Més cèntims pels meus pensaments

Una nova sessió de "A penny for my thoughts". Aquesta vegada vaig poder engrescar a dos companys de feina, totalment aliens al nostre món lúdic però amb prou curiositat i empenta per provar-ho.

Juguen: Albert C., Eva C. i mobuttu (2 jugadors i 1 jugadora).
Duració: 3 hores (vespre-nit), sense comptar pausa per descans.
Situació: Un menjador. TV apagada. Asseguts al voltant d'una taula rodona amb beure i menjar per anar picant mentre juguem.

Document de "Fets i Consols"

Document de "Qüestionari"

Fem una introducció al joc seguint els passos indicats en el manual. Llegim el document de "Fets i Consols" i el Qüestionari. Expliquem el procés. Fem els paperets per escriure-hi els Desencadenants de Memòria i els posem dins un barret de palla. Posem dins un vol un grapat de cèntims. El Lector llegeix el procés i va resolent dubtes. Després del primer record abandonem el manual; el joc va sol.
 
Desencadenants de Memòria:

• Fer un cim i sentir la boira a la cara.
• La sensació de buidor d'un pis acabada una mudança.
• Una taca de tinta a la roba.
• El nerviosisme d'una primera cita.
• El sentiment de treure't el fred de sobre quan et poses al llit a l'hivern.
• Fred intensa glaçant-te els dits.
• Entrar a mar a la primavera amb aigua encara freda.
• Una nit d'estiu estrellada.
• En cervell de xai per menjar.
• Una habitació amb una paret pintada de vermell i un quadre d'una "amapola".
• El soroll d'una moneda caient a terra.
• Sang seca a terra en el lloc d'un accident.
• Vent càlid d'anar en moto a l'estiu.
• Olor de canyella.
• Cançó de Rafaela Carrá "Explótame, Explótame, Expló" en un petit bar.

Qüestionaris:

Una noia rossa, d'ulls verds, amb el pits operats i vestida molt "pija".

1. Quan penso en una taca de tinta a la roba, recordo com vaig començar el negoci d'una disco. És un record agradable per què va ser quan vaig acceptar el meu primer repte important a la vida.
2. Quan penso en fer el cim i sentir la boira a la cara, recordo el meu intent de suïcidi. És un record desagradable per què ho perdo tot.
3. Quan penso en un pis buid després de la mudança, recordo els ulls de la meva filla. Vaig perdre la memòria en un coma etílic per oblidar els seus ulls.

Vols recordar el teu passat? Sí.

Un home de mitjana edat amb un tatuatge oriental al braç.

1. Quan penso en la olor de canyella, recordo esperar a la Victòria en un fish & chips al port. És un record agradable per la il·lusió del retrobament.
2. Quan penso en el vent càlid anat en moto, recordo punxar una pilota a un nen a Ucraïna. És un record desagradable per haver perdut el control i haver-me barallat davant la Victòria.
3. Quan penso en la cançó de Rafaela Carrá "Explótame, Explótame, Expló" en un petit bar, recordo el trio pel qual em va abandonar la Victòria. Vaig perdre la memòria caient per les escales fugint de la família yakuza d'una de les del trio.

Vols recordar el teu passat? Sí.

Un noi de 17 anys vestit com un "rapper".

1. Quan penso en un fred intens glaçant-me els dits, recordo trencar amb el meu primer xicot. És un record agradable per la sensació d'haver madurat i saber gestionar una crisi de parella.
2. Quan penso en el nerviosisme d'una primera cita (La droga funciona!), recordo pifiar la cita amb una noia. És un record desagradable per què no vaig poder reconèixer la meva sexualitat.
3. Quan penso en el sentiment de treure'm el fred de sobre quan em poso al llit a l'hivern, recordo sortir de l'armari davant de la família i recloure'm en un col·legi religiós. Vaig perdre la memòria en una cel·la de càstig per intentar lligar amb el professor de cant.

Vols recordar el teu passat? No.

