[BF] Les primeres sessions

Repescant material que vaig penjar a una altra web començo a posar al bloc algunes notes sobre joc real de la campanya que estem jugant de Burning Wheel a Freeport des del 5 de novembre de l'any passat.

LA PRIMERA SESSIÓ

Hem començat! La veritat és que els jugadors m'han fet feliç permetent-me provar el Burning Wheel…. a veure com resulta!De moment la primera sessió ha servit per presentar el joc, donar una pinzellada a l'Eix de la Roda i començar a "cremar" els personatges.

Com que volem situar la partida a la ciutat de Freeport no ha calgut enmarcar gaire l'aventura. Poc a poc ha anat forjant-se la idea d'un grup de personatges que intenten sobreviure als barris baixos de la ciutat pirata. Sembla que el conflicte entre el Sindicat de'n Finn i la Canting Crew del Senyor Dimecres, les dues organitzacions criminals més importants de Freeport.

Al final de la sessió va anar sorgint la idea de ser uns germans d'una família que antigament havia tingut pes en els baixos fons de la ciutat. Farem humans, amb 4 Lifepaths.El grup queda format per:

Valentino (26 anys): City Born – Criminal – Scout – Smuggler
Iosepe (25 anys): City Born – Barkeep – Pickpocket – Desperate Killer
Martha (25 anys): City born - Urchin - Prostitute - City wife
Luca (23 anys): City Born – Courier – Confidence Man – Street Thug

LA SEGONA SESSIÓ

Acabem les fitxes i comencem a jugar! Sóna senzill però no ho és. El sistema no és fàcil (ni en la seva versió més simple) i tots plegats estem una mica atabalats. A més no he preparat res….

Però tot i això els pjs queden potent. Ara que m'ho miro amb una mica de distància els BITs prometen. Hem d'aprendre'n però prometen. Fem una mica de partida per què no sigui dit.

Escena inicial:

Luca i Valentino, els dos germans residents a la casa familiar dels Casanno (que ha heredat el petit Luca) estan davant la llar de foc, un dia plujós. Algú truca a la porta. És la seva germana gran, la Martha, està desconsolada. El seu marit metge ha mort. L'home que el va treure dels carrers, de la prostitució ha mort. I la seva família ha repudiat a la Martha i l'ha fotut al carrer. Païnt encara la notícia, obrint una ampolla de vi, apareix de sobte el germà que falta: Iosepe! Que s'havia fugat al continent, fugint del Senyor Dimecres, mafiós de la ciutat de Freeport, que el vol mort per haver matat el seu germà (Dijous) per error.

Amb la família reunida, es decideix anar a la taberna del Gavià Negre, on treballava en Iosepe abans de caure a la mala vida. Allà un mariner de la tripulació de la Capitana Baumann els informa d'un "xivatasso", un carregament de snakeweed (droga tova) està a la disposició del primer que el recuperi, doncs la barcassa que el duia ha naufragat en la tempesta sense deixar supervivents. El primer negoci per als germans Casanno reunits de nou!

La primera cosa és trobar, en una ciutat marinera i pirata, una mula o carro. Hi ha una infiltració al barri de Bloodsalt i el robatori d'una mula de la fortalesa de Redblade (comandant hobgoblin) amb una certa teatralitat per part de la Martha. Després d'això s'inicia el viatge fins al lloc indicat pel mariner, guiats per en Valentino. Un cop allà veuen que no són els primers i el grup té un enfrontament amb els pirates que allà hi ha que són ràpidament vençuts. Quan estan a punt d'acumular i gaudir del botí arriba la guàrdia! Però com és que ho sabien?

Fugida amb barca, mar endins….

Notes sobre el joc:

• tinc la sensació que ens vam atabalar amb el nou sistema i no ens vam centrar en les Grans Normes Bàsiques: "Digues si o tira els daus", "Let it ride" i, (sobretot) en el nou format de declarar intenció – assignar tasca – negociar resultat….
• un cop revisades amb calma, les fitxes (encara inacabades en els seus BITs) donen moltíssim joc
• com a GM hauré de mirar no centrar-me tant en voler ser fidedigne a la ciutat de Freeport i deixar que els jugadors i el propi fluir de la partida configuri la ciutat….
• a partir de revisar les regles de Resources i de Circles, veig nous enfocs….

