[BF] Dia d'inauguració - sessió 14

La roda gira i gira. Fem partides de poca durada però amb un nivell d'intensitat considerable. Els jugadors han entès perfectament que el ritme de la narració també és responsabilitat seva i jo com a DJ també m'he resituat (crec) en el paper que BW em demana (fer que les tirades fallades dels jugadors enriqueixin la partida i donar una certa coherència a tot plegat). Alternem els temps de joc: espais/escenes col·lectives amb moments (breus) on cada personatge fa coses relatives als seus BITs. Llegeixo, en les cares dels jugadors que l'emoció de decidir per on va la història no té preu. Tinc la sort de jugar amb un grup desde fa força temps, som bons amics i crec que ens agrada jugar plegats. Ja fa temps que dirigeixo a aquest grup i m'agrada deixar-los-hi gran part de l protagonisme narratiu, així podem evitar que tinguin la sensació que "destrossen" la partida que havia preparat. Ara amb el BW això es magnifica: jo no preparo res i improvitzem tots plegats, amb un joc prou "crunchy" com per satisfer a tothom del grup (especialment a mi, que he anat descobrint que em calen jocs amb una bona base de regles).

La crònica dels fets:
La inauguració del local dels Casanno, que ja té nom EL CLUB DELS DIJOUS (amb una clara referència al germà del Sr. Dimecres assassinat per en Ioseppe), està molt propera. Les invitacions van arribant a tothom i un petit halfling porta als Casanno la confirmació de que en Finn assistirà a la festa. Els Casanno insisteixen per veure'l abans i es troben al Camp de l'Honor, plaça central del Districte Est, en una baralla organitzada a plena llum de la lluna.... amb la clàssica permisivitat de la guàrdia de Freeport. Sembla que la lleialtat cap al senyor del crim està clara i es farà pública durant la inauguració. En Fin demana als Casanno algun acte contra la banda del Sr Diemcres, que deixi clar que la zona és del Sindicat. Però, enmig d'això, en Vínculus de cop descobreix que en Fin porta la Baralla del Tarot del Corb a sobre! No pot evitar-ho i, simulant que li llegeix la mà, intenta mangar-li sense èxit. En Finn entra en cólera i en Valentino dispara un tret cap "al seu criat" sense gaire punteria (per sort). Al final poden calmar la ira del halfling prometent que el pidolaire estrafolari no s'hi acostarà més....

Els diferents membres de la banda ultimen els preparatius del gran acte:

1. en Valentino sondeja com està la guàrdia, en la seva eterna búsqueda de marit per la Martha, i coneix al Sergent Haningan, un jove fornit i formós.
2. En Ioseppe investiga les rutes que fan els cobradors del Sr Dimecres a la zona més propera al Club dels Dijous. I després practica amb el mosquetó amb el príncep nan.
3. En Vínculus roba la Baralla del Corb a en Fin fent ús de la seva màgia i segueix la seva investigació sobre objectes màgics al Temple del Coneixement (on amaga la baralla de tarot).
4. La Marta es compra roba nova i va al Temple del Coneixement a aprendre a llegir. Allà veu com en Vínculus amaga la baralla de cartes i la recupera.

(abans de seguir amb la crònica volia comentar les accions d'aquests dos darrers personatges: és molt curiós com el BW es desplega a la taula i el rol d'animador/moderador/narrador del DJ. Teòricament la obtenció de la baralla havia de ser un dels punts importants de les aventures de'n Vínculus. Ja feia un parell de sessions que vèiem que no avançava. I de cop veig la possibilitat de un "Say yes". En Quim (el jugador que porta en Vínculus) em diu que entra i roba la baralla i de cop penso: i per què no? I ho fa. 2 minuts de joc. 1 tirada. I al mateix temps la complicació la puc introduir quan la Martha i en Vínculus estudien al mateix lloc, el Temple (a iniciativa dels jugadors!). Així, en un moment tanco el que havia de ser un dels fils argumentals importants i els jugadors i jo (de manera col.laborativa) n'obrim un altre potser més interessant, ja que implica a dos personatges. M'encanta!)

