una aproximació als Aspectes de FATE

Un dels elements més innovadors del FATE com a sistema de joc són els Aspectes.

Un Aspecte és una paraula o frase curta que descriu alguna faceta del personatge. Un Aspecte pot parlar de la personalitat, les habilitats, l'ofici, el passat, els amics... qualsevol cosa relativa a un personatge. I no només els personatges tenen Aspectes, també en tenen els llocs, les escenes, les campanyes...

No us explicaré gaire més sobre què són els Aspectes. Podeu trobar molta informació a un article del creador del sistema en Fred Hicks, que els companys de Conbarba han traduït.

Avui el que vull penjar al blog és una mena de resum dels diferents funcionaments que s'apliquen als Aspectes que m'he fet per aclarir-me. Un resum que anirà molt bé per la partida de Bulldogs! de la setmana vinent.... Sempre s'entén que l'Aspecte ha de tenir a veure amb la situació, que el jugador o el director de joc han d'explicar a la taula com i per què s'aplica aquell Aspecte.

SOBRE ELS ASPECTES DEL TEU PERSONATGE:

• Invocar-lo: gastant un Punt de Destí (PD) obtens un +2 o pots tirar els daus de nou
• Declarar: gastant 1 PD pots fer una declaració (explicar quelcom de l'ambientació, detalls de l'escena, aparició de contactes...)
• Forçar: el DJ pot forçar un Aspecte a canvi de donar-te 1PD. Si no vols acceptar-lo has de pagar 1PD. Al forçar-lo el DJ pot posar-te una limitació, pot donar un bonus a un oponent o pot fer entrar en joc una complicació narrativa. Els forçats són, intueixo, la clau que l'economia de PD funcioni i per això en el Bulldogs! hi dediquen temps i apliquen el famós "Digues si o tira els daus" al FATE i l'amplien com un "Digues si, tira els daus o força un aspecte". És a dir: el forçar Aspectes serveix al director de joc com a eina de frenar als jugadors alhora que als jugadors els serveix per complicar l'aventura i guanyar PDs....

SOBRE ASPECTES D'ALTRES (personatges jugadors, no jugadors, escenes....)

• Invocar: per 1PD tens +2 o tires de nou. Si ho fas contra un personatge ell es queda el PD.
• Forçar: per 1PD pots posar límits o complicacions.
• Forçar Aspectes d'una escena: per cada PD que gastis pots afectar a un personatge.
• Marcar: sempre que descobreixis/creïs/estableixis un aspecte (veure més avall) amb una tirada de daus, la primera vegada que l'invoquis/forcis no et representa cap despesa en PD.

Més enllà de invocar i forçar, hi ha altres possibilitats d'usar o crear Aspectes per els altres personatges o escenes:

• ho pots descobrir a través d'una tirada d'habilitat, si l'Aspecte estava definit amb antel.lació. Un cop per escena.
  
• ho pots crear amb una declaració: ja sigui gastant 1PD o tirant una habilitat. Un cop per escena. Si ho fas gastant un PD no et cal invertir temps.
• ho pots establir amb una maniobra (com a resultat d'una tirada d'habilitat): sol ser temporal (o fràgil si no has aconseguit cap augment a la tirada).
• ho pots infringir com a conseqüència

A part de gastar 1PD en declarar un Aspecte (que se suposoa cal el beneplàcit del DJ) la resta són diferents mirades d'una mateixa mecànica: una tirada d'habilitat que acaba situant un Aspecte en un lloc, escena o personatge. La nomenclatura i casuística depèn de la situació i tipus d'habilitat.

Dimecres ho provem, a veure com resulta....

Món de Monstres, la meva lectura

És evident que aquesta no és una ressenya objectiva. Quan un es veu implicat, encara que sigui de manera indirecta, en un projecte mai en pot fer una avaluació freda.

Per això avui més que una ressenya el que vull fer es compartir alguna de les idees que m'han vingut mentre llegia esborranys o la versió final del MdM.

La primera es una lloança: gràcies a en Josep ja tenim una versió catalana del Dungeons & Dragons, el joc de rol per excel.lència. Si, jo era dels que creia que no calia, que amb la versió castellana ja en feiem prou. Però ara tinc fills, que volen jugar a rol i què millor que un clàssic revisat i en la nostra pròpia llengua?

