SEGONA SESSIÓ

Per a aquesta sessió portava els mapes preparats de les zones on els jugadors volien realitzar unes tasques.

Cal recordar que els jugadors es van dispersar per tota la toponímia gironina, fet que va obligar a fer mini sessions amb cada un dels jugadors. En aquesta sessió, tenia la intenció de que els personatges realitzessin escenes encaminades a reunir-se en un punt concret i pel camí aconseguir vehicles, equipament i altres estris que consideressin indispensables per afrontar la fi del mon.

Es la primera vegada que visc en primera persona com els jugadors s’amagen, encerclen cases i corren davant la presencia del perill i crec que, sense equivocar-me, és una de les millors cartes d’aquest joc. Representar-te a tu mateix en un joc desperta un instint d’autoprotecció mai vist en el PJ.

Exemples d’escenes que es varen viure en aquesta sessió:

• Un personatge amagat a la foscor mentre espera per robar un cotxe a una família que està sent assaltada per els zombies...
• Els personatges amagats a un garatge (totalment en silenci a la espera de que passi l’horda zombie).
• Varis personatges fent maniobres de conducció per tal d’evitar atropellar els zombies i, tal vegada, evitar malmetre alguna part del cotxe.

La veritat es que no em puc queixar de les decisions i de la interpretació dels jugadors, jo possiblement hauria fet el mateix. Fins i tot quan un dels PNJ no jugadors (de fet, el meu propi personatge) es presenta ferit d’un zombie al domicili d’un dels jugadors en busca d'auxili i aquest, davant la gran coneixença de tota la temàtica dels morts vivent (i la més que probable reconversió en zombie del meu personatge), en negà l’accés al domicili... Es totalment comprensible!

Aquesta segona sessió acaba amb un més que previsible assalt a la betzinera i amb l’arribada de la resta del grup al lloc de trobada, un petit poble de 10 cases, proper a Cornellà del Terri. Allà els jugadors pretenen fer-se fort i aprofitar la poc concorreguda situació del seu amagatall per tal de sobreviure. 

Però estan segurs els jugadors? La infecció no ha arribat a aquell indret? I la cura? En cas d’existir tal i com asseguren els sudkoreans, caldrà tractar d’una altra forma als infectats... o no!

EFDM: HOLOCAUSTO ZOMBIE - SESSIÓ 1

He aquí una de les grans incògnites del rol... que faries si t’interpretessis a tu mateix davant l’apocalipsi zombie? Doncs en el nostre cas, separar-nos, pensar en les nostres famílies i parelles i com a bon ciutadà, desobeir les ordres explícites que donen els polítics...

Una vegada presentada la situació i enfrontats amb la primera senyal zombie, en forma de dona major que s’ha “berenat” al seu home, tots els jugadors es van posar d’acord en que les prioritats residien en:

1. Assegurar-se que els familiars es trobaven sans i estalvis.
2. Aconseguir armament i  material vari.
3. Intentar descobrir un lloc a on establir-se.

La separació pareixia inevitable, el lloc habituals de les partides no semblava el lloc idoni per establir-se... momentàniament. 

Tot i els esforços per evitar aquesta separació, els jugadors tiraren de google maps per tal de trobar camins fins a Girona i altres indrets, prèvia parada per el camp de tir... sense èxit.

Finalment i després d’alguns lleugers encontres amb els zombies, en la qual la prudència es la nota predominant, finalitza la primera sessió, amb la certesa de que els familiars més propers (es a dir, novies, dones i nens) es troben resguardats de la confusió general que impera en els carrers de la ciutat!

La informació es dispersa, variada i, sobretot, confusa però després d'escoltar aterrats com la ciutat d'Andorra ha caigut sota la voràgine dels zombies arriba un missatge d’esperança... Corea del Sud té una cura i vol negociar amb ella!

PRE-SESSIÓ DE LA FI DEL MÓN

Fa molts anys que no dirigeixo una partida i enfrontar-me a un joc nou, un nou sistema i companys nous… em feia un poc de respecte! (perquè no dir-ho, totalment aterrat).

La sessió prèvia la vam fer mitjançant correu electrònic en la qual cada un havia de presentar el seu personatge, es a dir, ell mateix.

Per a mi, aquest es un dels punts forts del joc, interpretar-te a tu mateix, o com jo afegiria, no interpretar, sinó ser visceral i actuar tal i com ho faríem realment. Per tal que això es reflexes en el joc tenia la idea de fer una introducció d’allò més impactant, plena de informació i successos que fessin reaccionar als jugadors.

Fou molt divertit veure com ens definim a nosaltres mateixos… Fins i tot a algun li sobraven punts! Primera vegada en la historia del rol.

Amb les fitxes preparades (la meva inclosa) ens disposarem a enfrontar-nos a la fi del món!.

Un dels perills de la Fi del món

En Graham Walmsley (Cuthulhu Tenebrós) en una explicació de com aborda el disseny d'escenaris tenint en compte diferents perspectives, parla de fer involucrar personalment els investigadors:

"La Vendetta"
La història toca la fibra personal dels investigadors.
Tinc alguna cosa que importi als investigadors? Si és que no, com puc assegurar que simplement no fotran el camp? Per què haurien de resoldre el misteri?
Aquests perspectiva pot ser perillosa! Si és molt personal, els investigadors de vegades refusen involucrar-s'hi. Una vegada vaig escriure una aventura on hi sortia la mare d'un dels investigadors. Simplement la va ficar dins un cotxe i se'n va anar conduint per allunyar-la del perill.

És el que pot passar amb "El Fin del Mundo: Apocalipse Zombi" si no s'engrana bé l'aventura. Els personatges es desentenen de l'apocalipsi -i de la partida- per anar a (morir) salvar els seus ésser estimats.

Per altra banda, en eFdM:AZ el perill és a tot arreu, per tant no hi ha lloc on anar, o sigui que "salvar a la mare" tampoc et treu de l'aventura.

A part, és el que diem sempre, en tots els jocs cal que els jugadors siguin pro actius per què aquest avanci.

Un PJ corre a buscar la seva familia envoltat de zombies

3 anys d'Índex de Diversitat Rolera

El 8 d'octubre de 2010 vaig iniciar un experiment "roleroestadístic": comprovar com de diversa és la nostra experiència rolera. Doncs bé, després de 3 anys, plasmo aquí algunes dades curioses:

Nombre de partides realitzades: 155
Densitat de partides: 4.3 partides/mes
Nombre de jocs provats: 41

Els jocs més jugats:

1.- Sistema Solar (Maqui Ed.)
2.- Burning Wheel (Luke Crane)
3.- Rifts (Palladium Books)