Dragonbane: un joc per regalar

 

La primera vegada que vaig saber del Dragonbane va ser quan, com en tots els projectes de Free League les xarxes van fer-se ressò d’una campanya de mecenatge. Deien que era per fer renéixer un joc clàssic suec, però de seguida es va veure que els amics de FL tornarien a fer una petita (o no tant) joia. I a més un joc de fantasia medieval il·lustrat per l’il·lustrador de Vaesen… amb ànecs!

Vaig dir, segur que caus. Però després van anar apareixent informacions i em va semblar que ens trobàvem amb un nou joc de gestió de recursos… i per això jo ja tinc el meu estimat Torchbearer. I a més no hi havia ningú a la vista amb intencions de traduir-lo, i allà es va quedar.

Quan Devir va informar que el treia, i quan em va quedar clar que la caixa del joc no era una caixa d’iniciació sinó que era el joc, els ullets em van brillar: manual, aventures, peons, mapes, daus…

Fins que fa poc vaig adquirir el pdf, a l’espera de comprar-me la caixa més endavant del 2025. I ha estat aquests dies de festa que fent una immersió a aquest joc i us vinc a explicar el que m’ha semblat. 

En resum: m’ha agradat molt. Ara mateix si hagués de regalar o recomanar un joc de rol per algú que no ha jugat mai, si li agrada la fantasia medieval aquest seria el que recomanaria. I a més a grups veterans els hi recomanaria provar-lo, a cegues, sense gaire informació per què em sembla que et poc connectar amb l’experiència que vam viure molts a l’iniciar-nos als jocs de rol. 

Motius?

El primer, a la caixa tens un joc de rol complert, que t’introdueix al món dels jocs de rol de manera suggeridora, creativa i lleugera. A més ve amb tot de complements que poden ajudar a entrar en la dinàmica dels jocs de rol: daus, peons, cartes, mapes... 

El segon, et pots fer personatges interessants, ràpids de fer i amb moltes possibles variants.

El tercer, em repeteixo però em sembla important és un joc que evoca molt. L’art és molt inspirador, però les taules de ferides, de viatges i d’atacs dels monstres ajuden a construir una narrativa que va molt més enllà del mata-mata...

Quart motiu, el joc ve amb una campanya complerta: un sandbox amb 10 aventures i un poble ideal per a esdevenir camp base d’un grup d’aventurers/es que vulguin explorar la Vall Boirosa... i alhora amb una ambientació ultralleugera, fina.

 

Sobre el sistema: un sistema senzill, tires 1d20 per sota d’habilitats. Tots els personatges tenen accés a totes les habilitats (excepte les màgiques). Cada personatge té uns talents especials que li permeten diferenciar-se dels altres  (un per raça, un per ofici i els altres els va guanyant pamb la experiència). El sistema picoteja amb coses de diferents jocs (tirades de salvació contra mort, forçar tirades a canvi d’un forçat, regles de càrrega per caselles) però en general la sensació al llegir-lo és que té coherència.

Fa uns dies el vam poder provar per primera vegada i es va confirmar el que sospitàvem: un joc modern però amb regust de clàssic. Ple de detalls que fan que la història i els personatges s’enriqueixen amb poca feina. I que quan arriba el combat agafa un to dur i tàctic que fa que els aventurers perdin la sensació d’invulnerabilitat que tenen en jocs tipus D&D...

Un gran descobriment!

5 anys de Campanya Imperial (4a i darrera part)

 Des del novembre del 2023 fins al setembre del 2024 vam jugar 9 sessions, totes ja situades en el marc de l’aventura del Poder rere el Tro.

Al llegir la primera part de l’aventura (fins l’arribada a Middenheim) em semblava que tot era molt lineal, però la veritat és que un viatge va servir per donar impuls de nou als vincles entre personatges i preparar-se pel Festival de Middenheim. A més vaig afegir algunes escenes i aventures del Compendi del Poder Rere el Tro que van donar acció al viatge.

Amb això el grup ja va arribar a Middenheim i, durant dues sessions, van aclimatar-se a la ciutat i alhora seguir algun dels fils argumentals que tenien oberts. Val a dir que Middenheim és una ciutat molt ben descrita (té manual propi) i que dóna molt joc per si mateixa, el grup va entrar ràpid en els temes principals (culte a Ulric, gent ruda...) i alhora als temes de la campanya (tensió entre sigmarites i urlicans, nous impostos a la ciutat). Però tot va començar a fer-se espectacular quan comença el Festival de Middenheim.

El Festival és una part central de l’aventura Poder Rere el Tro, no faig cap spoiler si dic que hi ha un gran festival a la ciutat i que els aventurers protagonistes han d’aprofitar els diferents esdeveniments per prendre contacte amb els principals actors de la vida a Middenheim (siguin d’alta o baixa estopa). Jo recordo molt que quan vaig jugar aquest mòdul va ser espectacular poder circular per una ciutat plena d’esdeveniments i alhora anar copsant les trames, relacions i secrets que amaga.

I, com sempre, el meu grup de Warhammer no va defraudar. No puc descriure el que van fer, però si que us puc dir que en cada esdeveniment, acte o lloc on anaven, acabaven passant un munt de coses que feien cada vegada més rica la campanya, el grup, cadascun dels personatges i alhora complicaven un xic més la trama. Evidentment no cal dir que amb tot plegat jo estava gaudint més que un hàmster amb una muntanya de pipes per pelar!

Hem fet tres sessions de festival en les que han anat succeint fets que han creat una trama que va in crescendo cap a un moment èpic on els nostres personatges ho petaran (sigui com sigui). En la darrera sessió, la del 5è aniversari, dos personatges van complir la seva ambició a llarg termini i un d’ells va anunciar que el personatge (tal com contemplen les regles) es retirava... un moment molt emotiu i que ens servirà per reprendre la campanya (ara estem fent una pausa per motius personals) amb molta expectativa.

I amb això hem fet 5 anys... i sembla que tenim Warhammer per molts anys més. Sobretot per què quan tens la oportunitat de jugar moltes sessions d’un mateix joc, pots aprofundir-hi i veure allò que t’agrada i el que no.

Hi ha poques coses que no m’agradin de Warhammer 4a edició, ja que crec que dóna allò que diu que vol donar.

Potser una de les coses més incòmoda és que al ser una línia molt llarga (en breu m’agradaria parlar al meu blog d’aquest tema) la informació està dispersa per molts manuals i d’una manera bastant aleatòria... però això ho he resolt amb el meu Índex temàtic!

I en canvi per nosaltres té un munt de coses bones:

• un joc centrat en els personatges, les seves històries i habilitat. Justament som un grup amb moltes ganes de crear històries, de posar “salseta” a l’aventura i alhora tinc al grup uns quants powergamers que gaudeixen d’un joc “cruixent” com aquest.
• L’ambientació de Warhammer és peculiar, però té una base molt reconeixible. A més durant la campanya vas coneixent diferents facetes del Vell Món. En el meu grup he vist com el coneixement de l’ambientació (hi ha experts al grup però també hi ha novells) va calant.
• Aquesta és una campanya que sembla lineal però dóna molt espai a la creativitat i la improvització.
• Aquest joc és un joc de fantasia medieval/renaixentista i porta en la seva ambientació i les seves aventures diversos temes a la palestra:  lluita de classes socials, ordre vs caos, urbà vs rural, humà vs la resta... i això m’agrada molt. No és estrany en les nostres sessions que situacions del món real es visibilitzin en el món de joc o viceversa.
• A més aquest joc té camp per córrer: una extensa línia de manuals de tot tipus amb material, ambientació i aventures de tot tipus.

