reprenent el fil Old School

D'aquí pocs dies em toca començar a dirigir de nou al meu grup. Ara feia temps que no em tocava i estic nerviós com si fos la primera vegada....

I per passar els nervis inverteixo el poc temps que em dóna el final de curs per preparar la campanya que vull dirigir. Es tracta d'una campanya curta de Burning Wheel, ambientada a la Illa dels Grius (el clàssic mòdul de Runequest que va publicar Joc Internacional).

A part dels preparatius més formals (fitxes i repàs dels manuals) i més habituals en mi (redacció de documents resum i similars), aquesta vegada volia trobar inspiració en llibres, sèries i còmics que em retornessin a aquella manera de veure l'aventura que tenen els jocs de la Vella Escola. Buscant a la biblioteca més propera he trobat diferents fonts d'inspiració.



Primer Las Crónicas de Conan, una sèrie de còmics reeditats per Planeta Agostini. M'he llegit i he gaudit dels 4 primers volums, on es va forjar una interessant combinació entre els guions de Roy Thomas i els dibuixos de Barry Windsor-Smith. Aventures com La Torre del Elefante o els primers encontres entre Conan i Red Sonja m'han donat molt bones idees sobre l'estil d'aventures autèntiques...



La segona inspiració ha sigut molt actual, la sèrie de televisió Game of Thrones. Estic a punt d'acabar de veure la primera temporada i la veritat és que m'ha agradat força, i em dóna més pistes per a la meva visió de l'ambientació Vella Escola: personatges extrems, acció desaforada, gir argumentals... tot allò que voldria que passés a la nostra campanya...



I per últim, però no menys important, la inspiració literària. Sense vergonya ni complexes m'he posat a rellegir-me, molts anys després, les Cròniques de la Dragonlance. Si senyor, després d'haver-les llegit un parell de cops, haver-les dirigit un o dos cops i haver-les aprofitat al màxim, m'estic retrobant (i gaudint-ne molt) amb aquesta trilogia de novel·les en la seva versió en català. La veritat és que pensava que m'avorriria o em cansaria i estic enganxat i content. A punt d'arribar a Txak-Tsaroth.... té una combinació d'humor, èpica i rol en estat pur.

Ara només falta posar-nos-hi!

Lectures poperes 2tr-2011

Apocalypse World, com el seu nom indica és un joc post apocalíptic. El joc està enfocat des d'una vessant més "adulta" que d'entrada em resultava interessant (sóc fan de Miguel Angel Martin). Però he topat de ple amb el text, un text carregat de paraules malsonants, argot i demés, que pretén resultar evocador i en canvi resulta evasor, ves, que n'he fugit. Hi ha massa jocs interessants per llegir, així que no crec que li doni una altra oportunitat.

M'agrada: Classes de personatges molt centrades a la temàtica.
No m'agrada: El sistema de moviments (habilitats) amb regles i regletes se'm fa pesat. El sistema de confiança ja no em va convèncer a The Mountain Witch. I de la redacció ja no en parlem...

Diaspora. En Menecrates n'ha fet una ressenya prou bona. M'agrada la ciència ficció sense concessions, per tant algun dia hi jugaré.
M'agrada: El sistema de creació comunitària de cúmuls, sistemes solars connectats per nusos de salt. El sistema de "combat" social.
No m'agrada: El sistema de flux de punts de FATE. Les vegades que hi hem jugat no m'ha acabat de convèncer, hi falla quelcom (pel meu gust) i encara no tinc clar per on agafar-lo.

Metropole Luxury Coffin, és un petit joc cyberpunk, tots els jugadors viuen al mateix hotel d'habitacions-capsules d'on en volen sortir, o sigui, ascendir socialment fins a ser capaços de viure en un lloc menys rònec. El joc és poc més d'una descripció de l'hotel i de l'explicació del sistema, al cap i a la fi és un joc presentat en un concurs de creació (del qual va ser guanyador). No crec que hi jugui.
M'agrada: Els diners i la moda com a marcadors socials, un referent cyberpunk, estan sistèmicament molt ben implementats.
No m'agrada: L'apartat de consells pel master, cal treballar-lo més.