La segona encadena amb la primera. En Josep ha sapigut trobar un equilibri perfecte entre extensió i necessitat. Em sembla que el MdM és el manual ideal per a iniciar a gent en el món dels jocs de rol. La lectura és molt suggerent i alhora no hi ha una ambientació que espanti al nou lector amb quantitat de pàgines i d'informació. Ens remetem a l'ambientació estàndard de fantasia medieval. No cal més. Tampoc trobo ni que faltin ni que sobrin objectes màgics, conjurs, monstres, races o classes.

Una idea que em ronda des que vaig acabar-ne la lectura és que com a producte tindrà menys sortida de la que es mereix. Una editorial petita i un autor que no podrà dedicar-se massa a la difusió i promoció del projecte... espero que l'afició rolera catalana, que no és poca, ajudi. No estic demanant una reacció com la que va ocasionar la gent de La Marca del Este, pero si que el joc surti, es vengui minimament i es faci servir.

Per últim dir que aquest no és un joc innovador, de mecàniques trangressores, ambientacions extravagants o d'una franquicia famosa. No. Es el joc de rol amb el que la majoria dels veterans vam aprendre a jugar. Es una versió més clara i directa de l'infumable 3era edicio del d&d. Ideal per a grups de gustos clàssics, amants de poques regles o amics del reciclatge de material de l'AD&D... Per la meva part inicio una aventura que fa temps volia fer: una campanya amb els meus fills com a jugadors. Evidentment estic parlant de la Dragonlance!

Tota la informació i compra a la web de Maqui!

Que rodin els daus!

Solipsist

Solipsist és un joc de David Donachie on els personatges tenen la capacitat d'alterar la realitat a través de les seves obsesions, mentre lliuten contra l'Ombra: una entitat desconeguda que pretén modificar/alterar/destruir la realitat dels personatges.

Els jugadors foren: en nyarla59, en bardic i l'Eudald. La partida es va desenvolupar a 30 Punts d'Ombra (14 per l'Ombra i 16 pels Threads) i hi vam dedicar un parell de sessions comptant l'expliació del joc i la creació de personatges.

Els personatges

Els personatges creats foren els següents (noteu que els perosnatges no tenen nom , ni aspecte físic, doncs aquests poden modificar-se amb un simple canvi de la realitat); Els ticks macats són els del final de l'aventura:

Personatge 1. Eudald

Visió: el món és una gran universitat oberta on jo hi faig de jardiner i tothom escolta els meus consells.

Obsessions:
- Vull ser escoltat per tothom 3 xxx
- Jo vull un món amb jardins 3 xx
- Vul que tothom visqui confiat 2
Jo ho sé tot 3
Vull que l'educació omposi respecte 1

Limitacions:
- La gent no em fa cas 1 x
- Tinc una novia tonta 1
- No m'agrada llegir 1
- Vull tenir una familia 3
- No tinc estudis 3 x

Personatge 2. Bardic

Visió: El món és un Eden, i jo sóc un druida que té control sobre plantes i animals.

Obsessions:
- Jo vull protegir la vegetació 2 x
Jo puc crear vegetació 4 x
Jo puc canviar el temps meteorològic 2 xx
Jo faig que els animals m'obeeixin 2
Jo puc convertir un animal 2 x

Limitacions:
- Sóc al·lèrgic al pol·len 2
- Jo sòc urbanita 2 x
- Jo sóc materialista
- Jo sóc el pitjor home del temps 1
- Jo vull eliminar les animàlies 2

Personatge 3. nyarla59

Visió: Musical anys 50 on sóc el ballarí principal

Obsessions:
- Jo marco el ritme 4 x
- Jo vull que la gent somrigui 1 x
- Jo puc canviar la gent amb un compàs 3/4 3 xxx
- Quan no ballo sóc un més 1
- Vull un final feliç 4 o

Limitacions:
- Tinc pas un peu esquerre 2
- Sóc un pessimista 1
- Sense la meva filla 3
- Haig de pagar la pensió 2
- Sóc una cara popular 1

La partida

Amb un personatges tant poderosos (el canvi de la realitat no és quelcom que es pugui prendre a la lleugera en aqeust joc, doncs el canvi és fàcil i instantani), les principals dificultats a què s'enfronta el director de joc és per una banda la creació d'una partida prou flexible com per adaptar-se a qualsevol circumstància, i per l'altra  la gestió continua dels canvis produïts.

En plena partida, les notes sobre l'estat de la realitat.

Per a la primera part vaig trobar molt útil el Document de "Shadow Mastery" disponible a la web del joc, per tal d'entendre i crear l'antagonista principal del joc: L'ombra.