El Warhammer ja estava entre els meus jocs preferits, però entre la campanya Imperial i els petits canvis a les regles han fet d’ell  meu joc de fantasia medieval de capçalera.

5 anys de Campanya Imperial de Warhammer (3a part)

 Amb ja més de 3 anys de campanya i 28 sessions de joc, comença el 2023, i jo m’enfoco per centrar els esdeveniments cap al final de la 3a part de la campanya, Mort en el Reik. Però el nostre grup d’aventurers estava molt Reik amunt... quasi a tocar a Nuln, així que tocava anar riu avall i ja se sap, que al riu sempre hi passen coses...

A la primera sessió del 2023, vam tenir escenes de vida fluvial i vaig voler fer tornar a entrar en escena a un “vell amic” del grup, en Teugen de Boggenhaffen! Mutat i acompanyat d’engendres del caos va intentar venjar-se del grup i del que aquests li havien fet... evidentment va morir en un combat a sobre la barcassa del grup.

Una cosa bona de les campanyes de llarg recorregut és que esdevenen actes socials en si mateix, cada sessió és una retrobada i, amb aquest grup, una celebració. La sessió de febrer del 2023 va coincidir que en el calendari de la campanya era l’aniversari de l’Snorri (recordeu, aquell nan miner que després d’intentar servir a una Grafina, va agafar el camí dels matatrolls a causa de la mort del seu company Setciències) i del seu jugador. Així que vaig dibuixar una escena on Snorri pogués celebrar el seu aniversari... i amb aquesta “llicència” vam arribar a Wittgendorf.

Van caldre 5 sessions per resoldre els misteris de Wittgendorf i del Castell dels Wittgenstein, amb molta acció, èpica i el nostre grup brillant amb llum pròpia. Els personatges van, amb aquest final d’aventura, esdevenir el que ara són: un grup de veterans, amb carreres i projectes personals molt importants.

Després de resoldre el castell, ens va coincidir que vam fer dues sessions seguides, amb pocs jugadors a cada sessió. I vaig fer servir-les per fer com escenes de retrobada dels personatges a Altdorf (per ja començar el Poder Rere el Tro) i de reconstrucció dels diferents relats. Inclosos els dels que no van poder venir a cap de les dues sessions. Jo sempre dic que Warhammer 4a edició és un joc centrat en els personatges, i aquestes sessions (i el que va passar amb els PJs que no hi eren) m’ho va demostrar. A més ens va passar que la sessió següent (ja a l’octubre del 2023) només van venir dos jugadors, on vam seguir interpretant com el grup es retrobava i en aquest cas vam jugar una aventureta que hi ha al compendi del Poder Rere el Tro . Amb aquestes tres sessions van ser un gran epíleg a Mort en el Reik i alhora van servir per què el grup quedés reconfigurat de la següent manera:

• L’Adelstan, el nostre novici de Sigmar ja havia evolucionat fins a ser Sergent Sacerdot, però els esdeveniments del Castell Wittgenstein han desenvolupat en ell un cert trastorn de doble personalitat i ara a vegades només respòn al nom d’Aldred.
• L’Alwin, el vilatà, ha escalat en l’estructura administrativa de l’Imperi i ja és un comissari, que a més ha esdevingut membre de l’ordre dels Guardians del Coneixement de Verena.
• La Eike, la peatgera que va voler ser caçadora de bruixes, va descobrir que provenia d’un llinatge de magues i ara ja és Guardiana Gris, maga de l’ordre.
• En Thane, l’alt elf torturat per homes bèstia que va haver d’aprendre a defensar la seva vida a cops de puny, va recuperar contacte amb la seva família noble i ara ha esdevingut un espia pel seu clan, que es fa passar per duelista.
• L’Snorri va entendre que no havia de morir contra trolls o altres bèsties si volia servir al bé, i ha esdevingut un músic de carrer i animador que canta les lloançes a les gestes religioses de l’Adelstan.
• La Lia, segueix movent-se per zones límits de la llei i continua imparable cercant a els culpables que van fer caure en desgràcia al seu clan d’orígen. En aquests temps ha demostrat tenir sensibilitat i afany de cultura i art, i amb l’Snorri ha sigut creadora de peces musicals que tindran un paper important en el futur...
• En Tamriel segueix el camí que li mana el bosc, ara ja mestre de plantes i mestre de l’arc. 

Amb aquest grup, i jugant una partida clàssica de retrobada en una taberna, vam donar per començada la 4a part de la Campanya de l’Enemic Interior: Poder Rere el Tro....

Com està anant ho acabarem d’explicar a la propera i darrera entrada.....

5 anys de Campanya Imperial de Warhammer (2a part)

Com explicava en l’anterior post, entre 2019 i 2020 havíem jugat 13 sessions de Warhammer, i el 2021 va començar tard. Fins al maig no va haver-hi possibilitat de trobar-nos i tirar daus plegats.

En aquesta represa jo, com ja explicava en el post anterior, vaig començar a aprofitar material de fora de la Campanya per ampliar esdeveniments i, sobretot, fer temps per què arribés el Poder Rere el Tro en español. Ja a aquesta primera sessió del 2021 vaig començar a incloure aventures del Nits Agitades, Dies Difícils (NADD a partir d’ara). En aquest cas vam començar amb el judici a sang que passa just on era el grup: la vila de Kemperbad.

La següent sessió ja va ser la segona visita a la torre de senyals, en el marc del fil argumental central. La sessió d’agost, amb només dos jugadors, la vam aprofitar per treballar empreses i interessos dels personatges assistents. A la sessió d’octubre vam fer vida fluvial i la partida del Misteri del Maria Borgen (del compendi).

Amb aquesta idea d’anar “allargant” aquesta part de la campanya, vam jugar l’aventura de la Nit a les 3 Plomes, del NADD, i el grup es va dirigir cap a Nuln. Anant-hi van passar per Grissenwald i els Pics Negres, amb bastants canvis respecte a la campanya original donat que Etelka ja s’havia enfrontat amb els protagonistes als Turons Àrids.

Amb tot això ja era la primavera del 2022, quan a Nuln vaig crear un crossover entre la partida del Contracte de Oldenhaller amb l’aventura Matança a Spittfield (una aventura genial que us recomano molt, la trobareu dins el recopilatori Aventuras en Ubersreik). Fent servir la tècnica de flashbacks vaig anat combinant escenes d’una aventura i l’altra. La veritat és que crec que em va quedar un experiment molt reeixit.

A més, aquesta aventura va ser en la que va morir un dels personatges jugadors (de fet l’únic que ha mort de moment). Va ser un moment memorable per què la mort de Setciències (que ja estava començant a acumular mutacions a causa de la Corrupció) va ser per culpa del conjur d’Adelstan, Foc de l’Ànima. Si bé és cert que el conjur va servir per eliminar el principal enemic de l’aventura, va causar danys colaterals suficients com per què en Setciències morís. Ningú no s’ho esperava. En un moment d’alta intensitat, el jugador va cremar la fitxa de Setciències, al·legoria preciosa de la seva mort.

