trucs de Màster (2): provant PNJs

Una de les grans tragèdies dels directors de joc de partides mainstream és veure com pot arribar a ser de cruel un grup de jugadors amb aquell personatge no-jugador (PNJ) que amb tanta devoció has imaginat, dissenyat i els hi has presentat per a que sigui una peça clau d'aquella aventura o campanya.

Tots els que hem dirigit (sobretot si hem dirigit qualsevol de les versions del D&D) hem patit la clàssica escena del grup matant al PNJ que té la clau per l'aventura en curs sense donar-li ni temps a obrir la boca....

També sol ser un clàssic la maniobra d'ignorar vilment al pnj, no acceptant ni els hams que tires al grup ni les declaracions més directes.

Ara bé, els directors de jocs també tenim les nostres armes....

Darrerament faig servir el que jo anomeno el procés de selecció natural de pnjs. El procés és el següent:

1. determino quin paper han de jugar els pnjs (sense expecificar quins) en l'aventura: seran fonts d'informació, guiaran al grup cap a un lloc, són part del misteri a resoldre.... això ho designo com a rol del pnj dins l'aventura
2. creo (imagino) diferents PNJs i penso com cadascun d'ells durà a terme el rol del pnj , quin matís aportarà.
3. presento els diferents pnjs al grup de personatges i ja veig quins els interessen i quins no: ells fan la tria i jo tinc la part de l'aventura que volia resoldre amb un pnj resolta.

Posem un exemple: en una partida ambientada al Far West, quan arriben al poblat vull que el grup sàpiga on es rumoreja que hi ha l'amagatall d'un fora-de-la-llei. Penso els pnjs que vull fer sortir i com aquests poden fer arribar la info al grup (una caberetera del saloon, l'ajudant borratxí de sheriff, l'enterramorts que sempre surt de nit a passejar amb la seva carreta....). Si el grup arriba al saloon i passa de la meva cabaretera, cap problema encara tinc dues opcions. Si al topar-se amb l'enterramorts el grup només sap fer acudits fàcils, cap problema encara em queda l'ajudant. I si quan aquest se'ls hi tira a sobre borratxo no li fan cas.... llavors monto una baralla de bar i exhaureixo tot el temps que falta per acabar la sessió i tenir una setmana més per preparar alternatives..... però això ja és un altre truc de màster! :-)