L'objectiu dels jocs de rol

TESI

L'objectiu dels jocs de rol és interpretar un PJ en un món imaginari compartit per la resta de jugadors.

A tall d'exemple podem fer la comparació amb altres jocs de taula. Si ens fixem amb l'objectiu dels escacs és ser el primer en eliminar el Rei del contrincant.

I LA HISTÒRIA?!?

Un aspecte clau dels jocs de rol és el seu component narratiu. És a dir, a través del joc emergeix una història. Però no n'és pas l'objectiu, sinó el subproducte.

En els escacs, hom podria narrar la partida en forma d'història com si es tractés d'una batalla imaginària. Però enlloc de joc s'especifica que aquest en sigui l'objectiu.

Amb tot, en els jocs de rol el component narratiu és indispensable i aquest emana de tres factors:

• Els reptes proposats dins el món imaginari que atorguen agència als jugadors; açò és, que permeten la presa de desicions.
• La conversa entre els personatges.
• L'argument general de "l'aventura": el seu fil conductor.

Tots aquests components són imprescindibles pel joc, però no en són el seu objectiu. Són allò que fa, entre d'altres factors que ara no venen a tomb, que el joc existeixi.

Pels escacs, el tauler i les peces són necessaries, però no són el seu objectiu.

Cert és que per alguns jugadors és important que la història que emana del joc sigui entrentiguda, èpica, dramàtica, etc. Però no hem d'oblidar que es tracta d'un objectiu personal, i no pas del propi joc. El joc no ens indica com han de ser aquestes històries, més enllà dels suggerimemts que es puguin fer pel tipus de gènere o de sistema, que al seu torn condicionaran la narració creada, però no en modificarà l'objectiu primari del joc.

En el cas dels escacs, és sabut que els jugadors gaudeixen  amb determinades tàctiques i jugades...però no li expliquis a l'arbitre de la competició que sí, que t'han matat el Rei, però la defensa txipriota que has aplicat a costat un munt de superar...

I LA DIVERSIÓ?!?

Evidentment xalar forma part de tota activitat recreativa, i se li suposa. Però de nou, passar-s'ho bé és un objectiu personal, no pas del propi joc.

Retocant el Dust Adventures

Dust Adventures és un joc amb una clara vocació pulp, que es desenvolupa en una 2a Guerra Mundial alternativa, on els Nazis descobreixen tecnologia alienígena i a partir d'aquí, embolica que fa fort.

El joc ha estat publicat per Modiphiüs Entertainment i, si no comptem amb els alts valors de producció que la companyia ens té acostumats, la veritat és que aquesta edició és més aviat paupèrrima: regles omeses (supression rule on ets?), referència a habilitats que no existeixen, poders mal explicats, il·lustracions que són fotos de miniatures...un despropòsit de joc al qual li manquen moltes hores de playtest i revisió que, malgrat tot, té una ambientació molt atractiva, que fa qui hi vulguis jugar. I ho hem fet!

Després d'un parell o tres de partides no ens ha acabat d'agradar com funcionava, i veien que no ens transmetia el to pulp que ens n'esperàvem, hi hem fet algunes modificacions, que explico a continuació.

Èxits [Target symbol, Success, Degree of success]

En comptes de considerar els 5 o 6 en els d6 de la pila de daus com a èxits, ampliem el rang d'èxits als valors de 4, 5 o 6. D'aquesta manera aconseguim superar moltes més tirades, alhora que de retruc també s'assoleixen graus d'èxits més amplis. Només amb aquets canvi, ja hem vist que tot pren un to més heroic més d'acord amb la nostra concepció de l'ambientació.

Punts d'Acció [Action points]

En el joc original, els punts d'acció permeten, entre d'altres, afegir daus addicionals a la pila de daus (fins i tot una vegada es coneix el resultat de la prova). Tanmateix, volíem donar més força a aquests punts que, amb tot, haurien de servir per fer que els personatges destaquessin per sobre de la resta. Així doncs, ara fem que els Punts d'Acció gastats en una tirada hi atorguen èxits automàtics.

Foc de cobertura

Un joc bèl·lic sense una regla de foc de cobertura és un pecat! (potser era això la Supression rule citada en el manual, però mai explicada?).

Per aconseguir foc de cobertura es fa una tirada d'atac estàndard, però gastant 2 punts de munició (Ammo). Si l'atac té èxit toca un enemic de forma normal. Al seu torn, l'enemic o grup d'enemics ha de superar una tirada de Presència (PR) + Força de Voluntat (Willpower) amb una dificultat d'1 + el grau d'èxit obtingut en la tirada d'atac per tal d'evitar quedar-se astorat i perdre la seva acció.

El líder del grup d'enemics pot tirar per tot el grup (si ho voleu complicar, podeu fer-li superar una prova d'Interaction (Command) per afectar a tot el grup).

