La Tomba del Gripau: darrera sessió (actual play de Torchbearer)

Crònica de la primera part de l'aventura

Crònica de la segona part de l'aventura

Després de l’ensurt amb el monstre dels tentacles els nostres aventurers preferits repassen l’estat de la situació, avaluen les ferides i es reorganitzen. Torna al grup en Poc, que havia estat amb en Jeremies traginant trastos. La primera decisió és fer el mapa del catau, per orientar-se més fàcilment. Després de discutir-ho sembla que el més adequat per fer el mapa és en Foll i el fa amb bon resultat.

Amb el mapa a la mà tot és més senzill i poden arribar sense problemes a la sala secreta, on van poder fer una mica de campament i reposar. En Jeremies no el veien per enlloc. Comença la recollida del diferent botí que havien anat deixant enrere.

Un cop descansats i carregats surten cap a fora, on es retroben de nou amb en Jeremies. I de cop veuen que les «mascotes» d’en Jeremies són monstres! En concret un estol de stirxs!!! Empesos per la obstinació d'en Loth Maul per acabar amb totes les abominacions del Catau el grup es llança a l'atac. Els stirxs moren, en Jeremies cau enmig del combat i també mor. El combat, però, també causa estralls entre els aventurers que veuen com a en Pitpelut una stirx li ha clavat el fibló i queda ferit.

Amb aquesta part del catau neta arriben al pont de cordes, on en Pentel baixa fins a l'aigua per recuperar els objectes d’en Pitpelut i allò que veia brillar: una armadura, casc i destral nana d'algun aventurer que va caure fa temps... i alguna coseta més...

Arriben, de nou, a la sala de la màquina d'escenografia religiosa. Tot i que van carregats de tresor fins les orelles en Pitpelut no pensa renunciar a endur-se-la. Amb els coneixements d'alquímia d’en Foll comencen a mirar com poden desmuntar-la. Però alguna cosa fan malament i la màquina emet un fort brogit! No saben si a causa del brogit o de quin motiu però sembla que hi ha la mare óssa òliba a fora esperant-los!

En un rampell d'eufòria en Loth Maul proposa al grup gastar alguna ració de menjar per atraure a la bèstia i capturar-la! Us imagineu que ho aconsegueixen? Doncs al final va ser així! Tot i que va costar moltíssim (inclòs en Loth Maul va rebre la temible abraçada de l'ós) al final ho van aconseguir!

Amb aquesta presa i la resta del botí (inclosa la màquina de fer efectes especials) el grup aconsegueix acabar l'aventura de la Tomba del Gripau i es dirigeix a Vila Dolça a reposar....

Amb aquesta era la 3a aventura que acabàvem de Torchbearer. Ara tocaria jugar una Fase d'Hivern, però com que molts dels jugadors no van poder jugar la investigació del Turó Espiral, decidim que cal una altra aventura més per arribar a la Fase d'Hivern.

Us podeu descarregar l'aventura del Temple del Gripau AQUÍ. El mapa l'he tret de la web: http://rpgcharacters.wordpress.com/ 

Vila Dolça

Vila Dolça és una vila remota del Ducat de Karameikos (ambientació on portem a terme la nostra campanya de Torchbearer).

Vila Dolça ha crescut al voltant d’un poble bàsicament creat i habitat per halflings per anar evolucionant i fent-se cada dia més rica i més gran. El trànsit fluvial de Nothúniel (país dels elfs) cap a Nova Luxor (capital del Ducat) ha sigut una font important de riquesa. A més la vila és coneguda per les seves plantacions i collites de pèsols. Amb tot això la vila està creixent i està a punt d’esdevenir una atrafegada ciutat nexe.

Nota: vila remota i atrafegada ciutat nexe són diferents categories de ciutat del joc, que determinen quins serveis té cada ciutat.

La ciutat té bàsicament 4 districtes: el Turó, la Vila, el Port i el Mercat.

El Turó és la zona originària de la ciutat situada, evidentment, a un turó on actualment hi ha majoritàriament les vivendes dels halflings que habiten la ciutat. Els halflings de Vila Dolça són grans emprenedors, en la seva majoria, i han acabat esdevenint la classe alta i rica de la ciutat. Ostenten tots els llocs de responsabilitat i són propietaris de quasi la totalitat dels negocis que es duen a terme.

