EFDM: HOLOCAUSTO ZOMBIE - SESSIÓ 4

Ja vaig comentar amb anterioritat que en la primera sessió me va sorprendre molt l’actitud dels jugadors de intentar salvar els seus familiars, concretament les seves parelles. On s’ha vist un jugador de rol preocupat per la seva dona/xicota!!!

Doncs aprofitant això volia introduir-les en el joc fent que puguin prendre part en algunes decisions o fins i tot manipulant els jugadors (fent servir aquells art ancestral de la persuasió subtil que tenen) i per això vaig demanar als jugador que em preparessin les seves fitxes de personatge de forma resumida. Això em valdria per tenir una lleugera idea de cap on m’havia d’encaminar.

L’anterior sessió va esdevenir una posta en comú de la situació actual en que es troben tots els personatges i la ferma decisió de crear una “casa forta” com a la forma més efectiva de sobreviure.

En aquesta sessió, els personatges havien canviat d’opinió ja que no se’n refien de les intencions del veí. Els PJ han sentit anades i vingudes de cotxes durant la nit i un d’ells ha comprovat que el cotxe del fill gran encara té el motor calent. L’acceptació de compatir el domicili d’aquesta família a canvi de les diferent provisions i algunes armes no els sembla gaire clara...

I com van intervenir aquests PNJ? Doncs mentre els nostres PJ supervivents exploren les immediacions del petit poble en busca d’aliments, queviures i altres elements que consideren bàsics per a la supervivència, les respectives parelles prenen la iniciativa i surten a la recerca d’aliments i bolquers per al nadó rescatat... directes cap a la població veïna i disposades a convèncer al farmacèutic!

L’espolli dels Pj és molt fructífera ja que, després de visitar un restaurant en el qual es troben amb un grup familiar atrinxerat al seu interior, descobreixen una casa de colònies properes. Una vegada han tirat la porta de la cuina avall, hi troben menjar per varies setmanes, estris de cuina, mantes i decideixen que les lliteres serviran per a reforçar les defenses del poblat i les barreres interiors de la casa on es troben.

Però clar, les dones no tornen i els PJ preocupats decideixen visitar el poble veí. Amb la foscor descobreixen que els sogres d’un dels PJ es troben infectats i que poc més es pot fer per ells que tancar-los i marcar la casa com a infectada. Però no troben ni rastre de les parelles, la farmàcia ha estat assaltada i a resultat d’això, el farmacèutic ha estat assassinat amb una arma blanca mentre defensava les seves pertinences... Mentre trastegen entre les restes de medicaments el cos del farmacèutic retorna de entre els morts i ataca brutalment al jugadors. La sort està de part seva i un tall de sable al cap acaba amb la desgradable sorpresa. Esvarats, els jugadors surten al carrer només per descobrir que els zombies son per tota arreu, en grans quantitats i que, de forma lenta, es van aproximant cap a la seva posició.

 

Amb una encertada maniobra evasiva accedeixen al pati de l’escola, protegit per unes tanques que semblen, de moment, resistents. Allà son conduits per un guàrdia armat fins al pavelló municipal, on sembla que l’alcalde ha aconseguit reunir a un petit grup de supervivents que han escapat de l’atac sorpresa i, per sort, entre ells es troben les seves parelles!

Els jugadors es troben envoltats de zombies, en un lloc segur, però relativament lluny del que havia de ser la seva nova llar. Però el que realment els preocupa és la resurrecció del farmacèutic... Si ha mort a mans d’una persona, com és que ha ressuscitat? Estan tots infectats per l’estrany virus? Les expectatives de sobreviure es redueixen considerablement.

EFDM: HOLOCAUSTO ZOMBIE - SESSIÓ 3

L’inici del dia porta noticies dispars. Per una banda, el Govern sembla sobrepassat per la situació (estranyament) i la població s’ha començat a sublevar enfront el mateix govern a Madrid. A més, tres dels personatges estan força cansats així que no participaran en aquesta sessió (per primera vegada venia de dirigir unes sessions amb 5 i 6 jugadors) així que per afrontar el nou dia, només tres jugadors estaven disposats a explorar l’indret i organitzar la gent i els queviures.