A partir dels consells que hi ha en el manual i en el document esmentat, vaig poder dissenyar l'aventura, la qual consisteix en diferents elements o escenes que romanen inalterables a causa de l'influència de l'Ombra (Threads) i que els personatges hauran d'identificar i "atacar" per poder progressar en l'aventura:

Desencadenant de l'aventura: Obres de l'AVE.
Elements de l'aventura:
- Carrers tallats.
- Circuits infinits.
- Devesa assecant-se (veien que dos dels personatges tenien temes relacionats amb la natura vaig iniciar l'aventura donant protagonisme a aquest element).
- Obertures a antics refugis antiaeris.
- Carrers laberíntics soterrats entre runes.
- Bombardeigs: condors mecànics llençant bombes (element de l'Ombra).
- Obrers zombies: controlts com titelles (element de l'Ombra).
- Cases fetes de sacs com trinxeres (element de l'Ombra) . Al final aquest no va sortir.
- Polítics corruptes podrits per dins i maquillats per fora (element de l'Ombra).

La segona dificultat, una vegada tenia clara l'estructura de la partida, no em va resultar tant difícil com em pensava i crec que tot va fluir prou bé, incrementant la presència de l'ombra i fent que la realitat es tornés cada cop més surrealista i enigmàtica, per oposar-se als canvis dels personatges. Al final l'història de la partida va anar una mica així:

Girona. Obres de l'AVE. La Devesa es mor. Els personatges troben uns túnels (Thread 4) on hi ha uns "ratians" que resulten ser un druides que cuiden els arbres (Destrucció del Thread). Malauradament els personatges queden tancats en aquests túnels que donen a uns refugis antiaeris. Quan aconsegueixen sortir-ne uns condors mecànics bombardegen els carrers de la ciutat. Tots porten l'insignia d'Adif (Thread 4). Per sort es vencen els condors i es restaura la ciutat creant una Girona ajardinada i universitària on el Personatge 1 fa de conferenciant en companyia de polítics de l'Ajuntament corruptes (Thread 4) on tothom l'escolta (overshoot). De sobte, l'Ombra ataca i es veu com tothom és un titella controlat per fils (Thread 4). Els personatges es dirigeixen a l'Ajuntament on no els deixen entrar. El Personatge 2 prova de fer entrar animals per esbotzar la porta però hi ha un overshoot i l'entrada de l'ajuntament queda curulla de centpeus i altres animàlies. Això els obliga a crear unes plantes carnívores per poder acabar amb l'amenaça dels cent-peus. Finalment arriben al despatx de l'Alcalde (amb una cara de porquet) movent tots els fils. L'Ombra és forta aquí, i els personatges l'ataquen amb tot el què tenen (2 tears). Finalment el personatge 3 aconsegueix el seu  "final feliç" on l'Alcalde mort penjat dels seus fils, i la Devesa rebrota entre un camí de lloses grogues de musical.

Valoració

En general el joc m'ha deixat un just agredolç. Per una banda les pors que tenia a dirigir-lo van resultar infundades, i crec que vam crear una història prou amena i fluida i que vam passar una bona estona. Per altra banda, les mecàniques ens van resultar estranyes i el fet que estiguin pensades per fer diverses partides i anar acumulant tears (esquetxes a la realitat) va donar la sensació que tot era molt fàcil d'acomplir. És un joc interessant, tant en plantejament com en resolució, però veig difícil que hi tornem a jugar.

Cançó de gel i foc

Aquesta primavera vam jugar a “Canción de Hielo y Fuego”, de Green Ronin. Els participants vam ser varis, tot i que no sempre hi érem tots: menécrates, nyarla59, mobuttu, albert, eudald i bardic.

Com molts sabeu, el joc està ambientat en les novel•les d’en George R.R. Martin. És un món medieval molt cru, explícit i salvatge, ple de violència, sexe i conspiracions cortesanes, on tot gira en torn a les cases nobiliàries. El reglament, bastant encertat en relació a l’ambientació, comprèn tot el necessari (i més) per dur a terme aquests elements: completa creació i gestió de cases nobiliàries, combats ràpids i mortífers, intrigues de palau i batalles entre exèrcits. Però ja només amb la primera lectura del llibre de regles, es pot arribar a la conclusió de que potser el joc és excessiu. Però anem a pams...

