dimarts, 16 de març del 2010

Burning Empire, una lectura particular



Ja fa moltes setmanes que tenia ganes de dedicar una mica de temps a aquest post.... per fi el tinc!

Tinc ganes d'explicar com ha anat la lectura que he fet del Burning Empires, el joc de rol de ciència ficció dissenyat per Luke Crane basat en l'univers creat per Chris Moeller.

No es tracta d'una ressenya, ni una crítica. Ja en corren moltes per internet on podreu conèixer tots els detalls d'aquest joc.

En castellà:
- al blog d'OK Games també hi van fer una extensa ressenya d'opinió.

En anglès:
- al wiki del joc hi ha una breu però contundent opinió d'un dels gurús del mundillo, en Ken Hite.
- Al portal RPG.NET hi ha moltes ressenyes. N'he seleccionat 3: aquí, aquí i aquí les teniu.
- i una vídeo ressenya que explica prou bé el joc, tot i que al ressenyador no li agradi... :-)

Ara la meva opinió, la meva percepció del joc:

Burning Empires és, com a mínim, una adpatació a ciència ficció del Burning Wheel. Això vol dir: tota la mecànica i disseny del Burning Wheel posat al servei d'una ambientació de ciència ficció.

Però és més. Si el BW és un joc que es centra en els personatges, els seus objectius i els conflictes que d'això se'n deriva; BE és un joc de conflictes. I quan dic conflictes vull dir CONFLICTES.

EL joc es desenvolupa al voltant d'un món que està a punt de ser envaït per una raça alienígena. Els personatges són el mirall del que passa al planeta. Si els jugadors guanyen el seu bàndol guanya en la lluita pel control del planeta.

Fins aquí, em direu, res de nou. A no? BE desenvolupa un sistema (Infection) on el Director de Joc juga a guanyar als jugadors (que a més en qualsevol moment poden traïr-se entre ells). Anem per passos:
  1. en el BE el DJ no decideix de forma omnipotent o al vell estil Deus Ex Machina què passa. Qui guanya i qui perd. Tot es tira. El DJ té els seus personatges que tiren contra els dels jugadors. No hi ha possibilitat de fer trampes.
  2. per tant el DJ té el seu torn, tira els daus i si passa o si falla serveix per explicar la història. Això dóna una veracitat absoluta al sistema de la macrohistòria, Infection. Aquest sistema esdevé un metajoc que ordena com no havia vist mai el ritme d'una campanya.
  3. és un joc de confrontació. Tu contra tots. Tu, siguis DJ o jugador, jugues per als teus objectius, creences, que poden canviar d'una escena a l'altra. Per tant que quedi clar a la taula: és un joc que consisteix en fotre als altres.
  4. en certa manera m'ha recordat el manual de la Caixa Vermella del D&D, on el Dungeon Master anava a posar trabes, a matar als PJs. Però ara no hi ha possibilat de fer trampes. No hi ha tirades ocultes rera la pantalla o pnjs que salven la situació sense explicació lògica.
  5. un joc que deu impactar en la taula de joc i en la manera d'entendre els jocs de rol com no ho havia fet mai cap altre.
Ara a provar-lo..... si puc!