Això passava l’estiu del 2022, feia poc que havia sortit Mort en el Reik en castellà i en paper. Per tant vaig decidir seguir amb l’engreix de la campanya amb aventures extra...

La sessió següent va començar amb l’enterrament de Setciències a les afores de Nuln, i ho vaig fer seguir amb una aventura que es diu L’Ira de l'Emperador (no traduïda al castellà) que va sobre un tanc imperial que s’ha perdut. A aquella sessió no va poder venir el jugador que duia a Setciències, i això ens va donar més marge per preparar l’entrada del nou personatge.

Per fer entrar a Thane, un alt elf lluitador de pou, però amb un passat comercial (ja no era un personatge sense experiència). I el vaig fer entrar com a torturat presoner d’una banda d’homes-bèstia contra la que lluitaria un escamot imperial (amb el suport del tanc l’Ira de l’Emperador). Per  donar més suc a l’escena vaig fer que la batalla fos a prop del santuari abandonat de Lowengen, del suplement Santuarios de Sigmar.

Amb el nou membre del grup, que va ser molt interessant per què la resta de grup no va acollir al nou personatge “per art de màgia” sinó que va haver-se de guanyar la confiança dels altres membres. El grup retorna a Nuln i no vaig voler desaprofitar la ocasió per dirigir Nit a l’Ópera de NADD... un tipus d’aventura caòtica i plena de pnjs que en aquest grup sempre funciona de meravella. 

Aquesta va ser la darrera aventura que vam jugar el 2022. Jo ja tenia el llibre físic de la Mort en el Reik 4a edició en castellà, i era hora d’avançar cap al desenllaç de l’aventura... però sense pressa, que volia gaudir tant el camí com l’arribada al destí....

Havíem jugat, entre 2021 i 2022 15 sessions, algunes d’elles que recordarem per sempre.

Com va acabar tot plegat ho expliquem a la propera part d’aquesta (llarga) crònica....

5 anys de Campanya Imperial de Warhammer (1a part)

 Aquest setembre ha fet cinc anys que vam començar a jugar a Warhammer 4a edició i, sobretot, la Campanya l’Enemic Interior (o com la coneixem els dinosaures, la Campanya Imperial). Com que des de fa un cert temps recullo les dades de les partides que jugo/dirigeixo i a més en el cas d’aquesta campanya tinc un diari del què passa a cada sessió, em ve de gust fer un post de resum/homenatge al que hem jugat fins ara.

No dono detalls concrets de la campanya, però els que l’heu jugada o dirigida podeu intuir algunes coses de la trama. No hi ha spoilers, però si que identifico els manuals i escenaris que he afegit. Per què aquesta és la crònica dels 5 primers anys de la meva interpretació de la campanya.

Les sessions són presencials d’una periodicitat mensual de manera aproximada. El 2019 vam jugar 4 sessions, mantenint el ritme previs. El 2020 van ser només 9 sessions, i algunes amb pocs jugadors. El 2021 només 6 sessions, l’any més fluix. La pandèmia va afectar molt aquests dos anys i va ser complicat reunir el grup sencer. El 2022 van ser 9 sessions. El 2023 vam fer 12 sessions, agafant un bon ritme i el 2024 hem jugat (a hores d’ara) 7 sessions. Per tant són 47 sessions en 5 anys, que amb pandèmies i altres incidències em sembla que és un bon número.

Ara mateix el grup està format per 7 jugadors i jo com a director de joc. Durant el camí hem tingut una baixa, una expulsió (ho explico amb més detall més endavant) i dels 7 jugadors actuals n’hi ha 3 que es van incorporar un cop començada la campanya.

Aquest grup va néixer a finals del 2018 quan un bon amic, l’Adrià, em va demanar que muntés alguna cosa de rol per ell i uns amics/coneguts. Al grup hi vaig afegir en Cesc i l’Albert, dos bons amics meus que sabia que volien jugar a rol i la disponibilitat mensual els hi anava bé. Vam jugar durant 9 sessions una campanyeta de Ultima Forsan de Savage Worlds. El grup va quallar bastant a nivell d’estils de joc i caràcter. Abans de començar amb el Warhammer vam tenir alguna baixa.

Doncs sense més preàmbuls passo a explicar com ens ha anat, fins ara.

La primera sessió va estar protagonitzada per Eike (una humana peatgera), Adelstan (un iniciat de Sigmar amb tocs fanàtics), Tamriel (un elf silvà aprenent d’herborista), Setciències (un humà aprenent de boticari) i en Schiffer (un nan bandit). VAig decidir començar amb l’aventura Nit de Sang, una aventura clàssica de diferents edicions de Warhammer i que es basa en una premisa directa: el grup arriba, enmig d’una tempesta, a una taberna aïllada, on estan passant coses...

Ja aquell dia vaig veure dues coses importants: la primera és que aquesta edició de Warhammer és un joc molt potent i centrat en els personatges; la segona: que el grup estava a punt i amb ganes per la campanya!

Les tres sessions següents, que van arribar fins a finals del 2019 ens van servir per arrencar la campanya, la troballa de’n Kastor, arribar a Bogenhafen i a nivell de joc, entrar en el que jo anomeno “la primera capa” del reglament (habilitats, aplicació bàsica de talents, objectius, punts de sort...). Amb el final d’any, el grup va tenir la primera baixa, el jugador que duia en Schiffer va decidir deixar el grup per motius personals.

Arranca el 2020 amb l’aventura de la fira de Bogenhafen i s’incorpora Alwin, l’humà vilatà. Una sessió més, febrer del 2020, i acabem l’aventura de les Ombres de Bogenhafen a cops del trabuc de’n Setciències. A la sessió del febrer s’ha afegit un jugador més amb Ulrich, un caçador de bruixes i vampirs.

A partir de març del 2020 comença el que jo he anomenat la Mort en el Reik “ampliada”. Què vull dir amb això? Doncs que el ritme de joc que duiem com a grup no s’adequava al ritme de traducció i impressió dels manuals en castellà per la 4a edició. Jo tinc la versió en castellà de la 1era edició de warhammer i també tenia la versió anglesa de la 4a edició en pdf. Amb això em veia en cor de dirigir la Mort en el Reik (que ja l’havia dirigit feia mil·lenis),, la versió en castellà va sortir en pdf el gener del 2022. Però no volia dirigir Poder Rere el Tro sense tenir la versió en castellà, que va sortir en pdf l’abril del 2023. Per tant vaig decidir que, a part d’incorporar tot el material del compendi de la Mort en el Reik, aprofitaria el format de campanya oberta de Mort en el Reik per anar afegint altres aventures ja publicades per Cubicle 7 i Devir.

Heu de pensar que vam començar a jugar el Mort en el Reik el març del 2020 i vam acabar el castell Wittgenstein l’agost del 2023, amb un total de 29 sessions. Durant aquestes sessions, el joc es va desplegar en tot el seu esplendor. Els jugadors (i jo) vam anar aprenent cada vegada més els mecanismes interns de tot el sistema. Des de els punts de Resolució, a la Corrupció, passant per un ús intensiu i combinat de diferents Talents (per deliri dels jugadors powergamers), entenent les dinpamiques de diferents situacions de combat... sobretot va brillar amb llum pròpia el sistema d’experiència: ambicions i carreres, aquí es despleguen multitud de possibilitats que el grup va aprofitar per donar a cadascun dels personatges una personalitat i història ben particular.

