Pàgines
divendres, 29 d’abril del 2011
Summerland
La raresa de tot plegat, i una de les gràcies del joc, és que no s'explica el per què del cataclisme, deixant-ho obert per què els jugadors ho explorin si ho creuen necessari. Tanmateix, no sembla ser el seu objectiu, ans que utilitza l'ambientació com com una "excusa" per crear tensió, més que no pas com a element d'exploració per se.
Dirigeix: nyarla59
Juguen: mobuttu, manel
El joc tracta de com els PJ s'han d'enfrontar amb els seus traumes per poder-se curar i ser de nou acceptats en alguna comunitat. Al final, hom se n'adona que l'ironia del joc rau en el fet que els suposats "malalts mentals" estan molt més equilibrats que no pas les comunitats a les que volen accedir.
La principal mecànica del joc, i la més interessant, es centra en la curació del trauma del personatge. L'avantatge mecànica d'enfrontar-se al trauma és dóna daus de bonificació a l'acció relacionada amb aquest (paral·lelament possiblement també estressant al personatge i/o curant-lo).
En la creació del PJ es defineix el trauma de forma molt poc detallada, laxa si es vol, doncs anirà agafant forma a mesura que se'n vagin definint els detalls durant la partida. Tot i que en el joc no ho explica, quan es juga, es nota com inicialment utilitzar el trauma per afavorir el personatge és relativament senzill, a causa de la poca concreció en la seva definició: el jugador ha d'explicar com una escena on vol tenir daus de bonificació està relacionada amb el trauma i afegir-la a la descripció del trauma. Tanmateix, en anar detallant el trauma, cada com es fa més difícil trobar una escena que s'ajusti a la definició cada com més precisa, de tal forma que la seva curació es fa més complicada!
La partida, al meu entendre molt ben plantejada per en nyarla59, i copsant perfectament l'ambientació, enfrontava moralment a dues comunitats i portava directament a una decisió ètica per part dels jugadors.
Els comentaris sorgits de la partida:
mobuttu
Es tracta principalment d'un joc per fer One-Shots o partides curtes (ideal per fer una partida amb gent no iniciada). A no ser que es modifiqui el ritme de curació de trauma.
Ambientació molt laxa però molt potent. Es poden fer campanyes tipus "Lost", on de mica en mica es va descobrint el causant del cataclisme; que en el meu cas atribuiria a un atac alienígena, mentre que en nyalra59 es decantava per quelcom més espiritual.
M'agrada molt l'ús "narratiu" de l'equipament i en general l'assignació de dificultats. És veritat que la impressió inicial que em deia que el sistema de joc era contraintuitiu (menys daus quan més fàcil és l'acció), en joc no es nota gota.
nyarla59
M'agrada que estigui plantejat des de la senzillesa i tambe el contrast que els que no poden viure en
societat son els que l'han de salvar per què estan traumatitzats i al final son els mes normals de tots.
Manel
Adequat per sessions úniques o aventures curtes, o bé esgotar-lo en una "megacampanya" ajustant el trauma per tal de que el PJ no es curi tot just començar.
Sistema senzill i elegant, que permet al narrador aplicar solucions a múltiples situacions sense fer trontollar la mecànica ni haver de tenir un màster en matemàtiques o dissenys orbitals.
La part del trauma està molt ben resolta i dóna al personatge el punt evolutiu del que manca al no haver-hi pxs. tot i així, les situacions traumàtiques són d'alt risc per la rapidesa amb que poden augmentar/disminuir. La definició in crescendo del trauma és divertida per si mateixa.
Ambientació atractiva, però aparentment limitada. Això és una apreciació bastant prejutjada, perquè com que no m'he llegit el manual, ignoro el seu potencial real.
dilluns, 25 d’abril del 2011
Ressenya: DIASPORA
dissabte, 23 d’abril del 2011
HOT WAR més que una ressenya, una recomanació
dijous, 21 d’abril del 2011
JOC EN ACCIÓ: MOUSE GUARD
- El sistema del Torn del Màster - Torn dels Jugadors no se’ns va fer gens estrany. Sembla forçat quan ho llegeixes però molt natural en la narració de l’aventura.
- El sistema no és, com diuen alguns, el Burning Wheel fet senzill, hi ha alguna variable important. A en Bardic, l’únic jugador que no havia jugat a BW, li va semblar que la fitxa (que inclou les regles resumides) era massa complicada, però al jugar es va veure que era un sistema senzill de controlar. Al final de la sessió, però, va valorar positivament les mecàniques de recompensa i de conflicte que els altres ja coneixíem.