El sistema de joc es construeix sobre una base que és un empeltat bastant curiós de diversos sistemes, però emprant només daus D6. El mateix sistema s’aplica a cadascun dels tres subsistemes en que es sustenta el joc: combat, intriga i guerra. Tot i que els fonaments estan ben trobats i la mecànica és ràpida i senzilla, el joc es complica per l’innumerable quantitat de taules, modificadors i detalls que arriba a tenir. Els modificadors són interminables i les taules són nombroses fins a l’esgotament; cada acció té un modificador diferent, cada habilitat té una taula, i no hi ha una regla general que ho faci intuïtiu. El director de joc, simplement, s’ofega en un mar de taules tant o més abundant que les de Rolemaster (joc amb moltes taules, però que la gran majoria són taules d’armes, de les quals només s’utilitzen aquelles corresponents a les armes que es porten). Per acabar-ho d’adobar, tota la senzillesa i flexibilitat que predica el joc, se’n va en orris quan comences a jugar i veus que el joc fa aigües en molts aspectes. Veient en detall alguns dels apartats, tenim el següent:

• La creació de personatges és divertida i dóna un ampli ventall de possibilitats, aconseguint un alt nivell d’arranjament i optimització. Menció especial sobre els arquers, que amb poc que s’hi especialitzin, un parell d’ells són capaços de carregar-se, tot solets, a mitja guarnició de soldats sense despentinar-se...
• La creació de la casa nobiliària és molt completa, molt. Però molt. Es porta pràcticament com si fos un personatge, i les seves característiques van variant al llarg de la campanya, doncs es gestiona i es veu sotmesa als avatars de la història (tot controlat per diverses taules i tirades). Un dels aspectes més importants de la creació de la casa és que dóna un rerefons molt potent per als personatges dels jugadors. També ha de ser emocionant veure la seva evolució (ascendent o descendent), tot i que aquest aspecte no l’hem pogut provar per la limitació del temps de campanya.
• Jugar amb grup d’aventurers o una campanya amb casa nobiliària? Els tipus d’aventures del joc poden ser incompatibles entre sí segons si es juga amb casa nobiliària o sense ella. Si porten un grup d’aventurers, podran moure’s per on vulguin i segurament serà més fàcil trobar idees d’aventures; però si juguen amb casa nobiliària, l’estil de joc passa a ser molt més d’intrigues i possibles combats de masses, ja que les petites i típiques aventures de joc de rol de fantasia medieval semblen massa incongruents i vulgars com perquè siguin recurrents o presentin un repte dins de la campanya; i això sense fer esment a la disposició de molts recursos que fa que els jugadors pateixin més aviat poc (soldats, criats, diners, logística, animals, etc, etc.).
• En quant al combat, la mecànica de tirades és realment senzilla, però abans d’arribar a fer una tirada, has d’haver passat per tot un missal de taules, accions, qualitats de les armes, modificadors, etc. La defensa és sempre passiva, i els personatges que es mig especialitzin en el combat, són unes autèntiques màquines de trinxar. I després de tant d’esforç, lectura, tàctica i preparació, el combat dura dos assalts perquè els arquers s’han carregat a tots els oponents des de la distància. En fi, que més val no escarrassar-s’hi gaire, o presentar uns oponents tan devastadors com els PJs.
• Les intrigues estan ben equilibrades, i són talment com un combat, amb les mateixes característiques, però enfocades a un enfrontament dialèctic (l’actitud és “l’armadura”, les tècniques oratòries són “les armes”, la compostura són “els PVs”, etc.). Es poden aconseguir escenes molt bones, i són el punt diferencial que li donen l’essència del Joc de Trons, però tampoc se n’ha d’abusar. La majoria dels jugadors va coincidir en que el millor moment de l’aventura va ser la intriga final.
• La batalla de masses no la vam poder provar, però ve a ser com un combat entre personatges a gran escala, però molt més tàctic, i amb moltes taules per donar-li riquesa. Si ets un amant dels jocs d’estratègia, segur que en gaudiràs!
• Finalment, la informació sobre l’ambientació és bastant escassa i resulta molt útil haver-se llegit com a mínim el primer llibre (o haver vist la sèrie). Sort que no deixa de ser una ambientació medieval clàssica amb una personalitat pròpia no massa difícil de seguir.