Arranquem a principis de març, amb la sessió de trànsit entre Bogenhafen i arribar a les ribes del Reik. Acte seguit va haver-hi el confinament pel Covid i això va fer que no juguéssim un mes, però vam intentar jugar online el mes de maig. Vam fer una partida breu amb dos jugadors (a la resta no els hi interessava la possibilitat de jugar online), que va ser una primer sidequest a Altdorf.

Al juny vam reprendre trobades presencials i vam dedicar dues sessions a la vida fluvial i els misteris al voltant d’una torre de senyals. Al final d’aquestes dues sessions és quan vaig expulsar a un jugador del grup. La veritat és que en més de 30 anys jugant a rol mai m’hi havia trobat, però era una persona disruptiva (només volia parlar del rerefons del seu personatge, que a més no encaixava en res amb el to de la campanya), es passava la sessió jugant al mòbil i aportava poc o res.

Després van venir tres sessions on, a part d’incorporar dos jugadors més (Lia, la halfling contrabandista i Snorri, el nan miner) vam explorar la vila de Kemperbad, els turons àris i pel mig ja vaig incloure l’aventura/localització de la Columna de Paranoth (que surt al suplement Monuments de Reikland).

La partida de la Columna de Paranoth la recordo amb molta estima, per què vaig modificar-la per què s’ajustés a l’Ambició a Llarg Termini de l’Eike, la nostra peatgera, que havia començat una carrera de caçadora de bruixes, però que en la Columna va descobrir el secret familiar: el llinatge matriarcal és un llinatge de magues! Això va transformar totalment la personatge, que va esdevenir maga i encara ho és...

En la línia de la possibilitat que ofereix el joc per a la transformació i creixement dels personatges, aquí ja s’apuntaven alguns camins vitals interessants. L’Adelstan seguia el camí de la Fe de Sigmar amb devoció, quasi fanatisme (i això esdevindrà central a la nostra campanya, ja veureu), en Setciències seguia la seva fal·lera de construir coses essent aprenent d’enginyer i Alwin volia esdevenir funcionari imperial d’alt rang.

... el 2021 va ser un any estrany, i el grup no es va reunir de nou fins al maig. El què vam fem i vam jugar ho explicarem en un proper post...

Pirates de Drinax, una breu ressenya

 

Pirates de Drinax és una campanya per a Traveller, escrita per Gareth Ryder-Hanrahan i que en español ha publicat Sugaar Editorial.

La campanya es presenta com una enorme campanya de ciència ficció d’estil sandbox, que té la fama (ja avanço que crec que és merescuda) de ser una campanya que, com a mínim, s’ha de tenir i llegir.

La campanya es presenta en tres volums: un manual que descriu amb detall tot el sector on passa la campanya el Braç Troià, un manual de les diferents naus més habituals al sector (tenint en compte que a part d’humans hi ha una forta presència dels Aslan, uns alienígenes felins) i per últim el manual de la campanya. Els dos primers són de lliure consulta per tot el grup, de fet s’anima a que els jugadors els consultin. El tercer és el manual pel directkor de joc.

Donada l’envergadura de la campanya, ha aparegut un 4rt manual anomenat Compendi Drinaxià, que servei de suport a la direccció dkaquesta campanya, alhora que la fa créixer un xic més. També hi ha una aventura llarga anomenada Ombres de Sindal, que es pot jugar durant la campanya o a part.

Jo us explico les sensacions de llegir els tres manuals bàsics de la campanya.

La premisa és simple: una campanya oberta en tot el sector, basada en que el Rei d’un regne hipertecnològic en hores baixes dóna al grup una nau i una patent de cors per exercir pirateria espaial a canvi de fer créixer el seu regne. I és textualment això: els jugadors poden fer el que vulguin, anar on vulguin, ser lleials a qui vulguin… en un sector espaial dividit en 16 subsectors, on cada subsector pot tenir des de 2 o 3 planetes fins a 15 o 20. Això vol dir que rondem uns 150 planetes… mínim!

A mes i sumem que el Braç Troià és la zona “terra de ningú” entre el Tercer Imperi humà i el Hierat Aslan, una raça alienígena semblant a lleons bípeds de 2 metres, amb uns codis d’honor i de conducta ben diferents. La cultura Aslan està explicada molt a fons i donant moltes eines per dur-la a les partides (ja sigui com a personatge jugador o com a enemic/aliat).

Per tant el munt d’informació t’abassega des de l’inici de la lectura, però que està ordenada d’una manera molt pràctica.

El manual de naus és això: un manual de naus a l’estil dels manuals de naus de Traveller: dibuix, descripció, fitxa tècnica i mapes. Al principi em va semblar excessiu, però després de llegir-me tota la campanya entens que és necessari... un univers ple de naus diferents dóna joc per moltes situacions.

El manual del sector és molt útil per consultar què hi ha a cada subsector i tenir, amb la tècnica Traveller, informació de cada sistema. A més els subsectors inclouen una descripció bastant detallada dels principals elements que conté. Aquest manual seria la informació que tot Viatger pot extreure de les fonts d’informació habituals. Si mai dirigeixo aquesta campanya, m’agradaria que els jugadors consultessin sense parar aquesta guia, com qui busca arxius a l’ordinador de la nau o comparteix informacions que coneix el seu Viatger...

La joia de la corona és el manual de campanya: inclou unes primeres regles de pirateria, tripulacions de nau i altres, i després passa al gruix: 10 escenaris possibles a jugar. Aquests 10 escenaris no es juguen en cap ordre excepte l’escenari final de campanya. I es classifiquen en cops que els nostres Viatgers pirates poden fer, i esdeveniments que passen al Braç Troià. Aquestes 10 aventures no s’han de jugar totes ni han de ser les úniques aventures a jugar. Recorda que estem parlant d’un sandbox o campanya oberta (com defineix Sirio Sesenra), i per tant pot passar de tot, sempre sota la iniciativa dels Viatgers dels jugadors.

Però els escenaris són tant bons que valen la pena jugar-los o adaptar-los o fer-los servir per inspirar-te. Les temàtiques són ben diverses: robatoris d’alta tecnologia, lluita entre pirates, diplomàcia amb planetes estranys... però allà on brilla és quan fa aparèixer la cultura Aslan. Allà et planteja aventures, reptes i situacions xulíssimes per mostrar una altra cultura sense caure en estereotips. La mestria del sr. Hanrahan es mostra en cadascuna de les aventures.

Per tant la meva valoració final és que la recomano molt. Això si, vol temps i d’un grup amb ganes d’implicar-se en la campanya, ja que si el grup no pren iniciatives tot plegat pot quedar molt deslluït.

Content d’haver-me la llegit i pensant si la meva taula de joc habitual li agradaria... una campanya que poso a l’alçada de la Dragonlance per AD&D i la de l’Enemic Interior de Warhammer, tot i que aquesta de Traveller exceleix en oferir una trama oberta lluny de linealitats i railroadings....