 Comentaris:

1. Els desencadenants de memòria són un dels punts més ben aconseguits del joc.
2. És interessant jugar amb gent "que no et conegui" gaire per què pots utilitzar elements biogràfics sense que els demés ho sàpiguen.
3. Es un joc que es fa llarg. Al contrari que als jocs de rol, no es pot desconnectar.
4. Quan portes el personatge ets com el DJ emmarcant, mentre els altres jugadors prenen les decisions.
5. És interessant que les preguntes guia i les respostes de Sí, i... sigui curtes i concises. Nosaltres no ho vam fer així, i tot i que el joc no se'n ressenteix si s'hi posa més detall, potser és el què va fer que s'allargués tot un pèl massa.

7 REPTES PER A LES CREENCES (Burning Wheel i altres)

Una part clau dels personatges de Burning Wheel són les Creences. Petits enunciats on el jugador formula una suposada creença del seu personatge. Aquestes creences són, de fet, expressions de les prioritats del jugadors amb ganxos per a la història. Així si un jugador té ganes de fer molts duels el seu persoatge podria tenir una creença de l’estil de “Ningú em pot vèncer a duel”.

Sobre creences s’ha escrit i discutit molt als fòrums de Burning Wheel. Un dels capítols més bons i intensos de l’Adventure Burner està dedicat a això (el podeu trobar per descarregar al wiki oficial). Una de les aportacios que s’hi recull és la de Michael Prescott, un dels veterans dels fòrums, que aporta 7 maneres de posar a prova una creença, 7 maneres de construir avenures al voltant de les creences proposades pels jugadors.

Pot semblar que es tracta d’un tema només aplicable al BW, però amb poc esforç podem veure que es proposa set maneres de plantejar reptes i aventures davant d’un grup concret. I quines són els 7 Reptes per a Creences?

Anem-los a veure. I ho farem, també, amb l’ajut d’una Creença d’exemple. Imaginem que un jugador proposa la següent creença “Vull venjar als meus pares matant el vil Baró Setembrini”.

1.- POSAR-HI OPOSICIÓ: aquest és el plantejament més clàssic: posar obstacles, dificultats per què el personatge pugui assolir-la o dur-la a terme. Aquest obstacles poden ser els guàrdies del baró, les seves fortaleses, els seus poders màgics o els seus aliats a la cort que faran la punyeta al nostre personatge.

2.- VALIDAR-LA: aquí el que es tracta és de donar raó a allò que afirma la creença. Fer veure que el Baró Setembrini és una persona cruel, arrogant i dèspota, que maltracta als seus vasalls...

3.- ENFONSAR-LA: aquí busquem crear aventura i tensió dramàtica a partir de contradir amb fets allò que afirma. Així en el nostre exmeple podríem fer que els aventurers descobreixen en el Baró un noble just i que estima al seu poble, que els protegeix dels monstres del bosc...

4.- CANVIAR-LA: si fins ara hem vist els tres moviments més habituals, ara es tracta de passar de validar a enfonsar la creença o viceversa. Què vol dir això? Que si el Baró era un home dolent, de cop pren consciència del mal que ha fet i demana perdó. O al revés, aquell Baró just i magnànim, resulta ser només la façana d’un home cruel i despietat.

5.- TENSIONAR-LA: aquí la tensió dramàtica es busca en el propi personatge. Es tracta de posar la creença en qüestió en direcció oposadai vers altres creences del mateix personatge. Què passaria si el Baró Setembrini fos l’últim alquimista que sap la fórmula per salvar la vida de la germana del nostre personatge (que forma part de la segona creença que té).

6.- DIVIDIR I VÈNCER: ara podem traslladar la tensió dramàtica cap al grup. Aquí el que fem és posar la creença en crisi vers les creences d’altres personatges. Què passaria si el Baró Setembrini és el pare desconegut que busca un altre personatge?

