Sembla que la petita crisi de grup del setembre està plenament superada....
Aquest passat dijous vam entrar en el nostre ritme d'alternar joc i, deixant reposar per una setmana la campanya de BW a Terra Glaçada vam provar el CATAUS.
Què és CATAUS? La versió catalana de DONJON, un joc de Clinton R Nixon que emula les emocions que teníem quan jugàvem a D&D caixa vermella o jocs similars. Exploració de dungeons, saqueig de monstres morts i buscant en les piles de tresor a veure què hi trobes....
Tenim la sort que el nostre màster, en Mateu, és alhora el traductor al català (dins el projecte ROLEGEM, de promoció dels jocs de rol en català).
El joc, ho he de dir sense floritures, compleix 100% allò que diu oferir: recuperar les sensacions de buscar trampes, matar goblins per registrar-los i pujar de nivell.... tot això tirant munts i munts de daus!
Anem per parts:
- la creació de personatges té un cert to romàntic al recuperar les mítiques tirades a l'atzar de 3d6 (amb una aplicació diferent) i llavors es desplega amb una senzillesa aclaparadora a partir de construir el personatge amb habilitats que tu mateix defineixes tot i que no és tant senzill com pensàvem: cal adoptar una perspectiva 100% powergamer, el joc va d'això així que oblida't de floritures i/o trets de personalitat... oi que no n'hi havia a la Caixa Vermella?
- el fluir del joc és molt interessant. El sistema de regles recolza aquelles parts del Dungeon Crawling (Cap i Arreu per nosaltres) que tenen més emoció: el combat, registrar els cadàvers , buscar en piles de tresor i comprar objectes màgics i equip.
- ens va faltar una mica de pràctica en la idea d'intercanviar èxits per fets que el jugador introdueix a la partida, però de seguida vam anar recuperant la imatgeria del passat i (almenys a mi) em venien al cap les coleccions de dibuixos de Larry Elmore i els còmics de La Espada Salavje de Conan per anar ientrant temes.
- el combat, peça clau del joc, que llegit sembla molt complicat és molt imple, ràpid i reprodueix aquell frenesí de conjurs, tirs de ballesta i cops d'espasa, sense tenir gaire en compte ni l'abast, ni taules infinites de modificadors....
En resum: 100% recomanable. De moment ja hem fet una comanda de 50 daus d20 més, que en fan falta molts i a veure si arribem a nivell 2....
La nota personal: feia temps que no jugava i, com sempre, primer dia que jugo = personatge mort. A veure si la sacerdotessa que m'he fet aguanta una mica més....
Aquest passat dijous vam entrar en el nostre ritme d'alternar joc i, deixant reposar per una setmana la campanya de BW a Terra Glaçada vam provar el CATAUS.
Què és CATAUS? La versió catalana de DONJON, un joc de Clinton R Nixon que emula les emocions que teníem quan jugàvem a D&D caixa vermella o jocs similars. Exploració de dungeons, saqueig de monstres morts i buscant en les piles de tresor a veure què hi trobes....
Tenim la sort que el nostre màster, en Mateu, és alhora el traductor al català (dins el projecte ROLEGEM, de promoció dels jocs de rol en català).
El joc, ho he de dir sense floritures, compleix 100% allò que diu oferir: recuperar les sensacions de buscar trampes, matar goblins per registrar-los i pujar de nivell.... tot això tirant munts i munts de daus!
Anem per parts:
- la creació de personatges té un cert to romàntic al recuperar les mítiques tirades a l'atzar de 3d6 (amb una aplicació diferent) i llavors es desplega amb una senzillesa aclaparadora a partir de construir el personatge amb habilitats que tu mateix defineixes tot i que no és tant senzill com pensàvem: cal adoptar una perspectiva 100% powergamer, el joc va d'això així que oblida't de floritures i/o trets de personalitat... oi que no n'hi havia a la Caixa Vermella?
- el fluir del joc és molt interessant. El sistema de regles recolza aquelles parts del Dungeon Crawling (Cap i Arreu per nosaltres) que tenen més emoció: el combat, registrar els cadàvers , buscar en piles de tresor i comprar objectes màgics i equip.
- ens va faltar una mica de pràctica en la idea d'intercanviar èxits per fets que el jugador introdueix a la partida, però de seguida vam anar recuperant la imatgeria del passat i (almenys a mi) em venien al cap les coleccions de dibuixos de Larry Elmore i els còmics de La Espada Salavje de Conan per anar ientrant temes.
- el combat, peça clau del joc, que llegit sembla molt complicat és molt imple, ràpid i reprodueix aquell frenesí de conjurs, tirs de ballesta i cops d'espasa, sense tenir gaire en compte ni l'abast, ni taules infinites de modificadors....
En resum: 100% recomanable. De moment ja hem fet una comanda de 50 daus d20 més, que en fan falta molts i a veure si arribem a nivell 2....
La nota personal: feia temps que no jugava i, com sempre, primer dia que jugo = personatge mort. A veure si la sacerdotessa que m'he fet aguanta una mica més....
