Endinsant-se en el perill (Cròniques de la Companya de la Rata Roja 2)

La primera sessió va començar amb la creació de personatges. El Torchbearer (TB) té un sistema de creació del PJs ràpid i senzill. 6 tipus de personatges bàsics que es personalitzen segons ciutat d'orígen, especialització dins el grup i vincles socials. Potser el més lent és, al principi, la tria d'equip. Però ens en vam sortir prou ràpid. El resultat van ser en Loth-Maul, un elf ranger (amb habilitats d'explorador i algun conjur) i en Pitpelut, un halfling lladregot.

Vam utilitzar l'aventura inicial que ja surt al manual, "La taberna dels Tres Escuders". Una aventura senzilla i pensada per a personatges novells. La veritat és que em va anar molt bé, per què sempre que començo amb un joc nou tinc por de ser massa tou o massa dur... de no controlar bé els encontres/escenes. A part l'aventura és un bon exemple de catau de monstres amb una història pròpia, el seu toc d'humor i moltes possibilitats de girs dramàtics (com el que vaig fer servir per acabar l'aventura). Vaja, el que en Mobuttu definiria com un dungeon dinàmic.

Els personatges arriben a una taverna de camí i es troben que no hi ha ningú i un rastre de sang que condueix cap al celler...

S'ha de dir que ni en Pitpelut ni en Loth-Maul brillen pel seu valor i que com que els dos jugadors que els interpreten són coneixedors de la duresa dels jocs de la factoria Burning Wheel, per això no és d'extranyar que els inicis de l'exploració estiguessin marcats pel recel i una prudència exagerada. La inspecció de la taverna no va donar cap pista nova i els aventurers es van acostar a la porta del celler. Allà es van veure víctimes de la primera trampa dels kobolds, una escala que va cedir al seu pes. Agreujat, a més, per què unes rates gegants van atacar-los quan estaven recuperant-se de la caiguda!
Tot i ser un màster molt benèvol el conflicte va dur alguna conseqüència pels aventurers que van aconseguir fer fugir a les rates.

Seguint amb aquesta dinàmica de por i prudència els nostres herois es van endinsar en un sistema de cavernes per saber què havia estat dels hostes i treballadors de la taverna. Esquivant sales plenes de kobolds els aventurers no van poder evitar la seva habilitat de "Dungeonering" per esquivar un altra trampa i una rampa massa lliscant.

Al final de la sessió els dos aventurers van reposar en una sala plena de mobles i trastos per poder-se recuperar. Allà vam fer la primera Fase de Campament, i va anar prou bé.

La primera sessió acabava amb un parell d'aventurers atemorits amagats entre trastos, però en el fons estaven prou bé. No estaven massa afectats per condicions negatives i només l'elf havia perdut l'arc.... Aquesta sessió ens va servir de primer contacte, per tastar de fet tot el sistema de gestió de recursos (temps, llum i aliments) i per intentar-ho amb un dels tipus de conflictes. La dinàmica d'aplicar els trets en contra dels personatges va estar clara des d'un bon principi (és el que té tenir un jugador com en Calapopa, que li encanta fallar...). Com a DJ trobo que vaig ser un pèl massa tou, però tenint en compte que els personatges que hi havia eren poc potents físicament i que només eren dos (quan l'aventura està prevista per un grup de 4-5) crec que va estar bé. Com al Mouse Guard és molt important tenir clar com apliques els girs i les condicions quan algú falla una tirada. Com els girs afecten al grup i les condicions als personatges individualment també és un tema a tenir en compte.
Al proper lliurament: de l'arribada de reforços i de com esquitllar-se a l'estil halfling....

La Companyia de la Rata Roja entra en acció!

Ara feia temps que no escribia al blog, la feina, la família... I sobretot que no tenia res interessant a explicar.