Index Temàtic de Warhammer

La 4a edició de Warhammer Fantasia, el joc de rol, s'ha convertit en el meu joc de fantasia de capçalera i un dels pilars de la meva col·lecció rolera.

En els diferents manuals que van sortint hi ha noves informacions de tots tipus: regles, carreres, cultes, equip... i un munt d'informació addicional. Per mi això el fa un gran joc: en el manual bàsic tens tot el que necessites per jugar tota la vida i alhora cada manual nou aporta coses al joc, tant a nivell d'ambientació com de reglament.

L'únic problema és que no saps on són les noves regles. Per això he creat el meu índex temàtic de Warhammer. Un índex que ordenat per categories et permet identificar en quin manual hi ha cada nova regla, carrera, equip, conjur o el que sigui...

Aqí el podeu consultar: ÍNDEX TEMÀTIC DE WARHAMMER

Ja em dieu què us sembla....

DARK AGE OF MAN (Regles casolanes)

Dark Age of Man de Jason Graham és un senzill joc de rol enfocat a l'agència creativa tant dels jugadors com del director de joc, ambientat en una era medieval amb un cristianisme incipient però on la màgia encara hi és molt present.

A continuació deixo aquí algunes regles casolanes que fan el joc més al meu gust:

Creació de Personatges

Les professions es mantenen igual com estan descrites en el manual, llevat pels següent punts:

- Soldat: també guanya un nivell més de fatigat. Però l'arma que té és (g) en comptes d'(e).

- Sacerdot: A part de Guarir/Beneïr/Sanar cal que defineixi una àrea d'actuació o tipus de màgia divina per les seves Paraules de Poder. Cal escollir una Responsabilitat com especialització que li dona un +1 a les tirades relacionades.

- Erudit: cal de defineixi una àrea d'actuació o tipus de màgia arcana per les seves Paraules de Poder. La disciplina li dona un +1 a les tirades relacionades.

- Noble: Rep una arma o un equipament (e).

- Mercader: Rep un mitjà de transport (g) a les seves mercaderies. Tria una especialitat de mercadeig (producte, zona o sector) que li dona un +1 a les tirades relacionades.

- Criminal: Escull una àrea d'especialització criminal (robatori, assassinat, espia...) on rep un +1 a les tirades relacionades.

- Home lliure: Escull una Professió que li otorga un +1 a les tirades relacionades.

Punts de Sort

El PJ comencen la sessió amb tants Punts de Sort com el seu atribut de Sort (amb un màxim de 4). Es guanya 1 punt de sort:

• Cada vegada que s'obté un "1" natural; i
• Quan es falla una tirada amb un atribut on es té una desavantatge (és a dir, amb un atribut negatiu).

Per cada Punt de Sort gastat en una tirada es suma +1 al dau. No es pot gastar sort en un resultat d'"1" natural.

Fitxa de "Into the Dark" en català

 Pitgeu la imatge per descarregar-vos la fitxa de "Into the Dark" de Kobayashi en català (pdf completable).

L'objectiu dels jocs de rol

TESI

L'objectiu dels jocs de rol és interpretar un PJ en un món imaginari compartit per la resta de jugadors.

A tall d'exemple podem fer la comparació amb altres jocs de taula. Si ens fixem amb l'objectiu dels escacs és ser el primer en eliminar el Rei del contrincant.

I LA HISTÒRIA?!?

Un aspecte clau dels jocs de rol és el seu component narratiu. És a dir, a través del joc emergeix una història. Però no n'és pas l'objectiu, sinó el subproducte.

En els escacs, hom podria narrar la partida en forma d'història com si es tractés d'una batalla imaginària. Però enlloc de joc s'especifica que aquest en sigui l'objectiu.

Amb tot, en els jocs de rol el component narratiu és indispensable i aquest emana de tres factors:

• Els reptes proposats dins el món imaginari que atorguen agència als jugadors; açò és, que permeten la presa de desicions.
• La conversa entre els personatges.
• L'argument general de "l'aventura": el seu fil conductor.

Tots aquests components són imprescindibles pel joc, però no en són el seu objectiu. Són allò que fa, entre d'altres factors que ara no venen a tomb, que el joc existeixi.

Pels escacs, el tauler i les peces són necessaries, però no són el seu objectiu.

Cert és que per alguns jugadors és important que la història que emana del joc sigui entrentiguda, èpica, dramàtica, etc. Però no hem d'oblidar que es tracta d'un objectiu personal, i no pas del propi joc. El joc no ens indica com han de ser aquestes històries, més enllà dels suggerimemts que es puguin fer pel tipus de gènere o de sistema, que al seu torn condicionaran la narració creada, però no en modificarà l'objectiu primari del joc.

En el cas dels escacs, és sabut que els jugadors gaudeixen  amb determinades tàctiques i jugades...però no li expliquis a l'arbitre de la competició que sí, que t'han matat el Rei, però la defensa txipriota que has aplicat a costat un munt de superar...

I LA DIVERSIÓ?!?

Evidentment xalar forma part de tota activitat recreativa, i se li suposa. Però de nou, passar-s'ho bé és un objectiu personal, no pas del propi joc.

La Benvinguda a Gromzak

El primer edifici que hom troba quan arriba a Gromzak és conegut com la BENVINGUDA.

La Benvinguda és l'espai de trobada dels residents i visitants de Gromzak. Més enllà de les estatues d'herois nans que reben als nouvinguts hi ha el famós saló de festins, on es menja i es beu durant tot el dia i tota la nit, una sala on deixar les botes i les capes brutes del viatge, la cuina amb el seu magatzem d'entrada de subministres, la sala de pràctica de llançament de detrals i les 3 Llars, espai on anar a beure un brandy amb calma, fumar bon tabac de pipa i explicar batalletes a la vora del foc.

Després de les 3 Llars ja s'accedeix al pati central del complex superior, on hi ha un pou que fa dècades que no dóna aigua i on els guerrers més supersticiosos hi tiren monedes embolcallades amb papirs on fan constar els seus desitjos....

Les runes de Gromzak, el meu #Dungeon23

Potser us heu assabentat de la iniciativa #Dungeon23. Una proposta de Sean McCoy: dibuixa un megadungeon, 1 cambra al dia, 12 nivells, 365 cambres en total.

La proposta la va fer aquí.

La iniciativa ha estat acollida per diverses webs i rolers que han començat a generar material amb aquest hashtag: #dungeon23

Jo he decidit fer-ho també, amb les següents variables:

• cada dia penjo la cambra amb meu instagram ( @menecrates_ )
• afegeixo  el hashtag #catau23 per reivindicar la traducció de dungeon dels amics de Maqui Edicions
• cada setmana hauria de ser un sector/bloc/edifici a part.
• no explicaré què hi ha a cada cambra, només el nom.
• no hi ha un disseny previ, vaig improvitzant sobre la marxa.
• al final de cada setmana faré un post a aquest blog explicant per sobre la part del dungeon dibuixada.

El meu #Dungeon23 és:

El misteri de Gromzak.

Gromzak (cabana pels valents en nan) és un lloc poc conegut on els guerrers nans esgotats de la vida pública es poden retirar. Allà saben que tindran bona cervesa, una bona ferreria i companys amb qui compartir jocs de taverna, cantar a crits i admirar-se uns als altres. Ve a ser una versió nana de les tradicionals cabanes de pesca dels pobles del nord d'europa, on un va a refugiar-se de la vida quotidiana.