Arriba la nit de la inauguració. Els negocis de'n Valentino amb la Capitana Bauman comencen a rutllar, arriben els sergents de la guàrdia i la Martha estableix "contacte" amb el Sgt. Haningam. La Companyia Huargo de mercenaris també assisteix.... I arriba en Finn.

En Ioseppe, en Vínculus i el príncep nan assalten i roben a trets la "recolecta" dels matons del Sr. Dimecres. I just quan l'entreguen a en Finn.... redada!

La Guàrdia de la Senyora del Mar, liderada pel ferotge Comissari Enoch Holliver, membre del Consell de Capitans...

[BF] Aclarint el futur (almenys de PNJs) - sessió 13

Després de més d'un mes sense jugar, aconseguim (fora de l'horari habitual) ajuntar-nos de nou per poder seguir explicant les martingales dels Cassanno.

La sessió comença amb una repassada dels BITs del grup i un breu resum (amb moltes llacunes degut al llarg temps que fa que no jugàvem) del que havia passat fins llavors.

La estratagema de la banda per aconseguir el mobiliari i decoració del local de qualitat i gratuïta era clara: mostrar al mercader Van Helder que la seva dolça filla estava enamorada d'un mercenari de baixa estopa. A partir d'aquí proposar-li un tracte: si els hi fa els mobles gratis ells trenquen la relació. El mercader accepta (ja que la filla està a punt de ser promesa a un fill d'un altre mercader benestant per reforçar una aliança comercial entre les dues famílies).

UNA NOVA MARTINGALA DELS CASSANNO:

Acte primer,
s'aixeca el teló i veiem al nostre comerciant Van Helder prenent mesures i comentant materials amb els seus nous clients, els Cassanno (una família amb una mica de mala reputació però que sembla ser que els dos germans grans han tornat al bon camí dels negocis honestos i estan muntant un puticlub com cal). La visita al local (que encara no té nom!) comença per la planta baixa i quan estan al primer pis, revisant els tancaments de la finestra que es va trencar al saltar-hi un dels antics empleats orcs. De cop el mercader no s'ho pot creure: la seva filla està just davant d'ell, festejant amb el que sembla ser un mercenari de baixa estopa. I a plena llum del dia! La sang li puja al cap, sent que mig s'ofega....

La Jocelyne Van Helder ha dinat d'una revolada, animada, contenta. Avui ha rebut la primera carta del seu enamorat! La llegeix i rellegeix buscant més del que hi diu i excitada baixa de la seva habitació i surt cap a la cita.

En Sorensen acaba l'entrenament del dia i va a canviar-se. El seu amor li ha enviat una carta, perfumada amb aquell fresc aroma de lavanda que tant li recorda a l'olor dels seus cabells! I la cita a plena llum del dia.... això va de veres, pensa, potser caldria que parlés amb el pare de la noia, no?

La Martha Cassanno i el seu germà gran en Valentino, somriuen amb cert cinisme.... mai falsificar unes cartes d'amor havia sigut tant fàcil.

Final de l'acte: el pare colèric intenta cridar, saltar per la finestra, abraonar-se sobre el pervertit saltamarges que vol corrompre la seva virginal filla, però en Vínculus impedeix que cridi amb màgia, en Valentino el calma i la Martha el relaxa... la xarxa ha estat tirada i la pesca ha estat bona.

Entreacte: en Vínculus segueix a la parella, veu com passegen pel mercat, com en Sorensen li compra un detallet a la noia (un fermall pel cabell) i després, simulant ser un pidolaire llegidor de mans crea clima vaticinant a la noia que el seu amor no és tant fidel com s'imagina.... la noia està tant enamorada que no en fa cas, de moment....

Acte segon,
en Vínculus simula ser un atracador de poca importància atracant a la Martha, que xiscla i gesticula com si estigués sent violada pel Batalló de Trolls del Gran Orc Negre. En Sorensen que "casualment" passava per allà va al seu rescat. Només amb la seva veu i mostrant la espasa fa fugir al suposat atracador, renquejant i amagant-se. La "víctima" agraeix profundament haver sigut rescatada pel brau guerrer.... ja s'ha establert el vincle.