- L’estructura de l’aventura, el sistema de generar girs en la història a partir de tirades fallades i com això afecta als personatges és un del tema que més impacte ha tingut pel grup. Molts hi veiem una fortalesa narrativa i alhora en Nyarla feia notar que calia equilibrar bé les conseqüències (condicions, grau d’èxit i/o aventures colaterals) de les tirades fallades, per no caure en aventures massa lineals o guiades... res que no es pugui corregir, em sembla, amb una mica més de preparació i pràctica per part del director de joc.
dimarts, 19 d’abril del 2011
amics del camí...
dilluns, 18 d’abril del 2011
les millors idees sempre arriben...
Avui fent un te al sol amb la família he tingut una revelació: fer Burning Wheel a l'Illa dels Grifos!!!
(seguirem informant)
dilluns, 11 d’abril del 2011
Dungeon Ardent: preparant els ingredients
Salut!
Per fer-ho m'agrada enviar petits (o no tant) documents amb informació relativa al joc, al sistema o a l'ambientació.
Fa poc ja vaig penjar al blo la informació sobre una possible campanya de Dresden Files: Broken Arrow.
I ara penjo dos documents per a una possible campanya de Burning Wheel a l'estil dungeoncrawling....
AQUÍ hi ha una mica de resum de l'ambientació: el mòdul de Warhammer 2a ed de Karak Azgal, i AQUÍ algunes consideracions sobre el joc: Burning Wheel.
divendres, 8 d’abril del 2011
Més cèntims pels meus pensaments
Juguen: Albert C., Eva C. i mobuttu (2 jugadors i 1 jugadora).
Duració: 3 hores (vespre-nit), sense comptar pausa per descans.
Situació: Un menjador. TV apagada. Asseguts al voltant d'una taula rodona amb beure i menjar per anar picant mentre juguem.
Document de "Fets i Consols" |
Document de "Qüestionari" |
Fem una introducció al joc seguint els passos indicats en el manual. Llegim el document de "Fets i Consols" i el Qüestionari. Expliquem el procés. Fem els paperets per escriure-hi els Desencadenants de Memòria i els posem dins un barret de palla. Posem dins un vol un grapat de cèntims. El Lector llegeix el procés i va resolent dubtes. Després del primer record abandonem el manual; el joc va sol.
Desencadenants de Memòria:
- Fer un cim i sentir la boira a la cara.
- La sensació de buidor d'un pis acabada una mudança.
- Una taca de tinta a la roba.
- El nerviosisme d'una primera cita.
- El sentiment de treure't el fred de sobre quan et poses al llit a l'hivern.
- Fred intensa glaçant-te els dits.
- Entrar a mar a la primavera amb aigua encara freda.
- Una nit d'estiu estrellada.
- En cervell de xai per menjar.
- Una habitació amb una paret pintada de vermell i un quadre d'una "amapola".
- El soroll d'una moneda caient a terra.
- Sang seca a terra en el lloc d'un accident.
- Vent càlid d'anar en moto a l'estiu.
- Olor de canyella.
- Cançó de Rafaela Carrá "Explótame, Explótame, Expló" en un petit bar.
Qüestionaris:
Una noia rossa, d'ulls verds, amb el pits operats i vestida molt "pija".
1. Quan penso en una taca de tinta a la roba, recordo com vaig començar el negoci d'una disco. És un record agradable per què va ser quan vaig acceptar el meu primer repte important a la vida.
2. Quan penso en fer el cim i sentir la boira a la cara, recordo el meu intent de suïcidi. És un record desagradable per què ho perdo tot.
3. Quan penso en un pis buid després de la mudança, recordo els ulls de la meva filla. Vaig perdre la memòria en un coma etílic per oblidar els seus ulls.
Vols recordar el teu passat? Sí.
Un home de mitjana edat amb un tatuatge oriental al braç.
1. Quan penso en la olor de canyella, recordo esperar a la Victòria en un fish & chips al port. És un record agradable per la il·lusió del retrobament.
2. Quan penso en el vent càlid anat en moto, recordo punxar una pilota a un nen a Ucraïna. És un record desagradable per haver perdut el control i haver-me barallat davant la Victòria.
3. Quan penso en la cançó de Rafaela Carrá "Explótame, Explótame, Expló" en un petit bar, recordo el trio pel qual em va abandonar la Victòria. Vaig perdre la memòria caient per les escales fugint de la família yakuza d'una de les del trio.
