refugi, es planifica el següent pas. Tots els jugadors es mostren d’acord amb que aquest refugi sembla només temporal i per tant, a part de fortificar les defenses sembla necessari establir una ruta d’evacuació per si de cas.

D’aquesta forma, el grup assalta un fàbrica propera on aconsegueixen un soldador elèctric, un generador, dos 4x4 i un camió de gran tonatge tot terreny. I el que semblava menys útil, unes brides que utilitzen per a fabricar una barrera impenetrable per als zombies (per a frustració del master!).

Els dies van passant en el poblet i entre les feines rutinàries i de reforç de baranes, succeeixen diversos fets remarcables en el desenvolupament de la història:

• La dóna mossegada al principi de l’aventura es recupera físicament i no es converteix en zombie (tot i així, el cop psicològic de perdre la filla i l’home en la mateixa nit ha estat molt fort).
• Arriba des del poble veí la dona del farmacèutic buscant una nova llar i, tal vegada, un poc de carinyo.
• Una de les veïnes del refugi ha estat assaltada i el seu menjar, arma i alguna joia ha desaparegut.
• Arriba, uns dies més tard, un grup de persones dirigides per un capellà, que han fugit de Banyoles, on la situació s’havia tornat incontrolable.

Especialment, vaig trobar molt divertit la resolució del conflicte amb la viuda del farmacèutic. Fent un breu resum direm que la motivació de visitar el refugi dels jugadors radicava en la venjança contra el jugador que havia decapitat al seu marit (tot i que ja s’havia transformat en zombie, però qui està capacitat per convèncer a una dona amb ànims de venjança...). Després de l’assassinat passional de l’ infermera del poble (per haver trobat els medicaments emmagatzemats a casa seva) el jugadors totalment desorientats amb aquesta mort, decideixen fer guàrdies nocturnes per evitar més assassinats. En un moment de la guàrdia del jugador que va decapitar al farmacèutic, la Teresa (aquest era el seu nom) s’acosta seductora cap a la seva nova víctima, només per errar amb el ganivet per pocs mil·límetres. 

El jugador, amb ànim reconciliador va intentar fer-la entrar en raó però davant el perill a que es veia exposat (i la gran mocadorada de la taula davant la falta d’agressivitat de les seves accions, per que no dir-ho) acaba clavant el sable a la viuda i llençant-la des de la finestra de la torre. Un final sanguinari per a una breu història de passió.

I així van anar passant el dies al petit poble dels Cavallers...

En el pròxim post, el desenllàç de l'Holocaust Zombie!

EFDM: HOLOCAUSTO ZOMBIE - SESSIÓ 4

Ja vaig comentar amb anterioritat que en la primera sessió me va sorprendre molt l’actitud dels jugadors de intentar salvar els seus familiars, concretament les seves parelles. On s’ha vist un jugador de rol preocupat per la seva dona/xicota!!!

Doncs aprofitant això volia introduir-les en el joc fent que puguin prendre part en algunes decisions o fins i tot manipulant els jugadors (fent servir aquells art ancestral de la persuasió subtil que tenen) i per això vaig demanar als jugador que em preparessin les seves fitxes de personatge de forma resumida. Això em valdria per tenir una lleugera idea de cap on m’havia d’encaminar.

L’anterior sessió va esdevenir una posta en comú de la situació actual en que es troben tots els personatges i la ferma decisió de crear una “casa forta” com a la forma més efectiva de sobreviure.

En aquesta sessió, els personatges havien canviat d’opinió ja que no se’n refien de les intencions del veí. Els PJ han sentit anades i vingudes de cotxes durant la nit i un d’ells ha comprovat que el cotxe del fill gran encara té el motor calent. L’acceptació de compatir el domicili d’aquesta família a canvi de les diferent provisions i algunes armes no els sembla gaire clara...

I com van intervenir aquests PNJ? Doncs mentre els nostres PJ supervivents exploren les immediacions del petit poble en busca d’aliments, queviures i altres elements que consideren bàsics per a la supervivència, les respectives parelles prenen la iniciativa i surten a la recerca d’aliments i bolquers per al nadó rescatat... directes cap a la població veïna i disposades a convèncer al farmacèutic!

L’espolli dels Pj és molt fructífera ja que, després de visitar un restaurant en el qual es troben amb un grup familiar atrinxerat al seu interior, descobreixen una casa de colònies properes. Una vegada han tirat la porta de la cuina avall, hi troben menjar per varies setmanes, estris de cuina, mantes i decideixen que les lliteres serviran per a reforçar les defenses del poblat i les barreres interiors de la casa on es troben.

