divendres, 22 de maig del 2015

"Revampiritzant" el Valiant Universe RPG


Valiant Universe RPG és un joc de superherois publicat per Catalyst Game Labs que, com el seu nom indica, té lloc a l'univers de Valiant Comics. El sistema de joc és el Cue System (el mateix que Cosmic Patrol). Es tracta d'un sistema lleuger de regles, basat en diferents daus D4/D6/D8/D10/D12 (tipus Cortex o Marvel Heroic Roleplaying), el qual li dóna la alta versatilitat que els jocs de superherois requereixen.

De fet, és tant senzill que fàcilment podria ser adaptat com a un sistema genèric per a diverses ambientacions.

En general, el joc m'ha agradat força, tanmateix després d'un parell de partides de prova he pensat a afegir un parell de regles per fer-lo més del meu gust.

Mooks

Les armes fan relatiu poc mal, i malgrat el manual diu que amb narracions i tirades excepcionals els PNJ de "farciment" poden eliminar-se directament, crec que manca una regla més clara al respecte per poder acabar fàcilment amb aquest tipus de personatges. Així, quan creem els típics PNJ que serveixen al roí principal, i que només hi són pels lluïment del PJ, seguirem aquestes directrius:

- Només tenen 1 punt d'armadura (Armor).
- Només tenen 1 punt de vida (Health)
- Modifica els valors anteriors segons et convingui (p.ex. +1 a 3 punts) per representar PNJ més o menys entrenats, ben equipats, durs, etc.

Si hi ha més d'un mook, el grup actua com un sol personatge, guanyant un bonificador a la tirada d'atac (Action) i 1 punt de salut (Health) igual al nombre de PNJ addicionals en el grup. Així, a mesura que es vagin perdent punts de salut (una vegada eliminat el primer i únic punt d'armadura) representa que els mooks van caient (caldrà modificar els bonificadors d'atac cada vegada que així passi).

Cues/Tags/Disposition

A la manera del Fate Core, les etiquetes (Tags) i la disposició (Disposition) funcionen com a aspectes de manera que es poden invocar gastant 1 Plot Point per guanyar +2 a la tirada, sempre que siguin narrativament rellevants.També el Narrador pot forçar-los per introduir un element negatiu sobre el personatge (reben aquest 1 Plot Point).

Les Cues es poden citar en veu alta en el moment idoni segons la narració per recuperar 1 Plot Point (màx. 5). Citar les cues, les "crema" durant la resta de l'aventura i no podran ser utilitzades de nou per guanyar Plot Points.

dimecres, 29 d’abril del 2015

16 de 52, Línies Fantasmes, provant confitura de pot petit...


Amb el grup habitual de dijous aprofitem l'espai entre una campanya i la següent per "desengrassar-nos"provant coses diferents.
Aquesta vegada toca Línies Fantasma de John Harper, que Maqui Edicions ha traduït de forma gratuïta per a la seva col·lecció de mini-jocs Al pot petit.

Data de la partida: 22 d'abril
Nombre de Jugadors: 3
Jo feia de: director de joc

Comentaris:
Vaig plantejar una partida molt curta, lineal i directa. La idea era veure com funcionava el joc a la taula.
Els nostres protagonistes Acer (l'àncora), Foll (la gralla) i Kale (l'òliba) formaven part de la única patrulla de braus que havia de protegir un tren curt que sortia amb una certa urgència.
Al tren, tot i que ells no es van esmerçar gaire per investigar-ho, hi viatjava la vídua del Comte Marinoff amb el seu nou amant, un gigoló livurià. Al vagó de la pleb hi viatjaven uns quants cultistes de la Mà Eterna de la Foscor (culte esperitista al que pertanyia el Comte) amb un contenidor místic on hi havía l'esperit gelós i iracund del comte que volia matar a la seva infidel esposa. 
L'atac d'uns esperits desesperats va destapar tota l'acció i els nostres braus de línia van defensar als passatgers nobles i van reduir als cultistes, eliminant abans l'esperit del Comte.
La partida va ser breu però jo vaig gaudir-ne. Els jocs basats o inspirats en Apocalipse World m'estan encuriosint molt, sobretot per què no acabo de copsar el sistema. Espero que amb la propera aparició de Dungeon World en castellà hi pugui aprofundir un xic més....

dimarts, 28 d’abril del 2015

15 de 52, Burning Wheel, final de campanya

Arribem, amb el grup setmanal, a la sessió final de la campanya de Burning Wheel on hem salvat la vila de Sallent del Fall de l'apocalipsi diabòlic.

