dijous, 23 de gener del 2014

Torchbearer, la meva ressenya (2a part)


(la 1a part de la ressenya la trobes AQUÍ)

Sobre les aventures, sobre el sistema:
TB és una clara evolució del Mouse Guard, per tant els aficionats i coneixedors d'aquest joc veuran que es tracta d'una adaptació de la filosofia i mecàniques a un joc d'explorar cataus, matar monstres i obtenir tresor. És una evolució del MG que no simplifica  sinó que el.labora una mica més algunes parts del sistema. De tota manera el joc no té la complexitat del Burning Wheel. Podríem dir que es situa enmig dels dos.

Com al MG manté un esquema de les sessions basada en fases. Hi ha tres fases i en cadascuna d'elles passen coses diferents i es podem fer coses diferents.
La fase d'aventures és la més obvia: explorar, buscar tresors, enfrontar-se a monstres, superar trampes... Aquesta fase és la que conté el cor de l'aventura.
La fase de campament: aquesta fase compleix la funció de donar espais de calma als aventurers per poder recuperar l'al.lè, curar algunes ferides, estudiar conjurs de nou... però sense finalitzar l'aventura. És a dir, són petits moments per agafar forces i seguir amb una altra fase d'aventures.
La fase de ciutat: aquesta fase té lloc un cop una aventura s'ha acabat i abans de començar la següent. En aquesta fase els personatges arriben a una vila i fan ús del seus serveis per guarir-se, obtenir equip i informació per propes aventures. Aquesta fase està dissenyada de tal manera que els aventurers solen acabar escurats, pobres, sense un ral i, per tant, es veuen empesos de nou a l'aventura!

Un element importantíssim és la gestió del temps. El director de joc té una eina molt important anomenada la Graella. En ella anota cada vegada que es fa una tirada, cada vegada que ocorre un conflicte. Cada anotació és un torn. El pas del torns simula dues coses: el pas del temps (i per tant com es van exhaurint els recursos, com per exemple les torxes) i la tensió creixent de l'aventura sobre els aventurers. Per què la cosa més important del pas dels torns és que va imposant condicions sobre els personatges. Correcte, ho has entès bé: no hi ha punts de vida, però a mesura que va avançant l'aventura els personatges estan cada vegada més fotuts. Les fases de campament i l'ús d'habilitats i equip pot alleugerir alguna de les condicions, però el que et vol recordar la Graella és que anar d'aventures és un risc. Un risc que només assumeixen els que tenen molt a guanyar i poc a perdre. Els aventurers com vosaltres!

Aquest element és, sobretot, el que fa trencar els esquemes d'aquest joc. Hi ha altres elements que poden resultar innovadors per a jugadors més tradicionals, però aquest és demoledor per a una mentalitat de rolero clàssica-estàndard. I us he de dir que a mi m'encanta! Jo que (mode batalletes ON) vaig dirigir les Coves del Caos amb personatges que tenien de 4 a 10 punts de vida i s'enfrontaven a kobolds amb llances (1d6 de mal) penso que no hi ha millor homenatge a aquells jocs que aquesta regla. Recordo un munt de partides on els personatges s'atrinxeraven en una habitació per què el mag i el clergue poguessin estudiar conjurs de nou o coses similars. Això si que és anar d'aventures!

L'altre element que defineix el sistema del joc és com funcionen les tirades i els conflictes. És evident que amb un element com la Graella les tirades no poden ser ni moltes ni impossibles de superar. I aquí el sistema acull varis principis:
  • "Digues si o fes rodar els daus": si el director de joc no veu possibilitats de donar emoció a una acció o escena no cal fer tirar els daus.
  • "Premia la Bona Idea": si un jugador fa una proposta de resolució d'un perill/obstacle prou original (combinant equip amb habilitats i perspectiva diferent) li pots otorgar èxit immediat.
  • "Fallar la tirada no vol dir no aconseguir-ho": pots fallar una tirada d'obrir panys, però no sempre vol dir que no obris la porta... Potser l'obres però se't trenquen les eines de lladre, o potser t'espantes del què sents al darrera (i guanyes la condició) o potser apareix un monstre errant...
  • "Treball en equip": cal preparar bé l'acció i ajudar-se entre tots els membres del grup d'aventurers.

Com a nota informativa: hi ha obstacles que es resolen amb una sola tirada i altres que tenen prou importància per resoldre's amb un conflicte. Hi ha diferents tipus de conflicte: captura, combat a mort, espantar, enganyar, convèncer... En els conflictes els personatges actuen de forma coordinada contra un o varis enemics. Els conflictes solen representar un munt de tirades de daus. TB és un joc on l'experiència es guanya a partir de les tirades de daus que fas.

Com el valoro?
No amago que és un joc que m'agrada molt. Ofereix, al meu entendre, allò que promet. I més si coneixes els jocs de la mateixa casa. Al principi el meu grup protestava per alguna de les mecàniques (la Graella o les limitacions que causen les condicions), però aviat s'han anat deixant anar i entrant en la mecànica. No és un joc ràpid i senzill (com podria ser el Bàrbars de Lemuria) però si que és directe. Això si té dues pegues: el manual està escrit d'una manera que si no has llegit o jugat a Mouse Guard o Burning Wheel es fa difícil entendre com funciona (proposta per superar aquesta pega: o que t'ensenyi a jugar-hi algú que ho coneix o deixar-se anar, fer el que diu el manual al peu de la lletra i fluir amb el tipus de joc que s'ofereix); l'altra pega és que si al teu grup sou molt de centrar-vos en les mecàniques i regles el joc pot esdevenir quasi un joc de taulell com el Heroquest i derivats. Aquí si que recomano una sola cosa: DESCRIPCIÓ. Evita parlar des de les regles i que el parlar de la taula de joc es basi en descriure. Què veuen els personatges? Què fan? Amb quines eines? Amb quina intenció? Què es diuen mentre ho fan? Això transforma les partides de TB de partides de rol normal a sessions d'aventures i exploració plenes de moments memorables:

No us entretinc més, carregueu les vostres motxiles, enceneu la torxa i cap al catau!

pd: a la pàgina web del joc hi ha un munt de material gratuït per baixar-se, el 1r capítol del llibre, personatges pregenerats, una aventura complerta, fulles d'ajuda...
pd2: si us ha picat la curiositat aneu passant per aquest bloc que en breu publicaré ajudes i altres coses sobre Torchbearer (a més del resum de les partides que fem).

2 comentaris:

El Pati ha dit...

Pel què expliques, pot ser més que de Mouse Guard, prové d'un hack que van fer d'aquest ambientat en la Terra Mitja, tot interpretant exploradors del nord.

Pau Martinell ha dit...

Ei Roger,

gràcies per llegir i comentar els posts.

De fet el què va passar amb Mouse Guard és que el joc va triomfar molt i en els fòrums oficials van promoure que la gent fes un munt de hacks.

El que més va triomfar va ser el dels Rangers del Nord que comentes, però va haver-hi una pluja d'idees brutal.

Suposo que els autors també debien voler provar de fer experiments fins que va cuallar el TB...