Ferides i recuperació

El mal no letal (NL) que sobrepassi la capacitat del personatge transforma en mal letal (L) altres punts de mal no letal (NL) que tingués el personatge, agreujant d'aquesta manera les ferides del personatge.

Exemple: En mig del combat un personatge amb capacitat 4 té 2 NL i 1 L. Rep llavors 3 punts de mal. La seva armadura (Armor 2) converteix 2 d'aquests punts automàticament en NL, però és incapaç d'absorbir cap punt de mal. Llavors el personatge té 4 NL i 2L. Com que la seva capacitat és de 4, els dos punts de NL que sobrepassen la capacitat converteix 2 punts de NL en L. El personatge està en problemes ja que es queda amb 4L.

A part, hem decidit no aplicar els penalitzadors per ferides: els personatges entraven un una "espiral mortal" que, al nostre entendre, era molt poc adient per a l'ambientació.

----ooo----

Així doncs, hem creat aquestes regles casolanes per intentar que el Dust Adventures prengui un to més heroic i pulp d'acord amb el que creiem nosaltres que s'esdevé en l'ambientació. Espero els vostres dubtes i comentaris.

52-15

No hi ha un any nou fins que es comencen a fer bons propòsits, no?

Doncs aquí hi ha el meu propòsit roler pel 2015. Arribar a les 52 partides de rol.

En Nyarla ha proposat el seu repte aquí: http://repte52jocs.blogspot.com.es/

I jo m'he animat. A veure si me'n surto. Per fer-ho compto amb el suport del meu grup de rol habitual i amb les partides que fem al Tast de Rol.

Ho aniré explicant aquí amb l'etiqueta 52-15.

Desitgeu-me sort!

Reflexions sobre Torchbearer

Ara que em acabat la campanya de Torchbearer, amb personatges arribant a nivell 4-5, comparteixo aquí les meves reflexions sobre el joc:

Allò bo:

És de la factoria Luke Crane, per la qual cosa, la cura en el disseny de les mecàniques del sistema és impacable. Tot lliga en aquest sistema que vol ser un joc d'administració de recursos. Cosa que fa tan a la perfecció que hi ha moments que aconsegueix engoixar-te per no tenir prou espai a la motxilla.

Una vegada vam plasmar els combats en un mapa i van deixar de ser tant abstractes, el joc va guanyar moltíssim. Això va ser un encert!

Allò dolent:

Definitivament segueixo pensant que la resolució d'accions paral·leles, que el grup es separi o la despesa de torns per salvacions de trampes no està ben resolt. És cert que es compensa parcialment amb una elecció acurada d'instints per part dels jugadors i que no passen torns si només es viatja, però sovint donava una certa sensació d'injustícia, o si més no, que no era així com havien d'anar les coses.

A part, la dificultat del joc depen molt del nombre de jugadors en el grup. Per una banda, això és bo, per què simula molt bé les avantatges de formar una companyia d'aventurers per anar explorar cataus, però per altra, quan el nombre de jugadors disminueix per manca d'assistència la eficàcia del grup se'n ressent enormement, ja que les dificultats de la majoria de les accions no varien (excepte potser les de furga cataus).

Allò lleig:

Potser a estat la manera d'enfocar la partida, però m'ha donat la sensació que les mecàniques estan tant enfocades a l'exploració de cataus i la gestió de recursos que el joc "s'acaba". Arriba un moment sembla que el joc perdi empenta i arribi a via morta.

Apa, discutim-ho.

3 anys d'Índex de Diversitat Rolera

El 8 d'octubre de 2010 vaig iniciar un experiment "roleroestadístic": comprovar com de diversa és la nostra experiència rolera. Doncs bé, després de 3 anys, plasmo aquí algunes dades curioses:

Nombre de partides realitzades: 155
Densitat de partides: 4.3 partides/mes
Nombre de jocs provats: 41

Els jocs més jugats:

1.- Sistema Solar (Maqui Ed.)
2.- Burning Wheel (Luke Crane)
3.- Rifts (Palladium Books)

mini projecte: les Cròniques Ratolines

Com passa de tant en tant en tots els grups, a la sessió de dimecres no vam ser prous per jugar a allò que havíem previst i vam improvitzar una sessió de Mouse Guard.

Com sempre el joc va funcionar de meravella. Podeu veure aquí la crònica dels fets.

Això va servir per desencallar un projecte que fa temps que duc en ment: les CRÒNIQUES RATOLINES. Una campanya informal de Mouse Guard jugada en sessions penjades al llarg del temps i (qui sap) si amb grups diferents).

La meva idea és construir una metatrama en una línia temporal concreta de l'ambientació de Mouse Guard i a través de les cròniques de les partides es podrà anar seguint el fil. Res nou: una manera de lligar partides vàries.

De moment ja hem tingut la sort de començar....