Data de la partida: 15 d'abril
Nombre de Jugadors: 3
Jo feia de: jugador

Comentaris:
Seguim amb la trama de suports religiosos, contrucció de defenses i preparatius per arribar al final de la campanya.
Podrem evitar l'apocalipsi a Sallent del Fall?
Vam començar la sessió jugant una escena molt de diplomàcia i negociació: la cimera amb els tres temples de la ciutat. Anem aconseguint informació de com Berard l'antic heroi local va véncer fa molt de temps. Sobretot descobrim que no es tracta tant d'un monstre sinó que lluitem contra els adoradors de Morahat, que volen viatjar al passat per donar pas al seu amo.
Fent ús dels nostres recursos (contactes amb el baró i el septarca) acabem de trobar la pista final: quelcom passa a l'illa de la torre abandonada.
Organitzem una ràtzia nocturna i enganxem a tres ciutadans malvats i traidors, que sota pressió confessen que la capitost de tot el complot és.... la dona del Baró!
La campanya acaba amb un Duel of Wits contra la baronessa que guanyem, pels pèls però guanyem.
Un bon final de campanya i, diria, un bon comiat al Burning Wheel de la nostra taula. És un gran joc, però potser per un grup que pugui invertir moltes hores per anar polint el coneixement del sistema.
També cal dir que cada vegada que hi juguem veig que per dissenyar una partida de Burning Wheel el DJ ha de mirar sempre i de forma constant la fitxa dels pjs. És a dir, que l'aventura no s'ha de construir sobre les idees del DJ sinó sobre les mecàniques que els jugadors incorporen a la seva fitxa (quines habilitats, trets trien, quines creences i instints redacte).

dimarts, 14 d’abril del 2015

14 de 52, Burning Wheel, preparatius pel gran final



Una partida del grup habitual de dijous, aquesta vegada molt curta per què vam començar tard, però van passar coses interessants (tant a nivell de la història com de les mecàniques....)

Data de la partida: 8 d'abril
Nombre de Jugadors: 3
Jo feia de: jugador

Comentaris:
Ja sabeu que seguim intentant Sallent del Fall de la maledicció diabòlica que l'amenaça des del principi de la campanya. Hem, amb penes i treballs, desarticulat els tres primers atacs, queda el darrer i definitiu, conegut simbòlicament com el Drac.
Per lluitar contra ell hem de fer com l'heroi local del passat: unir les tres religions i el Septarcat (els mags de la vila). 
  • Del Septarcat ja en formem part i aconseguim en aquesta sessió que el Gran Septarca ens delegui la representativitat.
  • Del temple de Pelor ja tenim la col·laboració del sacerdot Grunydelmar, amb el compromís per part nostra que la seva religió serà la preferent (que mirarem de que la cimera es faci al seu temple).
  • Per tant vam anar al temple d'Eratis a buscar l'audiència d'Arina Albada, la sacerdotesa. No ens va voler rebre per què som massa poc importants!
  • El 3r i darrer temple és el d'Avandra. Amb els contactes que tenim aconseguim que Estel-lluent ens rebi i està molt interessat. A més ens aporta molta informació per què era amic de Berard, l'heroi local. Ens explica que el drac va sortir de sota terra i que va provocar l'ensulsiament del fall.
Estel-lluent, a més, ens ajuda a connectar amb Arina Albada a partir d'un conflicte que hi ha entre temples per la educació gratuïta que l'elf dóna als vilatans. Amb aquesta trobada furtiva aconseguim convèncer a Albada de la importància de que assisteixi a la reunió.
En Jim, a més, connecta amb Sir Siembieda que s'encarregarà del càtering i logística de la cimera (donant molt de paper a la família Grassot).
La sessió acaba amb el disseny de l'ordre del dia de la cimera, temes a tractar i punts que tenim a favor en cada moment.
A nivell de mecàniques em va encantar com els compromisos van adquirint força en partides tant socials com aquesta. També, respecte a aquest tipus de partida, el DJ Mateu va ser força estricte en deixar-nos tirar l'habilitat social que interpretàvem i no pas la que volíem. Va ser molt interessant!


dilluns, 13 d’abril del 2015

13 de 52, Plenilunio...