Avui, però, ja he trobat un motiu: hem jugat al Torchbearer (TB a partir d'ara). TB és el darrer joc que ha sortit dels quarters generals de Burning Wheel. Sota la direcció de Thor Olavsud i amb la "edició" de Luke Crane se'ns presenta el TB com una carta d'amor al D&D més clàssic. Es tracta d'una evolució, millora o hack del Mouseguard, enfocant-lo per ser un joc d'exploració de masmorres i cataus, amb un important element de gestió de recursos. 

No vull fer una ressenya del joc sinó explicar com han anat les tres primeres sessions que hem jugat. Les tres sessions van ser molt diferents en quan a nombre de jugadors i hores jugades, però ens van servir per tastar tots els elements del joc. Els autors del joc comenten que, com quasi tots els jocs de la factoria BW, necessites unes 10 sessions per veure i viure tota la dimensió del sistema; però amb les ts sessions que vam jugar vam fer vàries fases d'aventura, un parell de fases de campament i una fase de ciutat. No crec que poguem dir que hem vist tots els elements del joc, però si que hi hem passat per sobre.

Vam jugar sis jugadors i jo fent de DJ. Dels sis jugadors 4 havien provat els altres jocs de Luke Crane (Mouse Guard i, sobretot, Burning Wheel), pels altres dos era la primera vegada que s'acostaven a aquests sistemes i ho van viure prou bé (sempre costa més la redacció de Creences, Fites i Instints).

La primera sessió vam ser dos jugadors i el dj, vam jugar unes 3 hores i la sessió va incloure la creació dels personatges: Loth-Maul l'elf i Pitpelut el halfling.

La segona sessió va ser amb cinc jugadors (els dos de la primera sessió i tres més). Els tres jugadors nous es van voler fer personatge i això es va allargar força. Es van incorporar al grup en Poc l'Heroi el clergue, Aurathar el mag i Pentel el nan. Vam poder jugar una o dues escenes.

La tercera sessió va ser la més profitosa, vam ser quatre jugadors (Poc, Pitpelut, Aurathar i Cymturk el guerrer, nova incorporació). Va ser una de les sessions més llargues que he fet darrerament, unes 5 hores i pico...

En propers posts us explicarem més detalls!

Godlike

La gent juga aquests jocs per escapar a un món de fantasia i expressar la seva imaginació, no moren en una explosió o discutir si sent immune al foc et fa immune als incendis químics. Ho fa, i saps per què? per imperatiu dramàtic. Els jocs de rol són entreteniment. Els jugadors volen tenir la possibilitat d'escapar de l'explosió. [...] Perquè és un joc, una font d'entreteniment i no una simulació de realitat virtual.

-  Akashic soldier

I això és el que Godlike no permet.

El sistema vol resoldre amb una sola tirada moltes coses...i no se'n surt. Quan quelcom té sentit per una banda, ho espatlla per una altra. El triangle entre declaració-iniciativa-resolució és interessant des del punt de vista teòric, però a la pràctica mai l'hem acabat d'entendre, i se m'ha fet difícil passar de la ficció a la mecànica.

A part, la mortalitat del joc és abassegadora i antièpica. Tant els PJ com els PNJ malden per disparar primer o agotzonar-se en un forat. Hi haurà gent a qui li agradarà aquest nivell de simulació; a mi no.

[Edad de Gel] 2a sessió

I afegim un tercer personatge...

El Gran estornell - Il·luminat

El Gran estornell

Quan era petit va presenciar la mort dels seus pares a mans de l'Snake (el lloc tinent d'en Redd) i en Dumbo (un dels membres de la banda d'en Redd), moment en que se li va aparèixer el Gran Fènix: "Ets l'escollit, reprodueix-te"; però perdent en el procés el record dels detalls de l'assassinat.

Des d'aquell moment, el Gran estornell ha acumulat seguidors amb lligams familiars, prenent un harem de dones i reproduint-se amb elles i la seva descendència. Amb aquesta gran família, a creat un prostíbul -La Perdiu Blanca-, regentat per Graça (una de les seves dones), amb el qual es dedica a extorsionar a les patums de Vilavall, entre ells, Fartet, el cap de l'assentament, per pràctiques sexuals perverses.

