5 anys de Campanya Imperial (4a i darrera part)

 Des del novembre del 2023 fins al setembre del 2024 vam jugar 9 sessions, totes ja situades en el marc de l’aventura del Poder rere el Tro.

Al llegir la primera part de l’aventura (fins l’arribada a Middenheim) em semblava que tot era molt lineal, però la veritat és que un viatge va servir per donar impuls de nou als vincles entre personatges i preparar-se pel Festival de Middenheim. A més vaig afegir algunes escenes i aventures del Compendi del Poder Rere el Tro que van donar acció al viatge.

Amb això el grup ja va arribar a Middenheim i, durant dues sessions, van aclimatar-se a la ciutat i alhora seguir algun dels fils argumentals que tenien oberts. Val a dir que Middenheim és una ciutat molt ben descrita (té manual propi) i que dóna molt joc per si mateixa, el grup va entrar ràpid en els temes principals (culte a Ulric, gent ruda...) i alhora als temes de la campanya (tensió entre sigmarites i urlicans, nous impostos a la ciutat). Però tot va començar a fer-se espectacular quan comença el Festival de Middenheim.

El Festival és una part central de l’aventura Poder Rere el Tro, no faig cap spoiler si dic que hi ha un gran festival a la ciutat i que els aventurers protagonistes han d’aprofitar els diferents esdeveniments per prendre contacte amb els principals actors de la vida a Middenheim (siguin d’alta o baixa estopa). Jo recordo molt que quan vaig jugar aquest mòdul va ser espectacular poder circular per una ciutat plena d’esdeveniments i alhora anar copsant les trames, relacions i secrets que amaga.

I, com sempre, el meu grup de Warhammer no va defraudar. No puc descriure el que van fer, però si que us puc dir que en cada esdeveniment, acte o lloc on anaven, acabaven passant un munt de coses que feien cada vegada més rica la campanya, el grup, cadascun dels personatges i alhora complicaven un xic més la trama. Evidentment no cal dir que amb tot plegat jo estava gaudint més que un hàmster amb una muntanya de pipes per pelar!

Hem fet tres sessions de festival en les que han anat succeint fets que han creat una trama que va in crescendo cap a un moment èpic on els nostres personatges ho petaran (sigui com sigui). En la darrera sessió, la del 5è aniversari, dos personatges van complir la seva ambició a llarg termini i un d’ells va anunciar que el personatge (tal com contemplen les regles) es retirava... un moment molt emotiu i que ens servirà per reprendre la campanya (ara estem fent una pausa per motius personals) amb molta expectativa.

I amb això hem fet 5 anys... i sembla que tenim Warhammer per molts anys més. Sobretot per què quan tens la oportunitat de jugar moltes sessions d’un mateix joc, pots aprofundir-hi i veure allò que t’agrada i el que no.

Hi ha poques coses que no m’agradin de Warhammer 4a edició, ja que crec que dóna allò que diu que vol donar.

Potser una de les coses més incòmoda és que al ser una línia molt llarga (en breu m’agradaria parlar al meu blog d’aquest tema) la informació està dispersa per molts manuals i d’una manera bastant aleatòria... però això ho he resolt amb el meu Índex temàtic!

I en canvi per nosaltres té un munt de coses bones:

• un joc centrat en els personatges, les seves històries i habilitat. Justament som un grup amb moltes ganes de crear històries, de posar “salseta” a l’aventura i alhora tinc al grup uns quants powergamers que gaudeixen d’un joc “cruixent” com aquest.
• L’ambientació de Warhammer és peculiar, però té una base molt reconeixible. A més durant la campanya vas coneixent diferents facetes del Vell Món. En el meu grup he vist com el coneixement de l’ambientació (hi ha experts al grup però també hi ha novells) va calant.
• Aquesta és una campanya que sembla lineal però dóna molt espai a la creativitat i la improvització.
• Aquest joc és un joc de fantasia medieval/renaixentista i porta en la seva ambientació i les seves aventures diversos temes a la palestra:  lluita de classes socials, ordre vs caos, urbà vs rural, humà vs la resta... i això m’agrada molt. No és estrany en les nostres sessions que situacions del món real es visibilitzin en el món de joc o viceversa.
• A més aquest joc té camp per córrer: una extensa línia de manuals de tot tipus amb material, ambientació i aventures de tot tipus.

