Roleres, aquesta rosa és per vosaltres, us la mereixeu
dilluns, 23 d’abril del 2012
Rosa rolera
Per la majoria de gent, i jo no en sóc una excepció, jugar a rol és bàsicament una activitat masculina. Tanmateix després de 25 anys jugant a rol he compartit taula amb més d'una rolera, no crec que sigui capaç de recordar-les totes, però ho intentaré: Glòria, Marta, Lídia, Rosa Maria, Tito, Imma, Carme, Iolanda, Eva, Júlia, Anna, Mònica... gràcies noies, ha estat un plaer compartir daus amb vosaltres.
Roleres, aquesta rosa és per vosaltres, us la mereixeu
Roleres, aquesta rosa és per vosaltres, us la mereixeu
dilluns, 26 de març del 2012
La cultura de la cultura de franc
Fa dies que faig voltes a un fet, no pago per gairebé cap dels productes culturals que consumeixo. No em sembla just, però com he arribat a aquesta situació i que vull fer per posar-hi remei?
Sempre he estat a favor de la pirateria, bàsicament perquè penso que l'accés a la cultura és un dret universal i els productes culturals són cars i si bé en pots pagar alguns, per mi és impossible pagar tot el que consumeixo. Per entendre's no faig una distinció clara entre cultura i oci, per mi tant és cultura un llibre de Saramago com un videojoc de Mario, per tant quan parlo dels productes culturals que consumeixo estic parlant de literatura, còmics, música, jocs de rol i videojocs i diaris.
Què considero com a producte piratejat? Que un amic et deixi un llibre és piratejar-lo? Agafar-lo d'una biblioteca és piratejar-lo? Vist des de cert punt de vista la resposta és sí, en ambdós casos ni l'editor ni l'autor reben cap compensació addicional al respecte. Quina és la diferència entre descarregar un pdf d'internet (que algú ha pagat) o agafar-lo en préstec en una biblioteca? Un manual de rol que un del grup compra, però tothom en fa us, no és en certa manera piratejar?
Sempre he combinat productes "comprats" amb productes "piratejats", abans era un gran comprador de llibres i còmics, va arribar un moment, però, que a casa se'm menjaven i vaig començar a superar la fixació en l'objecte, el fetitxisme de la possessió. Ara vaig a buscar llibres i còmics a la biblioteca i sinó els tenen els demanen a una altra; màximes facilitats. Per tant en llibres i còmics despesa zero.
D'adolescent les pel·lícules les gravava de la televisió (quins grans cicles els de la 2) o me les deixava la mare d'un amic, gran cinèfila. De més gran anava sovint al cinema, però en tenir fills n'he perdut l'afició i ara bàsicament me les baixo d'internet, més que res perquè resulta pràctic, sinó les aniria a buscar a la biblioteca. Per tant en cinema despesa zero.
Al principi consumia música essencialment en cassetes copiats. Amb l'arribada dels cds em vaig convertir en un gran comprador, però també m'ha passat el mateix que amb els llibres, n'he superat el fetitxisme en l'objecte i ara me'ls baixo d'internet. Per tant en música despesa zero.
Sempre he considerat els videojocs un producte molt car pel que ofereixen, o sigui que, amb alguna excepció, gairebé sempre els he piratejat i ho segueixo fent. Amb els jocs de rol és el contrari sempre els he comprat originals, però superat el fetitxisme, gasto bàsicament pdfs, molts d'ells piratejats. Si els videojocs i els jocs de rol fossin a la biblioteca els hi aniria a buscar, i al cap i al fi no és internet una biblioteca gegant? Per tant en videojocs i jocs de rol despesa zero.
El mateix puc dir dels diaris, que els llegeixo per internet.
O sigui que tots els productes culturals que consumeixo, o bé provenen de la biblioteca o bé de la gran biblioteca que és internet i per mi de franc. La diferència entre una biblioteca real i la virtual, és que la primera forma part d'una xarxa de més de 800 (a Catalunya), no totes tenen totes les pel·lícules i llibres, però la majoria de títols tenen més d'una dotzena de còpies, mentre que a internet el títol és "un". Mentre la indústria no resolgui aquesta paradoxa el que és ben cert és que si tothom fes com jo, de què viurien els creadors? Per aquest motiu he decidit fer una compra activista i imposar-me la despesa d'entre 20€ i 30€ al mes en productes culturals. Una mena de tarifa plana cultural autogestionada que considero justa.
Tota compra hauria de ser activa i conscient, quan compres un producte estàs implicitament donant suport a una empresa i una forma de fer, has de ser conscient de cap on van els teus diners. Molts cops no et queda més remei que comprar aquell producte i per tant el teu poder d'elecció és limitat, però com deia en els productes culturals la meva despesa és totalment voluntària i per tant puc decidir lliurement a qui dono els meus diners. Els criteris que tindré en compte seran aquests:
- Un producte que m'agradi. Aquesta és la més evident, però no és un factor únic, de vegades val la pena pagar per un producte encara que no t'entusiasmi per algun dels altres factors.