Amb Gavina, una altra de les seves dones, va engendrar Curroc, un fill amb síndrome de Down, venut com a bèstia de càrrega; i a Robin, l'actual esclau sexual d'en Redd (resulta que li falta cinc minuts de cocció); puig que el Gran estornell es desfà de la progènie que no ha de ser productiva.

I comencem a jugar...

Evidentment comencem el joc amb la tirada de fortuna del Gran estornell, que falla: la seva família està afamada i s'ha gastat tots els diners en cristall (una droga de disseny que es pren dissolta en alcohol o gasolina) quedant ensopits i desesperats per tenir-ne més.

El Gran estornell es dirigeix immediatament al mercat per reclutar menjar per la seva família, obtenint diversos voluntaris per a la tasca. A més se li uneixen em John, l'Ot i l'Spit que li comenten que no arriben prou aliments a l'assentament.

Al seu torn, en Redd ja s'ha recuperat a l'iglú del Dr. Mateu i aquest li demana que investigui el perquè la remesa de cristall de esperava no ha arribat. A canvi, li dona l'última dosi que li queda. En aquest moment entra el Gran estornell a l'iglú, i demana al Dr. Mateu tota la droga que pugui tenir. Aquest li informa de la mancança.

En Redd i el Gran estornell, aquest descarti la construcció d'un trineu, es posen d'acord amb els termes de l'expedició. Aniran junts i en Redd procurarà un mitjà de transport adequat per en John, l'Ot i l'Spit per què els puguin acompanyar a canvi que aniran absolutament a mitges del què trobin allà on van (no pensa complir-ho).

En Redd vol comprar tres iacs a Pat el granjer, oferint-li  la dosi de cristall que té, però aquest no accepta el tracte. Així que els pren per la força i deixa que l'Snake saquegi la granja mentre s'envà a buscar el laboratori de processament de cristall allà lluny a les Muntanyes nevades.

Ja de viatge, en Redd obre la seva ment per esbrinar on realment han d'anar: li bé un flashback de la mort del seu pare i sent animadversió per l'Snake, el seu botxí, tot i que no hi fa res, argumentant que és un bon lloctinent. Tanmateix, "el Fred" no li reporta cap informació i surt del seu estat per trobar-se enmig d'un llac glaçat escardant-se.

En Redd i el Gran estonell intentent esbrinen quina és la seva millor opció [llucar la situació] i decideixen separar-se. Tanmateix, l'ull fuig per la zona on ho fan els iacs i l'altra aprofita que els tres sequaços s'enfonsen a l'aigua gèlida per salvar-se. En Redd acaba amb un dels iacs per alliberar la superfície del llac de la tremolor de les seves peülles.

Acaba el dia, amb els dos protagonistes, vorejant el llac al capvespre, sense masses provisions, i sense iacs ni acompanyants...

Conclusions

Em fa l'efecte que aquest cop he dut el tema dels moviments del MC d'una forma una mica més fluida, especialment degut al fet que ja havia esbossat alguns dels fronts que vull per a la partida i tenia clar cap on anaven les coses.

Malgrat el manual et diu que no preparis res, és clar que els fronts donen direcció al joc i és molt més fàcil improvisar àdhuc preparar mapes i PNJ d'avançada.

Per altra banda, també he pogut introduir amb més intensitat l'ambientació apocalíptica amb gel i el fred (iacs, llacs gelats, manca de subministraments...)

[Edad de Gel] Primera sessió

Creem dos personatges:

Redd - motorista
Smith - geni

Smith

N'Smith té un taller (garatge, primeres matèries, trampes per intrusos) en un petit assentament (gasolinera, cafeteria i el seu taller) a Enforcall, una cruïlla entre dos assentaments més importants: Vilamunt i Vilavall.

