Des d'ara mateix i per que sí, he decidit instaurar els premis CalaPopa!
Seran donats anualment al millor joc de rol publicat durant un any natural. El primer i únic requisit per ser nominats és que el producte m'atragui. L'únic membre del jurat seré un servidor. El guanyador es decidirà un cop hagi llegit tots els jocs de la llista, per tant poden passar mesos.
La llista de jocs nominats són:
Apocalypse World
A Taste For Murder
Blowback
FreeMarket
Geasa
Happy Birthday, Robot!
Mars Colony
Metropole Luxury Coffin
Remember Tomorrow
dilluns, 28 de febrer del 2011
dissabte, 29 de gener del 2011
Broken Arrow: un hack per a Dresden Files

Després d'un intent no gaire exitós de jugar a Dresden Files (com ja us vam explicar) he estat pensant en alguna lleu modificació al setting per fer-ho més afí als gustos del nostre grup.
Aquí ho teniu: BROKEN ARROW, jugar a una ambientació com Hellboy a partir del sistema de joc de Dresden Files.
Seguim!
dijous, 27 de gener del 2011
a quin joc juguem ara?
Sovint els grups es plantegen aquesta qüestió. A vegades les darreres compres fetes o aquell joc de qui tothom parla acaba sent l'escollit.
Avui us proposem una opció més científica:

Ja veieu, qui té temps el gat pentina!!!
Per veure el quadre a tot tamany aneu a la font original: AQUÍ.
Avui us proposem una opció més científica:
Ja veieu, qui té temps el gat pentina!!!
Per veure el quadre a tot tamany aneu a la font original: AQUÍ.
dilluns, 24 de gener del 2011
Herois de cartró i pedra
Aquesta setmana hem acabat l'aventura "Time of Vengeance" de Green Ronin, per provar el DC Adventures (del qual en podeu veure una ressenya aquí).
Dirigeix: mobuttu
Jugadors: nyarla59, bardic, menecrates, eudald.
Ja he dit diverses vegades aquí que el gènere de super-heroic és un dels meus preferits, i encarava aquesta partida amb moltes ganes. Tanmateix, DC Adventures ha estat una mica una desil·lusió, bàsicament per les següents raons:
El sistema és prou potent com per crear gairebé qualsevol poder, fins i tot en nyarla59 es va queixar que li sobraven punts. Tanmateix, aquesta no fou la tònica habitual...
Amb tot a en bardic li va agradar el sistema. Entenc que a l'Eudalt també, sobretot veien la seva interacció amb el mateix.
L'eliminació del quadrets de 5x5 peus a millorat la seva jugabilitat. Tanmateix, la meva sensació és que continua essent massa encarcarat tot plegat.
La pantalla de director de joc adaptable ha passat la prova amb molt bona nota.
En resum- Un sistema molt complert per aquells que els agrada comptar distancies, masses i volums per veure l'abast dels seus poders. Al meu entendre, massa enrevessat per simular el gènere dels superherois. Seguiré buscant...
Dirigeix: mobuttu
Jugadors: nyarla59, bardic, menecrates, eudald.
Ja he dit diverses vegades aquí que el gènere de super-heroic és un dels meus preferits, i encarava aquesta partida amb moltes ganes. Tanmateix, DC Adventures ha estat una mica una desil·lusió, bàsicament per les següents raons:
- Regles sobredetallades. En un joc de super-herois els poders i les accions dels personatges no haurien d'estar tant limitats o constrets per la definició tancada dels mateixos en el joc (malgrat l'ús dels Punts d'heroi), ans pel propi concepte de poder i/o les limitacions del gènere en sí.
- Herois encarcarats. El punt anterior ha portat que els personatges quedessin en molts casos tancats a unes poques accions/opcions sense llibertat per explorar el veritable concepte del personatge: de nou, malgrat l'existència de Punts d'Heroi que sí donen una certa flexibilitat, i evidentment la benevolència del director de joc per evitar que el reglament esbudellés la màgia del gènere.
- Massa condicions. Gran part del poders generen efectes que imposen condicions als personatges. Donat que no hi ha punts de vida és una bona solució per gestionar l'estat i les ferides del personatge. Malgrat tot trobo que amb l'eliminació de poders com Daze, Distraction, Disintegration, etc. s'ha perdut detall a favor del més genèric Afliction. Al final, els jugadors es perden amb tantes condicions a que estan sotmesos els seus personatges.
- Tot és més car. Amb l'afegitó d'una nova característica, la reducció d'habilitats (cosa que ha fet incrementar el seu cost) i l'experiència de les dues edicions anteriors per evitar poders massa poderosos (valgui la redundància) el cost del personatge s'ha incrementat lleugerament respecte les edicions anteriors. De fet, la conversió entre personatges entre la 2a i aquesta 3a edició no és trivial ni directe, especialment si el volen convertir els poders que han estat eliminats.
- Manquen especialitats. He trobat a faltar especialitats per les habilitats, que abracen massa conceptes en una sola. Ja està bé que les hagin simplificat, però hi hauria d'haver alguna mena de compra d'especialitats a la DC Heroes de West End Games per definir amb més precisió als personatges.
- Cal afinitat pel gènere. És a dir, per jugar a super-herois els jugadors han de tenir vocació super-heroica, sinó s'esdevé un Dungeon hipertrofiat.
El sistema és prou potent com per crear gairebé qualsevol poder, fins i tot en nyarla59 es va queixar que li sobraven punts. Tanmateix, aquesta no fou la tònica habitual...
Amb tot a en bardic li va agradar el sistema. Entenc que a l'Eudalt també, sobretot veien la seva interacció amb el mateix.
L'eliminació del quadrets de 5x5 peus a millorat la seva jugabilitat. Tanmateix, la meva sensació és que continua essent massa encarcarat tot plegat.
La pantalla de director de joc adaptable ha passat la prova amb molt bona nota.
En resum- Un sistema molt complert per aquells que els agrada comptar distancies, masses i volums per veure l'abast dels seus poders. Al meu entendre, massa enrevessat per simular el gènere dels superherois. Seguiré buscant...
dijous, 20 de gener del 2011
sobre la mort del rol...
L'afició als jocs de rol és, com tots els fandom, una raça peculiar.
A més, des de l'aparició d'internet a les nostres vides, els que juguem a rol ens hem anat trobant, coneixent, connectant.... i això ha permès crear una opinió col·lectiva sobre el que s'anomena "l'estat de l'afició", referint-se a la situació dels jocs de rol com a hobby comparant-lo amb altres hobbys (wargames, jocs de taula i jocs d'ordinador) i analitzant el comportament de jugadors, grups, associacions i indústria.
Poc a poc he anat veient com certs individus anaven prenent el rol de "creadors d'opinió", gurús de l'afició i anaven llançant des de les seves plataformes (webs, blogs i similars) discursos catastrofistes, alarmistes i preocupants.
Aquest any, però, un grup de jugadors de la vella escola han creat el seu propi retroclon i n'han vengut tantes caixes com han tingut. De fet estan plantejant-se fer una 3era impressió. Estic parlant dels cracs de La Marca del Este.
I avui llegeixo amb gust un article de'n Carlos molt potent i crec que val la pena que el pengi aquí, per fer-ne més difusió. Comparteixo i recolzo la seva opinió. Aquí el teniu.
EL ROL ÉS INDESTRUCTIBLE!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