El Warhammer ja estava entre els meus jocs preferits, però entre la campanya Imperial i els petits canvis a les regles han fet d’ell  meu joc de fantasia medieval de capçalera.

5 anys de Campanya Imperial de Warhammer (3a part)

 Amb ja més de 3 anys de campanya i 28 sessions de joc, comença el 2023, i jo m’enfoco per centrar els esdeveniments cap al final de la 3a part de la campanya, Mort en el Reik. Però el nostre grup d’aventurers estava molt Reik amunt... quasi a tocar a Nuln, així que tocava anar riu avall i ja se sap, que al riu sempre hi passen coses...

A la primera sessió del 2023, vam tenir escenes de vida fluvial i vaig voler fer tornar a entrar en escena a un “vell amic” del grup, en Teugen de Boggenhaffen! Mutat i acompanyat d’engendres del caos va intentar venjar-se del grup i del que aquests li havien fet... evidentment va morir en un combat a sobre la barcassa del grup.

Una cosa bona de les campanyes de llarg recorregut és que esdevenen actes socials en si mateix, cada sessió és una retrobada i, amb aquest grup, una celebració. La sessió de febrer del 2023 va coincidir que en el calendari de la campanya era l’aniversari de l’Snorri (recordeu, aquell nan miner que després d’intentar servir a una Grafina, va agafar el camí dels matatrolls a causa de la mort del seu company Setciències) i del seu jugador. Així que vaig dibuixar una escena on Snorri pogués celebrar el seu aniversari... i amb aquesta “llicència” vam arribar a Wittgendorf.

Van caldre 5 sessions per resoldre els misteris de Wittgendorf i del Castell dels Wittgenstein, amb molta acció, èpica i el nostre grup brillant amb llum pròpia. Els personatges van, amb aquest final d’aventura, esdevenir el que ara són: un grup de veterans, amb carreres i projectes personals molt importants.

Després de resoldre el castell, ens va coincidir que vam fer dues sessions seguides, amb pocs jugadors a cada sessió. I vaig fer servir-les per fer com escenes de retrobada dels personatges a Altdorf (per ja començar el Poder Rere el Tro) i de reconstrucció dels diferents relats. Inclosos els dels que no van poder venir a cap de les dues sessions. Jo sempre dic que Warhammer 4a edició és un joc centrat en els personatges, i aquestes sessions (i el que va passar amb els PJs que no hi eren) m’ho va demostrar. A més ens va passar que la sessió següent (ja a l’octubre del 2023) només van venir dos jugadors, on vam seguir interpretant com el grup es retrobava i en aquest cas vam jugar una aventureta que hi ha al compendi del Poder Rere el Tro . Amb aquestes tres sessions van ser un gran epíleg a Mort en el Reik i alhora van servir per què el grup quedés reconfigurat de la següent manera:

• L’Adelstan, el nostre novici de Sigmar ja havia evolucionat fins a ser Sergent Sacerdot, però els esdeveniments del Castell Wittgenstein han desenvolupat en ell un cert trastorn de doble personalitat i ara a vegades només respòn al nom d’Aldred.
• L’Alwin, el vilatà, ha escalat en l’estructura administrativa de l’Imperi i ja és un comissari, que a més ha esdevingut membre de l’ordre dels Guardians del Coneixement de Verena.
• La Eike, la peatgera que va voler ser caçadora de bruixes, va descobrir que provenia d’un llinatge de magues i ara ja és Guardiana Gris, maga de l’ordre.
• En Thane, l’alt elf torturat per homes bèstia que va haver d’aprendre a defensar la seva vida a cops de puny, va recuperar contacte amb la seva família noble i ara ha esdevingut un espia pel seu clan, que es fa passar per duelista.
• L’Snorri va entendre que no havia de morir contra trolls o altres bèsties si volia servir al bé, i ha esdevingut un músic de carrer i animador que canta les lloançes a les gestes religioses de l’Adelstan.
• La Lia, segueix movent-se per zones límits de la llei i continua imparable cercant a els culpables que van fer caure en desgràcia al seu clan d’orígen. En aquests temps ha demostrat tenir sensibilitat i afany de cultura i art, i amb l’Snorri ha sigut creadora de peces musicals que tindran un paper important en el futur...
• En Tamriel segueix el camí que li mana el bosc, ara ja mestre de plantes i mestre de l’arc. 