La Vila és la part de la ciutat que queda sota el Turó. Allà hi ha la zona comercial i de serveis. També és la zona on hi ha la oficina del Xèrif i els seus Ajudants (recaptadors d’impostos i guàrdies de la ciutat). L’actual Xèrif és el Sr. Peusferms. També hi ha l’Ajuntament, centre burocràtic de la vila. L’Alcaldessa Rita és qui ostenta el poder actualment.

El Port és una zona de molls, magatzems.

El Mercat és una zona que queda fora dels murs de la ciutat. Vila Dolça no havia tingut un mercat a l’engròs fins fa poc (era més una vila de botigues i artesans). Una de les maneres de l’Imperi Lunar (imperi que hi ha mar enllà però que ostenta el poder al Ducat de Karameikos) d’establir el seu poder és, a part de la via militar, la via comercial. Els sacerdots de la deessa Etyries van construir aquest mercat com a forma de «col·laboració» amb la vila. El Mercat cau fora de la jurisprudència del Xèrif, i està vigilat per una guàrdia del culte de les Set Mares (deesses protectores del panteó lunar).

Religió: Vila Dolça és un poble que beu de la cultura i creences orlanthis adaptades al tarannà halfling. Hi ha un enorme temple a Vrala, deessa dels pèsols, que garanteix collites abundants. Vrala és representada com una dona madura. Aquest temple té dos temples menors annexes que representen les dues altres fases de la vida de la dona: Asrelia l’àvia guardiana i Voria la verge primaveral. Al port hi ha un altar al déu del comerç fluvial i marítim Dormal.

El panteó lunar està entrant suau però imparable a la societat de Vila Dolça. Etyries és la deessa del comerç i Anípides el seu sacerdot a la vila. Anípides s’ha anat col·locant com un conseller preferent de l’alcaldessa. La força armada del culte de les Set Mares sempre està acompanyada d’acòlits disposats a fer proselitisme de les bondats de la Deessa Roja. El mercat és espai habitual de sermons i confessions públiques.

Fitxa de la ciutat

Alineament: no afiliat

Llei: «Vrala no permet que marxis ni amb gana ni amb set» al marxar de la ciutat tot viatjant rep un cistell amb una ració de pèsols frescos.

Establiments disponibles: Carrer, Taberna, Estable, Alberg, Mercat, Temple, Posada

No era la tomba de Fistandantilus... (actual play de Torchbearer)

La Companyia de la Rata Roja segueix la seva exploració del que sospiten podria ser la tomba de Fistandantilus l'Arximag....

Un cop acabada la negociació amb l'eremita Jeremies, just quan estan a punt d'entrar en la segona part de la tomba senten la veu d'un amic: "Ei, com es baixa aquí?". En Pitpelut s'afegeix a l'aventura!

I comença amb mal peu, ja que al baixar grimpant pel pou, directe cap al pont penjant, va i li cau un cofre que duia al fons del pou. Per sort allà és on en Pentel havia vist brillar quelcom i segur que de tornada hi paren...

Entren, ara ja tots, a la cambra on viu Jeremies amb la intenció de reposar, però de seguida fan diversos descobriments: el primer és que en Jeremies té una capacitat d'acumular deixalles considerable; el segon és que la cambra té tot de forats al sostre i sembla que allà hi viu quelcom/algú relacionat amb en Jeremies; i tercer una porta secreta!

Sense voler parar enmig de la brossa d’en Jeremies s'endinsen per la porta secreta. Sembla ser una part inexplorada de la tomba. Un estrany terra i la visió de Loth Maul els fa veure que allò és una trampa. Els coneixements d’en Foll els ajuden a superar el misteri i poden passar sense perill. I arriben al que sembla ser un magatzem de delicadeses: bons vins, licors i robes luxoses molt antigues. Allà el grup reposa, hi ha tensió a l'ambient i no hi ha clima de cohesió. Cada aventurer beu sol en un racó. En Foll plora mentre enyora la vida a la Torre Negra....

Després de reposar i amb una mica més de bon humor decideixen seguir endavant. L'únic camí és una escala de fusta amb pinta d'estar molt podrida que baixa avall. Amb l'expertesa d’en Pitpelut arribem amb un moment al capdavall. Ara estan realment avall. Es nota en l'ambient una maldat... La sala on són és una sala funerària amb pintures a les parets, però no tenen gaire temps a mirar-s'ho ja que set guerrers esquelètics els ataquen! El combat és intens i vibrant, però en Foll sorprèn als nous companys amb un conjur que dóna al grup una bona avantatge. El combat acaba amb un atac imprudent d’en Pentel que llançant la destral deixa fora de combat al darrer guàrdia que quedava en peu.