7.- FLUIR I CONFLUIR: per acabar, hi ha la opció de fer lligar o confluir vàries creences de diferents personatges. El Baró Setembrini pot ser alhora el propietari del Calze Negre que busca el mag del grup i les seves riqueses poden servir al lladre per pagar el deute amb el Gremi de Rebentapanys....

Sembla fàcil, però no ho és!

Espina, el naixement d'una superroïna

Els meus pares eren uns hippies dels seixanta i em van engendrar com manaven els cànons de l'època: foten un clau al bosc! "Entre un esbarzer i una argelaga", deia sempre el meu pare. I, és clar, em van anomenar Espina. No sé si per l'esbarzer, per l'argelaga, o per què de "Maries" ja n'hi havia masses a la comuna. I amb aquest nom, què voleu? No podia pas sortir gaire res bo de mi!

El meu pare va veure el final del túnel en un mal viatge, i malgrat no va anar cap a la llum, en passar-li l'entonació, va convèncer a la mare de deixar la comuna. Ella sempre havia estat a favor dels parts naturals i pocs mesos després vaig néixer jo entre margallons, en una plantació al sud d'Espanya que el meu pare havia muntat amb els diners de la remesa de crack que es va treure de sobre en canviar de vida.

Amb tanta planta influenciant-me vaig acabar estudiant botànica. I ja us podeu imaginar els acudits dels companys de carrera. Els molt cabrons, els tinc tots apuntats en una llibreta, amb noms i cognoms. Ells seran els següents en morir...en fi, seguim, que divago.

Tanta era la meva passió per les plantes (o potser fou pels meus encants de noia de camp) que el professor Nap em va agafar com a becària per fer el doctorat al seu Departament. En realitat no es deia Nap, però tothom l'anomenava així pel rellamp de nàpia que portava. El més curiós és que ell també s'ho digués: es veu que algú li havia dit -falsament- que era per què alguna alumna havia comentat la mida del seu entrecuix. I des de aquell moment lluïa el sobrenom amb orgull, ignorant el motiu anatòmic real.

La qüestió és que el professor Nap i jo estudiàvem les propietats d'alguns components tòxics de les plantes i com combinar-los adequadament per produir verins biodegradables. Les empreses de productes d'ensufatar, amb tota la conya aquesta del medi ambient, pagaven morterades per tenir els seus productes bio mata-escarbats! Així anàvem fent fins que jo ja doctorada honoris causa (fixa't tu!), vaig descobrir una nova molècula tòxica d'una planta carnívora de Madagascar, que combinada amb la resina de pi pinyer produïa una urticària de cavall si la tocaves i et fonia els pulmons si en respiraves els efluvis. Allò va ser la bomba! I el professor es va afanyar a publicar-ho a la Nature, amb el "lamentable" descuit de no incloure el meu nom.

De seguida, els fons del departament es van multiplicar per deu, i les factures van començar a incloure acrònims sospitosos: World Accion Resources (WAR), Anti-Terrorist Amalgam Coaltion (ATAC)...i coses així, ja us en feu la idea.

Ara, amb tots aquests diners, som l'enveja de la Universitat, i al professor Nap se li han acabat de pujar els fums. L'avantatge és que jo sóc la seva preferida, i em deixa fer i desfer en les investigacions del departament mentre ell "es reuneix" amb ves a saber qui, i no para gairebé mai pel despatx.

Tanmateix, irònicament, el professor Nap acaba de flairar el meu últim descobriment basat en la resina de pi, d'un pot intencionadament descuidat obert al seu armariet. Ara jau estassat amb els pulmons com farinetes i la còrnia amb butllofes (el nou efecte que he introduït a la fórmula!).

Aviam qui tinc més a la llista...

Versió M&M 3ed. 

Pitja-la per fer-la gran

Pitja-la per fer-la gran

Proves de joc - Playtests

Sempre hem estat un grup de tastaolletes, ens agrada provar jocs diferents. No som un grup de rol d'aquells que juguen durant anys i panys amb els mateixos personatges i/o jocs. El nostre estil i gustos és més aviat el contrari. Aquesta tendència ha anat en augment amb l'aparició dels jocs indie, més innovadors, que busquen reproduir noves dinàmiques al voltant d'una taula.