A Taste for Murder, és un joc de rol sense master, que emula els relats i l'ambient detectivesc d'Agatha Christie. Anys 30, els membres d'un casalot anglès descobreixen que un d'ells ha estat assassinat i amb l'arribada d'un detectiu es descobrirà el perquè. En el joc el més important és la interpretació dels personatges i la conversa anglesa (l'art de la xerrameca, de fer marrada per arribar al destí) i les seves relacions. La proposta em sembla molt interessant i jugar-lo suposa tot un repte per mi, que sóc jugador de poc "rol lliure". A provar.
M'agrada: Que el personatge assassinat a la primera ronda, sigui el que interpreta el detectiu a la segona. Que premiï la interpretació i les decisions consensuades.
No m'agrada: ?. Potser serà massa difícil per mi, ja que pràcticament és un exercici de teatre improvisat.

Atomic Highway és un joc post-apocalíptic escrit des de la vessant més cinematogràfica del gènere. És un joc de rol escrit des de la vessant clàssica del terme. No aporta res de nou en cap aspecte, així que no crec que surti de la lleixa.
M'agrada: La mida i les explicacions de joc el fan òptim com a primer manual de rol, així sí des de la vessant clàssica.
No m'agrada: El manual no aporta res de nou ni al gènere, ni com a sistema.

Remember Tomorrow és un joc cyberpunk, sense master que captura molt bé l'essència del gènere i et dóna eines per treure-la a taula. Després del fiasco del fiasco, m'agradaria provar un joc narratiu sense master i aquest serà l'escollit.
M'agrada: Les taules de complicacions i eines un sistema senzill per introduir elements. Que hi hagi condicions de final de la història.
No m'agrada: ?. Hauré de jugar-hi per esbrinar-ho.

Blowback és un joc sobre espies a la llista negre a l'estil dels Mites de Bourne o de la sèrie Burn Notice (Último Aviso). El joc està estructurat en treballs o missions amb tres fases: planificació, execució i blowback (terme que significa les conseqüències imprevistes d'una operació). Tot i que tinc diversos dubtes amb el sistema com a concepte m'agrada i li donaré una oportunitat.
M'agrada: Les tres fases del joc, cadascuna afectant sistèmicament a l'altre. La piràmide de pressió incremental del director de joc.
No m'agrada: El sistema de relacions, molt semblant a Mountain Witch o a Apocalypse World, no acabo de veure-ho clar, després de trobar-me'l a tres jocs, el millor serà deixar-se de prejudicis i provar-ho.

DIASPORA (FATE) AMB GUMSHOE

És mal habitual entre la tribu rolera veure en cada sistema, en cada joc, alguna cosa que li roba el cor. Alguna vegada aconsegueixo vèncer a la mandra i escric alguna de les idees al voltant. Fa temps vaig escriure com incorporar el sistema Gumshoe a Dark Heresy i avui us presento la meva combinació entre Fate i Gumshoe, centrada en el darrer joc Fate que he llegit: DIASPORA.

Aquesta adaptació es basa en la genial idea que van tenir els companys de Navegantes de las Brumas i en l'article "If the SHOE fits" de Steve Dempsey de Pelgranes Press.

HABILITATS INVESTIGATIVES:

Aquesta proposta es basa en jugar a DIASPORA de forma normal, afegint a la creació de personatges una piràmide de 3 nivells d’habilitats investigatives (3 habilitats a +1, 2 habilitats a +2 i una habilitat a +3).

Aquestes habilitats investigatives funcionen a partir del sistema GUMSHOE: si tens l’habilitat i declares l’ús, el director de joc et dóna la pista. Si vols més detalls o aprofundir has d’invertir un punt de destí (fate point). Per aquesta funció pots gastar tants punts de destí com el nivell de l’habilitat (1, 2 o 3) fins arribar a una escena de refresc. El director de joc pot oferir un punt de destí al jugador a canvi que no investigui més.

Llista d'habilitats investigatives:

Antropologia

Arqueologia

Arquitectura

Art

Astronomia

Balística

Ciència

Criptografia

Recuperació de dades

Anàlisis de documents i textuals

Seguretat electrònica

Recolecció de proves i empremtes

Comptabilitat forense

Medicina forense

Psicologia forense

Història

Llei

Lingüística

Estudis ocults

Tècniques audiovisuals

Recerca

Enginyeria forense

Xenologia

En negreta les habilitats noves, en cursiva les habilitats ja existents a Diaspora que passen a ser investigatives, la resta són extretes directament de l’Esoterroristas.