Inspeccionant la sala queda clar que aquesta no és la tomba de Fistandantilus sinó la tomba d'uns sacerdots d'un antic culte a un dimoni gripau. Això no desanima al grup que obté algun tresor de restes d'antics aventurers i es decideixen a obrir una pesada porta de pedra que emana maldat.

Darrera la porta hi ha un enorme pou, amb una escala relliscosa que s'endinsa avall cap a la foscor. La inquietud s'apodera del grup, alguns comencen a notar la por. Baixant van trobant, espaiats, uns sarcòfags (3 per ser concrets) que contenen despulles dels malignes sacerdots. Només en poden rescatar unes antigues polseres de plata. Quan arriben quasi al fons, des d'on es pot veure l'aigua que omple el pou, veuen el darrer sarcòfag. Aquest sembla més luxós i el pany més complex. Emprenyat en Pentel rebenta el sarcòfag a cops de destral. Les restes del sacerdot suprem tenen més tresors, una gargamella de plata i unes sandàlies màgiques. Però la ràbia de Pentel ha fet caure fustots a l’aigua i sembla que han despertat a la bèstia que hi dormia!

Uns enormes tentacles comencen a sortir i els nostres herois han de córrer per arribar a dalt. Tot i les presses Pentel i Foll reben ferides i es perd una de les làmpades del grup.

Amb la porta tancada a les seves esquenes i el so dels tentacles buscant la sortida acabem la sessió...

El Temple de Fistandantilus? (Actual Play de Torchbearer)

La tardor comença a deixar pas a l'hivern al Ducat de Karameikos i una pluja fina cau sense parar fa dies per la zona de turons boscosos que envolta Vila Dolça.  Poc l'Heroi el clergue, i Pentel el nan fa dies que volten per aquests paranys buscant als seus companys de la Companyia de la Rata Roja (en Pitpelut el hàlfling i Loth Maul l'elf). De cop un bram bestial i una forta explosió trenquen el silenci monòton del bosc. Acte seguit Poc detecta una columna de fum no gaire més enllà. Alleugerint el pas els aventurers s'hi acosten... quin perill els espera? trobaran el seus companys? incorporaran nous membres a la Companyia? 

Amb aquesta premissa vam començar, en la darrera sessió, una campanya breu (10-12 sessions) de Torchbearer. Tot i que ja havíem fet un parell d'aventures, aquesta vegada la nostra intenció és provar el joc a fons.

Aquesta primera sessió va incloure la creació de fitxa d'un jugador (Foll l'aprenent de mag) i la posada a punt de les fitxes dels altres. Havia preparat una petita aventura per si ens quedava temps. Ens en va quedar, i l'aventura no va resultar tant petita... i es va quedar a mig fer.

La primera escena era per reunir el grup amb el nou personatge. EN Foll viatjava en una carrossa amb un deixeble de rang superior a ell a qui el mestre els havia enviat a comprovar un catau per veure si era o no la tomba autèntica de Fistandantilus, l'arximag més famós de tots els temps. Enmig del bosc, el carro amb els dos aprenents de mags havia estat assaltat per dos óssos òliba. En el combat amb les bèsties un havia mort i l'altre havia fugit ferit. Això si el company d’en Foll era mort i el carro en flames...

Pentel Poc i Loth Maul es retroben i incorporen al jove Foll al grup, ja que té un mapa per anar fins a un catau que promet ser, ni més ni menys, que la tomba de Fistandantilus! El viatge fins la tomba és fàcil, guiats com van amb el mapa. Allà troben un enorme arbre solitari, que té en el seu tronc una porta fosca...

El grup s'endinsa, ja amb la làmpada encesa, cap a les profunditats. La primera estança que troben és el niu dels óssos òliba (criatures aberrants creades per mags, cosa que resulta ser una pista positiva per la recerca de la tomba d'un mag...) que té 4 cries. Loth Maul es mostra despietat als xiscles de les cries i les elimina com a aberracions que són. En Pentel troba alguna resta d'equip aprofitable i en Foll i en Poc troben una escala per baixar més avall.