Amb aquest grup, i jugant una partida clàssica de retrobada en una taberna, vam donar per començada la 4a part de la Campanya de l’Enemic Interior: Poder Rere el Tro....

Com està anant ho acabarem d’explicar a la propera i darrera entrada.....

5 anys de Campanya Imperial de Warhammer (2a part)

Com explicava en l’anterior post, entre 2019 i 2020 havíem jugat 13 sessions de Warhammer, i el 2021 va començar tard. Fins al maig no va haver-hi possibilitat de trobar-nos i tirar daus plegats.

En aquesta represa jo, com ja explicava en el post anterior, vaig començar a aprofitar material de fora de la Campanya per ampliar esdeveniments i, sobretot, fer temps per què arribés el Poder Rere el Tro en español. Ja a aquesta primera sessió del 2021 vaig començar a incloure aventures del Nits Agitades, Dies Difícils (NADD a partir d’ara). En aquest cas vam començar amb el judici a sang que passa just on era el grup: la vila de Kemperbad.

La següent sessió ja va ser la segona visita a la torre de senyals, en el marc del fil argumental central. La sessió d’agost, amb només dos jugadors, la vam aprofitar per treballar empreses i interessos dels personatges assistents. A la sessió d’octubre vam fer vida fluvial i la partida del Misteri del Maria Borgen (del compendi).

Amb aquesta idea d’anar “allargant” aquesta part de la campanya, vam jugar l’aventura de la Nit a les 3 Plomes, del NADD, i el grup es va dirigir cap a Nuln. Anant-hi van passar per Grissenwald i els Pics Negres, amb bastants canvis respecte a la campanya original donat que Etelka ja s’havia enfrontat amb els protagonistes als Turons Àrids.

Amb tot això ja era la primavera del 2022, quan a Nuln vaig crear un crossover entre la partida del Contracte de Oldenhaller amb l’aventura Matança a Spittfield (una aventura genial que us recomano molt, la trobareu dins el recopilatori Aventuras en Ubersreik). Fent servir la tècnica de flashbacks vaig anat combinant escenes d’una aventura i l’altra. La veritat és que crec que em va quedar un experiment molt reeixit.

A més, aquesta aventura va ser en la que va morir un dels personatges jugadors (de fet l’únic que ha mort de moment). Va ser un moment memorable per què la mort de Setciències (que ja estava començant a acumular mutacions a causa de la Corrupció) va ser per culpa del conjur d’Adelstan, Foc de l’Ànima. Si bé és cert que el conjur va servir per eliminar el principal enemic de l’aventura, va causar danys colaterals suficients com per què en Setciències morís. Ningú no s’ho esperava. En un moment d’alta intensitat, el jugador va cremar la fitxa de Setciències, al·legoria preciosa de la seva mort.

Això passava l’estiu del 2022, feia poc que havia sortit Mort en el Reik en castellà i en paper. Per tant vaig decidir seguir amb l’engreix de la campanya amb aventures extra...

La sessió següent va començar amb l’enterrament de Setciències a les afores de Nuln, i ho vaig fer seguir amb una aventura que es diu L’Ira de l'Emperador (no traduïda al castellà) que va sobre un tanc imperial que s’ha perdut. A aquella sessió no va poder venir el jugador que duia a Setciències, i això ens va donar més marge per preparar l’entrada del nou personatge.

Per fer entrar a Thane, un alt elf lluitador de pou, però amb un passat comercial (ja no era un personatge sense experiència). I el vaig fer entrar com a torturat presoner d’una banda d’homes-bèstia contra la que lluitaria un escamot imperial (amb el suport del tanc l’Ira de l’Emperador). Per  donar més suc a l’escena vaig fer que la batalla fos a prop del santuari abandonat de Lowengen, del suplement Santuarios de Sigmar.

Amb el nou membre del grup, que va ser molt interessant per què la resta de grup no va acollir al nou personatge “per art de màgia” sinó que va haver-se de guanyar la confiança dels altres membres. El grup retorna a Nuln i no vaig voler desaprofitar la ocasió per dirigir Nit a l’Ópera de NADD... un tipus d’aventura caòtica i plena de pnjs que en aquest grup sempre funciona de meravella. 

