dissabte, 2 de juny de 2018

Ens hem quedat de pedra (alments alguns...)!


Les races joves, com humans i mitgerols, són impetuoses, fugaces i erràtiques. Com les guspires que salten del ferro roent al trempar-lo a cops de mall. Ja sé que els nans som apassionats, però sabem el que volem, i si ens enfoquem som invencibles. No hi ha res que no es doblegui davant la voluntat nanesca, com un martell empunyat per Thor...
Per això no em va estranyar que tornessim al poble amb el seu legítim senyor i ens trobéssim que la mílicia ja s'havia venut a l'impostor Maxime Le Clocher. Clar que pretendre aturar a dos nans de les Muntanyes Paganes amb una palissada i quatre fletxes.. abans que el paladí hagués desenvainat el bran ja érem a dins.
Vam acompanyar Sir Olvart al costat de la seva dona, veient (a partir de l'estranya actitud de'n Jeremy) l'estrany respecte al matrimoni que tenen els humans... i ell ens demana que recuperem el control de la vila. Però el paio va i diu que no ve! No m'ho podia ni creure, però en Jeremy diu a tot que si, per tant vam posar fil a l'agulla. Sobretot per alliberar als vilatans de l'actitud tirànica de Maxime. Mentre en Jeremy reptava a en Maxime a un duel d'honor, l'elf, el meu germà i jo vam obrir una porta a la força i vam entrar. Eliminades les poques resiostències vam tornar la vila a quii pertocava. Per fi vam poder fer un àpat calent i una cervesa fresa!
L'endemà Sir Olvart demanà a Jeremy que portéssim a en Maxime LeClocher a la justícia. Això pels humans vol dir dur-lo davant un altre noble (jo l'hagués deixat sol a dalt d'un pic nevat en plena tempesta de llamps i que Thor fes la resta...). En aquest cas dur-lo a la cort del Baró Alder (a uns 8 dies de camí).
Per no mostrar el verdader motiu que fa que segueixi a Jeremey vaig dir que ens interessava anar-hi. I així vam començar el viatge de nou. Això si, aquesta vegada amb queviures i un bon barril de cervesa!
Un cop creuat el bosc de Hellfax comencem a veure que la temporada de collir pomes ja està acabant, i ara toca fer sidra! M'encanta la sidra! No té el cos de la cervesa però té una alegria que em recorda a la mainada del meu clan jugant a cuit i matar per la mina...


Però no tenim ni temps en pensar en provar alguna de les sidres locals quan en Maxime és atacat per un basilisc... mentre feia les seves necessitats! JAJAJAJAJA
De veritat que els humans són graciosos... per què va en Jeremy a salvar-lo... i es queda de pedra! JAJAJAJAJAJA
Aguantant-nos el riure carreguem als dos "figures" al carro i ens arribem fins al proper llogarret. Allà ens expliquen que hi ha una vídua, la Sra. Billing, que té una recepta contra la petrificació: fregar als afectats amb oli de gónades de basilisc! JAJAJAJAJAJA
Estic rient tant que quasi m'oblido de les pregàries del vespre...



Ens afegim a la festa local, socialitzem i en Bredwalt, el clergue de la vila, ens ofereix acompanyar-lo en una missió: localitzar i recuperar el tresor de Valandar, l'antic re, "Rei fou i Rei serà" diuen d'ell. El clergue té la localització de la cripta secreta que Mathor el seu mag de la cort li va construir per enterrar-lo amb els 12 cavallers més valents del seu regne. La cripta està situada pel bosc de Fenning i s'hi ha d'arribar abans de la lluna plena de Sant Miquel per poder trobar la entrada.
Un cop pactat el repartiment del tresor (ell es quedarà el 10% del que poguem carregar, té bona vista el paio...) encetem el camí...

Eliminant poders malèfics... la Dama Blanca és morta!



El bosc és estrany, com si fos més producte dels encanteris de la Dama Blanca que de la Mare Natura. Per sort Thor ens acompanya, llamps, trons i un bon aiguat. Amb aquesta força de part nostre ningú ens podrà vèncer. La claror ens guia fins una clariana, precedida de fites amb runes diabòliques. Em bull la sang i tinc ganes d'acomtre contra tot el mal que veig per aquí. Agraeixo tenir el meu germanet al costat, no acabo de veure clar si l'humà i l'elf són de confiança...
Apareix davant nostra una cova, ple d'espelmes al mur que l'envolta. I de sobte dos cans infernals surten de la cova per atacar-nos. Ben bé que estem sobre la pista correcta, aquestes criatures deuen ser les guardianes de l'esperit infernal. Les eliminem sense gaire problema i entrem dins la cova.
Sembla ser una curiosa construcció de roca i arrels que s'autososté en forma de cúpula. Al centre destaca una columna gruixuda coronada per un bressol de pedra (veure els esquemes del meu germà). Llampmemati si no és aquí on l'esperit infernal fa les seves bruixeries malèfiques per treure la vida a nadons innocents!

