Ressenya: DIASPORA

Avui em ve de gust parlar-vos del darrer joc que he llegit: DIASPORA de VSCA Publishing. Un joc que ja es presenta clarament: un joc de rol de ciència ficció dura amb FATE. I això és el que ofereix, ni més ni menys.

Quan parlem de ciència ficció dura (hard sci-fi) ens referim a jocs ambientats en un futur més o menys llunyà, però amb la característica que es fan cap o poques concessions a la fantasia, es cenyeixen estrictament a allò que és previsible que passi a partir dels coneixements científics actuals. Per tant oblidem-nos de poders Jedi, tecnologies miraculoses i coses per l’estil. Per entendre’ns el joc de ciència ficció dura per excel.lència és el Traveller, i Diaspora pretén ser un clar hereu d’aquest clàssic.

I amb FATE. Ja sabeu que FATE és un dels sistemes que més m’ha interessat darrerament, publicat per Evil Hat amb el seu famós Spirit of the Century, que van obrir i ha desencadenat una onada prou potent de jocs que amb lleugeres variables adapten aquest sistema. Aquí, com demana l’ambientació proposada, ens trobem amb un FATE més realista, més dur i molt menys cinemàtic que els dos que ja havia provat jo (Spirit of the Century i Dresden Files). La millor font d’informació sobre aquest gran sistema és la pàgina web oficial, on podreu trobar multitud de material i un parell d’articles que han traduït els companys de Conbarba.

Sobre l’edició: el llibre està publicat en un format extrany (no és ni un dinA5 ni un A4...), amb un layout molt clar i simple, pocs dibuixos, alguns esquemes, algunes taules i uns destacats en negreta dels elements bàsics. El llibre acaba amb les taules més importants agrupades, material que també es troba a la web del VCA.

Del joc destacaria la simplicitat amb què s’explica tot. Potser a vegades de manera massa bàsica. El sistema i creació de personatges s’explica amb poques pàgines. Se’m fa difícil saber si sense haver llegit abans altres manuals de FATE més extensos (com el de Dresden Files o Legends of Anglerre) ho hagués entès tot...

El joc en si té, a part de l’esquelet del FATE, algunes aportacions prou importants:

Hi ha regles per crear galàxies de forma conjunta entre tot el grup. L’escenari de joc es crea conjuntament. Amb un punt d’atzar interessant, però donant el protagonisme al grup. Aquestes regles permeten crear una galàxia, amb els seus sistemes solars i les connexions entre ells a través de “fils de salt” (slipstream), una de les poques concessions “fantàstiques” per poder justificar els viatges a més velocitat de la llum (un recurs d’ambientació característic del Traveller). La creació dels sistemes és molt superficial i alhora suggerent, per deixar via lliure als directors de jocs que vulguin sorprendre als seus jugadors. És a dir: la creació col.lectiva no elimina el factor sorpresa. És molt interessant veure com els sistemes amb el nivell més alt de tecnologia se’ls considera “al límit del col.lapse” i, per tant, amb impossibilitat de fruir de la tecnologia que tenen... un recurs que dóna un regust que em fa pensar amb els relats de ciència ficció més clàssica.

La creació dels personatges es regeix per les clàssiques fases del FATE amb esl seus Aspectes, Proeses (stunts), piràmide d’Habilitats i comptadors d’Estrés. És important mencionar que el joc no preveu un sistema de creixement via experiència dels personatges. Es contempla una transformació, però el nivell de poder sempre és equivalent al del moment de creació del personatge.

Després de la creació de galàxies i personatges s’explica com funciona mecànicament els diferents aspectes del joc: viatge entre sistemes, manteniment de naus, refresc de punts FAte i economia.

A partir d’aquí el joc presenta quatre subsistemes, minijocs en diuen ells, per a jugar amb detall diferents formats de combat/enfrentament: personal (el clàssic combat), estelar (combat entre naus, com no podia faltar), social (subsistema que pot servir per jugar des de seduccions, maniobres diplomàtiques, interrogatoris o, inclús, recerques científiques) i d’escamots (un sistema de combat entre exèrcits). Cada subsistema és prou interessant per què sigui jugat com a joc independent (si això agrada). Penso que el sistema de combat social aporta coses molt interessants a l’abstracció d’aquest tipus de maniobres que jo no havia llegit fins ara; i em va fer riure molt que en el combat estelar per simular el fragor del combat entre naus la iniciativa és social: és a dir el primer que ho diu actua... amb el risc de callar massa i que el conductor del combat (que no ha de ser necessàriament el director de joc) passi a la següent fase i perdis l’acció.

El llibre acaba amb un capítol pel director de joc on es donen bons consells i alguna pista de com gaudir aquest joc. A més aquest capítol inclou les tres úniques concessions de cara a la galeria com a regles opcionals: fighters, aliens i psiònics.

En definitiva un gran joc que crec que haurem de provar!