Arriben a un estrany temple abandonat. No hi ha senyals de vida en aquest espai. Al fons de tot domina l'estança un ídol enorme, representant un dimoni amb cara de granota. No sembla que hi hagi més sortides a la sala fins que en Pentel veu quelcom brillant per la boca i s'hi endinsa imprudentment. És un túnel! Al final de tot, arribant amb empentes i rodolons descobreix un estrany artefacte que l'espanta d'allò més. Sembla ser un aparell per fer "efectes especials" a través de l'ídol, molts col·leccionistes i/o sacerdots en pagarien un bon preu... A part d'això a la cambra no hi queda res més de valor. Una porta pesada de pedra és la única sortida.

A l'obrir la porta, el grup es sorprèn de veure la llum del dia. i un pont penjant davant seu! Quan es disposen a creuar-lo apareix un eremita mig boig amb una destral. Un pas més i talla el pont!

Un duel dialèctic imponent, que acaba quan Pentel apel·la als valors sobre perjures dels nans i convencen a Jeremies que els deixi passar. El grup, però, promet no tocar-li les seves coses....

Aquí vam acabar la sessió... com ens explica en Poc:

"Cal fer doncs, arribats en aquest punt, una petita pausa.

Els nostres amics van acampar i mentre començaven a encendre foc i a arranjar la zona per a descansar un xic, rememoraren els últims fets, imaginant com els bards cantarien les seves gestes.  Sempre sorprèn constatar la volatilitat de la memòria, i com els records, per recents que siguin, poden guardar-se de formes molt diferents en dos caps separats..."

Aprofito per comentar un parell de coses sobre el funcionament de la sessió:

- vaig provar el Syrinscape, un programet per fer música i sorollets d'ambient. La veritat és que em va agradar molt. Als jugadors en general no els va molestar i a mi tampoc em va distreure en excés. Més endavant faré un post sobre aquesta aplicació.

- Millores a aplicar al joc: quan s'ajuda no cal explicar-ho tant. No cal detalls. Una frase màxim que expliqui com ajudes: "com que sóc Fuster explico com serrar bé la fusta", "sé prou de plantes per identificar el llim que és més lliscant" mentre es dóna el dau.

- Les Natures dels personatges van començar a mostrar-se útils. Va ser, per mi, la sorpresa a nivell de sistema de la sessió.

TORCHBEARER - pistes per jugar-hi

Ja sabeu que els jocs de la factoria Burning Wheel tenen fama (merescuda) de no explicar-se prou de com s'hi juga, a on cal fixar l'atenció i l'energia a l'hora de dur-los a la taula. En aquella casa són molt fans de dir-te: "Segueix les regles com estan escrites, i ja t'ho trobaràs".

És una experiència que recomano, ja que sovint hi ha sorpreses que no es descobreixen fins al cap d'unes sessions de joc....

De tota manera, entre els fans dels seus jocs sempre hi ha algú que té ganes de posar-ho fàcil als nouvinguts i prepara petites ajudes per a fer més profitosa l'experiència de jugar-hi des d'un bon inici.

Del TB he trobat un document (que ara ja no puc referenciar perquè no sé d'on el vaig treure) i l'he traduït de forma lliure.

Aquí ho teniu:

COM JUGAR A TORCHBEARER

Text original: Elisabeth Larsen

Traducció i adaptació: Menécrates

1.- Escolta al DJ i fes preguntes

TB és un joc d'exploració. Cal que tinguis clar com és la situació. No deleguis en el DJ la responsabilitat de passar-te tota la informació que necessites. Quanta llum hi ha? Hi ha sortides? Quantes i a on? Que s'escolta? Fa alguna olor especial? A quina alçada està el sostre? El terra sembla ferm? La caca del monstre és fresca?

 

2.- Planifica i fes estratègies amb el teu equip

Parlant com el vostre personatge discutiu el pla d'acció. No oblideu que formeu un equip! Feu que el líder tingui la darrera paraula. "Titània, com proposes entrar a la cambra?", "En Brock remuga i diu que negociar amb goblins mai acaba bé" , "Benethor, conserva la posició i vigila l'entrada del passadís. No sabem quan tornarà el drac".