Aquesta va ser la darrera aventura que vam jugar el 2022. Jo ja tenia el llibre físic de la Mort en el Reik 4a edició en castellà, i era hora d’avançar cap al desenllaç de l’aventura... però sense pressa, que volia gaudir tant el camí com l’arribada al destí....

Havíem jugat, entre 2021 i 2022 15 sessions, algunes d’elles que recordarem per sempre.

Com va acabar tot plegat ho expliquem a la propera part d’aquesta (llarga) crònica....

5 anys de Campanya Imperial de Warhammer (1a part)

 Aquest setembre ha fet cinc anys que vam començar a jugar a Warhammer 4a edició i, sobretot, la Campanya l’Enemic Interior (o com la coneixem els dinosaures, la Campanya Imperial). Com que des de fa un cert temps recullo les dades de les partides que jugo/dirigeixo i a més en el cas d’aquesta campanya tinc un diari del què passa a cada sessió, em ve de gust fer un post de resum/homenatge al que hem jugat fins ara.

No dono detalls concrets de la campanya, però els que l’heu jugada o dirigida podeu intuir algunes coses de la trama. No hi ha spoilers, però si que identifico els manuals i escenaris que he afegit. Per què aquesta és la crònica dels 5 primers anys de la meva interpretació de la campanya.

Les sessions són presencials d’una periodicitat mensual de manera aproximada. El 2019 vam jugar 4 sessions, mantenint el ritme previs. El 2020 van ser només 9 sessions, i algunes amb pocs jugadors. El 2021 només 6 sessions, l’any més fluix. La pandèmia va afectar molt aquests dos anys i va ser complicat reunir el grup sencer. El 2022 van ser 9 sessions. El 2023 vam fer 12 sessions, agafant un bon ritme i el 2024 hem jugat (a hores d’ara) 7 sessions. Per tant són 47 sessions en 5 anys, que amb pandèmies i altres incidències em sembla que és un bon número.

Ara mateix el grup està format per 7 jugadors i jo com a director de joc. Durant el camí hem tingut una baixa, una expulsió (ho explico amb més detall més endavant) i dels 7 jugadors actuals n’hi ha 3 que es van incorporar un cop començada la campanya.

Aquest grup va néixer a finals del 2018 quan un bon amic, l’Adrià, em va demanar que muntés alguna cosa de rol per ell i uns amics/coneguts. Al grup hi vaig afegir en Cesc i l’Albert, dos bons amics meus que sabia que volien jugar a rol i la disponibilitat mensual els hi anava bé. Vam jugar durant 9 sessions una campanyeta de Ultima Forsan de Savage Worlds. El grup va quallar bastant a nivell d’estils de joc i caràcter. Abans de començar amb el Warhammer vam tenir alguna baixa.

Doncs sense més preàmbuls passo a explicar com ens ha anat, fins ara.

La primera sessió va estar protagonitzada per Eike (una humana peatgera), Adelstan (un iniciat de Sigmar amb tocs fanàtics), Tamriel (un elf silvà aprenent d’herborista), Setciències (un humà aprenent de boticari) i en Schiffer (un nan bandit). VAig decidir començar amb l’aventura Nit de Sang, una aventura clàssica de diferents edicions de Warhammer i que es basa en una premisa directa: el grup arriba, enmig d’una tempesta, a una taberna aïllada, on estan passant coses...

Ja aquell dia vaig veure dues coses importants: la primera és que aquesta edició de Warhammer és un joc molt potent i centrat en els personatges; la segona: que el grup estava a punt i amb ganes per la campanya!

Les tres sessions següents, que van arribar fins a finals del 2019 ens van servir per arrencar la campanya, la troballa de’n Kastor, arribar a Bogenhafen i a nivell de joc, entrar en el que jo anomeno “la primera capa” del reglament (habilitats, aplicació bàsica de talents, objectius, punts de sort...). Amb el final d’any, el grup va tenir la primera baixa, el jugador que duia en Schiffer va decidir deixar el grup per motius personals.

Arranca el 2020 amb l’aventura de la fira de Bogenhafen i s’incorpora Alwin, l’humà vilatà. Una sessió més, febrer del 2020, i acabem l’aventura de les Ombres de Bogenhafen a cops del trabuc de’n Setciències. A la sessió del febrer s’ha afegit un jugador més amb Ulrich, un caçador de bruixes i vampirs.