La Setmana Santa inclou tot tipus de processons i penitències, com haver de provar jocs com aquest.... :-)

Data de la partida: 1 d'abril
Número de jugadors: 2
Jo feia de: jugadors

Comentaris
Diuen els experts que a Espanya estem vivint una Edad Daurada del Rol, només cal fer una volta per internet i veure com les editorials més importants avui dia (Holocubierta, Edge i Nosolorol) tenen un catàleg impressionant de jocs (això si, de molts només hi ha manual bàsic o manual i pantalla del director de joc) i la llista de jocs que volen treure en un futur proper és senzillament espectacular. Si a més hi sumes les editorials independents (Maqui, Conbarba) i microeditorials que estan sortint de sota les pedres (Epicismo i altres) podem dir que estem saturats.
Un mercat on hi ha manuals de 10€ a caixes de 45€ fins a manuals que ens diuen que valdran 99€!!!!!
Ha passat a la història aquella època que compraves manuals per donar suport a les editorials, a la indústria rolera espanyola. És insostenible.
Enmig d'aquest moment estem veient que comparteixen protagonisme els jocs traduits (Ars Magica, Pendragon, Dresden Files, Fate Básico, Atomic Robo )i dic només els que segueixo per què m'interessen)) amb jocs de producció nacional (Dreamriders, Cultos Innombrables, FX First Contact, Plenilunio...).
I què passa quan hi ha tanta producció? que el client pot ser més exigent. No només ens interessa un llibre maco, a tot color i ple de dibuixos. També ens interessa un sistema de joc compacte, provat i que funcioni mínimament. I un resultat final (el llibre) que combini una bona edició de continguts, una maquetació que ajudi, un bon índex....
I per mi Plenilunio no ho té. Un llibre molt maco, a tot color, ple d'il·lustracions de soft porn per a adolescents. Però no té índex, el sistema vol ser innovador i és poc clar. Els personatges són peces clau del futur de l'univers però això té poca trascendència a nivell mecànic. I de l'ambientació què us voleu que es digui... molt dibuix de noia mig nua amb posturetes eròtiques i poca cosa més...
Això si, no vam perdre la oportunitat de riure i gaudir del rolejar una estona!!!

divendres, 10 d’abril del 2015

12 de 52, Burning Wheel, s'acosta el final de la campanya

La partida de Burning Wheel amb el grup regular segueix avançant i el final s'acosta...

Data de la partida: 25 de març
Nombre de Jugadors: 4
Jo feia de: jugador

Comentaris:
Després de grips i compromisos renpreníem la nostra campanya de BW. Havíem deixat la sessió anterior en un pùnt culminant quan la noble del grup traïa el pla que havíem previst per guanyar-nos la confiança de la banda de lladres que castiga a la nostra vila. Feia molt de temps que no jugàvem a BW però vam agafar el fil ràpidament. Tancar una sessió amb un bon cliffhanger fa que sigui més senzill recuperar la motivació per entrar de nou en la història…
El pla de la Violeta, nom de la noble, va ser tot un èxit. Amb les Fures capturades seguíem essent els principals defensors de la llei i l’ordre de la ciutat. Però el sergent Jim (un altre dels PJs del grup) estava desolat, per què justament l’amor de la seva vida (la Gessamí) era la cap de les Fures i havia sigut capturada! Per això no va dubtar en escollir l’amor per sobre la lleialtat a la guàrdia i, en un moment de confusió va alliberar-la. Aquesta part de la sessió va ser un xic caòtica a nivell de mecàniques ja que no vam saber trobar ben bé com representar tot aquests enfrontaments de voluntats i intencions sense trencar el grup per la meitat i alhora respectant la història i el sistema de joc.
L’aventura, però, va anar avançant i vam seguir investigant el misteri principal: les invocacions malèfiques que maleeixen a la nostra vila. Aquí els altres dos personatges (l’Sven, el meu mag, i el nan) van guanyar protagonisme al fer-se part del Septarcat, organització de mags de Sallent del Fall, i d’investigar com frenar les malediccions.
Després va passar una d’aquelles coses que són per recordar: en Jim va iniciar una línia d’investigació interrogant una sergent que té fama de corrupta. L’escena del diàleg entre els dos personatges va ser molt rara, estava clar que amagava alguna cosa però erem incapaços de veure què era. Quan els daus van començar a donar raó a en Jim de cop es va fer evident una de les trames de la campanya: la Sergent Turmia era en realitat la Gessamí!!!!!!  ESPECTACULAR! Així en Jim va trobar parella i podrà seguir el llinatge familiar.
De mentre vam aconseguir obtenir informació d’un conjur de protecció, vam organitzar una processó amb el temple de Pelor i vam descobrir que el llac estava malït per produir infertilitat a les dones de la vila.
Això ens va permetre descobrir el tercer símbol malvat i estar a punt per enfrontar la darrera part de la campanya.