Endavant la Guàrdia Ratolina!

Premis 2012

Com l'any passat us faig un resum dels premis, al meu parer, més importats:


The Diana Jones
Un comitè secret de personalitats en tots els camps del joc voten l'excel·lència en el joc, no necessàriament un joc de rol, pot ser una persona, videojoc, companyia, joc de taula... Es dóna a l'estiu i es tria entre el publicat l'any anterior (2010).

Guanyador:  
Nordic Larp. Un llibre sobre els rols en viu a Dinamarca (i Escandinàvia), on s'han convertit en una expressió cultural. Inclou fotografies i notes de dissenys.
Finalistes:
Burning Wheel Gold. Darrera versió del ja conegut joc de fantasia medieval.

Ennies 
Un comitè de cinc jutges tria cinc jocs entre els proposats per la gent. Llavors durant quinze dies es decideix el guanyador per votació popular. Es dóna a l'estiu i es tria entre el publicat de maig d'un any a abril de l'altre (2011-2012).

Millor joc:  
Savage Worlds Deluxe. Darrera versió del genèric amb un sistema senzill i cinematogràfic.
Millor regles:  
Marvel Heroic Roleplaying Basic Game. Aclamat joc de superherois de l'univers de Marvel.
Producte de l'any: 
Pathfinder Roleplaying Game Beginner Box El successor de D&D, en una versió introductòria.

Grog d'Or 
L'equip de l'associació sense anim de lucre sobre jocs de rol Guide du Roliste Galactique dóna el premi a principis de maig, entre els jocs que la mateixa web a premiat com a joc del mes (2011-2012).

Millor joc: 
Würm. Fantasia prehistòrica
Finalista:  
On Mighty Thews. Joc narratiu d'espasa i bruixeria

Indie RPG 
Voten els autors i editors de jocs independents entre una llista de jocs independents (cal registrar-se, en resum els jocs independents són aquells on l'autor i l'editor són la mateixa persona).Es dóna a l'estiu entre els jocs publicats l'any anterior (2011).

Millor joc i joc més innovador:  
Do: Pilgrims of the Flying Temple. Joc sense DJ sobre mediadors adolescents.
Finalistes:  
Microscope. Joc narratiu de construcció de grans històries
Bulldogs. Versió FATE del joc de ciència ficció més brètol.

Origins
Voten els membres de l'Academy of Adventure Gaming Arts and Design (d'entrada lliure per professionals del joc) entre una selecció de cinc jocs que fa un comitè d'experts. Es dóna a l'estiu.

Millor joc:
Arcanis. Joc de fantasia D20 que intenta seguir l'estela de Pathfinder


RPG GoldenGeeks
Es dóna a finals d'any després d'una parell de rondes de votació popular entre els membres de rpggeek.com, els jocs triables són els publicats durant el període 2011-2012.

Millor joc: 
Dungeon World. Joc de fantasia clàssica amb el sistema d'Apocalypse World
Finalistes:
Microscope.
The One Ring. Joc de rol al món de Tolkien. En castellà de la mà de Devir.

Calapopa
Jo nomino els jocs entre els que m'han fet més gràcia de l'any anterior (2011), un cop llegits jo mateix decideixo el guanyador. S'entrega quan he acabat la lectura de tots (finals d'any).
 
Millor joc:
Microscope
Finalistes:
Macabre Tales. Joc lovecraftià per a jugador i DJ.
The One Ring.

Premi CalaPopa 2011

A principi d'any vaig anunciar els nominats als premis CalaPopa 2011. Aquest any l'elecció ha estat difícil, ja que hi ha diversos productes que un cop llegits m'han interessat i que si tingués temps m'agradaria provar de jugar, com Kingdom of Nothing, Bulldogs, Do, Perfect, Technoir..., a part de Burning Wheel que conec prou bé.

Però finalment, després d'una intensa reunió amb mi mateix he decidit que el millor joc del 2011 i per tant mereixedor del premi CalaPopa és:

Microscope, per mostrar una forma senzilla, elegant i innovadora de jugar a rol i crear un marc històric coherent. Genial!


I els finalistes són:

Ex aequo per el Anillo único i Macabre Tales: per haver adaptat una ficció (Tolkien i Lovecraft) intentant no només que es jugui a rol en aquella ambientació, sinó que a més que es generin històries semblants a les emulades amb tècniques específiques.

Coses que vull jugar

De tant en tant tinc ganes de recuperar jocs que es van quedar aparcats en el seu moment, o bé em venen al cap idees esbojarrades però que podrien tenir la seva gràcia. La llista que segueix és alguna de les propostes roleres que em faria gràcia provar:

- After de Bomb + Ninjas and Superspies. L'idea d'animals mutants antropomòrfics (cangurs, koalas, tigres, elefants...)  amb arts marcials avançades i ambientació "Bourne" o "James Bond", duu el concepte de les Tortugues Ninja a un altre nivell!