3.- Descriu què fa el teu personatge

Quan jugues a TB la teva interacció amb l'entorn es basa en les descripcions. En descriure què fa el personatge. No es tracta de dir quina habilitat fas servir o quina mecànica actives. Descriu com camines cautelosament fins arribar a l'altar ple de pols, o com busques rastres entre les falgueres per poder seguir als centaures...

4.- Ensenya'ns qui és el teu personatge

Quina personalitat té? Quines Creences té? Quines Fites el mouen? Com el fan reaccionar els seus Instints? Per què s’endinsa en cataus llòbrecs i perillosos? Què el fa enfadar i què l’alegra? Fes servir els passos 2 i 3 per donar-nos proves de tot això…

5.- Sàpigues les regles que et toca utilitzar

El director de joc ja us dirà quina regla s’aplica a cada moment, però ajudarà molt si coneixes allò que pertoca al teu personatge: com funciona la teva arma, el teu conjur o la teva habilitat.

Aquí us passo un llistat de coses bàsiques per a tots els jugadors:

ABANS DE TIRAR ELS DAUS

- fes ús del teu Instint per obtenir un torn gratis.

- posa els teus Trets en joc per guanyar checks.

- o posa els teus Trets en joc per obtenir-ne beneficis.

- gasta punts de Persona per guanyar daus extra.

- actua dins/fora de la teva Natura.

- gasta punt de Persona per Invocar la teva Natura.

ABANS QUE ELS TEUS COMPANYS TIRIN ELS DAUS

- ajuda amb una Habilitat o Atribut.

- ajuda amb un Saber (t’estalvies encaixar Condició).

- gasta un check mentre ajudis per obtenir un test d’avançament.

DESPRÉS DE TIRAR ELS DAUS

- usa un Saber amb un punt de Destí o un punt de Persona per tirar de nou un o tots els daus fallats.

- usa un punt de Destí per tirar de nou els 6s

- anota si passes/falles per l’avançament

6.- Tingues en compte les teves condicions

Les condicions afecten i limiten al personatge. No oblidis tenir-ho en compte.

7.- Domina el cercle de recompensa: escriu Creences, Fites i Instints efectius

Si veus que els que tens escrits no et donen punts de Destí o de Persona cal que te’ls replantegis.

8.- Aprofita les fases de Campament i de Ciutat

Sigues llest i optimitzeu els recursos que us ofereixen aquestes dues fases. Cal entendre que la fase de Campament i la de Ciutat són claus per un bon èxit en la vostra vida d'aventurers. No perdis la oportunitat d'obtenir checks, compartiu informació sobre les vostres condicions i com aneu de menjar i de llum.

RESUM FASE DE CAMPAMENT:

1.           Trobeu un lloc adequat per descansar. Si voleu feu servir un torn per fer una tirada de Supervivent per muntar millor el campament.

2.           Tireu a la taula de Esdeveniments de Campament. Si surt un Desastre, torneu a la fase d'aventures.

3.           Planifiqueu: condicions, checks, llum i menjar.

4.           Gasta un check per fer una tirada al campament: recuperar-se, reequipar-se, crear pergamins, reunir subministres.... però no per aventures.

5.           Cada jugador gasta els checks d'un en un. No pots gastar-ne dos seguits. Es poden compartir checks.

6.           Quan s'han gastat tots els checks, reprenem l'aventura amb el marcador a torn 1.

RESUM FASE DE CIUTAT

1.           Arribeu a una ciutat.

2.           gasteu els checks que us quedin per recuperar-se.

3.           Tira a la taula d'Esdeveniments de Ciutat. Aplica el resultat. Si surt Desastre, torna a la fase d'aventures.

4.           Puja de nivell si és possible.

5.           Planifiqueu: discutiu sobre les vostres condicions, repartiu el botí.

6.           Decideix si vols regatejar de forma individual.

7.           Determina en quin tipus d'establiment t’instal·laràs.

8.           Fes tirades de recuperació segons on estiguis acomodat.

9.           visita les localitzacions de la vila: mercat, saló del gremi, taverna, temple... feu-ho per torns.

10.        Busca feina: lloga't, busca pistes, segueix rumors...

11.        Deixa la ciutat: suma tot el que val el teu nivell de vida, tira Recursos contra aquest obstacle.

Tampoc cal atabalar-se, l’altra opció és jugar, deixar-se endur i aprendre pel camí....