Les apreciacions a nivell individual sobre el joc són, en general, força semblants, excepte per a en nyarla59, a qui el joc no li ha agradat gens. Tot i així, hi ha consens en la bona implementació dels tres pilars del joc: combat, intriga i guerra. L’ambientació agrada a tothom, excepte a en nyarla59, qui no creu en ambientacions ja creades per l’obligació d’haver-les de conèixer i la dificultat de posar-se d’acord en l’imaginari; la resta creu que és una bona ambientació i que promet més del que sembla. L’existència de la casa nobiliària també agrada força. El reglament, en canvi, no ha acabat d’agradar a ningú; hi ha la sensació de que el joc és molt complex i no ha estat del tot provat i depurat. En menécrates és del parer que les regles d’intriga són una versió simplista del “duel d’enginys” de Burning Wheel, i en mobuttu no veu ben equilibrat el sistema d’habilitats i especialitzacions; opina que n’hi ha masses i que acaba sent difícil ser bo tant si es generalitza com si s’especialitza. Per acabar, en nyarla59 troba el reglament massa extens, i que al rerefons i motivacions dels PJs haurien de tenir algun tipus de reglament.

Per la meva banda, crec que el sistema està molt equilibrat i ben trobat, però és excessiu (les mancances són fàcilment corregibles). Clarament, es tracta d’un joc per donar-li continuïtat i que l’experiència li pugui aportar la desimboltura de la que manca el reglament; a més, possiblement, la millor opció és jugar la modalitat del Joc de Trons, doncs per jugar a fer el cercatresors podem trobar altres jocs millor preparats per aquest tipus d’afers. D’altra banda, hi ha hagut un xoc d’estils i de dinàmiques de joc bastant diferenciat que sens dubte ha trencat la fluïdesa de l’experiència...

El nous deus

Finalitzada la campanya de Burning Wheel hem tornat a votar i actualitzat la llista dels 10 millors, aquí n'expliquem el mètode.


A la actualització de mitjans d'any 2011 vam tenir en compte els següent jocs: Sistema Solar, Mouse Guard, Burning Wheel, Prime Time Adventures, La Crida de Cthulhu, Món de Monstres, Dresden Files, Unknown Armies, Summerland, Savage Worlds, Legends of Anglerre, A penny for my thoughts, DC Adventures, Spirit of the Century, Cthulhutech.Canción de fuego y hielo, Star Wars D20. En aquesta actualització cauen els set darrers i hem tingut en compte aquest jocs nous: Rampage X, Mars Colony, Geasa, Icons, Tità i fills, Solipsist, Cthulhu tenebrós.

I aquest és el nou top 10!

1. Sistema Solar 8.67
2. Mouse Guard 7.58
3. Burning Wheel 7.42

4. Unknown Armies 6.48
5. Icons 5.86
6. La Crida de Cthulhu 5.63
7. Prime Time Adventures 5.55
8. Tità i fills 5.39
9. Dresden Files 5.08
10. Cthulhu tenebrós 4.77

Com veieu el tres primers segueixen intocables. Dels nous jocs provats han entrat a la llista: Icons i els dos "Al pot petit..." de Maqui, Cthulhu tenebrós i Tità i fills. I del top 10 n'han caigut: Summerland, Món de monstres i Savage Worlds.


Anem a veure les puntuacions individuals (els seus deu millors més els puntuats de la darrera fornada):

Mobuttu	Finals 2011	Mitjans 2011	Finals 2010
Sistema Solar	29 (8,75)	30 (9,06)	25 (8,57)
Burning Wheel	28 (8,44)	27 (8,13)	27 (9,28)
Mouse Guard	26 (7,35)	26 (7,35)	-
Icons	24 (7,19)	-	-
Prime Time Adventures	21 (6,25)	19 (5,63)	18 (6,07)
Summerland	20 (5,94)	23 (6,68)	-
A penny for my thoughts	-	20 (5,94)	-
Legends of Anglerre	-	20 (5,94)	23 (8,21)
Món de Monstres	19 (5,63)	20 (5,94)	-
Tità i fills	19 (5,63)	-	-
Cthulhu tenebrós	18 (6,07)	-	-
Dresden Files	16 (4,69)	13 (3,75)	14 (4,64)
Unknown Armies	12 (3,44)	12 (3,44)	10 (3,21)
Rampage X	11 (2,94)	-	-
Geasa	11 (2,94)	-	-
La Crida de Cthulhu	10 (2,81)	10 (2,81)	7 (2,14)
Savage Worlds	10 (2,81)	14 (4,06)	15 (5)
Solipsist	10 (2,81)	-	-
Mars Colony	5 (1,25)	-	-