dijous, 9 d’abril del 2015

11 de 52, Steam States amb el sistema Mistborn, steampunk a un far west ple de màgia....



Una partida per provar un nou sistema, amb pocs i coneguts jugadors.

Data de la partida: 14 de març – Tast de Rol
Nombre de jugadors: 
Jo feia de: Director de Joc


Comentaris:
La partida que vaig dirigir la tarda del 5è Tast de Rol va ser un d’aquests experiments que a mi m’agrada fer. Vaig agafar l’ambientació d’Steam States, una de les darreres novetats de Edge. De tot el material que proposen vaig optar per dirigir una adaptació de la partida d’iniciació que anava amb la pantalla del joc. Vaig haver de fer algunes modificacions a l’aventura per varis motius: primer per poder jugar-la amb una sola sessió; segon per què hi havia aspectes que no trobava interessants; i tercer, però més important, per què ja l’havia jugat un dels jugadors que tenia a la taula!
Aquesta vegada, però, no tenia ganes de jugar-la amb el sistema original del joc, que em sembla una mica insípid, sinó amb una de les meves darreres adquisicions: Mistborn The Adventure Game, en concret amb el suplement Alloy of Law, que també té un to clarament western que encaixa a la perfecció amb l’ambientació d’Steam States.
El resultat va ser prou satisfactori. El sistema és de caràcter narratiu, però sense fer-se massa abstracte ni confós. L’aventura, tot i que lineal, es va desenvolupar amb prou gràcia per què els tres juigadors en gaudissin. Una bona partida i potser haurem d’explorar més a fons aquest sistema…

dimarts, 7 d’abril del 2015

10 de 52, Runequest 6 a l'estil sandbox



En el marc del 5è Tast de Rol vaig dirigir una partida de Runequest 6, en concret el mòdul Tierras Robadas (de la sèrie d'aventures per Pathfinder Forjador de Reyes)

Data de la partida: 14 de març – Tast de Rol
Nombre de jugadors: 5
Jo feia de:   Director de Joc

Comentaris
Es tracta d'una partida bastant oberta, on els jugadors podien, a partir d’una escena inicial, escollir el seu camí en aquesta aventura plantejada com a sandbox.
El RQ6 és un joc complexe (té moltes peces) però no és complicat (la gent agafa el truc de seguida). Els jugadors van saber organitzar-se contra un atac bandit al punt comercial que volen fer servir de base mentre mapegen i exploren una zona de terreny salvatge.
El fil dels bandits va atraure prou al grup com per endinsar-se pel bosc fins trobar el campament d’on provenien. Allà van tornar a guanyar als bandits amb un atac furtiu.
El joc funciona bé, com ha de funcionar un joc de tall clàssic. Vaig pecar, com sempre, de màster benevolent i penso que el grup mai va tenir sensació de posar en perill la seva integritat. Tot i que el joc és extremadament mortal.
El que no acabo de veure clar si és un bon joc per a jornades o sessions esporàdiques. Com en molts dels jocs de tota la vida la progressió del personatge és un element important del gaudi del joc i en una sola sessió no s’abasta a veure gaire res d’això.
De tota manera ens ho vam passar d’allò més bé!

divendres, 3 d’abril del 2015

Plenilunio, una experiència agredolça

Dades tècniques

Nom: Plenilunio, Juego de rol
Autors: M.J. Suerio, P.J. Ramos, I. Sánchez, S. M. Vergara. Basat en l'obra dels germans Royo.
Editorial: Nosolorol
Format: 224 pàg. a color. Tapa dura. 21x26.5 cm

Ambientació

Post-apocalíptica. Centrada en una Nova York devastada. Després que els éssers poderosos que es coneixien com a àngels (solars, éssers de l'ordre i la disciplina) i dimonis (llunars, éssers del caos i la creativitat) es revelessin a la humitat, la societat col·lapsa. L'objectiu dels personatges és tenir un paper més o menys rellevant en el canvi d'era que s'ha d'esdevenir.