Vaig plantejar aquesta sessió com una presa de contacte amb el poble en la qual, el jugadors s’haurien de fer càrrec de la nova situació i prepar-se per allò pitjor, que segurament estava per arribar. També hi volia posar una miqueta d’acció o sigui que estava tot preparat. Malauradament, una altra vegada em vaig veure superat per els jugadors i la seva interpretació de la situació i les seves reaccions.

 

En una de les pàgines finals del manual, l’autor encoratja als directors de joc a conèixer perfectament la zona on es desenvolupa l’acció i aquesta vegada jugava en camp contrari. Però això no fou, finalment una dificultat sinó que va afegir quelcom més al joc, segons el meu punt de vista, una gra més de sorra a l’ambientació i a la vivència de l’aventura.

Un dels jugadors, el resident en el poblet, descriví un a un els habitants de les diferents cases (sobre un plànol ja que la seva intenció era convocar als residents per tal d’avisar-los de la infecció, comprovar l’estat de les vivendes i tal vegada, fer-se tots forts en una d’elles). La descripció fou exhaustiva per la qual cosa va ser molt fàcil interpretar als diferents personatges.

L’exploració del poble fou entretinguda... Molta gent gran, espantada i sola a excepció de dos petits contratemps en forma de zombie en una de les vivendes més allunyades. Eren els primers infectats que mataven els personatges i aquest fet els va fer adonar-se’n que individualment, els zombies son lents i poc efectius, per la qual cosa es van veure encoratjats.

La reunió no fou tan bé ja que una de les famílies importants del poble no s’acaben de refiar dels jugadors i dubten de tot allò que es diu que està passant... Res com donar-li una dosi de realitat en forma de veí convertit en mort vivent per tal de convèncer el personal. Dit i fet, la proposta d’ocupar tan sols una vivenda per tal de ser més forts davant la Fi del Món ja es una realitat.

La sessió finalitza amb una visita al Poble més important veí, amb la missió d’aconseguir antibiòtics i productes d’alimentació i de neteja per al bebe rescatat del la veína zombie. La sorpresa dels jugadors esdevé quan el poble sembla tenir sota control la infecció, barricades a les entrades, marcatge de les vivendes amb infectats i l’alcalde possant ordre enmig del rebombori. Però sempre hi ha gent disposada a treure profit de les desgràcies alienes i un d’ells es el farmaceutic, que davant dels impagament de les receptes per part del Govern català, ha aprofitat per incrementar els preus dels seus productes d’una forma desmessurada. 

Els jugadors, sense diners i sense saber on recòrrer, acudeixen al CAP amb la finalitat de trobar algun medicament disponible. Allà no trobem cap indici d’infecció i medicaments suficients per paliar la infecció de la veïna, a part de certs rastres de sang molt sospitosos...

Finalment els jugadors tornen al seu domicili amb la sensació d’una feina ben feta i planificant quines han de ser les següents mesures a prendre i sobretot, si serà o no encertada la seva decisió de compartir un sòl sostre amb tots els habitants del poblet.

SEGONA SESSIÓ

Per a aquesta sessió portava els mapes preparats de les zones on els jugadors volien realitzar unes tasques.

Cal recordar que els jugadors es van dispersar per tota la toponímia gironina, fet que va obligar a fer mini sessions amb cada un dels jugadors. En aquesta sessió, tenia la intenció de que els personatges realitzessin escenes encaminades a reunir-se en un punt concret i pel camí aconseguir vehicles, equipament i altres estris que consideressin indispensables per afrontar la fi del mon.

Es la primera vegada que visc en primera persona com els jugadors s’amagen, encerclen cases i corren davant la presencia del perill i crec que, sense equivocar-me, és una de les millors cartes d’aquest joc. Representar-te a tu mateix en un joc desperta un instint d’autoprotecció mai vist en el PJ.