- Un producte en català. La nostra és una cultura petita, i per tal cal fer un esforç per donar-li suport. Tota cultura petita rep la pressió de les més grans, però la pressió de la cultura castellana és enorme, incomparable amb la que pot rebre la sueca, la txeca o l'holandesa, de l'anglès o l'alemany, per tant la implicació ha de ser doble.
- Un producte de Catalunya. La majoria de la despesa que algú realitza és local, per tant quan dones els teus diners a algú del país estàs fent que circulin i afavoreixes la nostra economia, a més els impostos d'aquesta compra van també al teu país.
- Un producte d'Europa. Tot hi que no hi ha una "cultura europea" clara és ben clar que en contraposició a l'americana o l'asiàtica sí té certa entitat pròpia. A més nosaltres formen part d'una unió econòmica i per tant val la pena donar suport als producte de la CEE per davant dels altres.
- Un producte independent. Quan compres un bé cultural la majoria de diners van a les diverses baules de la industria i repercuteix en poca mesura en el creador. Per tant és millor comprar un producte autoeditat.
- Filosofia empresarial. Hi ha alguna cosa de la forma de pensar o actuar de l'empresa o l'autor que vagi en consonància o en dissonància amb la meva forma de pensar. És a dir, utilitza llicències lliures, fabrica els seus productes en local, té una afiliació política coneguda, etc.
Apa, vaig a pensar en què em gasto els diners.
Sempre he estat a favor de la pirateria, bàsicament perquè penso que l'accés a la cultura és un dret universal i els productes culturals són cars i si bé en pots pagar alguns, per mi és impossible pagar tot el que consumeixo. Per entendre's no faig una distinció clara entre cultura i oci, per mi tant és cultura un llibre de Saramago com un videojoc de Mario, per tant quan parlo dels productes culturals que consumeixo estic parlant de literatura, còmics, música, jocs de rol i videojocs i diaris.
Què considero com a producte piratejat? Que un amic et deixi un llibre és piratejar-lo? Agafar-lo d'una biblioteca és piratejar-lo? Vist des de cert punt de vista la resposta és sí, en ambdós casos ni l'editor ni l'autor reben cap compensació addicional al respecte. Quina és la diferència entre descarregar un pdf d'internet (que algú ha pagat) o agafar-lo en préstec en una biblioteca? Un manual de rol que un del grup compra, però tothom en fa us, no és en certa manera piratejar?
Sempre he combinat productes "comprats" amb productes "piratejats", abans era un gran comprador de llibres i còmics, va arribar un moment, però, que a casa se'm menjaven i vaig començar a superar la fixació en l'objecte, el fetitxisme de la possessió. Ara vaig a buscar llibres i còmics a la biblioteca i sinó els tenen els demanen a una altra; màximes facilitats. Per tant en llibres i còmics despesa zero.
D'adolescent les pel·lícules les gravava de la televisió (quins grans cicles els de la 2) o me les deixava la mare d'un amic, gran cinèfila. De més gran anava sovint al cinema, però en tenir fills n'he perdut l'afició i ara bàsicament me les baixo d'internet, més que res perquè resulta pràctic, sinó les aniria a buscar a la biblioteca. Per tant en cinema despesa zero.
Al principi consumia música essencialment en cassetes copiats. Amb l'arribada dels cds em vaig convertir en un gran comprador, però també m'ha passat el mateix que amb els llibres, n'he superat el fetitxisme en l'objecte i ara me'ls baixo d'internet. Per tant en música despesa zero.
Sempre he considerat els videojocs un producte molt car pel que ofereixen, o sigui que, amb alguna excepció, gairebé sempre els he piratejat i ho segueixo fent. Amb els jocs de rol és el contrari sempre els he comprat originals, però superat el fetitxisme, gasto bàsicament pdfs, molts d'ells piratejats. Si els videojocs i els jocs de rol fossin a la biblioteca els hi aniria a buscar, i al cap i al fi no és internet una biblioteca gegant? Per tant en videojocs i jocs de rol despesa zero.
El mateix puc dir dels diaris, que els llegeixo per internet.
O sigui que tots els productes culturals que consumeixo, o bé provenen de la biblioteca o bé de la gran biblioteca que és internet i per mi de franc. La diferència entre una biblioteca real i la virtual, és que la primera forma part d'una xarxa de més de 800 (a Catalunya), no totes tenen totes les pel·lícules i llibres, però la majoria de títols tenen més d'una dotzena de còpies, mentre que a internet el títol és "un". Mentre la indústria no resolgui aquesta paradoxa el que és ben cert és que si tothom fes com jo, de què viurien els creadors? Per aquest motiu he decidit fer una compra activista i imposar-me la despesa d'entre 20€ i 30€ al mes en productes culturals. Una mena de tarifa plana cultural autogestionada que considero justa.