Una de les formes d'expressió d'aquesta inquietud és que hem participat en diferents playtests: proves de joc que les cases proposen a aficionats per tenir un feedback sobre com s'entén i com funciona el joc i les seves regles.

Aquí hi ha la llista de playtests en els que hem participat:

JUEGO DE ROL DEL CAPITÁN ALATRISTE

Com a membres del Club de Jocs El Sàtir de Girona vam poder participar en les proves de jocs d'aquesta producció autòctona.

Recordo poc de com va anar el procés, però recordo que el joc ens va agradar prou. Hi ha regles d'esgrima (una de les meves passions) i a més va generar molta expectació. Semblava que havia de ser el nou Aquelarre. A més va coincidir que l'autor de les novel.les A. Pérez-Reverte va defensar públicament els jocs de rol com a afició quan va haver-hi aquell crim espantós que molta premsa groga (i no tant groga) van voler vincular al nostre hobby. Tanmateix l'èxit de l'autor com a súpervendes i el poc èxit del joc entre l'afició hispana va fer que el joc només tingués vida editorial del 2002 al 2004, amb la publicació per part de DEVIR del joc i dos suplements.

Pàgina oficial del joc i enllaç a Los papeles del alférez Balboa, una revista electrònica sobre el joc que ha mirat de mantenir-lo mig viu.

A part de les proves de joc no hi hem jugat mai més.

WARHAMMER FANTASY RPG (2nd edition)

El joc de rol ambientat al Vell Món ha estat un dels clàssics a la nostra taula de joc. Vam jugar quasi tota la Campanya Imperial i sempre n'hem estat fans.

Per això quan vam saber que anys després de que Games Workshop deixés congelat el producte, la gent de Green Ronin estava treballant en una versió renovada vam intentar trobar tota la informació possible. Aquest és un joc amb molt èxit i, per tant, amb una massa crítica expectant molt important. El repte no era senzill: sense perdre alguns dels trets característics del joc (com les carreres) rentar la cara a un joc que ja havia mostrat força debilitats.

La gent de Green Ronin van saber veure les necessitats de la maniobra i van convocar un playtest massiu. La gent ens hi vam volcar i al final la 2a edició del nostre estimat joc va sortir a la llum. A més amb molta força: una campanya a les 3 ciutats més importants i una quantitat i varietat considerable de suplements. Al poc temps la llicència va caure a les mans de Fantasy Flight Games que, sorpresivament, va anunciar una 3era edició. Una edició que feia una proposta de canvi radical: un joc en caixa, amb daus especials, moltes cartes, targes,...

Enllaç a la versió traduïda per Edge Entertainment.

A la segona edició hi vam jugar força temps.

Volia aprofitar que parlo del tema per fer constar que en Quim Ball·llosera també va participar al playtests, encara que no surti als crèdits..... algú ho havia de dir!

SKULLDUGGERY

Skullduggery és un joc de diplomàcia, engany i traició. Un joc per a jugar-hi poques sessions, ideal per a partides d'un sol dia.

Es tracta d'un invent de'n Robin D. Laws, autor que m'agrada seguir però, com diu en Nyarla, els seus jocs no arriben mai a la quadratura del cercle que proposen....

Aquest va ser un playtest senzill, provar un escenari i prou. La veritat és que tot el sistema se'ns va fer extrany i vam poder aportar poc. El joc té un sistema de creació aleatòria de personatges a partir de sis cartes de sis piles diferents que és més que curiosa. El joc ve amb3 aventures prefabricades, i a la web de Pelgrane Press n'han anat treient més a la venda.

Web del joc.

No hi hem tornat a jugar.

ADVENTURE BURNER (BURNING WHEEL)

No podia fallar en aquesta llista algun joc de l'inefable Luke Crane. Vam tenir la sort de poder participar en el playtest del darrer llibre bàsic del Burning Wheel: l'Adventure Burner.