LA TERCERA SESSIÓ

La partida comença amb tres dels germans arribant amb el bot de rems robat i amb el cargament de snakeweed (l'herba que fumada té efectes al.lucinògens) recuperat del naufragi a la platja de Windward (una de les illes secundàries de l'arxipèlag). Estan a una zona on abans hi havia hagut un hotel de relax i luxe, fins que va ser assaltat pels pirates… i ara és conegut com la Ruïna de Fèlix (el fallit "promotor turístic"). El grup decideix amagar el bot entre el fullatge de la selva i anar cap a l'hotel. De camí cap allà veuen que hi ha alguns poblats de barraques mig ocults entre la selva. Decideixen no fer-hi cas, de moment.

Arriben de matinada a l'edifici. Està fet pols, semiruinós. Debia ser un hotel luxós però ara fa pena. Això si, la tripulació pirata que l'ha pres l'ha ocupat sense contemplacions. Els aventurers entren a dins i descobreixen que la Capitana Blax és qui està al mando de tot. Ara dorm, però demà al matí els rep. El problema és que entre els pirates hi ha l'Arthur, un antic amant de la Martha que està una mica ressentit (aquí vam inaugurar la regla de la Enmity Clause).Decideixen dormir a fora i esperar al matí. A la nit l'Arthur borratxo ataca a la Martha, els germans es desperten i defensen l'honor de sa germana.

Un cop resolt aquest petit contratemps el grup va a negociar amb la Capitana. Descobreixen que està profundament ressentida amb el Consell de Capitans (sense saber el per què) i pacten un percentatge de la venda de la droga a canvi de uns contactes a la ciutat.Amb aquests negocis mig engegats, unes partides de Luca per plumar algun pirata desprevingut i una breu visita poc productiva als poblats de barraques el grup decideix retornar a la ciutat.

Amb la barca com a nova propietat mig oculta pels molls d'Scurvytown, carreguen els farcells a un carretó i els porten cap a casa, on poden amagar-los en algunceller ocult. Sembla però que el trajecte no ha passat desapercebut… algú (de baixa estatura) els ha seguit!

Notes sobre el joc:

• el nivell de coneixement en el grup va creixent i anem agafant ritme.
• el treball impecable dels jugadors en la redacció dels BITs ha ajudat.
• hem provat regles de Circles, Resources, Let it ride i alguna coseta més…. prou bé.

LA QUARTA SESSIÓ

La sessió va començar amb unes escena amb solitari de'n Ioseppe, que com que el jugador no va poder venir la sessió anterior no va estar als fets de la Ruïna de'n Fèlix.En aquesta escena en Ioseppe es va escapolir dels guàrdies que havíen arribat extranyament ràpid al naufragi de la barcassa que duia la droga. Sembla que porten algú amb ells, un confident, però en Ioseppe no té temps a identificar-lo per què atemorit agafa un farcell de droga i es llança a l'aigua amb la idea d'arribar a la ciutat nadant. No és prou silenciós, els guàrdies el veneu i abans de ser atrapat prefereix sacrificar el farcell i fugir.

Al reunir-se amb la seva germana Martha, al matí i desde la casa familiar, planegen anar a Scurvytown i aconseguir unes quantes noies per muntar una expedició a la Ruïna de Fèlix. Martha reconnecta amb contactes del seu passat i obté, a canvi d'una sucosa comissió per part d'una antiga madame seva, dues noies. En Ioseppe segueix obstinat amb obtenir (ell diu recuperar) la propietat del Gavià Negre. Els dos germans hi van a dinar i no en treuen gaire res ja que la Martha no vol seduir al propietari (un vell pirata) per tal que en Ioseppe pugui interrogar al orc porter-vigilant

Al tornar a casa descobreixen que tenen rates al celler! Però no rates normaletes, sinó Rodens, una mena de rates humanoides… del parell de rodens intrusos, un cau mort per en Ioseppe, i l'altre fuig pel forat a la paret que els hi ha servit d'entrada. Al seguir-lo, la Martha i en Ioseppe descobreixen que connecta amb el clavagueram de la ciutat, on perden el rastre del monstre.

Notes sobre la sessió:

Va ser una sessió molt curta i ens va costar "escalfar" l'ambient. Van faltar dos jugadors i els dos que van quedar tampoc es coneixien molt. Això si: el joc es va demostrar molt potent quan el grup és mini (em sembla que és el MILLOR joc de rol per jugar 1 sol jugador). També va haver-hi el primer enfrentament entre personatges amb tirades per mig. Uns senzills tests de Persuasion, però va estar bé.