A partir de març del 2020 comença el que jo he anomenat la Mort en el Reik “ampliada”. Què vull dir amb això? Doncs que el ritme de joc que duiem com a grup no s’adequava al ritme de traducció i impressió dels manuals en castellà per la 4a edició. Jo tinc la versió en castellà de la 1era edició de warhammer i també tenia la versió anglesa de la 4a edició en pdf. Amb això em veia en cor de dirigir la Mort en el Reik (que ja l’havia dirigit feia mil·lenis),, la versió en castellà va sortir en pdf el gener del 2022. Però no volia dirigir Poder Rere el Tro sense tenir la versió en castellà, que va sortir en pdf l’abril del 2023. Per tant vaig decidir que, a part d’incorporar tot el material del compendi de la Mort en el Reik, aprofitaria el format de campanya oberta de Mort en el Reik per anar afegint altres aventures ja publicades per Cubicle 7 i Devir.

Heu de pensar que vam començar a jugar el Mort en el Reik el març del 2020 i vam acabar el castell Wittgenstein l’agost del 2023, amb un total de 29 sessions. Durant aquestes sessions, el joc es va desplegar en tot el seu esplendor. Els jugadors (i jo) vam anar aprenent cada vegada més els mecanismes interns de tot el sistema. Des de els punts de Resolució, a la Corrupció, passant per un ús intensiu i combinat de diferents Talents (per deliri dels jugadors powergamers), entenent les dinpamiques de diferents situacions de combat... sobretot va brillar amb llum pròpia el sistema d’experiència: ambicions i carreres, aquí es despleguen multitud de possibilitats que el grup va aprofitar per donar a cadascun dels personatges una personalitat i història ben particular.

Arranquem a principis de març, amb la sessió de trànsit entre Bogenhafen i arribar a les ribes del Reik. Acte seguit va haver-hi el confinament pel Covid i això va fer que no juguéssim un mes, però vam intentar jugar online el mes de maig. Vam fer una partida breu amb dos jugadors (a la resta no els hi interessava la possibilitat de jugar online), que va ser una primer sidequest a Altdorf.

Al juny vam reprendre trobades presencials i vam dedicar dues sessions a la vida fluvial i els misteris al voltant d’una torre de senyals. Al final d’aquestes dues sessions és quan vaig expulsar a un jugador del grup. La veritat és que en més de 30 anys jugant a rol mai m’hi havia trobat, però era una persona disruptiva (només volia parlar del rerefons del seu personatge, que a més no encaixava en res amb el to de la campanya), es passava la sessió jugant al mòbil i aportava poc o res.

Després van venir tres sessions on, a part d’incorporar dos jugadors més (Lia, la halfling contrabandista i Snorri, el nan miner) vam explorar la vila de Kemperbad, els turons àris i pel mig ja vaig incloure l’aventura/localització de la Columna de Paranoth (que surt al suplement Monuments de Reikland).

La partida de la Columna de Paranoth la recordo amb molta estima, per què vaig modificar-la per què s’ajustés a l’Ambició a Llarg Termini de l’Eike, la nostra peatgera, que havia començat una carrera de caçadora de bruixes, però que en la Columna va descobrir el secret familiar: el llinatge matriarcal és un llinatge de magues! Això va transformar totalment la personatge, que va esdevenir maga i encara ho és...

En la línia de la possibilitat que ofereix el joc per a la transformació i creixement dels personatges, aquí ja s’apuntaven alguns camins vitals interessants. L’Adelstan seguia el camí de la Fe de Sigmar amb devoció, quasi fanatisme (i això esdevindrà central a la nostra campanya, ja veureu), en Setciències seguia la seva fal·lera de construir coses essent aprenent d’enginyer i Alwin volia esdevenir funcionari imperial d’alt rang.

... el 2021 va ser un any estrany, i el grup no es va reunir de nou fins al maig. El què vam fem i vam jugar ho explicarem en un proper post...

Pirates de Drinax, una breu ressenya

 

Pirates de Drinax és una campanya per a Traveller, escrita per Gareth Ryder-Hanrahan i que en español ha publicat Sugaar Editorial.

La campanya es presenta com una enorme campanya de ciència ficció d’estil sandbox, que té la fama (ja avanço que crec que és merescuda) de ser una campanya que, com a mínim, s’ha de tenir i llegir.