Sistema de joc

Sistema propi basat en piles de D6 enfrontades. Els 6 compten com a èxits dobles si l'acció està relacionada amb una especialitat o si es tracta de daus especials anomenats de Fortuna.


Els personatges es defineixen per cinc aspectes: 

Concepte: definició abreujada del personatge (sense rellevància mecànica).
Característiques: Fortaleza, Combate, Voluntad, Astucia, Sutileza, Presencia, Cultura. Són l'esquelet del personatge. Generen piles de D6 per a les accions relacionades.
Especialitats: vinculades a les característiques, com si fossin una mena d'habilitats. Els 6 naturals compten com a èxits dobles si l'acció està relacionada amb l'especialitat.
Destí: estableix el destí final del personatge i el màxim en punts de fortuna. Quan el valor de destí arriba a 10, el personatge compleix amb el seu destí i es retira del joc. El destí augmenta quan es treu un 6 si s'utilitzen daus de fortuna.
Dons: poders sobrenaturals atorgats a aquells personatges amb un paper en el canvi d'era.

Exemple de fitxes de personatges

El bo

Amb una presentació impecable, essent un amant de les èpoques post-apocalíptiques l'ambientació del joc m'ha atret força; especialment per com es vinculen les diferents mitologies de la història de la humanitat a les dues faccions principals dels joc: solars vs. llunars, i com aquests presenten un dilema moral als jugadors que es vulguin posicionar a favor de qualsevol d'aquests bàndols.

Una de les patums del joc
Sens dubte el sistema de Destí és el què m'ha agradat més del joc, malgrat sembla com si els autors no s'haguessin atrevit a exprimir-lo al màxim i ho deixen tot a mans del director de joc (vegeu més endavant les regles casolanes en aquest sentit).

Una molt bona maquetació, amb una tipografia clara i molt adient. Especialment m'ha agradat molt que amb cada descripció de les diferents faccions hi hagués una petita fitxa dels seus PNJ.

Fitxes de PNJ
També és bo que s'hagi afegit una partida de iniciació i idees per aventures, les quals ajuden a veure com els autors entenen el concepte del joc.

Finalment, destacar les il·lustracions, que per altra banda, no podia ser d'altra forma venint d'on ve el projecte. Tanmateix, i sense voler semblar una mosca balba, el nivell d'erotisme en alguns casos potser és un pèl fora de mare, essent aquest un producte roler i no pas un llibre d'il·lustracions de'n Royo.

El lleig

Algunes coses m'han fet fer una ganyota de desaprovació:

No hi ha un índex entenedor, ni una taula de continguts, per la qual cosa hom acaba perdent molt de temps girant pàgines buscant aquella regla o fitxa de personatge desitjada.

Trobo que falten exemples de destí pels personatges. Ajudaria molt tenir un llistat genèric que es pugui adaptar per crear nous personatges.

El sistema de resolució d'accions prolongades es considera optatiu, tanmateix a la pàg. 92 quan parla d'accions complexes, ens diuen que s'han de resoldre segons aquest sistema. Com quedem?

El dolent

Hi ha coses que directament no m'han agradat:

El sistema és senzill i fàcil d'explicar i d'entendre (coses, per mi, positives), però trobo que li manca una mica de "cocció". La sensació que hem tingut en jugar-lo és que ha tingut poc rodatge. Ens hem trobat en situacions on no queda ben explicat com funciona el sistema:

* Accions múltiples on hi ha més d'una característiques involucrada, per exemple saltar i atacar.
* Què passa quan un personatge té tanta penalització per ferides que no pot tirar cap dau amb una determinada característica?
* La curació d'una persona malferida és pràcticament impossible, o directament injugable.

El sistema tendeix a resultats empatats, cosa que sovint té una explicació narrativa, però que porta a un bloqueig de la situació on "ningú guanya". A vegades aquesta indefinició és narrativament interessant en la ficció, però pot ser molt frustrant tant pels jugadors com pel director de joc, ja que porta a una sensació de taules recurrent.

Jo no ho he trobat, però algun jugador s'ha queixat del sistema de mal, massa basat en l'atzar. Depenent de la tirada, o es fa molt poc mal o se'n fa molt. En algun combat, el que havien de ser enemics "secundaris" varen requerir massa temps de joc per ser vençuts.

