dilluns, 2 de gener del 2012

L'èxit d'un fracàs

A principi de setembre em vaig plantejar un repte: aconseguir jugar a 17 jocs de rol diferents en el termini de les 17 setmanes que faltaven per acabar l'any. Com era d'esperar he fracassat. Però m'he quedat només a 5 jocs d'assolir el repte.

Aquí teniu la llista de jocs als quals he jugat, el primer sempre correspon a la partida habitual dels dimecres, mentre que els altres són sessions extra en altres dies.

Setmana 1, jocs 2: Burning Wheel, Geasa.
Setmana 2, jocs 2: Burning Wheel.
Setmana 3, jocs 2: Geasa.
Setmana 4, jocs 2: Burning Wheel.
Setmana 5, jocs 4: Burning Wheel, Tità i fills, Mouse Guard.
Setmana 6, jocs 4: Burning Wheel.
Setmana 7, jocs 5: Icons.
Setmana 8, jocs 5: Icons.
Setmana 9, jocs 6: Unknown Armies.
Setmana 10, jocs 6: -
Setmana 11, jocs 7: Burning Wheel, Mars Colony.
Setmana 12, jocs 7: -
Setmana 13, jocs 8: El Anillo único.
Setmana 14, jocs 10: Agon, A penny for my thoughts.
Setmana 15, jocs 11: Sistema solar.
Setmana 16, jocs 11: Sistema solar.
Setmana 17, jocs 12: Sistema solar. Món de monstres.

Però dels fracassos sempre se'n poden treure lliçons, molts cops moltes més que no pas dels èxits. D'aquest repte n'he aprés:
- Sóc capaç de trobar un forat, més o menys, un cop al mes per fer una sessió extra a part de la sessió habitual.
- Tinc moltes ganes de provar nous jocs, però encara més ganes de jugar a jocs que m'agraden però que havien quedat relegats amb la fal·lera provadora.
- No cal ser quatre persones per jugar a rol, sent dos o tres es pot jugar perfectament, només cal fer-ho al joc escaient.
- Definitivament puc descartar la meva dona com a rolera.

P.D.: Feliç any nou!

2 comentaris:

Menécrates ha dit...

Trobo que les lliçons apreses són molt interessants!

Em fa la sensació que el 2012 no hem d'apostar tant per la quantitat i el canvi com per la qualitat...

bardic ha dit...

m'agrada el títol: "l'èxit d'un fracàs"... molt adequat perquè dotze jocs diferents és un nombre prou important com per estar-n'hi satisfet!

també m'agrada la reflexió d'en menécrates........