- Rifts: ISS. Ho explico aquí.

- Godlike. Un grup de soldats de la segona guerra mundial s'infiltren en una instal·lació militar secreta. Hi ha un accident. Què tenim? Soldats amb poders! [fent servir i adaptant l'aventura d'Unidad Beta de Nosolrol].

- Poti-poti superheroic. Jugar la mateixa aventura (Time of Crisis) amb els mateixos personatges adaptats a diferents sistemes a mesura que salten de dimensió.

Us interessa? Teniu altres idees? Suggeriments?

Sistema vs. Diversió

Quan el sistema de joc s'imposa sobre la diversió o sobre el sentit comú, és que estem fent quelcom malament: o el sistema és massa rígid, o nosaltres no som prou flexibles per interpretar-lo o juguem a un joc que no s'emmotlla als nostres objectius. En qualsevol cas, sempre és bo fixar-s'hi i aprendre dels nostres errors.

Rosa rolera

Per la majoria de gent, i jo no en sóc una excepció, jugar a rol és bàsicament una activitat masculina. Tanmateix després de 25 anys jugant a rol he compartit taula amb més d'una rolera, no crec que sigui capaç de recordar-les totes, però ho intentaré: Glòria, Marta, Lídia, Rosa Maria, Tito, Imma, Carme, Iolanda, Eva, Júlia, Anna, Mònica... gràcies noies, ha estat un plaer compartir daus amb vosaltres.

Roleres, aquesta rosa és per vosaltres, us la mereixeu

La cultura de la cultura de franc

Fa dies que faig voltes a un fet, no pago per gairebé cap dels productes culturals que consumeixo. No em sembla just, però com he arribat a aquesta situació i que vull fer per posar-hi remei?

Sempre he estat a favor de la pirateria, bàsicament perquè penso que l'accés a la cultura és un dret universal i els productes culturals són cars i si bé en pots pagar alguns, per mi és impossible pagar tot el que consumeixo. Per entendre's no faig una distinció clara entre cultura i oci, per mi tant és cultura un llibre de Saramago com un videojoc de Mario, per tant quan parlo dels productes culturals que consumeixo estic parlant de literatura, còmics, música, jocs de rol i videojocs i diaris.

Què considero com a producte piratejat? Que un amic et deixi un llibre és piratejar-lo? Agafar-lo d'una biblioteca és piratejar-lo? Vist des de cert punt de vista la resposta és sí, en ambdós casos ni l'editor ni l'autor reben cap compensació addicional al respecte. Quina és la diferència entre descarregar un pdf d'internet (que algú ha pagat) o agafar-lo en préstec en una biblioteca? Un manual de rol que un del grup compra, però tothom en fa us, no és en certa manera piratejar?

Sempre he combinat productes "comprats" amb productes "piratejats", abans era un gran comprador de llibres i còmics, va arribar un moment, però, que a casa se'm menjaven i vaig començar a superar la fixació en l'objecte, el fetitxisme de la possessió. Ara vaig a buscar llibres i còmics a la biblioteca i sinó els tenen els demanen a una altra; màximes facilitats. Per tant en llibres i còmics despesa zero.
D'adolescent les pel·lícules les gravava de la televisió (quins grans cicles els de la 2) o me les deixava la mare d'un amic, gran cinèfila. De més gran anava sovint al cinema, però en tenir fills n'he perdut l'afició i ara bàsicament me les baixo d'internet, més que res perquè resulta pràctic, sinó les aniria a buscar a la biblioteca. Per tant en cinema despesa zero.
Al principi consumia música essencialment en cassetes copiats. Amb l'arribada dels cds em vaig convertir en un gran comprador, però també m'ha passat el mateix que amb els llibres, n'he superat el fetitxisme en l'objecte i ara me'ls baixo d'internet. Per tant en música despesa zero.
Sempre he considerat els videojocs un producte molt car pel que ofereixen, o sigui que, amb alguna excepció, gairebé sempre els he piratejat i ho segueixo fent. Amb els jocs de rol és el contrari sempre els he comprat originals, però superat el fetitxisme, gasto bàsicament pdfs, molts d'ells piratejats. Si els videojocs i els jocs de rol fossin a la biblioteca els hi aniria a buscar, i al cap i al fi no és internet una biblioteca gegant? Per tant en videojocs i jocs de rol despesa zero.
El mateix puc dir dels diaris, que els llegeixo per internet.


O sigui que tots els productes culturals que consumeixo, o bé provenen de la biblioteca o bé de la gran biblioteca que és internet i per mi de franc. La diferència entre una biblioteca real i la virtual, és que la primera forma part d'una xarxa de més de 800 (a Catalunya), no totes tenen totes les pel·lícules i llibres, però la majoria de títols tenen més d'una dotzena de còpies, mentre que a internet el títol és "un". Mentre la indústria no resolgui aquesta paradoxa el que és ben cert és que si tothom fes com jo, de què viurien els creadors? Per aquest motiu he decidit fer una compra activista i imposar-me la despesa d'entre 20€ i 30€ al mes en productes culturals. Una mena de tarifa plana cultural autogestionada que considero justa.