LA CINQUENA SESSIÓ

La sessió va començar amb el reencontre de la Martha amb en Luca i en Valentino. Després de posar-se al dia en Valentino i en Luca coneixen a les dues joves prostitues que la Martha ha aconseguit per anar a la Ruïna de Fèlix. En Valentino ha convidat a en Cyryll Berryhill a sopar, aquest valuós contacte els pot ajudar a instaurar-se com a família de pes en els baixos fons de Freeport. L'únic problema: la mania que té en Luca als halflings…. Mentre s'acosta la hora de sopar la Martha intenta convèncer a en Valentino que participi en els preparatius per la expedició "de plaer" a la illa. En Valentino no deixa anar ni una moneda, però es compromet a contribuir empolainant les noies.

Després d'això en Valentino decideix arranjar la "obra" de'n Ioseppe i la Martha al soterrani de la casa. Després de la feina feta per tots tindran una sortida secreta a les clavegueres… Mentre els altres dos personatges opten per avançar-se cap a l'Aleta Submergida a fer un cafè. Allà és on han de contactar amb en Dreiden Simmerswell (halfling xef i propietari del local) que és la persona que els hi ha de facilitar un contacte mb la guàrdia per poder "fer circular" l'snakeweed.

Mentre esperen al seu germà gran, però, Martha i Luca no poden evitar posar-se en problemes: en Luca increpa a en Dreiden quan aquest surt a fer la ronda per rebre les felicitacions pel dinar i la Martha no pot evitar insinuar-se a un comensal (que està menjant amb la seva parella al local) i acaba estirant-se els cabells amb la dona. En Valentino arriba, calma la situació i aconsegueix que el Sergent Kenzo (el contacte) vagi a casa a l'acabar la guàrdia. Això si: en Luca, ofès per què la seva família passa d'ell i negocia impunement amb halflings, marxa enfadat cap a casa. Quan la Martha i en Valentino arriben a casa es troben les portes i les finestres barrades. En Luca, que s'ha assabentat de la visita de'n Ciryll, no permetrà que entrin a casa sinó canvien d'opinió.

Aquí va ocórrer l'escena principal de la sessió: en Luca cridant als seus germans desde la finestra del primer pis, en Valentino cridant des del carrer a punt de calar foc a la casa, la Martha intentant calmar-los i que arribin a un acord i en Finn (el gossot de'n Luca, que té el mateix nom que el senyor del crim halfling del Districte Est) bordant sense parar. Al final del Duel of Wits (mecànica de combat dialèctica de Burning Wheel), en Luca se'n surt amb la seva i els seus germans es veuen obligats a veure's amb en Cyrill al Pergamí Indesxifrable (taberna de literats de Drac's End). Sembla ser que la relació de'n Cyrill amb en Valentino és secreta i no convé que se sàpiga…. De la conversa amb en Cyrill en treuen dues coses: els hi farà una oferta per trobar local per la Martha i els tindrà en compte si cal fer algun tipus de "treballet" dels que donen reputació a la família Casanno (martingales…..).

Les mentides de Locke Lamora

Fa més d'un any, a Terradejocs, el Fals Clint (bon lector i millor amic) em recomanava aquest llibre. Fa un cert temps el vaig demanar a la biblioteca i un cop el van comprar hi he fet una bona lectura.....

Una novel.la fantàstica d'Scott Lynch que vol ser la primera d'una sèrie de set (!).

Ens trobem davant una petita perla en el món de la novel.la fantàstica. La història de com Locke Lamora va arribar a ser el líder dels Caballers Bastards, una trepa de lladres i estafadors, en la corrupta ciutat de Camorr, que està clarament inspirada en una Venècia postmedieval construida sobre les restes d'una cultura desapareguda.

Què és:

Una bona novel.la, amb un ritme trepidant i amb una estructura basada en flashbacks molt ben trenada. Amb personatges situats a l'altre costat de la llei, amb una moralitat ambigua.

Què no és:

Una saga èpica de fantasia medieval típica tunejada per fer-la moderna. Aquí l'autor ens fa una proposta de gènere, però nova.

Què m'ha agradat:

El rerafons és molt suggerent. Una ciutat tipus Venècia, plena de nobles rics i una xarxa social de lladres, bandits i estafadors que es disputen qui és millor o més bo per robar als nobles i mercaders. Una ciutat edificada sobre les restes d'una civilització màgica de la que no se sap altra cosa que els edificis de cristall que ha deixat. Molts noms italians, l'alquimia i una descripció acurada dels llocs, la gent i les menges ens presenta una ambientació quasi renaixentista molt compacta i (cosa que agraeixo profundament) sense informació supèrflua. Tot el que t'explica de l'ambientació té paper en l'argument.