Que no us enganyin les il·lustracions, no hi ha "posturetes" durant el combat

Representa que els personatges són "escollits" per complir amb un destí major i que per això presenten "poders especials". Per activar aquests poders cal gastar punts de fortuna, dels quals els personatges en comencen amb 3 (normalment) i no es recuperen fins acabada l'aventura. Amb aquesta taxa de recuperació, els jugadors es pensen dues vegades el fet d'activar un poder. Per tant, allò que havia de ser una diferència específica dels PJ passa a ser quelcom testimonial.

El concepte del personatges i els principals temes del joc: Serendipia, Determinisme vs. Caos, Camins alternatius, la Devastació, la Dona, la Introspecció, les Emocions i la Sexualitat no tenen una representació mecànica, i queden totalment a mans de la voluntat narrativa dels jugadors o del director de joc.


Regles casolanes

He afegit algunes regles casolanes per mirar d'arranjar alguns aspectes de les regles que no m'acabaven de fer el pes:

El concepte del personatge és important: gastant 1 punt de fortuna, elimina un fracàs quan l'acció té a veure amb el concepte (ajuda a evitar que es produeixi un revés).

Definició del destí. Cada vegada que es pugi un punt de destí, el jugador definirà amb més detall el seu destí segons allò que hagi succeït a la ficció. El director de joc podrà col·laborar amb aquesta definició per acabar d'enquibir-la en la seva idea de partida.

Recuperació de fortuna. A part dels mètodes normals, els PJ guanyen un punt de fortuna si al final de cada sessió han treballat a favor del seu destí.

Una partida d'introducció

Emocions. Per donar importància a un dels temes del joc, assigneu un sentiment o emoció positiu (alegria, curiositat, amor, desig...)  i un de negatiu (ràbia, por, fàstic, tristor...) a sengles característiques. S'ha de concretar la situació on s'aplica el sentiment (ex: en la característica de combat, hi posem "odi cap els monstres", o bé, a la característica de voluntat, hi posem "els poderosos em fan fàstic".) Si l'acció es fa sota la influència del sentiment positiu, es pot repetir la tirada d'un únic dau amb un resultat de fracàs. Al seu torn, el sentiment negatiu es pot utilitzar com a especialitat en una tirada defensiva on sigui rellevant el sentiment (ex. si una persona poderosa intenta convèncer al PJ). En ambdós casos l'oposició doblarà els èxits dels 6 obtinguts, ja que les coses fetes amb passió sovint acaben en desastre.

Escena d'introspecció. Després d'una escena intensa (un combat, una discussió, etc.), els jugadors poden demanar descriure una escena d'introspecció on el seu PJ pensa en com se sent respecte el què ha passat. El PJ guanya un PX al final de la sessió, però perd 1 dau en la seva següent tirada rellevant, encara afectat pels successos que l'han colpit.

Resum

Jugar a Plenilunio, el joc de rol, ha estat una experiència agredolça. Hi ha coses del joc, com l'ambientació, el sistema de destí-fortuna dels PJ o les mecàniques senzilles, que m'agraden, i són molt correctes, però algunes parts de les mecàniques i la sensació que li manca haver estat més provat (o millor explicat) em tiren enrere a l'hora de bolcar-m'hi. Conclusió: no descarto tornar-hi a jugar, però no el recomanaria massa.

dilluns, 23 de març del 2015

El Joc és només una excusa...

Ja fa dies que vull escriure aquesta entrada, de fet, des de dijous a la nit...

Dijous, quan vam acabar la partida setmanal em va venir la necessitat de fer una breu ressenya de la partida. Perquè us preguntareu.... Doncs per que va ser una gran sessió de rol segons el meu punt de vista. Anava conduint cap a casa i pensava, quina gran partida.

Últimament, qui més qui menys del grup va atabalat (jo el primer) entre feina, família, refredats... i costa mantenir la continuïtat de partides. El dijous tenia moltes ganes de jugar, de fer volar la imaginació encara que fos per unes hores lluny dels problemes laborals i realment ho vam aconseguir.


Va ser una d'aquells OneShot en que tot surt rodó, un màster sembrat, un jugadors implicats amb els seus papers, ganes d'aprofundir en la història i ganes de passar-s'ho be!