mapes de Bhen-Ytöh


La sala és buida, tot i les brases al foc. Seguim endinsant-nos i arribem a un espai terrorífic: estalactites i estalagmites omplen l'estança, una bassa d'aigua negra i espessa al centre i les parets plenes de petites gerres de ceràmica segellades... que després descobrirem que és on l'ésser infernal emmagatzema l'esperit dels nounats que mata... i n'hi ha centenars!
Però no tenim temps a pregar per les seves ànimes que la criatura es forma enmig de l'aigua negra. Fent ús dels poders de l'Infern ens empeny, ens encanta i ens ataca, i aprofita el caos i la foscor per tornar a la sala del bressol abans que acabem amb ella. Allà ens espera una sorpresa, doncs Sir Olvart i la resta d'encantats per les males arts de la Dama sorgeixen d'entre les parets d'arrels i s'abraonen sobre nosaltres!
El combat és caòtic i a mort. En Bhen-Ytöh intenta impedir el ritual, elf i humà ajuden tant com poden però sembla que tenim les de perdre. Les forces del Mal no sadollen mai la seva sed de sang... al final rebo tantes ferides que caic inconscient. De cop em desperto, com curat per algun poder celestial desconegut. Entre tots vencem a la Dama amb l'ajut de la espasa antiga, que en Faervel descobreix com usar adequadament, quan ja en Bhen-Ytöh estava encantat per la Dama i es disposava a atacar-nos...
Morta la Dama, l'estructura es col.lapsa totalment, com la mateixa fondalada on estava, el bosc i la muntanya recuperen el terreny que havien perdut davant aquest poder malèfic, ara ja derrotat.
Cansats i ferits parem a descansar, aprenem del que ha passat i compartim la experiència. Els companys em comenten que qui m'ha salvat de la mort és aquell enutjós esquirol, que va aprèixer del no-res, però jo no m'ho acabo de creure... mai han estat animals de poder de Thor els esquirols...



dimecres, 30 de maig de 2018

A la cerca de la Dama Blanca...



La vila governada per Sir Olvart està en silenci.  La milícia ha abandonat els llocs de guàrdia i les portes de la palissada romanen obertes. Els habitants tanquen porticons i s'amaguen. Apenes fan foc i pengen amulets a les portes, com si això els hagués de protegir dels perills... Per sort plou i llampega, sé que Thor està content que haguem arribat aquí.
Sort que trobem la taverna oberta on, a podem recuperar alguna energia bebent cervesa casolana i menjant un bon rostit. Allà parlem amb algun vilatà saberut que ens duu fins on és Lady Àngela, la cosina de Jeremy.
La senyora de la vila està mig desterrada a casa del moliner, patint per la vida del seu nadó, ja que cap nounat arriba al seu tercer jorn si el Castell de la Dama Blanca brilla enmig dels turons. Si Olvart ha decidit anar-hi i resoldre ell mateix el problema, però ningú sap si ho ha aconseguit o ha mort en l'intent.
Agafem els trastos i ens dirigim de cap a la muntanya a intentar descobrir els misteris que amaga... Sembla que no som pocs els que hem intentat desvetllar els secrets de la Dama Blanca i el seu castell, ens explica un guarda que vigila la porta d'accés a la muntanya. Pujant a tanta velocitat com podem, ens trobem algun obstacle en el camí que sortegem sense risc ni perill (grimpem un penyasegat i lluitem contra els bandits que ens assetgen).
I al final arribem al castell de la Dama Blanca.
I la veiem. Veiem com la seva presència encanta als homes que han intentat véncer-la i han acabat sent els seus servents...
Ens endinsem en el seu castell, de jardins laberíntics i faèrics, fins que trobem un estrany teatret on el farregós esquirol faèric que vam trobar el primer dia ens escarneix amb les seves tonteries.
Les terres de la Dama Blanca són laberíntiques i plenes d'estranys paratges i al final vam arribar a una casona on hi havia una bruixa que ens va donar un medalló i una espasa rovellada que ens havien d'ajudar a véncer al malèfic esperit.
Amb tot això ens vam llançar de cap a les profunditats del bosc, d'on sorgia una blanca llum....

