Karameikos: les cultures (2a i darrera part)

Seguim amb la descripció de les cultures que habiten en l'actualitat el Ducat de Karameikos.

TRIBUS DE GENETS DE L'ESTEPA
"El Germà Cavall i el Pare Sol guien els meus passos"

Cultura nòmada. Inspiració visual, els tuaregs i berebers amb cavalls. Cultura nòmada per excel·lència. De tradició oral i esperit comerciant, tot i que l'Estepa ha vist néixer i morir grans guerrers i els perillosos assassins de la Muntanya Sagrada.

Zona d'influència: les estepes a l'oest de la Fortalesa de la Frontera.

Màgies accessibles: màgia comú, teïsme (panteó solar), animisme i misticisme (assassins de la Muntanya Sagrada).

Estils de combat d'exemple: arquer muntat, llancer de l'estepa, caçador de llangardaixos gegants, botxí de cimitarra.

HUNSCHEN DELS PANTANS
"Jo sóc el jaguar, jo sóc el cocodril"

Poble primitiu.  Inspiració visual, els pictes. La cultura hunschen adora a esperits animals, especialment al de l'animal totèmic del poblat. S'adornen el cos amb tatuatges blaus, que amb la seva pell blanquinosa i cabells negres els hi dóna un aspecte molt ferotge.

Zona d'influència: els pantans del Ducat.

Màgies accessibles: màgia comú i animisme.

Estils de combat d'exemple: matador de cocdrils, caçador d'ocells, guerriller de pantà.

I a aquestes cultures cal afegir-hi els nans i els elfs, que segueixen els patrons clàssics de fantasia medieval que tots ja coneixem.

Karameikos: les cultures (1a part)

Karameikos és un Ducat de l'Imperi Lunar. Una colònia mar enllà a la que van arribar els lunars ara fa uns dos segles.

Les cultures predominants actuals són la mescla de les cultures existents abans de l'arribada dels lunars amb els propis lunars i altres cultures de mar enllà que no estan descrites encara.

Quan es juga a Runequest les cultures serveixen per definir els orígens dels personatges, habilitats inicials, màgies i estils de combat accessibles. El que farem, doncs, és descriure breument cada cultura, afegir-hi algun element gràfic descriptiu i enumerar les característiques de joc que té.

En l'actualitat podem dir que hi ha 7 cultures diferents cohabitant en el Ducat de Karameikos:

• l'Imperi Lunar: humans i minotaures (civilitzats)
• la Gent del Llac: humans i mitgerols (civilitzats)
• els Clans Orlanthis: humans (bàrbars)
• les Tribus de Genets de l'Estepa: humans (nòmades)
• els Hunschen dels Pantans: humans (primitius)
• el Bosc Elf de Nothúniel: elfs (civilitzats)
• la Fortales Nana de Karak Azgal: nans (bàrbars)

L'IMPERI LUNAR

"Tots som iguals!"

Cultura civilitzada. Amb una forta inspiració estètica dels imperis babilònics. Societat altament individualista i meritocràtica. De fet la Lluna Roja, cap del seu panteó, és una mortal que va trascendir amb les seves búsquedes heròiques. La seva religió és molt oberta i accepta als altres cultes i religions, inclús té una relació ambigua amb el Caos, cosa que horroritza a les altres cultures. Els seus exèrcits professionals són la màquina de guerra més eficient del Ducat. Fan servir minotaures d'esclaus, criats, servents i gladiadors. Alguns obtenen la llibertat a canvi de marxar del cor de l'Imperi i anar al Ducat.

Ciutats on tenen més influència: Nova Luxor, capital del Ducat; Sephirim, port oficial de vincle amb l'Imperi mare; Torre de la Fe, centre de peregrinatge religiós.

Màgies accessibles: màgia comú, teïsme (Panteó Lunar) i fetilleria.

Estils de combat d'exemple: legionari imperial, fanàtic de les Set Mares, gladiador, campió judicial, guarda de la ciutat.