Uns vespres després, com que controlen els seus horaris, la Martha s'ofereix per ajudar (com a bona casementera) a en Sorensen. En Vínculus reforça els instints adúlters del noi amb un poderós sortilegi. En Valentino espera per rematar-ho. Amb aquests preparatius és bufar i fer ampolles.

La Jocelyne entra a la Lluna Marquesa per trobar-se amb el seu amor, com ho fan sempre que aquest no té guàrdia amb en Driskoll (el bard reclutador de la Companyia Huarg de mercenaris). Entra al local i es troba d'esquenes al seu amor, a la taula de sempre, però no està sol! Està amb una noia, d'aspecte poli i innocent.... que porta el mateix fermall que Sorensen li va regalar! I just quan entra, es besen apasionadament!!!!! Amb el cor trencat surt del local on es troba a un amic o soci de son pare (en Valentino, en el seu moment paternalista) que l'acompanya a casa. De camí a casa aguanta les llàgrimes, amb el cor trencat recorda les paraules del pidolaire endeví....

Sorensen torna tard al quarter, no sap per què però aquesta nit se sent lliure. No més jous de l'amor. Una boja nit de sexe amb una quasi desconeguda.... La capitana, però, no s'espera per acotxar-lo, té una nova missió per ell. Marxa de Freeport, acompanya a l'hereu d'un príncep nan al seu país d'orígen....

Una sessió molt potent i intensa. Gràcies!

Les mentides de Locke Lamora

Fa més d'un any, a Terradejocs, el Fals Clint (bon lector i millor amic) em recomanava aquest llibre. Fa un cert temps el vaig demanar a la biblioteca i un cop el van comprar hi he fet una bona lectura.....

Una novel.la fantàstica d'Scott Lynch que vol ser la primera d'una sèrie de set (!).

Ens trobem davant una petita perla en el món de la novel.la fantàstica. La història de com Locke Lamora va arribar a ser el líder dels Caballers Bastards, una trepa de lladres i estafadors, en la corrupta ciutat de Camorr, que està clarament inspirada en una Venècia postmedieval construida sobre les restes d'una cultura desapareguda.

Què és:

Una bona novel.la, amb un ritme trepidant i amb una estructura basada en flashbacks molt ben trenada. Amb personatges situats a l'altre costat de la llei, amb una moralitat ambigua.

Què no és:

Una saga èpica de fantasia medieval típica tunejada per fer-la moderna. Aquí l'autor ens fa una proposta de gènere, però nova.

Què m'ha agradat:

El rerafons és molt suggerent. Una ciutat tipus Venècia, plena de nobles rics i una xarxa social de lladres, bandits i estafadors que es disputen qui és millor o més bo per robar als nobles i mercaders. Una ciutat edificada sobre les restes d'una civilització màgica de la que no se sap altra cosa que els edificis de cristall que ha deixat. Molts noms italians, l'alquimia i una descripció acurada dels llocs, la gent i les menges ens presenta una ambientació quasi renaixentista molt compacta i (cosa que agraeixo profundament) sense informació supèrflua. Tot el que t'explica de l'ambientació té paper en l'argument.

Què no m'ha agradat:

El síndrome "La Jungla de Cristal": potser no calia que el protagonista patís tantes penúries per arribar al final.... hi ha alguns moments de la història que (tot i ser interessants) no aporten res de nou ni a la trama ni als personatges.

Diuen que potser la versió cinematogràfica del llibre veurà la llum al voltant del 2011.

Pàgina de la wikipèdia (en anglès).

Pàgina de la editorial que l'ha tret en castellà.

Rodes ardents sobre Freeport!

El document base de la campanya de Freeport amb Burning Wheel comença a rodar.

L'he penjat com a Google-doc i el comparteixo amb els jugadors.

El podeu veure AQUÍ.

A disfrutar!

Les divinitats de Freeport

En la propera campanya de Burning Wheel a Freeport, que estem començant a perfilar, no tenim molt clar com serà el tema de les divinitats.