Exemples d’escenes que es varen viure en aquesta sessió:

• Un personatge amagat a la foscor mentre espera per robar un cotxe a una família que està sent assaltada per els zombies...
• Els personatges amagats a un garatge (totalment en silenci a la espera de que passi l’horda zombie).
• Varis personatges fent maniobres de conducció per tal d’evitar atropellar els zombies i, tal vegada, evitar malmetre alguna part del cotxe.

La veritat es que no em puc queixar de les decisions i de la interpretació dels jugadors, jo possiblement hauria fet el mateix. Fins i tot quan un dels PNJ no jugadors (de fet, el meu propi personatge) es presenta ferit d’un zombie al domicili d’un dels jugadors en busca d'auxili i aquest, davant la gran coneixença de tota la temàtica dels morts vivent (i la més que probable reconversió en zombie del meu personatge), en negà l’accés al domicili... Es totalment comprensible!

Aquesta segona sessió acaba amb un més que previsible assalt a la betzinera i amb l’arribada de la resta del grup al lloc de trobada, un petit poble de 10 cases, proper a Cornellà del Terri. Allà els jugadors pretenen fer-se fort i aprofitar la poc concorreguda situació del seu amagatall per tal de sobreviure. 

Però estan segurs els jugadors? La infecció no ha arribat a aquell indret? I la cura? En cas d’existir tal i com asseguren els sudkoreans, caldrà tractar d’una altra forma als infectats... o no!

EFDM: HOLOCAUSTO ZOMBIE - SESSIÓ 1

He aquí una de les grans incògnites del rol... que faries si t’interpretessis a tu mateix davant l’apocalipsi zombie? Doncs en el nostre cas, separar-nos, pensar en les nostres famílies i parelles i com a bon ciutadà, desobeir les ordres explícites que donen els polítics...

Una vegada presentada la situació i enfrontats amb la primera senyal zombie, en forma de dona major que s’ha “berenat” al seu home, tots els jugadors es van posar d’acord en que les prioritats residien en:

1. Assegurar-se que els familiars es trobaven sans i estalvis.
2. Aconseguir armament i  material vari.
3. Intentar descobrir un lloc a on establir-se.

La separació pareixia inevitable, el lloc habituals de les partides no semblava el lloc idoni per establir-se... momentàniament. 

Tot i els esforços per evitar aquesta separació, els jugadors tiraren de google maps per tal de trobar camins fins a Girona i altres indrets, prèvia parada per el camp de tir... sense èxit.

Finalment i després d’alguns lleugers encontres amb els zombies, en la qual la prudència es la nota predominant, finalitza la primera sessió, amb la certesa de que els familiars més propers (es a dir, novies, dones i nens) es troben resguardats de la confusió general que impera en els carrers de la ciutat!

La informació es dispersa, variada i, sobretot, confusa però després d'escoltar aterrats com la ciutat d'Andorra ha caigut sota la voràgine dels zombies arriba un missatge d’esperança... Corea del Sud té una cura i vol negociar amb ella!

PRE-SESSIÓ DE LA FI DEL MÓN

Fa molts anys que no dirigeixo una partida i enfrontar-me a un joc nou, un nou sistema i companys nous… em feia un poc de respecte! (perquè no dir-ho, totalment aterrat).

La sessió prèvia la vam fer mitjançant correu electrònic en la qual cada un havia de presentar el seu personatge, es a dir, ell mateix.

Per a mi, aquest es un dels punts forts del joc, interpretar-te a tu mateix, o com jo afegiria, no interpretar, sinó ser visceral i actuar tal i com ho faríem realment. Per tal que això es reflexes en el joc tenia la idea de fer una introducció d’allò més impactant, plena de informació i successos que fessin reaccionar als jugadors.

Fou molt divertit veure com ens definim a nosaltres mateixos… Fins i tot a algun li sobraven punts! Primera vegada en la historia del rol.

Amb les fitxes preparades (la meva inclosa) ens disposarem a enfrontar-nos a la fi del món!.