HABILITATS NO INVESTIGATIVES:

He inclòs les habilitats socials com a NO investigatives ja que DIASPORA inclou un sistema de conflicte social que pot servir perfectament per simular entrevistes, interrogatoris, debats, discussions...

A vegades els jugadors voldran fer ús d’habilitats no investigatives per aconseguir una pista (p.e. amb un ús estrambòtic d’una habilitat tècnica o amb una habilitat social per no haver de fer un combat social). En aquests casos el director de joc demanarà a canvi un punt de destí.

Comentari sobre algunes habilitats no-investigatives:

Demolicions: aquesta habilitat pot servir per descobrir pistes sobre explosions, explosius i incendis provocats.

Computadora (espai): aquesta habilitat inclou, en la versió original, la tasca de recuperació de dades, però s’ha considerat pertinent doblar-la degut a l’importància que té en el combat estelar.

Cultura/tecnologia: A part de les habilitats genèriques d’Antropologia i Xenologia (aquesta darrera només té sentit si hi ha més d’una espècie alienígena a la galàxia), l’habilitat de C/T de cada personatge limita l’ús de certes habilitats investigatives (Art, Història, Llei, Lingüística i Estudis Ocults)

Comunicacions: aquesta habilitat inclou, en la versió original, la tasca de seguretat electrònica, però s’ha considerat pertinent doblar-la degut a l’importància que té en el combat estelar.

SOBRE LA CREACIÓ DE PERSONATGES:

Cada personatge ha de tenir, com a mínim, un aspecte que expliqui què el mou cap a la investigació.

La veritat és que no hem pogut provar aquestes regles, per què just ara que em toca dirigir, el meu grup m'ha proposat fer Burning Wheel, que em té el cor robat... a veure si mai tenim oportunitat!

Els 10 millors

Com sabeu tenim una pestanya amb els 10 millors jocs, ara que hem perfeccionat el mètode de càlcul i actualitzat la llista anem a explicar com funciona:

El càlcul es fa en base els jocs que hem provat des de mitjans del 2010. Com que som uns tastaolletes hem limitat el número a 17 jocs, a mesura que anem entrant més jocs desapareixen de la llista els pitjors. Els jocs es comparen els uns amb els altres en funció de les preferències lúdiques de cadascun rebent 2 punts si t'agrada més el primer, 1 punt si t'agraden igual o 0 punts si t'agrada més el segon. Per exemple, en comparar "Sistema Solar" amb "Mouse Guard" si entre aquests dos preferissis el "Sistema Solar" aquest rebria 2 punts i el "Mouse Guard" en rebria 0, si en canvi tots dos t'agradessin (o desagradessin) igual rebrien tots dos 1 punt.

Aquest comparació es realitza entre tots els jocs de la llista i per cada membre del "nucli dur" del grup, se'n fa la mitjana i es passa a base 10 i ja tenim una llista ponderada dels 10 millors. Aquest llista l'anirem actualitzant trimestralment, aproximadament.

A la actualització de finals d'any 2010 vam tenir en compte els següent jocs: Sistema Solar, Burning Wheel, Prime Time Adventures, La Crida de Cthulhu, Dresden Files, Savage Worlds, Legends of Anglerre, Unknown Armies, Spirit of the Century, DC Adventures, Cataus, Heroquest, GURPS, Torre de Rudesindus i Fiasco. En la darrera han entrat: Mouse Guard, Món de Monstres, Canción de fuego y hielo, A penny for my thoughts, Summerland, Star Wars D20 i Cthulhutech.