Diuen els rumors que només nans i nanes hi tenen accés i que per sota dels edificis que hom veu a simple vista hi ha soterranis que amaguen secrets, tant bé com saben amagar secrets els nans...

Fa temps que les viles properes no reben comandes d'aliments i subministres per part de Gromzak... què haurà passat?

Pantalla per Unity

 

Taules principals per Unity (traducció de Joaquim Ball-llosera) - pitja la imatge per descarregar-la en pdf

Fitxes en català per Unity i Star Wars de FFG

 A continuació, i pitjant sobre la imatge, us podeu descarregar fitxes en català per Unity (Zensara Studios) i Star Wars (FFG).

UNITY FITXA DE PJ

Creada per Joaquim Ball-llosera (@Quimmaqui).

STAR WARS (FFG) FITXA PJ

4 pàgines. Creada per Jaume Duran Oliver

El Capità Catalunya

 Fent una ullada per la llibreria he trobat els còmics de Senyera Studios i la història del Capità Catalunya. N'he fet la fitxa amb Icones (fent una interpretació pròpia amb el poc que s'ha vist fins ara en els còmics) per si voleu introduir-lo a les vostres partides.

Exempció de responsabilitats: Capità Catalunya és marca comercial registrada i drets d'autor de Senyera Studios, SL. Això és un homenatge al personatge com a seguidor del mateix. Des d'aquí vull agraïr a Humeberto González per l'esforç que fa de portar-nos superherois nostrats!

El què hi ha sota la foscor

 El què hi ha sota la foscor (What lies beneath the darkness) és un joc gaslamp de fantasia per jugar en solitari amb un personatge monstruós turmentat a les ordres d'una facció. Aquesta és la transcripció de la partida que n'ha sorgit:

Personatge

Missió

La meva facció em necessita per "Protegir + Recurs" abans que l'enemic "Trobi+Esdeveniment" que portaria a la "Destrucció+Valor".

La meva facció em necessita per protegir el Castell de Flankenstein abans que els vampirs descobreixin la reunió de mandataris mundials que hi ha de tenir lloc i evitar que es trenquin les negociations de pau".

Escena 1: 

Situació: Un ball de gala a la mansió Puny d'Ivory (2,2)

Desafiament: Misteri (5,2)

Descripció: Llum i hora (5,4)

Amb l'excusa de dur-hi el meu amo, m'infiltro en el ball de gala a la mansió Puny d'Ivory on corre la brama que els vampirs s'hi reuniran per planejar l'atac al Castell Flankestein. És mitjanit, el cel estrellat i la lluna plena il·luminen una clara nit d'hivern. Les enormes làmpades del sostre projectes llums tremoloses sobre la pista de ball, i ombres sobre els laterals del gran saló on s'arrauleix la noblesa i prohoms de la ciutat a discutir, negociar i complotar.

Em moc en silenci entre les ombres, el meu hàbitat natural, cercant entre els convidats algun senyal que en delati la seva existència vampírica. Per fi, una figura esbelta i andrògina, vestida amb una muda passada de moda s'esquitlla somrient entre els convidats sense notar que el seu reflex és absent en un dels miralls de la sala. Saluda distretament a alguns dels presents, però clarament es dirigeix cap a un racó de la Sala principal. La segueixo, [Em descobreix? Segurament No; donada la meva habilitat de fondra'm en les ombres (6)] però malauradament la meva presència no li passa desapercebuda i gira una cantonada clavant-me una mirada desafiadora. [Em prepara una trampa? Segurament Sí; (5)]

La figura, m'espera a la terrassa, la música clàssica sona lluny, i m'ofereix una copa. 

- "Galather, suposo?" -em pregunta. Assenteixo amb el cap i li prenc la copa que m'ofereix, tot flairant-la per esbrinar si l'ha enverinada. Tot sembla normal.

- "I vostè és?" Si haig de morir aquí, prefereixo saber qui és el meu botxí.

- "Això no és important", em diu. "Només cal que sàpigues que la teva missió ja ha fracassat, el Castell de Flankenstein serà nostre".

- A sí? i com ho penseu fer? (Faig servir el meu poder per mirar de treure-li la informació). [Funciona? Segurament Sí; (1)].

- El meu interlocutor arrufa el front i fa un gest inclinant el cap, com lluitant per evitar dir aquestes paraules, però sense poder-se resistir a la meva veu: "Fa mesos que ens hi hem infliltrat. Les catacombes del castell són un amagatall perfecte".

[Marco a l'agenda personal: Mostrar el poder del teu costat Mosntruós]

- "El que no sabeu és que la reunió no es farà al Castell, heu caigut a la trampa", li etzibo mirant d'enganyar-lo, i trec una daga per degollar-lo amb un moviment ràpid del canell [L'atac té efecte? Segurament Sí; (3)]. El meu oponent s'agafa el coll sanguinolent sense poder pronunciar cap mot. De sobte, surt corrent cap al llindar de la terrassa. Salta la tanca i desapareix entre la foscor.

Escena 2: 

Situació: El pitjor malson de l'Arcibaldo (6,1)

Desafiament: Tasca (3,2)

Descripció: Ànim i atmosfera (2,5)

He convocat a l'Arcibaldo a les rodalies del Castell de Flankenstein per comunicar-li la meva descoberta. Els vampirs infiltrats a les catacombes és la pitjor situació que podria esdevenir-se, tal com indicaven les runes òssies dels seus xamans-generals. Haig de descobrir on s'amaguen els vampirs i si cal, evitar que puguin afectar a la reunió de pau. La nit s'ha cobert i comença a riumejar com un un presagi del què s'acosta.

El castell està custodiat per soldats austriacs i, malgrat els meus poders d'ombra, la nostra presència

podria no passar desapercebuda. Així que decidim recòrre a un antic ritual del llibre dels enigmes per transportar-nos directament a les coves sota el castell. [El conjur finciona? Segurament Sí; (3)]. Llegeixo les paraules màgiques del llibre dels enigmes i una aura màgica ens envolta. De sobte un esclafit implosiona al nostre voltant i ens transporta al nostre destí.

[Marco a l'agenda personal: Revelar un misteri de un dels meus trets (conjur de teletransportació)]

Escena 3: 

Situació: la batalla per la terra maleïda (5,6)

Desafiament: Resistencia (4,4)

Descripció: Clima i natura (1,4)

Ens trobem en un complexe de coves calcàries humides i fredes. El silenci és escruixidor, trencat només pel xipolleig de les gotes caient de les estalactites. Avancem per les coves fins que arribem a una enorme sala on es veuen els fonaments del castell. En el seu centre un grup de figures de pell pàlida es troben abraonats sobre uns cossos, com si fossin hienes alimentant-se. Més d'un centenars d'altres vampirs pengen de les estalactites amb els braços arreplegats sobre el seu cos mirant l'espectacle amb avidesa esperant el seu torn.

