9 de 52, Breachworld una declaració d'amor al Rifts amb un sistema més potable

Amb el grup habitual hem provat la partida que en Quim ha preparat per 5è Tast de Rol d'aquest joc acabat de sortir.
Data de la partida: 5 de març de 2015

Jo feia de: Jugador

Número de jugadors: 3

Aventura:partida d'el·laboració pròpia

Comentaris

Fa temps que alguns membres del nostre grup volem jugar a un joc amb una ambientació post-post-apocalíptica, distòpica, esbojarrada i exhuberant com la de Rifts. Però el sistema de Rifts sempre ens dóna problemes. Ara sembla que un dels deixebles de Kevin Siembieda ha tret un joc clarament inspirat en el Rifts però en un format més lleuger, àgil i amb un sistema més potable: el MinSix, un destil·lat de l'OpenD6 de tota la vida.

La veritat és que l'experiment rutlla prou bé. Vam passar una bona estona, vam riure i vam poder apretar una mica les claus del sistema per veure com funciona. A mi em sembla més que correcte: un sistema clàssic, amb molts de daus, una mica massa de sumes però al final s'agafa de seguida i et permet jugar sense estar massa concentrat en les mecàniques. El sistema modular de construcció de personatges et permet reproduir quasi qualsevol cosa que t'imaginis, i això és molt Rifts!

Un manual molt recomanable.

8 de 52, Steam States: maco per fora, lleig per dins

En el marc de l'activitat Menú de Lletres: el Retrofuturisme de les Biblioteques de Girona vam organitzar una partida de l'Steam States d'Edge
Data de la partida: 5 de març de 2015

Jo feia de: Director de joc

Número de jugadors:2

Aventura: les Arenes del Cristall Blau, aventura que ve amb la pantalla del joc

Comentaris

Aquesta va ser una partida extranya. Aplaçada per què no teníem prou inscrits, quan la vam acabar fent tampoc vam ser gaires... 2 jugadors.

Això si, vam poder veure de què anava i com funcionava l'Steam States.

Aquest és un joc acabat de sortir del forn, però amb un bagatge espectacular: els seus autors fa més de 15 anys que hi treballen. Un joc de producció nacional que ens presenta un món steampunk amb tocs de western i de fantasia. L'ambientació està molt bé: és allò que diu que és. Es nota que el rerafons està molt treballat i que, en el manual bàsic, ens ofereixen només pinzellades d'un univers que anirem veient en successius complements.

Ara bé, el sistema de joc és pèssim. Em sap greu ser tant contundent però la meva visió és aquesta. Veig una voluntat de reinventar la roda que no porta més que maldecaps i no porta enlloc. Per què no fer, com han fet altres productes nacionals com el FCX: First Contact, un joc amb un sistema obert i senzill com l'OpenD6? Una llàstima.
La opinió de'n Calapopa, que també hi era...

Segurament, seguiré comprant allò que treguin, no per la part de sistema sinó per l'ambientació i producció, que està molt ben cuidada.

Això si, a l'hora de jugar-hi penso ja en sistemes de joc alternatius. En breu faré una prova al 5è Tast de Rol...

7 de 52, Burning Wheel, la cosa es comença a complicar

Sortejant la grip vaig arribar a la partida setmanal de Burning Wheel. Aquesta vegada amb 3 jugadors.
Data de la partida: 19 de febrer de 2015

Jo feia de: Jugador

Número de jugadors: 3

Aventura: un sandbox de fantasia medieval clàssica basat en un llogarret, Sallents del Fall

Comentaris

Aquesta va ser una sessió que en el nostre grup anomenem "Benet i Jornet", fent referència a l'autor de telenoveles i dramaturg català, conegut per trames inversemblants, caòtiques i plens de girs inesperats.

I així va anar, una gran part de la sessió amb l'aparença de que el grup anava a una i treballavem pels mateixos objectius, però cap al final la cosa es va tórcer quan la Violeta Malcontent va trair tot el pla del grup: que era un cop magistral que ens permetia per una banda enganyar a Les Fures (grup de bandits de la ciutat), pagar un favor que el capità Jim debia, aconseguir un vincle amb un clan de nans comerciants i salvar a la vila d'un altre daltabaix.