Però clar, les dones no tornen i els PJ preocupats decideixen visitar el poble veí. Amb la foscor descobreixen que els sogres d’un dels PJ es troben infectats i que poc més es pot fer per ells que tancar-los i marcar la casa com a infectada. Però no troben ni rastre de les parelles, la farmàcia ha estat assaltada i a resultat d’això, el farmacèutic ha estat assassinat amb una arma blanca mentre defensava les seves pertinences... Mentre trastegen entre les restes de medicaments el cos del farmacèutic retorna de entre els morts i ataca brutalment al jugadors. La sort està de part seva i un tall de sable al cap acaba amb la desgradable sorpresa. Esvarats, els jugadors surten al carrer només per descobrir que els zombies son per tota arreu, en grans quantitats i que, de forma lenta, es van aproximant cap a la seva posició.

 

Amb una encertada maniobra evasiva accedeixen al pati de l’escola, protegit per unes tanques que semblen, de moment, resistents. Allà son conduits per un guàrdia armat fins al pavelló municipal, on sembla que l’alcalde ha aconseguit reunir a un petit grup de supervivents que han escapat de l’atac sorpresa i, per sort, entre ells es troben les seves parelles!

Els jugadors es troben envoltats de zombies, en un lloc segur, però relativament lluny del que havia de ser la seva nova llar. Però el que realment els preocupa és la resurrecció del farmacèutic... Si ha mort a mans d’una persona, com és que ha ressuscitat? Estan tots infectats per l’estrany virus? Les expectatives de sobreviure es redueixen considerablement.

EFDM: HOLOCAUSTO ZOMBIE - SESSIÓ 3

L’inici del dia porta noticies dispars. Per una banda, el Govern sembla sobrepassat per la situació (estranyament) i la població s’ha començat a sublevar enfront el mateix govern a Madrid. A més, tres dels personatges estan força cansats així que no participaran en aquesta sessió (per primera vegada venia de dirigir unes sessions amb 5 i 6 jugadors) així que per afrontar el nou dia, només tres jugadors estaven disposats a explorar l’indret i organitzar la gent i els queviures.

Vaig plantejar aquesta sessió com una presa de contacte amb el poble en la qual, el jugadors s’haurien de fer càrrec de la nova situació i prepar-se per allò pitjor, que segurament estava per arribar. També hi volia posar una miqueta d’acció o sigui que estava tot preparat. Malauradament, una altra vegada em vaig veure superat per els jugadors i la seva interpretació de la situació i les seves reaccions.

 

En una de les pàgines finals del manual, l’autor encoratja als directors de joc a conèixer perfectament la zona on es desenvolupa l’acció i aquesta vegada jugava en camp contrari. Però això no fou, finalment una dificultat sinó que va afegir quelcom més al joc, segons el meu punt de vista, una gra més de sorra a l’ambientació i a la vivència de l’aventura.

Un dels jugadors, el resident en el poblet, descriví un a un els habitants de les diferents cases (sobre un plànol ja que la seva intenció era convocar als residents per tal d’avisar-los de la infecció, comprovar l’estat de les vivendes i tal vegada, fer-se tots forts en una d’elles). La descripció fou exhaustiva per la qual cosa va ser molt fàcil interpretar als diferents personatges.

L’exploració del poble fou entretinguda... Molta gent gran, espantada i sola a excepció de dos petits contratemps en forma de zombie en una de les vivendes més allunyades. Eren els primers infectats que mataven els personatges i aquest fet els va fer adonar-se’n que individualment, els zombies son lents i poc efectius, per la qual cosa es van veure encoratjats.

La reunió no fou tan bé ja que una de les famílies importants del poble no s’acaben de refiar dels jugadors i dubten de tot allò que es diu que està passant... Res com donar-li una dosi de realitat en forma de veí convertit en mort vivent per tal de convèncer el personal. Dit i fet, la proposta d’ocupar tan sols una vivenda per tal de ser més forts davant la Fi del Món ja es una realitat.

La sessió finalitza amb una visita al Poble més important veí, amb la missió d’aconseguir antibiòtics i productes d’alimentació i de neteja per al bebe rescatat del la veína zombie. La sorpresa dels jugadors esdevé quan el poble sembla tenir sota control la infecció, barricades a les entrades, marcatge de les vivendes amb infectats i l’alcalde possant ordre enmig del rebombori. Però sempre hi ha gent disposada a treure profit de les desgràcies alienes i un d’ells es el farmaceutic, que davant dels impagament de les receptes per part del Govern català, ha aprofitat per incrementar els preus dels seus productes d’una forma desmessurada. 

Els jugadors, sense diners i sense saber on recòrrer, acudeixen al CAP amb la finalitat de trobar algun medicament disponible. Allà no trobem cap indici d’infecció i medicaments suficients per paliar la infecció de la veïna, a part de certs rastres de sang molt sospitosos...

Finalment els jugadors tornen al seu domicili amb la sensació d’una feina ben feta i planificant quines han de ser les següents mesures a prendre i sobretot, si serà o no encertada la seva decisió de compartir un sòl sostre amb tots els habitants del poblet.