Calapopa/nyarla59	Finals 2011	Mitjans 2011	Finals 2010
Prime Time Adventures	33 (10)	33 (10)	29 (10)
Sistema Solar	30 (9,06)	31 (9,38)	27 (9,28)
A penny for my thoughts	-	28 (8,44)	-
Unknown Armies	24 (7,19)	24 (7,19)	23 (7,86)
Mouse Guard	24 (7,19)	24 (7,19)	-
Tità i fills	24 (7,19)	-	-
Burning Wheel	23 (7,86)	24 (7,19)	23 (7,86)
Summerland	23 (7,86)	24 (7,19)	-
Cthulhu tenebrós	22 (6,56)	-	-
La Crida de Cthulhu	19 (5,63)	21 (6,25)	21 (7,14)
Savage Worlds	11 (3,13)	15 (4,38)	14 (4,64)
Rampage X	10 (2,81)	-	-
Geasa	10 (2,81)	-	-
Mars Colony	10 (2,81)	-	-
Solipsist	7 (1,88)	-	-
Dresden Files	7 (1,88)	11 (3,13)	14 (4,64)
Món de Monstres	6 (2,81)	10 (2,81)	-
Icons	6 (2,81)	-	-

Menécrates	Finals 2011	1tr 2011	Finals 2010
Burning Wheel	32 (9,69)	32 (9,69)	29 (10)
Mouse Guard	32 (9,69)	32 (9,69)	-
Dresden Files	26 (7,35)	27 (8,13)	24 (8,21)
Sistema Solar	26 (7,35)	27 (8,13)	24 (8,21)
Icons	26 (7,35)	-	-
Món de Monstres	23 (7,86)	24 (7,19)	-
Tità i fills	21 (6,25)	-	-
Legends of Anglerre	-	21 (6,25)	13 (4,29)
Unknown Armies	20 (5,94)	5 (1,25)	7 (2,14)
Canción de fuego y hielo	-	19 (5,63)	-
Prime Time Adventures	18 (6,07)	22 (6,56)	15 (5)
La Crida de Cthulhu	16 (4,69)	13 (3,75)	12 (3,93)
Rampage X	13 (3,75)	-	-
Mars Colony	11 (3,13)	-	-
Geasa	9 (2,86)	-	-
Summerland	7 (1,88)	5 (1,25)	-
Savage Worlds	5 (1,25)	5 (1,25)	9 (2,86)
Solipsist	3 (0,59)	-	-
Cthulhu tenebrós	1 (0)	-	-

Bàrdic	Finals 2011	1tr 2011	Finals 2010
La Crida de Cthulhu	31 (9,38)	32 (9,69)	28 (9,64)
Unknown Armies	31 (9,38)	25 (7,50)	21 (7,14)
Sistema Solar	30 (9,06)	31 (9,38)	28 (9,64)
Savage Worlds	28 (8,44)	29 (8,75)	24 (8,21)
Dc Adventures	-	28 (8,44)	24 (8,21)
Cthulhu tenebrós	24 (8,21)	-	-
Icons	23 (7,86)	-	-
Mouse Guard	19 (5,63)	15 (4,38)	-
CthulhuTech	-	18 (5,31)	-
Burning Wheel	16 (4,69)	12 (3,44)	11 (3,57)
Món de Monstres	15 (4,38)	14 (4,06)	-
Solipsist	14 (4,06)	-	-
Summerland	13 (3,75)	12 (3,44)	-
Tità i fills	9 (2,86)	-	-
Rampage X	7 (1,88)	-	-
Geasa	3 (0,59)	-	-
Mars Colony	3 (0,59)	-	-

Curiós també és comparar els 5 millors de cadascú, en el darrer recompte vam veure que el nostre jugador més "centrat" era en Mobuttu, seguit de Calapopa i Menécrates i finalment d'en Bàrdic, el més "descentrat". En el recompte actual, la cosa queda pràcticament igual: Mobuttu, Menécrates, Calapopa i finalment Bàrdic.

Mitjana	Mobuttu	Calapopa/nyarla59	Menécrates	Bàrdic
Sistema Solar	Sistema Solar	Prime Time Adv.	Burning Wheel	La Crida de Cthulhu
Mouse Guard	Burning Wheel	Sistema Solar	Mouse Guard	Unknown Armies
Burning Wheel	Mouse Guard	A penny for my thoughts	Dresden Files	Sistema solar
Unknown Armies	Icons	Mouse Guard	Sistema Solar	Savage Worlds
Icons	Prime Time Adv.	Unknown Armies	Icons	DC Adventures