Això si, el meu personatge es va fer amb una joia màgica que li servirà per anar-se guanyant el lloc de sextarca....

6 de 52, Burning Wheel, emulant els clàssics sense voler...

Una sessió més del grup setmanal ...

Data de la partida: 12 de febrer de 2015

Jo feia de: Jugador

Número de jugadors: 4

Aventura: un sandbox de fantasia medieval clàssica basat en un llogarret, Sallents del Fall

Comentaris

Després d'una setmana sense jugar per baixa mèdica, emprenia aquesta sessió amb moltes ganes. Després d'eliminar els dimonis hem començat a investigar per saber què passa al poble i si podem detectar el proper perill.

La veritat és que va ser una partida molt divertida. Vam riure molt. L'Eudald s'emporta (segons el meu parer) el punt d'humor a l'imitar les queixes de'n Quim sobre la poca epicitat del BW.... També va haver-hi un moment de rebelió quan els jugadors no ens creiem que en Mateu (el màster) hagués preparat la partida, després que la seva manera de dibuixar un símbol arcà fos cada vegada diferent...

Al final vam descobrir poca cosa del símbol (que són 4 símbols que en formen un de gros), i per tant suposem que falten dos "atacs" al poble. També vam poder calcular la possible propera data de perill a partir dels coneixements astrològics del grup.

Vam investigar un castell en runes sense trobar-hi res (decepció dungeonera) i vam començar a fer tràmits per aliar-nos amb el Septarca, él mag més poderós de la vila.

Al final de la sessió va haver-hi una disputa (Duel of Wits) entre el nan i el capità de la guàrdia (dos personatges jugadors) per qui es quedava l'espasa que vam trobar a la tomba d'un heroi local. El nan la volia per a ell (Greed a tope!) i el capità la volia per donar al Septarca i obtenir una millor entrada.

Al final va guanyar el nan però amb el compromís que li deixava temporalment al capità per ensenyar-li al Septarca....
Al escriure la crònica m'ha fet gràcia recordar que el mòdul clàssic d'iniciació al Burning Wheel és The Sword i que va just d'això: un grup d'aventurers que discuteixen per qui es queda l'espasa màgica.... ja veus!

 

 

5 de 52, Burning Wheel, quan la roda comença a girar fort...

Una sessió més del grup setmanal ...

Data de la partida: 29 de gener de 2015

Jo feia de: Jugador

Número de jugadors: 3

Aventura: un sandbox de fantasia medieval clàssica basat en un llogarret, Sallents del Fall

Comentaris

Per aquesta sessió van fallar dos jugadors (amb el millor guerrer del grup i la filla de noble que ens subvenciona i ens treu de les penúries econòmiques), però vam seguir investigant el misteri de les tombes profanades. I el vam resoldre! Resulta que uns dimonis sanguinaris havien sigut invocats per algun poder fosc que amenaça el poble i corrompent una campana d'un temple ocult despertaven els morts del seu etern descans per alimentar-se de l'energia de la guerra. Tot plegat molt sinistre. Vam acabar amb Brylon el nan amb una ferida mitjana, que no és poca cosa, el temple purificat i el meu personatge batejat en la honrosa religió d'Avandra gràcies al miracle que vaig veure en mans de Riel, el sacerdot del grup.

Va ser una sessió en la que vaig disfrutar molt. Vam seguir avançant, a trompicons i una mica perduts, en la trama principal. Vam superar els obstacles que el director de joc ens va proposar i fent un ús intel·ligent dels nostres recursos. I, almenys des del meu punt de vista, el meu personatge va anar creixent i evolucionant. Penso que és molt bona idea posar en relació les creences d'un o més personatge i que els jugadors hi estiguin d'acord. En Rafel (que porta en Riel) li va agradar la idea de la conversió del meu personatge a la seva religió i això va donar bons moments, com el bateig...

El BW és un joc dur, però quan et deixes endur per la roda ardent és molt agraït... seguirem informant!