Reflexions i notes de Khâ-Mela Llampmemati, Caminant de la Via del Llamp, Seguidora de la Cançó del Tro.



dilluns, 14 de maig de 2018

de portar a la dida a lluitar contra llops salvatges

Comença l'acció al Castell Grissalles.
En Faervel és un amic de'n Jeremy que l'acompanya allà on va, potser els seus pares el deixen vaguejar? En Bhen-Ytöh i jo fa unes setmanes que hi som, en Jeremy no sé si m'ha entès en la meva missió. De moment estem aquí, socialitzant amb els soldats i servents del castell i fent cerveses.

El pare de'n Jeremy li encarrega acompanyar a la Mar Argila (una vella dida gnoma, rondinaire i queixosa com un carro vell) a la casa de Sir Olvar (cosins de'n jeremy), que esperen una criatura i necessitaran els serveis de la vella. Això és a la Vall de la Dama, més enllà del bosc de Hellfax, a 3-4 dies de viatge.

Tot i la llauna que ens dóna Mare Argila i la inexperiència de Jeremy hi arribem, però sembla que no a temps d'evitar els problemes. A l'arribar al llogarret ens trobem un home en una picota dalt d'un arbre, amb uns llops gegants que l'assetgen. Acabem amb ells, rebent fortes ferides el mag i el cavall de tir, el que sembla ser el líder de la manada fuig al darrer moment.



Baixem l'home i es tracta de Soly, el majordom de Sir Olvar, que ens informa que un tal Maxime Le Clocher ha pres el control de la vila fent fora a Lady Olvar just després de que fos mare. Pel que explica Sir Olvar ha anat a eliminar la Dama Blanca...

En Bhen-Ytöh i en Jeremy han discutit, tenen maneres de fer diferents. Hauré de vetllar per què els dos puguin conviure... no m'imagino anar d'aventures sense la seguretat de la destral del meu germà, però ens cal estar prop de Jeremy per descobrir on està el coneixement ocult que cerco....

Reflexions i notes de Khâ-Mela Llampmemati, Caminant de la Via del Llamp, Seguidora de la Cançó del Tro.

diumenge, 13 de maig de 2018

Comença l'aventura a les Terres de Llegenda!

Reflexions i notes de Khâ-Mela Llampmemati, Caminant de la Via del Llamp, Seguidora de la Cançó del Tro.

Les Terres de Llegenda estan plenes de secrets, provinents d'un passat més enllà dels temps. Hi ha en tot senyals d'un poder que estarà a l'abast dels qui sàpiguen on mirar. Jo, Khâ-Mela, ho vaig descobrir el dia que em va caure un llamp a sobre.

Khâ-Mela, nana clergue de Thor
L'esperit de Thor em va posseïr. El Fill del Llamp, Senyor de les Tempestes, em va tocar amb la seva gràcia. I va deixar escrita en mi la runa de la Cerca Espiritual.
Per això vaig grimpar les Muntanyes Paganes, amunt i amunt, sense saber quin era el meu destí. Buscant allò que havia de sadollar el meu esperit inquiet. Fins que vaig trobar les runes de Karum-Gadiz, les Portes al Cel. Antic temple de peregrinatge de nans i humans que volíen enviar les seves pregàries a Asgard.
Allí vaig romandre, sola durant 11 llunes i 11 setmanes. Meditant, pregant i escoltant el silenci de la neu i el rugit de la tempesta.
I de cop vaig veure allò que Thor em volia dir: baixa a les terres planes i descobreix el secret dels Déus Adormits, i amb la llum del llamp i la veu del tro escampa la notícia. Per fer-ho hauràs de seguir a un jove humà, un infant barbamec i rebec, confós en les seves creences, però que és qui et marcarà el camí.
Bhen-Ytöh, el meu germà guerrer
I així ho vaig fer: de nou el brogit de la gent, la pudor de les viles i el regust amarg de la cervesa (com la feia la mare). De nou a la civilització. Baixar de les muntanyes, tornar a Thuland, on vaig retrobar-me amb el meu germanet Bhen-Ytöh, que també tenia ganes de canvi (no sé per quin motiu s'havia enemistat amb el pare, tot i que amb el que arriba a beure el meu progenitor no m'estranya...). I després ens vam dirigir cap a Albion, cap al Castell Crissalles.

Jeremy Greenwood, el paladí

Faervel, l'alt elf mag
Allà vaig coneixer a l'altiu Jeremy Greenwood, amb qui ja veig tindré feina, i Faervel Amlugon, l'elf mag de les llunyanes ciutats costeres de la Lliga Ferromeniana (que acumula un grapa de "virtuts": elf, estirat i mag!).
Sembla que aquests seran els meus companys d'aventures en els temps propers... espero que Thor em doni força i tots trobem allò que necessitem...




Notes prèvies a l'inici de la campanya de D&D5a que acabem de començar.
Jo jugo amb una nana de les muntanyes clergue de Thor i amb el rerefons d'ermitana.