Què no m'ha agradat:

El síndrome "La Jungla de Cristal": potser no calia que el protagonista patís tantes penúries per arribar al final.... hi ha alguns moments de la història que (tot i ser interessants) no aporten res de nou ni a la trama ni als personatges.

Diuen que potser la versió cinematogràfica del llibre veurà la llum al voltant del 2011.

Pàgina de la wikipèdia (en anglès).

Pàgina de la editorial que l'ha tret en castellà.

MUTANT CITY BLUES: la ressenya

Fa uns dies que tinc el pdf de MUTANT CITY BLUES, el darrer joc de Robin D Laws (del que no puc amagar que sóc un fan absolut!). Faig una mica de ressenya per si la trobeu d'interès.

Es tracta d'un joc publicat per Pelgrane Press dins la seva línia de jocs d'investigació basats en el sistema GUMSHOE que va idear el propi Laws. El sistema, per dir-ho ràpid, resol el clàssic problema de tots els jocs d'investigació: què passa si els PJs fallen la tirada que els hi ha de donar la pista clau? Doncs amb GUMSHOE ho resolem fàcil: no es falla mai la tirada, per què no hi ha tirada! Sembla tot plegat una broma indie, però la veritat és que la consistència del sistema és espectacular. D'aquest sistema n'han tret, fins al moment, 3 jocs: ESOTERRORISTAS, EL RASTRO DE CTHULHU y ara el MUTANT CITY BLUES (encara no està traduït al castellà, no tinc notícies de que EDGE tingui cap intenció de fer-ho....). El sistema és senzill, creació de personatges en 15 minuts i a jugar! Passeu per la web de Pelgrane i trobareu moltíssima informació.

Ara anem a al MCB. M'encanta. He disfrutat llegint-lo. Laws té, pel que h llegit d'ell, aquesta habilitat per encertar l'encaix entre ambientació-imatgeria concreta de l'ambientació-sistema de joc. Aquí tot lliga d'una manera espectacular.

T'agradaria jugar partides de CSI? Amb una combinació de superpoders com la de Heroes? Qualsevol sèrie americana de lladres i policies del segle XXI, per fi tenen el joc amb què jugar-se: MUTANT CITY BLUES. Anem per parts.

1.- LA INTRO: amb 10 pàgines l'autor ens posa al dia de què va el joc, el background concret de l'aparició dels superpoders i una pinzellada sobre el sistema i el clima del joc.

2.- CREAR EL TEU PERSONATGE: 6 pàgines, senzillet i facilet. +10 pàgines describint les habilitats i quasi 60 pàgines de superpoders, defectes associats i tot l'entramat de coneixements que hi ha al voltant. Aquí comença el tema: la creació dels superpolis és per punts, el jugador escull, però està limitat a comprar els poders seguir un esquema (que trobareu gratis aquí) que relaciona uns poders amb altres i aquests amb algun tipus de defectes. Això equilibra en certa manera el joc i, lo millor, és alhora una eina d'investigació per als PJs ja que tots els superherois del joc segueixen la Taula de Quade....

3.- SISTEMA GUMSHOE i LES VARIACIONS QUE L'AMBIENTACIÓ DEMANA: aquí hi ha 8 pàgines per explicar el sistema i unes 10 pàgines més explicant certes variacions per a lluitar amb poders i tot plegat. Molt senzill i ràpid. Per als que heu jugat a Esoterroristas o Rastro de Cthulhu no hi haurà secrets ni gaires sorpreses.

4.- INVESTIGACIÓ: aquí hi ha dos capítols molt xulos on es descriu els procediments de les HCIU (Unitats d'Investigació de Crims Augmentats), molt bo per què combina les tècniques d'aquesta nova policia amb consells d'ambientació i joc. Després fa el mateix amb la Anamorfologia Forense (l'habilitat de detectar i analitzar les pistes que deixen els superpoders en les escenes del crim). I acaba amb alguns aclariments sobre la llei i els mutants.