Nois, enhorabona. Cada dijous feu que valgui la pena dormir una parell d'hores menys!

PD. Segur que algú ha trobat a faltar a què vàrem jugar... És deia “Despertados”, una gran partida, modificada genialment per adaptar-la al Sistema de Cthulhu Tenebrós, però sincerament, el joc es només una excusa per passar una bona estona entre amics!



dilluns, 9 de març del 2015

9 de 52, Breachworld una declaració d'amor al Rifts amb un sistema més potable



Amb el grup habitual hem provat la partida que en Quim ha preparat per 5è Tast de Rol d'aquest joc acabat de sortir.
Data de la partida: 5 de març de 2015

Jo feia de: Jugador
Número de jugadors: 3
Aventura:partida d'el·laboració pròpia

Comentaris
Fa temps que alguns membres del nostre grup volem jugar a un joc amb una ambientació post-post-apocalíptica, distòpica, esbojarrada i exhuberant com la de Rifts. Però el sistema de Rifts sempre ens dóna problemes. Ara sembla que un dels deixebles de Kevin Siembieda ha tret un joc clarament inspirat en el Rifts però en un format més lleuger, àgil i amb un sistema més potable: el MinSix, un destil·lat de l'OpenD6 de tota la vida.
La veritat és que l'experiment rutlla prou bé. Vam passar una bona estona, vam riure i vam poder apretar una mica les claus del sistema per veure com funciona. A mi em sembla més que correcte: un sistema clàssic, amb molts de daus, una mica massa de sumes però al final s'agafa de seguida i et permet jugar sense estar massa concentrat en les mecàniques. El sistema modular de construcció de personatges et permet reproduir quasi qualsevol cosa que t'imaginis, i això és molt Rifts!
Un manual molt recomanable.

divendres, 6 de març del 2015

8 de 52, Steam States: maco per fora, lleig per dins


En el marc de l'activitat Menú de Lletres: el Retrofuturisme de les Biblioteques de Girona vam organitzar una partida de l'Steam States d'Edge
Data de la partida: 5 de març de 2015

Jo feia de: Director de joc
Número de jugadors:2
Aventura: les Arenes del Cristall Blau, aventura que ve amb la pantalla del joc

Comentaris
Aquesta va ser una partida extranya. Aplaçada per què no teníem prou inscrits, quan la vam acabar fent tampoc vam ser gaires... 2 jugadors.
Això si, vam poder veure de què anava i com funcionava l'Steam States.
Aquest és un joc acabat de sortir del forn, però amb un bagatge espectacular: els seus autors fa més de 15 anys que hi treballen. Un joc de producció nacional que ens presenta un món steampunk amb tocs de western i de fantasia. L'ambientació està molt bé: és allò que diu que és. Es nota que el rerafons està molt treballat i que, en el manual bàsic, ens ofereixen només pinzellades d'un univers que anirem veient en successius complements.
Ara bé, el sistema de joc és pèssim. Em sap greu ser tant contundent però la meva visió és aquesta. Veig una voluntat de reinventar la roda que no porta més que maldecaps i no porta enlloc. Per què no fer, com han fet altres productes nacionals com el FCX: First Contact, un joc amb un sistema obert i senzill com l'OpenD6? Una llàstima.
La opinió de'n Calapopa, que també hi era...
Segurament, seguiré comprant allò que treguin, no per la part de sistema sinó per l'ambientació i producció, que està molt ben cuidada.
Això si, a l'hora de jugar-hi penso ja en sistemes de joc alternatius. En breu faré una prova al 5è Tast de Rol...

dissabte, 28 de febrer del 2015

7 de 52, Burning Wheel, la cosa es comença a complicar


Sortejant la grip vaig arribar a la partida setmanal de Burning Wheel. Aquesta vegada amb 3 jugadors.
Data de la partida: 19 de febrer de 2015
Jo feia de: Jugador
Número de jugadors: 3
Aventura: un sandbox de fantasia medieval clàssica basat en un llogarret, Sallents del Fall

Comentaris
Aquesta va ser una sessió que en el nostre grup anomenem "Benet i Jornet", fent referència a l'autor de telenoveles i dramaturg català, conegut per trames inversemblants, caòtiques i plens de girs inesperats.
I així va anar, una gran part de la sessió amb l'aparença de que el grup anava a una i treballavem pels mateixos objectius, però cap al final la cosa es va tórcer quan la Violeta Malcontent va trair tot el pla del grup: que era un cop magistral que ens permetia per una banda enganyar a Les Fures (grup de bandits de la ciutat), pagar un favor que el capità Jim debia, aconseguir un vincle amb un clan de nans comerciants i salvar a la vila d'un altre daltabaix.
Això si, el meu personatge es va fer amb una joia màgica que li servirà per anar-se guanyant el lloc de sextarca....

dimecres, 18 de febrer del 2015

6 de 52, Burning Wheel, emulant els clàssics sense voler...