Entrar al playtest va ser fàcil, com que passo sovint pel fòrum.... al grup no li va semblar malament. I només es tractava de jugar una aventura anotant quines tirades es feien i quins resultats obteniem.

Al final l'emoció de saber-se als crèdits d'un dels manuals més bons que he llegit darrerament.

Pàgina del joc.

I, com ja sabeu, hi hem anat jugant i espero jugar-hi més!

Nit narrativa

El passat dissabte vam reunir-nos (calapopa, mobuttu, neddam i manwe) per fer una nit narrativa amb “El club de los Martes” i “A Penny for my Thoughts”. Tot i que són jocs molt diferents ambdós tenen en comú que sense ser jocs de rol comparteixen amb aquests el concepte d'espai imaginari i la conversa com a vehicle principal, el que permet englobar-los tots dins el que podríem anomenar jocs narratius. Anem a veure com va anar:

“El club de los Martes”

El club de los Martes és un joc de deducció. Un dels jugadors planteja un enigma (l'amfitrió) i la resta han d'anar, mitjançant preguntes i alguna pista, esbrinar que va succeir. Si no ho aconsegueixen abans d'una hora es considera vencedor l'amfitrió.

Vam plantejar dos enigmes, en ambdós casos els jugadors van estar a punt de guanyar, els va faltar ben poc. Crec que amb una mica més de mètode i rigor (res que no solucioni un xic de pràctica) se n'haguessin sortit, en aquest sentit resulten difícils per un novell. Tots vam coincidir que els enigmes (vam utilitzar-ne dos del manual) estan perfectament plantejats i molt acotats per resultar interessants dins el marc temporal establert.

En el manual recomana la interpretació del personatges, però aquesta és totalment opcional i no ve recolzada per cap regla. Com era d'esperar els jugadors la van obviar totalment.

Tot el sistema d'apostes i en general tot el sistema competitiu del joc només té sentit si s'hi juga sovint, per una o dues sessions de joc no és necessari. Tindria més gràcia si s'utilitzessin diners de veritat.

Des del punt de vista de l'amfitrió el sistema de pistes resulta complicat (res que no s'arregli amb pràctica), cal que sigui una pista que no despisti i que tampoc els doni la resolució mastegada.

En resum, va resultar divertit i interessant barrinar, deduir i equivocar-se molt. A repetir.

“A Penny for my Thoughts”

A Penny for my Thoughts és un “story game”, o sigui un joc on la qüestió és inventar-se una història entre tots. En aquest cas, el personatges són amnèsics a punt per rebre un tractament experimental per tal de recuperar la memòria. Entre tots els jugadors, mitjançant un sistema de preguntes i disparadors narratius, aniran esbrinant tres fets cabdals del passat de cada personatge. 

Vam començar tard (ja eren cap a les 12) així que només vam fer només dos del tres fets cabdals.

A favor: La redacció del manual, que està escrit com si fos la teràpia que reben els pacients, per tant gairebé es podria arribar a jugar sense haver llegit el manual. Les mecàniques dirigeixen les història i n'afavoreixen la improvisació.

A reflexionar: Cal fer una xerrada prèvia sobre si hi ha algun tema que val més no tocar, sobretot si es juga amb coneguts, saludats o desconeguts. Com passa sovint en aquesta mena de jocs cal estar centrats per evitar les anades de mare.

En contra: La durada, tot i que jo discrepo, la resta n'ha fet esment. Nosaltres vam trigar tres hores a fer-ne dos terços (tot i que el manual posa tres hores per tot) sent només quatre, evidentment com més ets més s'allarga. Crec que tres, quatre hores és una duració raonable i amb més pràctica mecànica s'hagués anat més de pressa.

En resum, va resultar molt divertit veure que es desbarren les històries que sempre van a pitjor, havent d'escollir entre foc i brases. Perfecte per jugar en un bar cervesa en mà (només calen uns paperets i unes monedes) i no cal preparació.

A repetir, sens dubte.