Anem a veure les puntuacions individuals:

Mobuttu	1tr 2011	Finals 2010
Sistema Solar	30 (9,06)	25 (8,57)
Burning Wheel	27 (8,13)	27 (9,28)
Mouse Guard	26 (7,35)	-
Summerland	23 (6,68)	-
Món de Monstres	20 (5,94)	-
A penny for my thoughts	20 (5,94)	-
Legends of Anglerre	20 (5,94)	23 (8,21)
Prime Time Adventures	19 (5,63)	18 (6,07)
Spirit of the Century	14 (4,06)	17 (5,71)
Savage Worlds	14 (4,06)	15 (5)
Dresden Files	13 (3,75)	14 (4,64)
Unknown Armies	12 (3,44)	10 (3,21)
Canción de fuego y hielo	12 (3,44)	-
CthulhuTech	12 (3,44)	-
Dc Adventures	11 (2,94)	12 (4,29)
La Crida de Cthulhu	10 (2,81)	7 (2,14)
Star Wars D20	6 (1,56)	-

Calapopa/nyarla59	1tr 2011	Finals 2010
Prime Time Adventures	33 (10)	29 (10)
Sistema Solar	31 (9,38)	27 (9,28)
A penny for my thoughts	28 (8,44)	-
Mouse Guard	24 (7,19)	-
Burning Wheel	24 (7,19)	23 (7,86)
Summerland	24 (7,19)	-
Unknown Armies	24 (7,19)	23 (7,86)
La Crida de Cthulhu	21 (6,25)	21 (7,14)
Savage Worlds	15 (4,38)	14 (4,64)
CthulhuTech	12 (3,44)	-
Spirit of the Century	11 (3,13)	14 (4,64)
Dresden Files	11 (3,13)	14 (4,64)
Legends of Anglerre	10 (2,81)	12 (3,93)
Món de Monstres	10 (2,81)	-
Canción de fuego y hielo	7 (1,88)	-
Dc Adventures	3 (0,63)	5 (1,43)
Star Wars D20	3 (0,63)	-

Menécrates	1tr 2011	Finals 2010
Burning Wheel	32 (9,69)	29 (10)
Mouse Guard	32 (9,69)	-
Dresden Files	27 (8,13)	24 (8,21)
Sistema Solar	27 (8,13)	24 (8,21)
Món de Monstres	24 (7,19)	-
Prime Time Adventures	22 (6,56)	15 (5)
Legends of Anglerre	21 (6,25)	13 (4,29)
Canción de fuego y hielo	19 (5,63)	-
Spirit of the Century	16 (4,69)	15 (5)
Star Wars D20	16 (4,69)	-
Dc Adventures	15 (4,38)	14 (4,64)
La Crida de Cthulhu	13 (3,75)	12 (3,93)
Unknown Armies	5 (1,25)	7 (2,14)
A penny for my thoughts	5 (1,25)	-
Summerland	5 (1,25)	-
Savage Worlds	5 (1,25)	9 (2,86)
CthulhuTech	5 (1,24)	-

Bàrdic	1tr 2011	Finals 2010
La Crida de Cthulhu	32 (9,69)	28 (9,64)
Sistema Solar	31 (9,38)	28 (9,64)
Savage Worlds	29 (8,75)	24 (8,21)
Dc Adventures	28 (8,44)	24 (8,21)
Unknown Armies	25 (7,50)	21 (7,14)
CthulhuTech	18 (5,31)	-
Mouse Guard	15 (4,38)	-
Dresden Files	15 (4,38)	13 (4,29)
Món de Monstres	14 (4,06)	-
Spirit of the Century	13 (3,75)	13 (4,29)
Star Wars D20	13 (3,75)	-
Summerland	12 (3,44)	-
Burning Wheel	12 (3,44)	11 (3,57)
Prime Time Adventures	10 (2,81)	7 (2,14)
Legends of Anglerre	10 (2,81)	13 (4,29)
Canción de fuego y hielo	7 (1,88)	-
A penny for my thoughts	5 (1,25)	-

Curiós també és comparar els 5 millors de cadascú, on es pot comprovar que el nostre jugador més "centrat" és en Mobuttu, seguit de Calapopa i Menécrates i finalment d'en Bàrdic, el més "descentrat":

Mitjana	Mobuttu	Calapopa/nyarla59	Menécrates	Bàrdic
Sistema Solar	Sistema Solar	Prime Time Adventures	Burning Wheel	La Crida de Cthulhu
Mouse Guard	Burning Wheel	Sistema Solar	Mouse Guard	Sistema Solar
Burning Wheel	Mouse Guard	A penny for my thoughts	Dresden Files	Savage Worlds
Prime Time Adventures	Summerland	Mouse Guard	Sistema Solar	Dc Adventures
La Crida de Cthulhu	Món de Monstres	Burning Wheel	Món de Monstres	Unknown Armies

Summerland

Summerland, de Greg Saunders, és un joc post apocalíptic atípic: d'un dia per l'altre el món es lleva absolutament cobert d'una frondosa vegetació, i la major part de la població ha mort pel cataclisme o s'ha vist atreta a l'interior de les profunditats del bosc -anomenat el mar de fulles- per no sortir-ne mai més; acabant de manera efectiva amb la civilització tal i com la coneixem. Només resten petites comunitats recloses i aïllades, comunicades entre elles pels drifters -gent amb traumes mentals, els quals els protegeixen dels "cants de sirena" del bosc; els personatges jugadors.