Tota compra hauria de ser activa i conscient, quan compres un producte estàs implicitament donant suport a una empresa i una forma de fer, has de ser conscient de cap on van els teus diners. Molts cops no et queda més remei que comprar aquell producte i per tant el teu poder d'elecció és limitat, però com deia en els productes culturals la meva despesa és totalment voluntària i per tant puc decidir lliurement a qui dono els meus diners. Els criteris que tindré en compte seran aquests:

- Un producte que m'agradi. Aquesta és la més evident, però no és un factor únic, de vegades val la pena pagar per un producte encara que no t'entusiasmi per algun dels altres factors.
- Un producte en català. La nostra és una cultura petita, i per tal cal fer un esforç per donar-li suport. Tota cultura petita rep la pressió de les més grans, però la pressió de la cultura castellana és enorme, incomparable amb la que pot rebre la sueca, la txeca o l'holandesa, de l'anglès o l'alemany, per tant la implicació ha de ser doble.
- Un producte de Catalunya. La majoria de la despesa que algú realitza és local, per tant quan dones els teus diners a algú del país estàs fent que circulin i afavoreixes la nostra economia, a més els impostos d'aquesta compra van també al teu país.
- Un producte d'Europa. Tot hi que no hi ha una "cultura europea" clara és ben clar que en contraposició a l'americana o l'asiàtica sí té certa entitat pròpia. A més nosaltres formen part d'una unió econòmica i per tant val la pena donar suport als producte de la CEE per davant dels altres.
- Un producte independent. Quan compres un bé cultural la majoria de diners van a les diverses baules de la industria i repercuteix en poca mesura en el creador. Per tant és millor comprar un producte autoeditat.
- Filosofia empresarial. Hi ha alguna cosa de la forma de pensar o actuar de l'empresa o l'autor que vagi en consonància o en dissonància amb la meva forma de pensar. És a dir, utilitza llicències lliures, fabrica els seus productes en local, té una afiliació política coneguda, etc. 

Apa, vaig a pensar en què em gasto els diners.

Gestió de recursos

Fa uns dies em vaig reunir amb tres companys de joc de la meva joventut, Manwe, Tempestari i Esmaperdut, per fer la nostra sessió anual (o a tot estirar semestral) de rol "vintage". Sol dirigir en Tempestari i normalment amb algun joc del segle passat. L'escollit aquest cop fou Dark Dungeons, un retroclon gratuït, que pel que he vist després es tracta bàsicament del D&D Cyclopedia sense les parts considerades "close content". El D&D Cyclopedia fa anys i panys que està descatalogat, era un resum de regles de les capses vermella, blava, verda i negra, o sigui basic, expert, companion i master, en un sol manual de 300 pàgines, per poder jugar de 1-36 nivell.

Em va sorprendre que el pes de l'equip estigués en monedes, no recordava que al D&D Basic, el joc amb el que em vaig iniciar al rol, fos així. Em sembla molt encertat i centrat en allò que importa del joc, la gestió de recursos.
Segons la meva opinió el D&D és un joc de gestió de recursos, comences amb uns diners limitats, una limitació de pes, uns conjurs limitats, uns punts de vida limitats i un dungeon a explorar. A més cal dur-hi torxes i menjar, necessaris per sobreviure, també limitats i has de tornar carregat de monedes, que pesen, ja que sense monedes no hi ha experiència. En la gestió d'aquests recursos en depèn en gran mesura l'èxit o el fracàs. A mesura que pugues de nivell aquesta gestió de recursos es perd, els personatges tenen molts conjurs de curació, de llum, piles de punts de vida i demés recursos que fan que aquest aspecte del joc deixi de tenir importància. 

El somni de qualsevol aventurer

Pensant-hi, però, m'he adonat que mai no m'he centrat en aquest aspecte del joc, no recordo haver-me quedat mai sense menjar o sense torxes. Només dúiem un control acurat del temps i el moviment en els combats, mentre en la resta d'exploració del dungeon en portàvem un control més laxe, a cop d'ull.

Així doncs m'han entrat ganes de dirigir el D&D clàssic, que sobretot a nivells baixos, vist des d'aquesta perspectiva em sembla un joc interessant i apetible, patint cada vegada que perds un parell de punts de vida o gastes una torxa més, guardant aquell conjur (l´únic que tens) per el moment oportú, evitant disparar una fletxa, ja que només te'n queden un parell...

