Fa uns dies em vaig reunir amb tres companys de joc de la meva joventut, Manwe, Tempestari i Esmaperdut, per fer la nostra sessió anual (o a tot estirar semestral) de rol "vintage". Sol dirigir en Tempestari i normalment amb algun joc del segle passat. L'escollit aquest cop fou
Dark Dungeons, un retroclon gratuït, que pel que he vist després es tracta bàsicament del
D&D Cyclopedia sense les parts considerades "close content". El D&D Cyclopedia fa anys i panys que està descatalogat, era un resum de regles de les capses vermella, blava, verda i negra, o sigui basic, expert, companion i master, en un sol manual de 300 pàgines, per poder jugar de 1-36 nivell.
Em va sorprendre que el pes de l'equip estigués en monedes, no recordava que al D&D Basic, el joc amb el que em vaig iniciar al rol, fos així. Em sembla molt encertat i centrat en allò que importa del joc, la gestió de recursos.
Segons la meva opinió el D&D és un joc de gestió de recursos, comences amb uns diners limitats, una limitació de pes, uns conjurs limitats, uns punts de vida limitats i un dungeon a explorar. A més cal dur-hi torxes i menjar, necessaris per sobreviure, també limitats i has de tornar carregat de monedes, que pesen, ja que sense monedes no hi ha experiència. En la gestió d'aquests recursos en depèn en gran mesura l'èxit o el fracàs. A mesura que pugues de nivell aquesta gestió de recursos es perd, els
personatges tenen molts conjurs de curació, de llum, piles de punts de
vida i demés recursos que fan que aquest aspecte del joc deixi de tenir
importància.
 |
| El somni de qualsevol aventurer |
|
Pensant-hi, però, m'he adonat que mai no m'he centrat en aquest aspecte del joc, no recordo haver-me quedat mai sense menjar o sense torxes. Només dúiem un control acurat del temps i el moviment en els combats, mentre en la resta d'exploració del dungeon en portàvem un control més laxe, a cop d'ull.
Així doncs m'han entrat ganes de dirigir el D&D clàssic, que sobretot a nivells baixos, vist des d'aquesta perspectiva em sembla un joc interessant i apetible, patint cada vegada que perds un parell de punts de vida o gastes una torxa més, guardant aquell conjur (l´únic que tens) per el moment oportú, evitant disparar una fletxa, ja que només te'n queden un parell...