La campanya es presenta en tres volums: un manual que descriu amb detall tot el sector on passa la campanya el Braç Troià, un manual de les diferents naus més habituals al sector (tenint en compte que a part d’humans hi ha una forta presència dels Aslan, uns alienígenes felins) i per últim el manual de la campanya. Els dos primers són de lliure consulta per tot el grup, de fet s’anima a que els jugadors els consultin. El tercer és el manual pel directkor de joc.

Donada l’envergadura de la campanya, ha aparegut un 4rt manual anomenat Compendi Drinaxià, que servei de suport a la direccció dkaquesta campanya, alhora que la fa créixer un xic més. També hi ha una aventura llarga anomenada Ombres de Sindal, que es pot jugar durant la campanya o a part.

Jo us explico les sensacions de llegir els tres manuals bàsics de la campanya.

La premisa és simple: una campanya oberta en tot el sector, basada en que el Rei d’un regne hipertecnològic en hores baixes dóna al grup una nau i una patent de cors per exercir pirateria espaial a canvi de fer créixer el seu regne. I és textualment això: els jugadors poden fer el que vulguin, anar on vulguin, ser lleials a qui vulguin… en un sector espaial dividit en 16 subsectors, on cada subsector pot tenir des de 2 o 3 planetes fins a 15 o 20. Això vol dir que rondem uns 150 planetes… mínim!

A mes i sumem que el Braç Troià és la zona “terra de ningú” entre el Tercer Imperi humà i el Hierat Aslan, una raça alienígena semblant a lleons bípeds de 2 metres, amb uns codis d’honor i de conducta ben diferents. La cultura Aslan està explicada molt a fons i donant moltes eines per dur-la a les partides (ja sigui com a personatge jugador o com a enemic/aliat).

Per tant el munt d’informació t’abassega des de l’inici de la lectura, però que està ordenada d’una manera molt pràctica.

El manual de naus és això: un manual de naus a l’estil dels manuals de naus de Traveller: dibuix, descripció, fitxa tècnica i mapes. Al principi em va semblar excessiu, però després de llegir-me tota la campanya entens que és necessari... un univers ple de naus diferents dóna joc per moltes situacions.

El manual del sector és molt útil per consultar què hi ha a cada subsector i tenir, amb la tècnica Traveller, informació de cada sistema. A més els subsectors inclouen una descripció bastant detallada dels principals elements que conté. Aquest manual seria la informació que tot Viatger pot extreure de les fonts d’informació habituals. Si mai dirigeixo aquesta campanya, m’agradaria que els jugadors consultessin sense parar aquesta guia, com qui busca arxius a l’ordinador de la nau o comparteix informacions que coneix el seu Viatger...

La joia de la corona és el manual de campanya: inclou unes primeres regles de pirateria, tripulacions de nau i altres, i després passa al gruix: 10 escenaris possibles a jugar. Aquests 10 escenaris no es juguen en cap ordre excepte l’escenari final de campanya. I es classifiquen en cops que els nostres Viatgers pirates poden fer, i esdeveniments que passen al Braç Troià. Aquestes 10 aventures no s’han de jugar totes ni han de ser les úniques aventures a jugar. Recorda que estem parlant d’un sandbox o campanya oberta (com defineix Sirio Sesenra), i per tant pot passar de tot, sempre sota la iniciativa dels Viatgers dels jugadors.

Però els escenaris són tant bons que valen la pena jugar-los o adaptar-los o fer-los servir per inspirar-te. Les temàtiques són ben diverses: robatoris d’alta tecnologia, lluita entre pirates, diplomàcia amb planetes estranys... però allà on brilla és quan fa aparèixer la cultura Aslan. Allà et planteja aventures, reptes i situacions xulíssimes per mostrar una altra cultura sense caure en estereotips. La mestria del sr. Hanrahan es mostra en cadascuna de les aventures.

Per tant la meva valoració final és que la recomano molt. Això si, vol temps i d’un grup amb ganes d’implicar-se en la campanya, ja que si el grup no pren iniciatives tot plegat pot quedar molt deslluït.

Content d’haver-me la llegit i pensant si la meva taula de joc habitual li agradaria... una campanya que poso a l’alçada de la Dragonlance per AD&D i la de l’Enemic Interior de Warhammer, tot i que aquesta de Traveller exceleix en oferir una trama oberta lluny de linealitats i railroadings....