El taller "Smith i fills" és un negoci familiar originalment regentat pel seu pare (Smith, Sr), que ara viu retirat a Vilavall, en dol per la seva esposa (Adelaida), orgullós del seu fill petit (Smith) i preocupat pel seu fill gran (Adrian), que trafica amb una droga anomenada "cristall".

N'Smith està enamorat de Jenny, la cambrera de la cafeteria d'Enforcall, però després d'una nit de sexe desastrosa  amb ella, i veien com ella va marxar un dia de paquet a la moto d'en Redd, ara pensa que ella no li fa ni cas.

Smith accedeix a la turbulència psíquica mundial a través del contacte amb les màquines i la percep com una una mena de limbe on habiten els esperits del morts. De fet, vol aconseguir entrar en contacte amb l'esperit de sa mare morta, muntant en el futur una antena psíquica al seu taller.

Redd

Redd és el cap dels Snow Skulls, d'una banda de salvatges motoristes que es dediquen al saqueig per sobreviure. És androgin i bisexual, i manté relacions amb els seu lloc tinent (Snake) i amb la germana d'aquest (Bilma), tot i que darrerament s'ha encapritxat amb un adolescent de 15 anys (Robin) que li fa d'esclau sexual; aquest al seu torn, no té més remei que aguantar els abusos d'en Redd per què busca la protecció de la banda.

En Redd va abandonar la seva familia i es va unir als Snow Skulls que ara lidera quan l'Snake, aleshores cap de la banda, matà al pare d'en Redd, el Reverend Bob. Ara el seu germà, el Pare Andrew, és qui porta l'esglèsia de Mitra -el Déu del Sol.

En Redd accedeix a la turbulència psíquica mundial "xutant-se" drogues que obté del Doctor Mateu de Vilavall.

Relacions PJ-PNJ-PJ

l'Smith fa de mecànic a en Redd que té una moto de neu tunejada.

En Redd subministra de material a l'Smith.

l'Smith està enamorat de la Jenny però creu que aquesta s'ho fa amb en Redd.

l'Adrian, germà de l'Smith, treballa per una banda rival d'en Redd; els Corbs Albins.

l'Smith té bones relacions amb el Dr. Mateu, per què li va muntar el quiròfan i és amic del seu pare (Smith Sr.), i aquest subministra drogues a la banda d'en Redd a canvi de "feinetes".

Joc en acció

[entre claudàtors els moviments utilitzats que recordo; en cursiva els del MC, subratllats els dels jugadors]

En Redd i la seva banda es dirigeixen al taller de l'Smith per instal·lar els nous dipòsits a les seves motos, quan veu una columna de fum que prové de l'Enforcall [presagiar quelcom dolent]; en Redd atura la banda buscant uns prismàtics per veure-ho millor [fotuts pispes] però només troben un objectiu de càmera que amb prou feines li permet diferenciar el fum negre com d'uns pneumàtics cremant.

Allà, la banda dels Corbs albins ha saquejat el taller de l'Smith [treu-los les seves coses], no sense rebre alguns ferits a causa de la trampa per intrusos que hi havia instal·lades. Entre els ferits hi ha el seu germà, l'Adrian. l'Smith es llença a salvar-lo intentant aturar l'hemorràgia [actuar sota pressió], tanmateix el taller es crema i dubte entre salvar el seu germà o apagar el foc [ofereix una oportunitat amb un cost]: tria salvar el seu germà; que li explica que la banda dels Corbs albins, liderats per Xoriguer, estan saquejant peces de recanvi per "el Col·leccionista" de Vilamunt [anuncia problemes fora d'escena]. El magatzem del taller crema.