GENT DEL LLAC

"No hi ha res que no es pugui negociar"

Cultura civilitzada. Inspiració estètica medieval. Cultura que ha sorgit de la mescla dels bàrbars del nord amb les diferents onades de colonitzadors que han arribat a les ribes del territori durant els temps passats. Una cultura fortament basada en el comerç i la diplomàcia, tot i que les ciutats i viles més importants tenen guàrdia i milícia.

Ciutats on té més influència: Ciutat del llac, centre comercial de l'interior del Ducat; la Fortalesa de la Frontera, baluard contra les invasions dels esteparis; Catau Venturer; Vila Dolça i Freeport.

Màgies accessibles: màgia comú, teïsme (panteó orlanthi), animisme.

Estils de combat d'exemple: arquer del llac, guàrdia de caravana, guardaespatlles privat, duelista a sou, milícia urbana, xèrif mitgerol.

CLANS ORLATNHIS

"Units contra l'enemic!"

Cultura bàrbara. Clarament inspirada en una barreja de vikings sense vaixells i genets de Rohan. Cultura ferotge molt basada en les tradicions milenàries i la unitat del clan. L'aparició de l'Imperi Lunar els ha fet retrocedir en el territori, cap a les muntanyes. Per primera vegada en la seva llarga història, l'extranya filosofia assimilacionista dels lunars està posant en perill la seva cultura, cosa que fa que es declarin enemics acèrrims de l'Imperi.

Zona d'influència: muntanyes del nord i qualsevol serralada una mica gran.

Màgies accessibles: màgia comú, animisme, teïsme (panteó orlanthi) i misticisme (guerrers berserkers).

Estils de combat d'exemple: berserker ferotge, caçador d'óssos, cabdill noble, destraler professional, milícia de clan.

tornant a Karameikos...

Fa dies que estic preparant una partida pel proper Tast de Rol. Aquesta vegada, inspirat en el que fan els companys del Pati-Rol d'Igualada, em ve de gust fer una partida que pugui tenir continuïtat d'un Tast de Rol a un altre. És a dir, una possible campanya on no sigui indispensable que els jugadors siguin sempre els mateixos.

Per fer-ho tenia ganes d'explorar algun manual d'estil sandbox. és a dir, un escenari obert on les històries i aventures que s'hi van desenvolupant van fer créixer l'ambientació.

Com que el sistema que vull jugar és el nou i flamant Runequest 6, no va costar gaire que els consells i intuicions em guiessin cap a la Isla de los Grifos i la Ciudad Perdida de Eldarad. Me'ls he estat llegint i, tot i que són grans llibres, no han despertat la meva motivació. També m'he estat mirant el Karak Azgal de Warhammer 2a edició i tampoc ha despertat en mi cap febre rolera....

Entre les recomanacions que he rebut hi havia aquest manual:

Es tracta d'un sandbox de fantasia medieval, que ni m'he mirat per què em fan molta mandra els llibres en anglès, però la segona part m'ha interessat molt ja que explica mètodes i dóna eines i consells per crear el teu propi sandbox.

I comença amb el que l'autor anomena la regla d'or de la creació d'un sandbox: No escriguis res que no necessitis per la propera sessió o que et diverteixi escriure. GENIAL!

Amb aquesta idea al cap he remprès el meu sandbox particular: el Gran Ducat de Karameikos. I això és el que us vull anar presentant les properes setmanes.

Si seguiu l'etiqueta de Karameikos del blog trobareu els dos posts que vaig escriure mentre aquest sandbox em servia d'ambientació general per la campanya de Torchbearer que hem fet. Segueixen, però, essent perfectament aprofitables.

De moment us presento una versió més actualitzada del plànol, on ja apreciareu canvis substancials.

A partir d'aquí aniré penjant la informació que ens cal per la primera partida: bàsicament la descripció de les principals cultures del Ducat.

L'aventura ens espera!

Vila Dolça

Vila Dolça és una vila remota del Ducat de Karameikos (ambientació on portem a terme la nostra campanya de Torchbearer).

Vila Dolça ha crescut al voltant d’un poble bàsicament creat i habitat per halflings per anar evolucionant i fent-se cada dia més rica i més gran. El trànsit fluvial de Nothúniel (país dels elfs) cap a Nova Luxor (capital del Ducat) ha sigut una font important de riquesa. A més la vila és coneguda per les seves plantacions i collites de pèsols. Amb tot això la vila està creixent i està a punt d’esdevenir una atrafegada ciutat nexe.