Nominats premis Calapopa 2011

L'any 2011 ha estat un any curull de novetats que m'han cridat l'atenció, així que hi ha un bon reguitzell de nominats, no me'ls llegiré pas tots, n'hi ha més d'un que és probable que descarti amb una fullejada prèvia.

Airship Pirates, un joc de rol força tradicional amb un ambientació steampunk futurista, naus voladores, illes al cel, pirates...

Bulldogs, un joc de ciència ficció space opera amb FATE.

Cosmic Patrol és un joc de ciència ficció pulp sense director de joc.

Dinosaurs ... in Spaaace! Narratiu, sense daus i pulp, molt pulp i d'humor.

Do: Pilgrims of the Flying Temple un joc narratiu sobre peregrins i terres voladores.

El anillo único, la darrera adaptació del món de Tolkien a un joc de rol.

Fragmentos és un joc de terror cinematogràfic.

Hollowpoint un joc violència sanguinària i explícita.

In flames un joc de ciència ficció amb personatges amb problemes interns.

Kingdom of Nothing un joc de rodamóns i fantasia a l'estil de El rei pescador.

Macabre Tales és un joc d'horror lovecraftià per un jugador i master, es juga amb dòminos.

Microscope un joc narratiu, sense master per narrar grans èpiques i sagues.

Mystic Empyrean un joc amb cartes narratiu, social i sobre la construcció del món.

Murderous Ghosts un joc d'horror intens per un jugador més director de joc.

Other Worlds un joc genèric d'acció i aventura i dramàtic.

Perfect Unrevised és un joc sense master sobre delinqüents en una societat distòpica.

Rapture: The End of Days és un joc d'horror teològic a l'espai.

Shock: Human Contact una iteració de Shock, un joc de ciència ficció dura centrat en el primer contacte amb alienígenes.

Technoir un joc de ciència ficció policíaca i cyberpunk.

The Burning Wheel Fantasy Roleplaying System (Gold) la darrera versió del ja clàssic joc de fantasia molt influenciat per Tolkien.

Punts de trobada

Des de l'inici d'internet, una de les seves utilitats ha estat ser punt de trobada de persones que comparteixen els mateixos interessos. El jugadors de rol no n'hem estat cap excepció i des del principi del temps internautics hem tret el cap a la xarxa a veure qui més hi havia.

Fa poc s'ha presentat una nova iniciativa (El rol de siempre online), una mena de xarxa social rolera amb la intenció de posar en contacte rolers i mirar de ventilar els grups de joc i la seva clàssica endogàmia. Feu-hi un cop d'ull, ens hi trobareu.

Hi ha d'altres iniciatives similars, en el sentit de punt de trobada roler, però cadascuna té els seus propis objectius i personalitat, aquí teniu els enllaços de les quatre que conec.



Terra de jocs (català)
El refugi del rol (català - castellà)
Nación rolera (castellà)
Salgan al sol (castellà)
Spqrol (castellà)
Comunidad Umbría (castellà)
El rol de siempre online (castellà)
Rpg.net (anglès)
RPG Geek.com (anglès)
Story Games (anglès)
Rpg Crossroads (anglès)
The forge (anglès)

Espectatives Menecratianes 2012

Seguint la idea del company de blog Calapopa, faig una mica de reflexió del que m'agradaria de cara a l'any que acaba de començar des de la perspectiva rolera.

Primer de tot he de dir que estic plenament d'acord amb els comentaris sobre el nostre grup i el seu funcionament que fa en Calapopa. Sembla que hem trobat una dinàmica que s'ajusta a les ganes del grup i als nostres ritmes vitals. També coincideixo amb la idea que seria genial que el grup estigués sempre al complert, però em sembla que ja tenim una edat....

Els meus propòsits i les meves demandes roleres a l'any que comença:

1. Primer de tot que baixi una mica el ritme de la feina i pugui incorporar-me de nou al grup. Això no passarà fins la 1a o 2a setmana de febrer.... :-(
2. Quan em toqui dirigir m'agradaria oferir al grup una campanya curta (màxim 12 sessions) de Gurps. De moment estic treballant dues idees, o una campanya de Fading Suns o una campanya tipus pulp-cliffhanger... Tinc ganes de recuperar una mica l'estil Vella Escola: bon disseny de trames, creació potent de personatges no jugadors, preparar bé la partida... estic una mica cansat de dirigir jocs molt basats en la improvització, que no tenim temps d'aprofundir ni en la narració d'històries ni, sobretot, en el creixement i desenvolupament dels personatges jugadors.
3. Si apareix la ocasió de fer alguna partida solta també oferiria fer un Mouse Guard, però prescindint de l'ambientació original i fent quelcom més catalanitzat....
   