INVESTIGANT EL TURÓ ESPIRAL (les aventures de la Co. de la Rata Roja)

Aquest és un actual play d'una sessió de Torchbearer que vam mig improvisar durant les vacances de Nadal. Un d'aquells dies que intentes invocar al grup de rol però la tirada no és del tot exitosa i només érem 3: dos jugadors i jo dirigint.

Casualment no era la primera vegada que Pitpelut i Loth Maul anaven sols d'aventures, podeu veure com els hi va anar l'anterior vegada aquí.

L'aventura comença com tantes altres: el grup arriba a un poblet on descobreixen que el Turó Espiral, un lloc màgic proper que consta d'un turó on es pot arribar al capdamunt seguint un camí espiral (d'aquí, deduïm, li ve el nom) torna a estar actiu. Sorolls de nit i algunes desaparicions fan pensar als vilatans que els monstres el ronden de nou. A més un grup de quitxalla s'hi va acostar i va trobar un grapat de monedes antigues....

Així que els vilatans proposen als nostres aventurers que hi vagin a investigar i que matin els monstres. A canvi els hi deixen endur-se el tresor. En Loth no acaba de veure bé el tracte, com pensant que gent de bé com els vilatans haurien de tractar-los a ells, dos rodamóns busca bregues, de manera més pomposa.

Al final en Pitpelut convenç a l'elf i emprenen el viatge cap al turó. Un cop hi arriben veuen que el turó té, al capdamunt, una entrada, bloquejada per una gran roca. Al moure-la els hi surt de cop un estrany goblin, ple de penjolls i amulets… i una llança!

El combat és ràpid i letal pel goblin que cau sota l’espasa de Pitpelut. Rere el cadàver els aventurers troben una escala que baixa cap al catau…. Baixant-la el nostre duet d’aventurers preferits no perd la tradició de caure en una trampa, en surten força indemnes però amb menys dignitat, això si.

L’escala duu a un enorme hall subterrani on presideix la figura d’una estàtua de pedra. L’estàtua té una gemma incrustada al front, en Pitpelut grimpa i la obté, sense que Loth Maul se n’assabenti.

De les diferents sortides que té el hall, el grup opta per la que els porta més avall, endinsant-se al cor del turó… superant l’obstacle d’un forat arriben a un estrany magatzem de substàncies màgiques fetes malbé, la majoria. Remenant per allà desperten l’esperit d’un dels antics habitants del catau que posseeix un esquelet i els ataca. Al final el fan fugir, però amb ell també la única àmfora que semblava tenir quelcom de valor…

Després de tantes emocions, i aprofitant la tranquil·litat del lloc fan campament per recuperar forces.

Un cop recuperats segueixen explorant aquesta part del catau fins que arriben a una enorme sala subterrània que explica la funció de tot el catau. Aquesta caverna natural té uns enormes cristalls de procedència desconeguda que fan del lloc un espai idoni per la invocació d’esperits i elementals. I la prova més directe és que encara hi ha un elemental de terra capturat en un cercle d’invocació!

Parlant com poden amb la criatura màgica decideixen alliberar-la a canvi d’un mapa d’un catau farcit de tresors (o això diu l’elemental). Al fer-ho, i premiant-los per la seva generositat, a més l’elemental els marca amb la Impromta d’Ernalda, deessa de la terra.

Amb tot aquest grapat d’experiències i vivències els nostres aventurers decideixen sortir del catau i anar a Vila Dolça a recuperar-se i a esperar els companys de la Companyia de la Rata Roja…

Quines noves aventures viuran?

Torchbearer - Habilitats i factors

En breu encetarem la petita campanya de Portatorxes amb el nostre grup habitual i estic preparant alguns documents d'ajuda que ens poden servir per tenir un joc més fluïd.

Les comparteixo aquí per si poden ser de profit a algú....

Avui: una fulla resum de les habilitats del joc. Aquest joc té una llista prou extensa d'habilitats i és important saber què pot fer el teu personatge. No hi ha tota la definició sinó un breu resum per explicar el que no és obvi.

Com al Mouseguard, cada habilitat porta una llista de factors que serveixen per calcular l'Obstacle a superar )número de daus que han de treure 4 o més en la tirada). començant pel prinicipi de la llista de factors concrets, sumes 1 per cada factor que hi hagi fins que arribis al teu (que també suma 1) i ja tens l'obstacle calculat!

Us el podeu descarregar AQUÍ.