Tota compra hauria de ser activa i conscient, quan compres un producte estàs implicitament donant suport a una empresa i una forma de fer, has de ser conscient de cap on van els teus diners. Molts cops no et queda més remei que comprar aquell producte i per tant el teu poder d'elecció és limitat, però com deia en els productes culturals la meva despesa és totalment voluntària i per tant puc decidir lliurement a qui dono els meus diners. Els criteris que tindré en compte seran aquests:
- Un producte que m'agradi. Aquesta és la més evident, però no és un factor únic, de vegades val la pena pagar per un producte encara que no t'entusiasmi per algun dels altres factors.
- Un producte en català. La nostra és una cultura petita, i per tal cal fer un esforç per donar-li suport. Tota cultura petita rep la pressió de les més grans, però la pressió de la cultura castellana és enorme, incomparable amb la que pot rebre la sueca, la txeca o l'holandesa, de l'anglès o l'alemany, per tant la implicació ha de ser doble.
- Un producte de Catalunya. La majoria de la despesa que algú realitza és local, per tant quan dones els teus diners a algú del país estàs fent que circulin i afavoreixes la nostra economia, a més els impostos d'aquesta compra van també al teu país.
- Un producte d'Europa. Tot hi que no hi ha una "cultura europea" clara és ben clar que en contraposició a l'americana o l'asiàtica sí té certa entitat pròpia. A més nosaltres formen part d'una unió econòmica i per tant val la pena donar suport als producte de la CEE per davant dels altres.
- Un producte independent. Quan compres un bé cultural la majoria de diners van a les diverses baules de la industria i repercuteix en poca mesura en el creador. Per tant és millor comprar un producte autoeditat.
- Filosofia empresarial. Hi ha alguna cosa de la forma de pensar o actuar de l'empresa o l'autor que vagi en consonància o en dissonància amb la meva forma de pensar. És a dir, utilitza llicències lliures, fabrica els seus productes en local, té una afiliació política coneguda, etc.
Apa, vaig a pensar en què em gasto els diners.
divendres, 23 de març del 2012
La roda maravellosa
El motor rera del Marvel Heroic Roleplaying Game es troba en el els Plot Points dels jugadors i el Doom Pool del DJ, els quals es retroalimenten a partir de les oportinutats (1s en els daus) dels jugadors. Però també hi altres maneres de guanyar PP i d'incrementar el Doom Pool.
En el següent gràfic (pendent de revisió) hi ha un resum dels guanys i despeses del PP (Plot Points) i DD (Doom Dice) del joc.
Tot plegat, ofereix un munt d'opcions per els jugadors i DJ per guanyar daus en les seves tirades, modificar-les i crear efectes interessants en el joc.
En el següent gràfic (pendent de revisió) hi ha un resum dels guanys i despeses del PP (Plot Points) i DD (Doom Dice) del joc.
Tot plegat, ofereix un munt d'opcions per els jugadors i DJ per guanyar daus en les seves tirades, modificar-les i crear efectes interessants en el joc.
dimecres, 21 de març del 2012
Megatró
Com a comentari, destacar el fet que el joc no preten ser equilibrat, i els PJ tenen els valors que els jugadors creuen que han de tenir per representar allò que tenen en ment. Això fa que lo important és pensar un PJ coherent i entretingut de jugar.
Megatró
Affiliations
Solo D10
Budy D8
Team D6
Distinctions
Paladí dels desfavorits!
En la solitud del fons marí.
Robot amb consciència.
Power sets
Robot militar
Superhuman Stamina D10
SFX: Immunity to poisons, disease and psychic attacks.
Godlike Strenght D12
Limit: "Robot maldestre!" - Uncontrolable
Millores cibernètiques
Camp de força D10
Sentits cibernètics D10
SFX: Second chance
Limit: "Shouting down" - Conscious activation
Specialities
Combat expert D8
Menace expert D8
Tech expert D8
Milestone
Sota el pes de la culpa
1 XP quan fa quelcom per protegir a un innocent.
3 XP quan has d’escollir entre salvar a un innocent o atrapar a un superroí.
10 PX quan desideixes que un innocent morí o pendre la teva reputació per salvar-lo.
Rerafons
Megatró, robot militar nostrat construït pels serveis secrets de la conselleria d'interior, una reducció de pressupost es va carregar el projecte deixant-lo a mig fer. Estava abandonat al soterrani del parlament quan durant l'assalt dels indignats va ser activat per error, creant un curtcircuit que va fer-lo adquirir consciència. Es va defensar dels atacants matant-ne a centenars. Esporuguit de les seves pròpies accions va endinsar-se al mar caminant pel seu fons, sorgint anys després per la costa oest (no s'atreveix a tornar a Catalunya) disposat a expiar les seves culpes fent el bé. Un paladí dels desafavorits!
dilluns, 19 de març del 2012
L'era dels insectes
Els "amics" de Maqui Edicions ha penjat l'ambientació de Sistema solar que estem jugant en aquests moments, la campanya està sortint prou bé, amb els seus alts i baixos, com és normal, però en general des del meu punt de vista prou divertida.
Feu-hi un cop d'ull!
http://blog.maqui-ed.com/2012/02/lera-dels-insectes.html
Feu-hi un cop d'ull!
http://blog.maqui-ed.com/2012/02/lera-dels-insectes.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)