El que si vull proposar és adoptar les divinitats de Warhammer com a les stàndards (tal com proposen a la pròpia web de Green Ronin), per què les divinitats de Warhammer sempre m'han agradat i a alguns jugadors del meu grup li seran familiars....

Deesa del Coneixement: Verena

Deesa de la Guerra: Myrmidia

Déu del Mar: Mannan

Déu dels Pirates: Harrimast (aquí mantinc la divinitat original que els de Green Ronin van proposar al mòdul Black Sails Over Freeport)

Déu de la Mort: Morr

Déu de la Força: Ulric

Déu de la Sort i la Picaresca: Ranald

En principi només és per fer ambient. Si a algun jugador li pica la curiositat ja anirem aprofundint.....

la roda gira....

Desde Ciudad de México, René comenta y escribe un post sobre cómo empezar a jugar a Burning Wheel..... lo podéis leer aquí.

Sens dubte això és que les coses venen a favor, no? Ja tinc ganes que m'arribi!

pd: per cert una de les possibles idees seria la d'un grup de ex-convictes (cadascú amb el propi passat i el seu crim sobre la seva consciència) que pacten trobar-se a Freeport per refer les seves vides..... o per venjar-se d'algú? o per què, en el llit de mort, un company de cel.la va confessar l'existència d'un tresor? .....

idees indie

Una de les utilitats que té per mi aquest blog és fer de bloc. Hi anoto idees per si mai les vull repescar. A més les comparteixo amb els meus lectors (que ja sé que són pocs i coneguts) però ja em va bé. Ara estic amb la fal.lera de llegir manuals de jocs de rol indie, per què m'agrada llegir manuals, per què sempre pots descobrir alguna perla i, sobretot , per incorporar coses noves a la nostra taula de joc....

Vaig començar llegint-me La Sombra del Ayer a partir del comentari que feia en Nyarla de la traducció al castellà. La veritat és que el joc està bé, potser redactat massa amb un to de "jo vull ser molt indie", però té alguna idea molt potent. He fullejat l'ESOTERRORISTS, amb el sistema Gumshoe, dissenyat per l'impecable Robin D Laws: una gran i novedosa manera d'afrontar les aventures d'investigació..... I ara he comprat un dels clàssics dintre el món indie: el Burning Wheel, i la recuperació d'un altre clàssic: el Trail of Cthulhu. La veritat és que la oferta és prou interessant.....

I com sempre que compro manuals, ja penso com els podria jugar.... aquí anoto un parell d'idees:

1.- el Trail of Cthulhu podria ser una bona opció per tirar endavant la meva campanya de pulp: la que va originar aquest blog.....

2.- El Burning Wheel o La Sombra del Ayer podrien servir-me per recuperar la meva estimada Freeport.... però en una aventura d'estil protagonista, on els personatge fan i desfant les seves vides a la Ciutat de l'Aventura, sense guió ni mòdul que ens condicioni.....

Grim and perilous Freeport

Ei!

Just quan penjo la meva adaptació Freeport Runequest va i trobo que els de Green Ronin expliquen les moltes possibilitats que té la Ciutat de l'Aventura per adaptar-la a Warhammer....

Ho podeu llegir aquí.

Seguim!

A punt de caramel!

Ei!

La meva adaptació del Mongoose Runequest per poder jugar a Freeport en una pseudo-Glorantha ja està a punt!

La podeu llegir aquí

Espero opinions!

ENQUESTA DEL MES DE NOVEMBRE!

Bones!

Porto tot el pont de St Narcís treballant en la Campanya de Traveller i per a desconnectar una miqueta m'he estat rellegint el Freeport i fullejant l'Ironclaw (pensant també en el playtesting d'Orn).... tot per connectar amb el meu projecte de Freeport Ciutat Natal..... =)

Al final pensava que seria xulo jugar a Freeport amb algun joc antropomòrfic, esperant que el MRQ de Luxe surti en condicions (seguint el sabi consell de'n Carròtix).

Pensant, pensant m'ha semblat adequat convertir les 5 races de semihumans més habituals de Freeport en races d'animals: els elfs serien gats, els nans serien gossos (així mantenim la rivalitat clàssica), els halflings ratolins, els gnoms esquirols i els orcs senglars. Els humans serien la resta d'animals. Què us sembla aquesta "conversió"?