Vols recordar el teu passat? Sí.
Un noi de 17 anys vestit com un "rapper".
1. Quan penso en un fred intens glaçant-me els dits, recordo trencar amb el meu primer xicot. És un record agradable per la sensació d'haver madurat i saber gestionar una crisi de parella.
2. Quan penso en el nerviosisme d'una primera cita (La droga funciona!), recordo pifiar la cita amb una noia. És un record desagradable per què no vaig poder reconèixer la meva sexualitat.
3. Quan penso en el sentiment de treure'm el fred de sobre quan em poso al llit a l'hivern, recordo sortir de l'armari davant de la família i recloure'm en un col·legi religiós. Vaig perdre la memòria en una cel·la de càstig per intentar lligar amb el professor de cant.
Vols recordar el teu passat? No.
Comentaris:
- Els desencadenants de memòria són un dels punts més ben aconseguits del joc.
- És interessant jugar amb gent "que no et conegui" gaire per què pots utilitzar elements biogràfics sense que els demés ho sàpiguen.
- Es un joc que es fa llarg. Al contrari que als jocs de rol, no es pot desconnectar.
- Quan portes el personatge ets com el DJ emmarcant, mentre els altres jugadors prenen les decisions.
- És interessant que les preguntes guia i les respostes de Sí, i... sigui curtes i concises. Nosaltres no ho vam fer així, i tot i que el joc no se'n ressenteix si s'hi posa més detall, potser és el què va fer que s'allargués tot un pèl massa.
dimarts, 5 d’abril del 2011
7 REPTES PER A LES CREENCES (Burning Wheel i altres)
Sobre creences s’ha escrit i discutit molt als fòrums de Burning Wheel. Un dels capítols més bons i intensos de l’Adventure Burner està dedicat a això (el podeu trobar per descarregar al wiki oficial). Una de les aportacios que s’hi recull és la de Michael Prescott, un dels veterans dels fòrums, que aporta 7 maneres de posar a prova una creença, 7 maneres de construir avenures al voltant de les creences proposades pels jugadors.
Pot semblar que es tracta d’un tema només aplicable al BW, però amb poc esforç podem veure que es proposa set maneres de plantejar reptes i aventures davant d’un grup concret. I quines són els 7 Reptes per a Creences?
Anem-los a veure. I ho farem, també, amb l’ajut d’una Creença d’exemple. Imaginem que un jugador proposa la següent creença “Vull venjar als meus pares matant el vil Baró Setembrini”.
1.- POSAR-HI OPOSICIÓ: aquest és el plantejament més clàssic: posar obstacles, dificultats per què el personatge pugui assolir-la o dur-la a terme. Aquest obstacles poden ser els guàrdies del baró, les seves fortaleses, els seus poders màgics o els seus aliats a la cort que faran la punyeta al nostre personatge.
2.- VALIDAR-LA: aquí el que es tracta és de donar raó a allò que afirma la creença. Fer veure que el Baró Setembrini és una persona cruel, arrogant i dèspota, que maltracta als seus vasalls...
3.- ENFONSAR-LA: aquí busquem crear aventura i tensió dramàtica a partir de contradir amb fets allò que afirma. Així en el nostre exmeple podríem fer que els aventurers descobreixen en el Baró un noble just i que estima al seu poble, que els protegeix dels monstres del bosc...
4.- CANVIAR-LA: si fins ara hem vist els tres moviments més habituals, ara es tracta de passar de validar a enfonsar la creença o viceversa. Què vol dir això? Que si el Baró era un home dolent, de cop pren consciència del mal que ha fet i demana perdó. O al revés, aquell Baró just i magnànim, resulta ser només la façana d’un home cruel i despietat.
5.- TENSIONAR-LA: aquí la tensió dramàtica es busca en el propi personatge. Es tracta de posar la creença en qüestió en direcció oposadai vers altres creences del mateix personatge. Què passaria si el Baró Setembrini fos l’últim alquimista que sap la fórmula per salvar la vida de la germana del nostre personatge (que forma part de la segona creença que té).
6.- DIVIDIR I VÈNCER: ara podem traslladar la tensió dramàtica cap al grup. Aquí el que fem és posar la creença en crisi vers les creences d’altres personatges. Què passaria si el Baró Setembrini és el pare desconegut que busca un altre personatge?