És clar que un niu de vampirs s'ha establert sota el castell esperant la reunió de pau. Es el moment d'actuar. Però com es pot lluitar contra tot un niu vampìric? La sang d'home llop és verinosa pels vampirs, així que li suggerim a l'Arcibaldo que doni la seva sang per enverinar els cossos dels què s'alimenten els vampirs. [l'Arcibaldo està disposat a donar la seva sang? Segurament No; (1+6=7)]. Sorprès i enfadat pel comentari s'hi nega rotundament i endut per la ràbia deixa anar un lladruc que ressona per tota la cova i alerta als vampirs. El nostre amagatall a quedat al descobert i ràpidament els vampirs s'organitzen per atacar la nostra posició.

L'Arcibaldo em mira disculpant-se. Podria fondra'm en les obres i abandonar-lo a la seva sort. Però el meu deute m'ho impedeix. Així que desenvainem els nostres sabres i sortim a un altell, esquena contra esquena, per lluitar per les nostres vides. És qüestió de vida o mort. [Sobrevivim a la batalla? Segurament No; (6)].  Els ulls de l'Arcibaldo s'encenen i el seu cos comença a transformar-se en crinos mentre em fonc en les ombres per atacar des d'angles innesperats als confiats vampirs. Amb poderosos cops de sabre l'Arcibaldo parteix els cossos no-morts com canyes i els meus precisos atacs separen els seus caps de la resta del cos. Sorpresos per el tomb que està prenen la batalla, els vampirs supervivents es transformen en boira i fugen per les escletxes de la cova amb les cues entre cames. La batalla del Castell de Flakenstein arriba a la fi amb la nostra visctòria.

Sobrevivim per lluitar un altre dia més.

[Marco a l'agenda personal: Treballar per pagar el meu deute]

[Marco a l'agenda de la facció: Guanyar el control d'un territori]

FI

Com que tenim 4 marques a l'Agenda podem millorar 4 trets:

Horror: Els poders s'enforteixen i aprenc a llegir la ment dels meus oponents.

Facció: La batalla del castell de Flankenstein m'ha donat notorietat dins el clan de les urpes blaves, i m'ascendeixen a General, malgrat el meu origen humil.

Amulet: El llibre del enigmes es vincula a mi, i alguns dels seus conjurs de protecció es queden tatuats a la meva pell.

Deute: l'Acibaldo em considera el seu igual i quedem sovint d'amagat de les nostres faccions.

Història feta per Lluc B.P. i Quim B. C.

Bogeria i terror - Els Mites de Cthulhu de Sandy Petersen + 13th Age

Adaptació de les regles de Terror i Bogeria de Els Mites de Cthulhu de Sandy Petersen a 13th Age, amb algun retoc personal. 

TIRADES DE TERROR:

• Es fan amb SAVIESA+nivell, els rerefons que impliquen coneixement dels Mites de Cthulhu són penalització.
• Dificultats iguals que al manual.
• Cal marcar l'impacte del terror: menor/moderat/major, i recordar la CD de la darrera tirada de terror, per si es desenvolupa una demència.

RECUPERACIÓ

Menor: recuperes un nivell després de cada hora.

Moderat: recuperes un nivell després de cada descans llarg

Major: recuperes un nivell cada 10 dies

BOGERIA:

• cada vegada que es guanya un nivell de terror cal tirar 1d00. Si el resultat és inferior a la CD (modificada pels rerefons que impliquen coneixement dels Mites de Cthulhu) el personatge entra en Bogeria Transitoria: la víctima entra en una crisi temporal i respondrà involuntàriament durant els propers 1d4 assalts. Com reacciona depèn de la situació. Pot ser una reacció violenta (quan l'amenaça és relativament assequible), una fugida (quan el perill és enorme) o quedant-se en posició fetal. El DJ decidirà.
• Cada vegada un PJ arriba al nivell 4 o més de terror ha de fer una tirada de Carisma contra la CD de resistir el terror. Si falla, desenvoluparà una demència relacionada amb l'orígen dels seus pors. Si el nivell de terrorpuja varis graus i arriba a 5 o més, tindrà desventatge a la tirada contra demència.
• Per saber quina demència afecta al teu PJ, consulta amb el DJ o amb la taula de bogeries de la pàg 75 (MCSP).

Intensitat de la bogeria:

• Quan un PJ desenvolupa una demència es marca una CD equivalent a la darrera tirada de terror fallada. Aquesta és la CD de la demència en concret.
• La demència té tres graus: seqüeles neuròtiques, trastocat però alerta i boig com un llum.
• A l'adquirir una demència sempre és al grau més baix. Si et toca adquirir una demència i encara no has sanat la que ja tens el DJ decideix si la que tens empitjora un grau o n'adquireixes una altra. En cas d'aquirir-ne una altra, les que ja tens pugen el seu CD en 2 punts.

Recuperar l'equilibri:

• Cada setmana de joc, el PJ pot fer una tirada de SAVIESA contra la CD de la demència. Si la passes, la CD de la demència baixa 1d4. Quan la CD arriba a 0, ja estàs curat d'aquella demència.
• Si vols rebre ajuda d'un professional, aquest ha de fer una tirada d'INTEL·LIGÈNCIA amb rerefons aplicables contra la CD de la demència per fer-ne un diagnòstic correcte.
• Amb el diagnòstic correcte, pot iniciar el tractament: una hora diària durant una setmana, fer una tirada de SAVIESA contra el CD de la demència i si la passa dóna +2 a la tirada de SAVIESA del pacient.

LECTURA DE LLIBRES DELS MITES:

• Cada llibre té una dificultat de lectura. Cada 5 dies d'estudi intens (a discreció del DJ), el lector pot fet una tirada d'INT+ rerefons adequat contra la CD del llibre. Si la passa, el DJ dóna part de la informació del llibre, accés a conjurs i bonificadors de coneixement.
• Tant si es passa la tirada com si no, cal fer tirada de SAVIESA contra la CD de terror del llibre. Fallar guanyes nivells de terror (a discreció del DJ). Aquests nivells de bogeria duren fins que el PJ pot fer dos descansos llargs sense haver guanyat cap nivell de terror.
• Degut a la seva profunditat i la complexitat dels seus continguts, aquests llibres donen bonificadors a certs àmbits de coneixement, el DJ t'informarà. Aquests bonificadors duren tant com els nivells de terror adquirits o un màxim de 30 dies si el PJ passa la tirada de terror.

Races de Mites de Cthulhu de Sandy Petersen per a 13th Age

Després de força temps sense dirigir em toca de nou i ho faré amb una campanya que em fa especial il·lusió: la Illa dels Gules de Los Mitos de Cthulhu de Sandy Petersen, una campanya de fantasia medieval amb Mites de Cthulhu incorporats!

Però com que les edicions estàndards de D&D sempre m'acaben atalabant a alts nivells (penso que el disseny d'aventures i campanyes d'alt nivell no ajuda als "DJ no-enciclopèdics" com jo) he decidit fer-la amb 13th Edat, un joc d20 que encaixa més amb alguns dels meus principis bàsics per dirigir: protagonisme total dels PJs, poca feina pel DJ i espais per deixar que la taula marqui el seu propi estil de joc...

Si voleu saber més, us recomano la ressenya de Rol Rapid:

Per jugar necessitàvem adaptar les races noves dels Mites. Com que el meu grup mai em decepcions, de sis jugadors que hi ha, tres han escollit races dels Mites, i he fet l'adaptació al sistema 13th Age. Que ja veureu és una coseta molt simple i directa.