Voteu a l'enquesta del mes (a dalt a la dreta) i opineu als comentaris!

Ciutat adoptiva, Freeport

En la meva wish list actual hi ha el darrer manual sobre Freeport que han tret al mercat la gent de Green Ronin.



En ell els de Green Ronin et descriuen la ciutat sense aplicar-hi cap sistema. I això m'encanta!

Freeport és una de les iniciatives que com altres mils van sortir durant l'eclosió del D&D 3.0 i el seu sistema de publicació OGL. En aquella època no hi havia ningú de l'escena rolera que no traiés manuals, aventures, accessoris o el que fos pel Joc Rei. Com sol passar en els moments d'eclosió eufòrica, cal esperar que el temps garbelli per veure com es separa el gra de la pellofa....

Començant com una aventureta de no res, Death in Freeport ens introduïa a una trilogia de mòduls sobre una ciutat pirata, cultes secrets a déus del Mal i intrigues polítiques. NO recordo ben bé com va arribar-me a les mans, el que recordo són les hores i hores que Freeport ens ha donat de diversió.

Tant que he decidit, sempre amb el permís del meu grup, d'adoptar-la com a ciutat base de totes les meves campanyes de fantasia.

M'explico: sovint quan un grup vol jugar a fantasia medieval el que demana és acció, aventura i uns certs arquetips que tots coneixem (nans, elfs, màgia i poders clericals). També es busquen variacions, adaptacions , aspectes innovadors i sorpresius, però (no ens enganyem) si féssim una enquesta anònima al grup la majoria et diria "Acció! Màgia! Espases!".

També és veritat que a mesura que portes temps jugant els dungeons ja no són el que eren, es comencen a repetir, ja no hi ha emoció.... i els jugadors (almenys els meus) intenten aportar noves coses al setting, a la ambientació, "completant" l'aventura d'acció que tu havies preparat amb trames d'intriga, polítiques, econòmiques, socials.... basades en els personatges dels jugadors. Per fer això, però, cal que els jugadors tinguin coneixements del rerafons de la campanya a la que jugues i, a no ser que el teu grup tingui molt temps lliure, sol passar que l'ambientació a la que jugues sempre és la gran desconeguda (almenys a l'inici de les campanyes).

És per això que a en Josep sempre li agradava jugar a ciutats, i penso que és una gran idea: una ciutat és més fàcil de presentar, de conèixer, de captar l'esència que no pas un món sencer (amb tots els matisos que hi podrien haver). Per això vam començar a jugar a Freeport.

Ara mateix és molt probable que dels jugadors més veterans del meu grup sàpiguen quins perills poden trobar a Scurvytown, quins contactes poden haver-hi a la zona de Drac's End o quines tabernes dels Molls s'han d'evitar. I això és un capital que no vull desaprofitar.

Per tant Freeport, Ciutat de l'Aventura, espera'ns que tard o d'hora (de moment tard que ara estem planificant viatges per les estrelles) tornarem. Potser amb el sistema de Runequest, potser Ironclaw o inclús Orn!

Una bona opció

La ciutat de Freeport està a punt de sortir com a manual d'ambientació sense sistema.

Una bona opció per a jugar-la pot ser el Mongoose Runequest amb la nova edició més compactada que han tret.

Evidentment això no posa en perill la Campanya Keep Flying!

cap a Eberron falta gent!

Dijous comencem a fer fitxes per a unes partides de Eberron amb sistema Gurps que ens dirigirà l'Ivan.

En certa manera es tracta d'una part també important del projecte Red Rats: aprendre i disfrutar del sistema Gurps. Amb el Gurps Freeport no ens en vam acabar de sortir perquè a aquestes alçades ens cal sempre un màster que domini el sistema, ara amb l'Ivan (el crack de Gurps a la zona) em sembla que ho aconseguirem.

També té a veure amb la idea que a un joc (sigui quin sigui) se n'aprèn més jugant que llegint manuals/instruccions.....

Som-hi!