Una sessió més del grup setmanal ...
Data de la partida: 12 de febrer de 2015
Jo feia de: Jugador
Número de jugadors: 4
Aventura: un sandbox de fantasia medieval clàssica basat en un llogarret, Sallents del Fall

Comentaris
Després d'una setmana sense jugar per baixa mèdica, emprenia aquesta sessió amb moltes ganes. Després d'eliminar els dimonis hem començat a investigar per saber què passa al poble i si podem detectar el proper perill.
La veritat és que va ser una partida molt divertida. Vam riure molt. L'Eudald s'emporta (segons el meu parer) el punt d'humor a l'imitar les queixes de'n Quim sobre la poca epicitat del BW.... També va haver-hi un moment de rebelió quan els jugadors no ens creiem que en Mateu (el màster) hagués preparat la partida, després que la seva manera de dibuixar un símbol arcà fos cada vegada diferent...
Al final vam descobrir poca cosa del símbol (que són 4 símbols que en formen un de gros), i per tant suposem que falten dos "atacs" al poble. També vam poder calcular la possible propera data de perill a partir dels coneixements astrològics del grup.
Vam investigar un castell en runes sense trobar-hi res (decepció dungeonera) i vam començar a fer tràmits per aliar-nos amb el Septarca, él mag més poderós de la vila.
Al final de la sessió va haver-hi una disputa (Duel of Wits) entre el nan i el capità de la guàrdia (dos personatges jugadors) per qui es quedava l'espasa que vam trobar a la tomba d'un heroi local. El nan la volia per a ell (Greed a tope!) i el capità la volia per donar al Septarca i obtenir una millor entrada.
Al final va guanyar el nan però amb el compromís que li deixava temporalment al capità per ensenyar-li al Septarca....
Al escriure la crònica m'ha fet gràcia recordar que el mòdul clàssic d'iniciació al Burning Wheel és The Sword i que va just d'això: un grup d'aventurers que discuteixen per qui es queda l'espasa màgica.... ja veus!
 
 

divendres, 30 de gener del 2015

5 de 52, Burning Wheel, quan la roda comença a girar fort...



Una sessió més del grup setmanal ...
Data de la partida: 29 de gener de 2015
Jo feia de: Jugador
Número de jugadors: 3
Aventura: un sandbox de fantasia medieval clàssica basat en un llogarret, Sallents del Fall

Comentaris
Per aquesta sessió van fallar dos jugadors (amb el millor guerrer del grup i la filla de noble que ens subvenciona i ens treu de les penúries econòmiques), però vam seguir investigant el misteri de les tombes profanades. I el vam resoldre! Resulta que uns dimonis sanguinaris havien sigut invocats per algun poder fosc que amenaça el poble i corrompent una campana d'un temple ocult despertaven els morts del seu etern descans per alimentar-se de l'energia de la guerra. Tot plegat molt sinistre. Vam acabar amb Brylon el nan amb una ferida mitjana, que no és poca cosa, el temple purificat i el meu personatge batejat en la honrosa religió d'Avandra gràcies al miracle que vaig veure en mans de Riel, el sacerdot del grup.
Va ser una sessió en la que vaig disfrutar molt. Vam seguir avançant, a trompicons i una mica perduts, en la trama principal. Vam superar els obstacles que el director de joc ens va proposar i fent un ús intel·ligent dels nostres recursos. I, almenys des del meu punt de vista, el meu personatge va anar creixent i evolucionant. Penso que és molt bona idea posar en relació les creences d'un o més personatge i que els jugadors hi estiguin d'acord. En Rafel (que porta en Riel) li va agradar la idea de la conversió del meu personatge a la seva religió i això va donar bons moments, com el bateig...
El BW és un joc dur, però quan et deixes endur per la roda ardent és molt agraït... seguirem informant!