7.- FLUIR I CONFLUIR: per acabar, hi ha la opció de fer lligar o confluir vàries creences de diferents personatges. El Baró Setembrini pot ser alhora el propietari del Calze Negre que busca el mag del grup i les seves riqueses poden servir al lladre per pagar el deute amb el Gremi de Rebentapanys....
Sembla fàcil, però no ho és!
diumenge, 3 d’abril del 2011
Espina, el naixement d'una superroïna
Pitja-la per fer-la gran |
Pitja-la per fer-la gran |
dissabte, 2 d’abril del 2011
Proves de joc - Playtests
Aquí hi ha la llista de playtests en els que hem participat:
JUEGO DE ROL DEL CAPITÁN ALATRISTE
Com a membres del Club de Jocs El Sàtir de Girona vam poder participar en les proves de jocs d'aquesta producció autòctona.
Recordo poc de com va anar el procés, però recordo que el joc ens va agradar prou. Hi ha regles d'esgrima (una de les meves passions) i a més va generar molta expectació. Semblava que havia de ser el nou Aquelarre. A més va coincidir que l'autor de les novel.les A. Pérez-Reverte va defensar públicament els jocs de rol com a afició quan va haver-hi aquell crim espantós que molta premsa groga (i no tant groga) van voler vincular al nostre hobby. Tanmateix l'èxit de l'autor com a súpervendes i el poc èxit del joc entre l'afició hispana va fer que el joc només tingués vida editorial del 2002 al 2004, amb la publicació per part de DEVIR del joc i dos suplements.
Pàgina oficial del joc i enllaç a Los papeles del alférez Balboa, una revista electrònica sobre el joc que ha mirat de mantenir-lo mig viu.
A part de les proves de joc no hi hem jugat mai més.
WARHAMMER FANTASY RPG (2nd edition)
Per això quan vam saber que anys després de que Games Workshop deixés congelat el producte, la gent de Green Ronin estava treballant en una versió renovada vam intentar trobar tota la informació possible. Aquest és un joc amb molt èxit i, per tant, amb una massa crítica expectant molt important. El repte no era senzill: sense perdre alguns dels trets característics del joc (com les carreres) rentar la cara a un joc que ja havia mostrat força debilitats.
La gent de Green Ronin van saber veure les necessitats de la maniobra i van convocar un playtest massiu. La gent ens hi vam volcar i al final la 2a edició del nostre estimat joc va sortir a la llum. A més amb molta força: una campanya a les 3 ciutats més importants i una quantitat i varietat considerable de suplements. Al poc temps la llicència va caure a les mans de Fantasy Flight Games que, sorpresivament, va anunciar una 3era edició. Una edició que feia una proposta de canvi radical: un joc en caixa, amb daus especials, moltes cartes, targes,...
Enllaç a la versió traduïda per Edge Entertainment.
A la segona edició hi vam jugar força temps.
Volia aprofitar que parlo del tema per fer constar que en Quim Ball·llosera també va participar al playtests, encara que no surti als crèdits..... algú ho havia de dir!
SKULLDUGGERY
Skullduggery és un joc de diplomàcia, engany i traició. Un joc per a jugar-hi poques sessions, ideal per a partides d'un sol dia.
Es tracta d'un invent de'n Robin D. Laws, autor que m'agrada seguir però, com diu en Nyarla, els seus jocs no arriben mai a la quadratura del cercle que proposen....
Aquest va ser un playtest senzill, provar un escenari i prou. La veritat és que tot el sistema se'ns va fer extrany i vam poder aportar poc. El joc té un sistema de creació aleatòria de personatges a partir de sis cartes de sis piles diferents que és més que curiosa. El joc ve amb3 aventures prefabricades, i a la web de Pelgrane Press n'han anat treient més a la venda.
Web del joc.
No hi hem tornat a jugar.
ADVENTURE BURNER (BURNING WHEEL)
No podia fallar en aquesta llista algun joc de l'inefable Luke Crane. Vam tenir la sort de poder participar en el playtest del darrer llibre bàsic del Burning Wheel: l'Adventure Burner.
Entrar al playtest va ser fàcil, com que passo sovint pel fòrum.... al grup no li va semblar malament. I només es tractava de jugar una aventura anotant quines tirades es feien i quins resultats obteniem.
Al final l'emoció de saber-se als crèdits d'un dels manuals més bons que he llegit darrerament.
Pàgina del joc.
I, com ja sabeu, hi hem anat jugant i espero jugar-hi més!