4. M'agradaria que el 2012 fos l'any de retrobar-me amb l'Ars Magica. Tinc un piló de manuals de la 5a edició que m'agradaria llegir. Tot i que darrerament em fa molta mandra llegir manuals en anglès, a veure si m'animo...
5. Sobre els jocs que voldria que els companys de taula dirigíssin: seria molt xulo poder jugar al Burning Wheel, ara mateix se'm presenta com un amor impossible i si l'Eudald (com vaticina en Calapopa) s'animés seria un regal. Si en Bàrdic ens fa un Ratsre de Cthulhu també podré tastar un dels sistemes que més curiositat em desperta de veure en acció. M'agradaria que en Mobuttu perdés els complexes i ens subministrés una bona dosi de Rifts com déu mana. En Calapopa, com sempre, és el més difícil de satisfer... seguir aprofundint en el Sistema Solar seria xulo i, també per matar un trauma fer algunes sessions de Toon, pèrò buscant un fil conductor... uns capítols d'una sèrie...

A veure com acaba l'any i què podem explicar!

Espectatives Poperes 2012

Com sabeu el nostre grup està format per cinc persones: Menécrates, Mobuttu, Bàrdic, Puignau, Eudald i Calapopa. Com que gairebé a tots ens agrada tan dirigir com jugar, anem fent campanyes curtes (entre sis i dotze sessions) canviant-ne director i joc i així podem gaudir de diferents estil de direcció, temàtiques i sistemes. Per què els nostres interessos són diversos i el que un gaudeix, l'altre només ho tolera i el que un no tolera l'altre en gaudeix. A més com que els atzucacs, giragonses i vicissituds de la vida impedeixen prou cops que el director pugui acudir a la sessió ho intercalem amb sessions úniques. De tant en tant també cerquem data en cap de setmana per una sessió extra i convidem a altra gent que entre setmana no pot quedar.

Aquesta forma de funcionar m'agrada, té la combinació d'alternança i constància ideal, així que espero aquest any que la cosa seguir rutllant així. M'agradaria, però, que sempre fóssim el grup complert a totes les partides, que per molt que sigui una impossibilitat vital no deixa de ser una esperança i un bon propòsit per aquest any.

Que un joc de rol agradi o no depèn bàsicament de tres factors: La dinàmica social, l'ambientació i el sistema. Com que sempre juguem la mateixa gent, el primer punt varia només en funció dels rols que cadascú agafa a la taula, o sigui, depèn principalment de la persona que dirigeix. Per aquest motiu aquest any m'agradaria provar alguns jocs amb un altre director de joc i veure com es comporta tot plegat.

He fet una llista dels jocs que m'agradaria jugar aquest any, entre parèntesi qui m'agradaria que ho dirigís. A veure si hi ha sort i se'n poden complir uns quants. Tot i que l'any és llarg, els interessos són diversos i molts cops creuats.

Campanyes (6- 12 sessions)
Burning Wheel (Eudald)
Prime Time Adventures (Calapopa)


Sessions dobles (2-4 sessions)
My Life with Master (Mobuttu)
Summerland (Mobuttu)
Trail of Cthulhu (Bàrdic)
Mouse Guard (Menécrates)



Sessions úniques
Tità i fills (no té director de joc)
Unknown Armies (Calapopa)

A penny for my thoughts (no té director de joc)
Tibet (Calapopa)
Cthulhu tenebrós (Neddam)

InSpectes (Menécrates)
Toon (Calapopa)

Jocs que m'agradaria provar
The Extraordinary Adventures of Baron Munchausen, Lances, Until we sink, A taste for murder, Remember Tomorrow, Freemarket, Godlike, Cold City, Dirty Secrets, Sweet Agatha, 44 A game of automatic fear...

Premis 2011

Els premis sempre tenen quelcom d'injust, un any pot ser prolífic en bones creacions i només en guanyarà un, relegant els altres, mentre un altre any pot ser-ne escàs i premiar una mediocritat. Tenint en compte això cal dir però que a mi els premis m'agraden, tenen quelcom de divertit i a més serveix perfectament al propòsit de situar el focus sobre un producte que potser d'altra manera hagués passat desapercebut.

Us faig un resum dels premis, al meu parer, més importats:


The Diana Jones
Un comitè secret de personalitats en tots els camps del joc voten l'excel·lència en el joc, no necessàriament un joc de rol, pot ser una persona, videojoc, companyia, joc de taula... Es dóna a l'estiu i es tria entre el publicat l'any anterior (2010).

Guanyador:  
Fiasco. Joc sense master per fer històries a l'estil germans Coen, properament el traurà Edge en castellà.
Finalistes:
Dresden Files. FATE basat en els llibres del mateix títol, fantasia urbana actual.
Freemarket. Joc de ciència ficció humanista, amb cartes (sense daus). 

Ennies 
Un comitè de cinc jutges tria cinc jocs entre els proposats per la gent. Llavors durant quinze dies es decideix el guanyador per votació popular. Es dóna a l'estiu i es tria entre el publicat de maig d'un any a abril de l'altre (2010-2011).