Trets racials dels gats de la Terra dels Somnis:

+2 a DES o a SAV

Poder racial (a escollir):

1. Reflexes felins: un cop per combat, abans que algú t'ataqui, pots incrementar la teva CA en +2.
2. Una variació de Paso sombrío del pícar: Esquitllar-se: Un cop per combat. Com acció de moviment, abans de fer servir la teva acció normal d'aquest torn, si no estàs en combat, pots dur a terme el següent atac contra tots els teus enemics propers (l'objectiu serà el que tingui DM més elevada)
• Atac: Carisma + nivell vs. DM
• Èxit: Desapareixes. A l'inici del teu proper torn, tornes a aparèixer en qualsevol punt al que t'haguesiis pogut desplaçar movent-te durant el teu torn.
• Falles: Sense efecte. No ho pots intentar fins el proper torn, però pots efectuar la teva acció normal aquest torn.

Trets racials dels guls dels Mites

+2 CON o INT

Poder racial: Festí psíquic: pots acumular fins a 3 punts addicionals de rerefons dels darrers cadàvers que has menjat.

Trets racials dels gnorri:

+2 COM o SAV

Poder racial: Distribució d'extremitats: 1 cop al dia pots absorbir o desplegar braços. Es tracta d'un procés lent i un xic molest que et costa 10 minuts de concentració. Sigui quina sigui la teva classe, pots optar a escollir en talent ATAC COS A COS DOBLE d'Explorador entre els teus talents de classe.

• Dos braços: acumules més massa muscular als braços: +1 al mal cos a cos i a les tirades de rerefons basades en força dels braços.
• Tres braços: Massa muscular repartida equitativament, no hi ha modificadors. Pots combinar una arma de dos mans amb una d'una mà o escut.
• Quatre braços: Al forçar el teu organisme per obtenir el quart braç, perds 2 punts de CON, això implica que els PV màxims baixen proporcionalment. Pots fer servir fins a dos escuts.

Warhammer Fantasy RPG 4a edició és un joc centrat en els personatges

 

Quan van aparèixer els jocs indie a la meva taula habitual de cop vam descobrir una cosa: un joc podia estar dissenyat per posar als personatges jugadors al centre de cada sessió. Això volia dir que l'aventura, el mòdul, la campanya no era tant important com podia ser allò que el sistema oferia per construir històries.

Per mi aquest descobriment va venir del Burning Wheel, joc que va transformar la meva perspectiva sobre com dirigir una partida de rol.

Ja no es tractava de preparar una gran aventura on, de manera més lineal o més oberta, els personatges seguien el guió sinó treballar per tenir un bon grapat de recursos a punt (girs, escenes, espais, reaccions de secundaris...) per portar a la taula davant les històries que sorgien del rerefons i accions dels personatges jugadors.

Això no vol dir que deixés de preparar el guió de l'aventura, la campanya o l'escenari de campanya. Vol dir que això no era el principal. En certa manera em sentia que tornava a l'època d'exprimir la caixa vermella de Dalmau Carles on tot era possible...

De cop m'he vist aplicant aquesta manera de fer a tots els jocs. N'hi ha on el sistema preveu molt aquest tipus de funcionament i l'inclou en forma de mecàniques vàries (Blades in the Dark i Monstre de la Setmana per dir-ne dos que m'estimo...).

I què passa amb els clàssics? I amb els clàssics renovats?

Amb el Warhammer Fantasy Roleplay 4a edició, els seus creadors han incorporat un munt de regles, subsistemes i apartats que han transformat un joc clàssic, molt centrat en bones aventures, trames i dolents en un joc que, si el grup vol, es pot centrar completament en els personatges.

Aquestes reflexions es basen en la meva experiència directa com a DJ de Warhammer, que vaig començar la Campanya l'Enemic Interior en partides mensuals ara fa 2 anys, portem 15 sessions presencials, amb un grup de 7 jugadors (amb alguna baixa i alta pel camí).

Primer anem a analitzar els temes que sorgeixen directament de la creació de personatges. El nou joc incorpora molts elements que creen espais d'interpretació i narració de fets centrats en el PJ:

• La condemna: els PJs humans (més del 80%), saben de forma profètica com moriran. Si moren d'aquesta manera el seu següent PJ guanya part dels PX que tenia el difunt... (i una petita confessió: a la partida online que faig adaptant la campanya de Mythras la Illa dels Monstres a Warhammer i on el grup està format exclusivament per nans, també els hi he fet tirar a la taula de la Condemna...)
• La motivació:  a priori els punts de Fortuna semblen més valuosos que els de Resolució, però amb més hores de joc a les espatlles tots hem començat a veure que no és així. I com es recuperen aquests punts? Doncs interpretant la teva Motivació, que sol ser una paraula o petita frase que impulsa la vida del teu personatge (p.e. curiositat, sed de poder, la imatge personal...).
• Ambicions (individuals i de grup): els PX venen pel que s'aconsegueix a les aventures, però els personatges i els grups es marquen unes fites, anomenades ambicions, que també donen PX. Les de curt termini 50PX i les de llarg termini 500PX! Al grup, les de curt termini considerem que s'haurien de poder assolir amb 2-3 sessions de joc. Amb 15 sessions, només 2 personatges han assolit la seva Ambició a llarg termini i van ser moments emocionant!
• Corrupció i pecat: el contacte amb el Caos ha esdevingut quelcom més quotidià, més habitual que en anteriors edicions. I té un efecte més perniciós, més subtil. Al grup tenim un PJ mutant, la resta no ho sap (detall important pel Sacerdot Guerrer de Sigmar) i el jugador s'està treballant subtrames per baixar la corrupció i, a la llarga treure's les mutacions....

Després hi ha tot el sistema de carreres, nivells de carrera i (novetat important) les classes socials. La lectura del capítol de carreres és un espectacle: si no entres en l'ambientació amb aquesta lectura és que no hi entraràs mai. A més el sistema de pujar de nivell en una carrera s'ha refinat i ara el jugador ha de ser estratega alhora d'escollir els canvis que vol fer per què cal vigilar molt l'accés a talents que tens a cada nivell. Per no parlar de les mini-llistes d'equip de cada nivell que donen molt de joc a taula.

Ja en la pantalla ens parla que WH4 és un joc on el tema de la lluita i enfrentament de classes socials és important. I tant que ho és! Interactuar amb gent d'altres classes socials pot estar ple de bonificacions o penalitzacions; el cost de vida de cada classe social pot ser una llosa per segons quins aventurers...

I per últim, la cirereta del pastís, el joc et planteja un seguit de regles optatives per simular les accions dels PJs entre aventures. Fes-me cas: no obviis aquestes regles!

Des de inventar coses a guanyar favors de famosos; des d'aprendre habilitats estranyes a la teva carrera a difamar algun enemic... animen molt les campanyes i alhora doten de profunditat als personatges.

Ja veus, un clàssic molt ben renovat. Em té el cor roler robat..

Pantalla per a Liminal

 

En breu iniciem partida de prova de Liminal a la nostra taula de rol setmanal.

Tot i que la gent de Hills Press s'ha portat molt malament amb els mecenes, vull donar una oportunitat al joc i alhora anar estrenant aquestes darreres adquisicions...

He preparat una petita pantalla, per aprofitar la pantalla personalitzable que també estrenaré. La comparteixo AQUÍ en format pdf.