Nota: vila remota i atrafegada ciutat nexe són diferents categories de ciutat del joc, que determinen quins serveis té cada ciutat.

La ciutat té bàsicament 4 districtes: el Turó, la Vila, el Port i el Mercat.

El Turó és la zona originària de la ciutat situada, evidentment, a un turó on actualment hi ha majoritàriament les vivendes dels halflings que habiten la ciutat. Els halflings de Vila Dolça són grans emprenedors, en la seva majoria, i han acabat esdevenint la classe alta i rica de la ciutat. Ostenten tots els llocs de responsabilitat i són propietaris de quasi la totalitat dels negocis que es duen a terme.

La Vila és la part de la ciutat que queda sota el Turó. Allà hi ha la zona comercial i de serveis. També és la zona on hi ha la oficina del Xèrif i els seus Ajudants (recaptadors d’impostos i guàrdies de la ciutat). L’actual Xèrif és el Sr. Peusferms. També hi ha l’Ajuntament, centre burocràtic de la vila. L’Alcaldessa Rita és qui ostenta el poder actualment.

El Port és una zona de molls, magatzems.

El Mercat és una zona que queda fora dels murs de la ciutat. Vila Dolça no havia tingut un mercat a l’engròs fins fa poc (era més una vila de botigues i artesans). Una de les maneres de l’Imperi Lunar (imperi que hi ha mar enllà però que ostenta el poder al Ducat de Karameikos) d’establir el seu poder és, a part de la via militar, la via comercial. Els sacerdots de la deessa Etyries van construir aquest mercat com a forma de «col·laboració» amb la vila. El Mercat cau fora de la jurisprudència del Xèrif, i està vigilat per una guàrdia del culte de les Set Mares (deesses protectores del panteó lunar).

Religió: Vila Dolça és un poble que beu de la cultura i creences orlanthis adaptades al tarannà halfling. Hi ha un enorme temple a Vrala, deessa dels pèsols, que garanteix collites abundants. Vrala és representada com una dona madura. Aquest temple té dos temples menors annexes que representen les dues altres fases de la vida de la dona: Asrelia l’àvia guardiana i Voria la verge primaveral. Al port hi ha un altar al déu del comerç fluvial i marítim Dormal.

El panteó lunar està entrant suau però imparable a la societat de Vila Dolça. Etyries és la deessa del comerç i Anípides el seu sacerdot a la vila. Anípides s’ha anat col·locant com un conseller preferent de l’alcaldessa. La força armada del culte de les Set Mares sempre està acompanyada d’acòlits disposats a fer proselitisme de les bondats de la Deessa Roja. El mercat és espai habitual de sermons i confessions públiques.

Fitxa de la ciutat

Alineament: no afiliat

Llei: «Vrala no permet que marxis ni amb gana ni amb set» al marxar de la ciutat tot viatjant rep un cistell amb una ració de pèsols frescos.

Establiments disponibles: Carrer, Taberna, Estable, Alberg, Mercat, Temple, Posada

Karameikos

Karameikos...


... sempre ha estat una expressió que m'ha acompanyat. No sabia ni d'on em venia i ara, que estic preparant un petit sandbox de fantasia medieval vaig decidir posar-hi aquest nom.
Quina va ser la meva sorpresa quan googlejant vaig trobar aquesta imatge:

Ara ja sé d'on venia!! Aquest és un mòdul poc famós, menys conegut i antic (1987), molt antic. Recordo haver-lo vist en botigues fa molts i molts anys.... de fet crec que és el primer sandbox escrit i pensat com a tal (si és que la expressió existia quan va ser escrit).

I aquest és el meu melting-pot: un barrig-barreig de tots els manuals de fantasia medieval que m’agraden, posats sobre un mapa fet a mà i disponible per a aquelles aventures que es vulguin dur a terme. En ell hi ha ciutats plenes de trames com Freeport, enormes cataus a explorar com l’Abisme de la Gola de la Serp o enclavaments que es remunten als meus orígens com a rolero com les Coves del Caos….