Millor joc, millors regles, millor escriptura:  
Dresden Files.
Producte de l'any: 
Pathfinder Adv. Player Guide El successor de D&D.
Finalistes: 
Mutants & Masterminds. Superherois, publicat en una versió anterior en castellà per Nosolorol. 
The Laundry. Joc en BRP (el % de tota la vida) basat en unes novel·les barrejant Lovecraft i espionatge.

Grog d'Or 
L'equip de l'associació sense anim de lucre sobre jocs de rol Guide du Roliste Galactique dóna el premi a principis de maig, entre els jocs que la mateixa web a premiat com a joc del mes (2010-2011).
 

Millor joc: 
Tenga. Històric japonès (finals del XVI)
Finalista:  
Te Deum pour un massacre Històric francès a l'època de la guerra de les religions (XVI)

Indie RPG 
Voten els autors i editors de jocs independents entre una llista de jocs independents (cal registrar-se, en resum els jocs independents són aquells on l'autor i l'editor són la mateixa persona).Es dóna a l'estiu entre els jocs publicats l'any anterior (2010).

Millor joc i joc més innovador:  
Apocalypse World. Postapocalíptic "adult".
Finalistes:  
Freemarket.
Happy Birthday, Robot! Joc narratiu per mainada.

Origins
Voten els membres de l'Academy of Adventure Gaming Arts and Design (d'entrada lliure per professionals del joc) entre una selecció de cinc jocs que fa un comitè d'experts. Es dóna a l'estiu.

Millor joc:
Dresden Files 


RPG GoldenGeeks
Es dóna a finals d'any després d'una parell de rondes de votació popular entre els membres de rpggeek.com, els jocs triables són els publicats durant el període 2010-2011.

Millor joc: 
Apocalypse World
Finalistes:
Microscope Joc narratiu de construcció de grans històries.
Legend of the Five Rings 4th ed. El ja clàssic joc de fantasia al Japó. En castellà de la mà d'Edge.

Calapopa
Jo nomino els jocs entre els que m'han fet més gràcia de l'any anterior (2010), un cop llegits jo mateix decideixo el guanyador. S'entrega quan he acabat la lectura de tots (finals d'any).
 
Millor joc:
Freemarket
Finalista:
A taste for murder. Joc sense master a l'estil Agatha Christie.

L'èxit d'un fracàs

A principi de setembre em vaig plantejar un repte: aconseguir jugar a 17 jocs de rol diferents en el termini de les 17 setmanes que faltaven per acabar l'any. Com era d'esperar he fracassat. Però m'he quedat només a 5 jocs d'assolir el repte.

Aquí teniu la llista de jocs als quals he jugat, el primer sempre correspon a la partida habitual dels dimecres, mentre que els altres són sessions extra en altres dies.

Setmana 1, jocs 2: Burning Wheel, Geasa.
Setmana 2, jocs 2: Burning Wheel.
Setmana 3, jocs 2: Geasa.
Setmana 4, jocs 2: Burning Wheel.
Setmana 5, jocs 4: Burning Wheel, Tità i fills, Mouse Guard.
Setmana 6, jocs 4: Burning Wheel.
Setmana 7, jocs 5: Icons.
Setmana 8, jocs 5: Icons.
Setmana 9, jocs 6: Unknown Armies.
Setmana 10, jocs 6: -
Setmana 11, jocs 7: Burning Wheel, Mars Colony.
Setmana 12, jocs 7: -
Setmana 13, jocs 8: El Anillo único.
Setmana 14, jocs 10: Agon, A penny for my thoughts.
Setmana 15, jocs 11: Sistema solar.
Setmana 16, jocs 11: Sistema solar.
Setmana 17, jocs 12: Sistema solar. Món de monstres.

Però dels fracassos sempre se'n poden treure lliçons, molts cops moltes més que no pas dels èxits. D'aquest repte n'he aprés:
- Sóc capaç de trobar un forat, més o menys, un cop al mes per fer una sessió extra a part de la sessió habitual.
- Tinc moltes ganes de provar nous jocs, però encara més ganes de jugar a jocs que m'agraden però que havien quedat relegats amb la fal·lera provadora.
- No cal ser quatre persones per jugar a rol, sent dos o tres es pot jugar perfectament, només cal fer-ho al joc escaient.
- Definitivament puc descartar la meva dona com a rolera.

P.D.: Feliç any nou!

Premi CalaPopa 2010

I el guanyador del premi CalaPopa 2010 és:

Per innovar creant una ambientació trencadora que acaba amb les diferències de nomenclatura entre sistema i ambientació. Genial!

I el finalista:

Per dur el misteri d'assassinat clàssic a l'estil Agatha Christie a un joc de rol, posant èmfasi en la xerrameca anglesa i sense director de joc. Tot un encert!