5.- AMBIENTACIÓ? 25 pàgines que no descriuen una ambientació concreta però ajuden a definir-ne una pròxima als jugadors. Estem parlant de 10 anys més tard que la data actual (depèn de quan es jugui....), fa uns anys una extranya grip va començar a generar mutants amb poders entre nosaltres: un 1% de la població. A partir d'aquí s'analitza (segons el meu parer amb un to molt realista) l'impacte que això té en un món com el nostre. Vull remarcar que es tracta d'un 1% i això és moltíssim cosa que, segons l'autor, condiciona que els mutants siguim, més o menys, ben tolerats i admesos. També et dóna pnjs i llocs importants per omplir la teva Mutant City... correcte però no imprescindible.

6.- LA PERLA: de tot el manual no us podeu perdre les 15 pàgines de consells per als màsters. IMPRESSIONANT. T'explica com fer que les teves partides tinguin l'ambient de CSI o de qualsevol sèrie que vulgueu imaginar. Parla de la percepció dels jugadors per evitar el railroading, de les presumpcions que hi ha en les sèries de tv i com les traslladem a la taula de rol, com usar les habilitats, com introduir subtrames per donar a la campanya aquell to tant Hill Street Blues.... imprescindible. Per primera vegada veig un apartat de consells al màster on et marca què has de fer per aconseguir un cert tipus de clima. M'ha encantat. Després un breu capitulet de pistes per als jugadors, inclòs un monogràfic sobre tècniques d'interrogatori/entrevista.

Per acabar una aventura molt sòlida i que et mostra les diferents facetes del joc.

En resum: més del que prometia, que ja no era poc....

BSO de la ressenya: la intro de Hill Street Blues repetida fins a la sacietat....

Tirant del carro en flames

Porto dues sessions de joc de Burning Wheel com a jugador, i per mi lo que fa moure el roda és, clarament, seu sistema d’experiència. Bàsicament, per aquells que no sabeu de què va, es resumeix en què si vols augmentar una habilitat l’has de fer servir contra diferents graus de dificultat. Això t’obliga a fer que el teu personatge s’enfronti a diferents situacions. Si, a més, vols que augmentin molt, caldrà que hi inverteixes punts d’Artha (una mena de punts de destí, per simplificar-ho molt). A tot, però, què impedeix que vagis provant indefinidament les teves habilitats?. Hi ha dos mecanismes:

- “Say yes or roll the dice” (digues sí, o tira els daus); el DJ pot decidir que una intenció no requereix una tirada, amb la qual cosa, aquella situació que havies planificat que et permetria utilitzar l’habilitat que vols pujar, acaba sense requerir cap prova (la gràcia és que has fet avançar el joc).

- “Set the stakes” (Què t’hi jugues); Mentre que l’anterior depèn exclusivament del director de joc, el “Què t’hi jugues” et posa, com a jugador, en una situació compromesa. En el “Què t’hi jugues” el DJ exposa al jugador les conseqüències de provar de portar a terme una intenció concreta. Com a jugador saps què pot passar si el personatge falla en la seva tasca. Així, si tota acció fallada té una conseqüència negativa, un s’ho pensa dos cops abans de provar coses a tort i a dret.

Burning Wheel es revela doncs com un joc realment ben lligat, especialment respecte el seu sistema de joc, que pot esdevenir complex i feixuc en molts casos, però que tanmateix trasllada el pes de l’acció als jugadors, fent ús del meta-joc d’una manera magistral.

La Partida Nadalenca

Bon dia!

Les festes nadalenques han acabat. Per fi! Això si, a part de dinars familiars, regals i nadales, també ha dut la que ja s'està convertint en una adorable tradició: la Partida Extraordinària de Nadal.

Aprofitem que varis companys de taula venen a Girona durant aquestes festes i juguem amb gent que fa temps que no veiem, i alguns fa temps que no juguen!

Aquesta vegada erem 6 jugadors i el GM i vam provar el Burning Wheel, amb una aventura diplomàtica que hi ha a la web del joc: The Gift, una delegació d'elfs va a una fortalesa enana a presentar els respectes al Príncep Vost, just després de la seva coronació. Quan de cop veuen que s'han oblidat del regal!

El mòdul (recomano a tots els que vau venir que hi feu una lectura ràpida) està molt ben preparat, és dinàmic i presenta moltes opcions per a escenes còmiques i intenses. Ens va permetre veure alguna de les característiques del joc i vam acabar amb un Duel of Wits (la mecànica de "combat dialèctic" del joc) on elss amfitrions nans van aconseguir la cota de malla de mithril que duia el príncep èlfic....

Una sessió intensa i divertida!