Es tracta d’un setting amb tots els components elementals i alguna sorpresa. Un ducat, colònia al continent de l’Imperi Lunar, decadent i enorme que hi ha mar enllà. Els colons lunars han de conviure amb els bàrbars orlanthis de les muntanyes, els nòmades del desert que hi ha més enllà de la Fortalesa de la Frontera (darrer reducte de civilització), nans, elfs i criatures de la foscor (orcs, trolls i ogres).

De moment estic pensant en jugar-hi amb Torchbearer, però no descarto revisitar-ho amb Fate o ves a saber amb què….


CIUTATS I VILES IMPORTANTS AL MEU DUCAT DE KARAMEIKOS:
Nothúniel (bosc èlfic): gran bosc que limita amb les Muntanyes dels Gegants i l'Abisme de la Gola de la Serp.
Catau Aventurer (vila remota): llogarret a mig camí entre Nothúniel i les terres dels trolls i dels orcs, darrer enclavament abans d'arribar a l'Abisme de la Gola de la Serp.
Vila Dolça (vila remota): llogarret bàsicament halfling, molt proper al Pantà del Rei Llangardaix
Freeport (enforcall concorregut): port pirata amb esperit lliure
Sephirim (enforcall concorregut): port més proper a la capital Nova Luxor.
Nova Luxor (metrópolis): capital del regne.
Torre de la Fe (bastió religiós): situada enmig de pantans és un centre de peregrinació i entrenament de clergues i paladins.
La Ciutat del Llac (enforcall concorregut): ciutat comercial a mig camí de la fortalesa nana de Karak-Azgal, domina el trànsit fluvial.
Fortalesa de la Frontera (bastió religiós): tot i que no tant religiós com la Torre de la Fe, és el darrer punt de civilització abans de les Terres No-Descobertes. Molt proper a les infames Coves del Caos.
Karak-Azgal (fortalesa nana): fortalesa nana situada sobre les restes d'una megaciutat subterrània nana, ara ocupada per les bèsties del caos.
Porta Morta (vila remota): ciutat de brivalls i buscavides que hi ha just abans de Karak-Azgal.
Terres Bàrbares (vila remota): llogarret que els bàrbars de les muntanyes fan servir com a punt d'encontre amb la civilització.
La Torre Negra (torre de mag): apartada acadèmia de mags de reputació dubtosa. Manté el monopoli de l'ensenyament organitzat de la màgia desde la caiguda de Calebais.

RELIGIÓ AL DUCAT DE KARAMEIKOS:
Karameikos és un ducat eminentment humà. I entre els humans destaquen tres orígens culturals ben diversos. Aquests orígens influeixen en la manera de pensar, de viure i sobretot d’entendre l’Univers.  Aquesta darrera part es visibilitza en els déus i deeses que adoren els diferents habitants de Karameikos.
Nans i elfs adoren els seus propis panteons.
Orcs, trolls, ogres adoren el panteó Troll, presidit per Kyger Litor.
Humans i halflings tenen diferents creences depenent dels seus orígens:
Els bàrbars de les muntanyes adorent el panteó orlanthi )amb Orlanth al capdavant).
Els habitants del desert que hi ha més enllà de la Fortalesa de la Frontera adoren el panteó solar, presidit per Yelm, el Pare Sol.
I els civilitzats provinents de l’Imperi que hi ha mar enllà adoren el panteó de la Lluna Roja.
A tot arreu els vils déus del Caos intenten escampar la putrefacció, corrupció i maldat entre la vida civilitzada...

Tot personatge jugador ha de tenir definit el seu panteó de referència. A més si es considera creient pot triar a quins déus rendeix pleitesía amb més asiduïtat. Els clergues quan arriben a nivell 2 han d'escollir quin déu dediquen la seva vida. Cada divinitat accepta clergues i iniciats d'uns aliniaments concrets. El ciutadà mig invoca, prega i fa sacrificis a la divinitat pertinent segons el tema. I si, són les divinitats de Glorantha!

El ducat de Karameikos ens espera!