La raresa de tot plegat, i una de les gràcies del joc, és que no s'explica el per què del cataclisme, deixant-ho obert per què els jugadors ho explorin si ho creuen necessari. Tanmateix, no sembla ser el seu objectiu, ans que utilitza l'ambientació com com una "excusa" per crear tensió, més que no pas com a element d'exploració per se.

Dirigeix: nyarla59
Juguen: mobuttu, manel

El joc tracta de com els PJ s'han d'enfrontar amb els seus traumes per poder-se curar i ser de nou acceptats en alguna comunitat. Al final, hom se n'adona que l'ironia del joc rau en el fet que els suposats "malalts mentals" estan molt més equilibrats que no pas les comunitats a les que volen accedir.

La principal mecànica del joc, i la més interessant, es centra en la curació del trauma del personatge. L'avantatge mecànica d'enfrontar-se al trauma és dóna daus de bonificació a l'acció relacionada amb aquest (paral·lelament possiblement també estressant al personatge i/o curant-lo).

En la creació del PJ es defineix el trauma de forma molt poc detallada, laxa si es vol, doncs anirà agafant forma a mesura que se'n vagin definint els detalls durant la partida. Tot i que en el joc no ho explica, quan es juga, es nota com inicialment utilitzar el trauma per afavorir el personatge és relativament senzill, a causa de la poca concreció en la seva definició: el jugador ha d'explicar com una escena on vol tenir daus de bonificació està relacionada amb el trauma i afegir-la a la descripció del trauma. Tanmateix, en anar detallant el trauma, cada com es fa més difícil trobar una escena que s'ajusti a la definició cada com més precisa, de tal forma que la seva curació es fa més complicada!


La partida, al meu entendre molt ben plantejada per en nyarla59, i copsant perfectament l'ambientació, enfrontava moralment a dues comunitats i portava directament a una decisió ètica per part dels jugadors.

Els comentaris sorgits de la partida:

mobuttu

Es tracta principalment d'un joc per fer One-Shots o partides curtes (ideal per fer una partida amb gent no iniciada). A no ser que es modifiqui el ritme de curació de trauma.

Ambientació molt laxa però molt potent. Es poden fer campanyes tipus "Lost", on de mica en mica es va descobrint el causant del cataclisme; que en el meu cas atribuiria a un atac alienígena, mentre que en nyalra59 es decantava per quelcom més espiritual.

M'agrada molt l'ús "narratiu" de l'equipament i en general l'assignació de dificultats. És veritat que la impressió inicial que em deia que el sistema de joc era contraintuitiu (menys daus quan més fàcil és l'acció), en joc no es nota gota.


nyarla59


M'agrada que estigui plantejat des de  la senzillesa i tambe el contrast que els que no poden viure en
societat son els que l'han de salvar per què estan traumatitzats i al final  son els mes normals de tots.


Manel

Adequat per sessions úniques o aventures curtes, o bé esgotar-lo en una "megacampanya" ajustant el trauma per tal de que el PJ no es curi tot just començar.

Sistema senzill i elegant, que permet al narrador aplicar solucions a múltiples situacions sense fer trontollar la mecànica ni haver de tenir un màster en matemàtiques o dissenys orbitals.

La part del trauma està molt ben resolta i dóna al personatge el punt evolutiu del que manca al no haver-hi pxs. tot i així, les situacions traumàtiques són d'alt risc per la rapidesa amb que poden augmentar/disminuir. La definició in crescendo del trauma és divertida per si mateixa.

Ambientació atractiva, però aparentment limitada. Això és una apreciació bastant prejutjada, perquè com que no m'he llegit el manual, ignoro el seu potencial real.