Aleshores, arriba en Redd amb la seva banda. En veure que el magatzem de l'Smith es crema, alguns dels seus homes, incontroladament  (tenen Lligats: motos de gran qualitat i peces cares) es llencen a buscar peces per les motos abans que es facin malbé, sense fer cas de les advertències de l'Smith sobre les trampes per intrusos del taller [activa les desavantatge de llur coses]. En Redd intenta parar-los [mascle alfa] però només aconsegueix que no l'apallassin per negar-los el botí, quan li talla l'orella a Dumbo, un dels seus sequaços. Les trampes de napalm esclaten i un parell de sequaços de la banda, Hama i Divendres, moren a l'estil bonze [Fes mal].

Mentrestant l'Smith porta el seu germà a la cafeteria per que la Jenny se'n faci càrrec mentre marxa a recuperar les seves coses. Ella s'hi nega (1). Després d'una petita discussió, i que en Redd amenaci de matar el seu germà per ser un destorb, l'Smith promet a la Jenny que l'ajudarà a tenir més clients si li dóna un cop de mà [manipular]; ella hi accedeix. En Redd [lluca la situació]: és evident que l'amenaça prové del Col·leccionista.

L'Smith puja a la moto d'en Redd i tots marxen cap a Vilamunt seguint les roderes de la banda dels Corbs albins. L'Smith [obra la ment] per saber on es dirigeixen: veu uns esperits en forma de motoristes que els segueixen, i es converteixen en Corbs negres que volant en cercles formen una alta torre fosca. Quan, de sobte, les roderes es dispersen [anuncia problemes fora d'escena]. l'Smith no li dóna importància però en Redd sospita quelcom (2). Tanmateix continuen en direcció a Vilamunt i es veuen atrapats en una emboscada del Corbs albins (3) que els disparen sense oposició [Fes mal] (2-mal a la banda i als PJ); l'Smith rep 2-mal (sense armadura), en Redd rep 1-mal (1-armadura), la banda rep 1-mal.

En Redd enfronta els Snow Skull contra els Corbs albins (les dues bandes petites), atrapats en el foc creuat [prendre per la força], mentre l'Smith intenta buscar cobertura [actuar sota pressió]. Malauradament l'Smith no es mou prou ràpid per amagar-se: [fes mal] rep  3-mal (2-mal de les armes + 1-mal per foc creuat, sense armadura) i cau inconscient [moviment de mal]. Així mateix, en Redd i la seva banda també reben tota l'ira del dels Corbs albins [torna el moviment en la seva contra], amb 3-mal (2-mal armes, +1 foc creuat, +1 fer un gran mal, -1 armadura), ells reben 0-mal (2-mal arma, -1 armadura, -1 rebre poc mal), i es queden amb les motos dels Snow Skulls [quedar-se definitivament amb quelcom]. En Redd ara té por dels Corbs albins [moviment de mal].

En Redd i l'Smith tornen com poden a llepar-se les ferides, buscant l'ajuda del Doctor Mateu a Vilavall, i havent experimentat la duresa de l'Edat de Gel.

Al llarg de la sessió, utilitzant les característiques destacades tant en Redd (fred i dur) com l'Smith (bizarro i astut) marquen 5 experiències i guanyen un moviment nou:  +1 dur i "Intuicions profundes", respectivament.

Coses a millorar

(1) Aquí hauria d'haver ofert un [llucar persona].
(2) Aquí hauria d'haver ofert un [llucar situació].
(3) Greu error! aquí hauria hauria d'haver fet un [presagiar quelcom dolent] rebel·lant l'emboscada i deixant que reaccionessin a partir d'aquell moment i no cosir-los a trets unilateralment.

Conclusió

En general va anar prou bé i crec que poden sortir històries molt potents, algunes ja s'apunten. Un del jugadors va sortir encantat, portar un motorista amb banda inclosa el va enlluernar! Amb tot, el més gamist del grup, potser va quedar una mica descol·locat pel fet que el MC no tira mai, i pot fer mal directe (amb tot, crec que això va ser error meu) i després parlant-ne ja es va entendre i acceptar. Li donarem alguna altra oportunitat! Visca!