No era la tomba de Fistandantilus... (actual play de Torchbearer)

La Companyia de la Rata Roja segueix la seva exploració del que sospiten podria ser la tomba de Fistandantilus l'Arximag....

Un cop acabada la negociació amb l'eremita Jeremies, just quan estan a punt d'entrar en la segona part de la tomba senten la veu d'un amic: "Ei, com es baixa aquí?". En Pitpelut s'afegeix a l'aventura!

I comença amb mal peu, ja que al baixar grimpant pel pou, directe cap al pont penjant, va i li cau un cofre que duia al fons del pou. Per sort allà és on en Pentel havia vist brillar quelcom i segur que de tornada hi paren...

Entren, ara ja tots, a la cambra on viu Jeremies amb la intenció de reposar, però de seguida fan diversos descobriments: el primer és que en Jeremies té una capacitat d'acumular deixalles considerable; el segon és que la cambra té tot de forats al sostre i sembla que allà hi viu quelcom/algú relacionat amb en Jeremies; i tercer una porta secreta!

Sense voler parar enmig de la brossa d’en Jeremies s'endinsen per la porta secreta. Sembla ser una part inexplorada de la tomba. Un estrany terra i la visió de Loth Maul els fa veure que allò és una trampa. Els coneixements d’en Foll els ajuden a superar el misteri i poden passar sense perill. I arriben al que sembla ser un magatzem de delicadeses: bons vins, licors i robes luxoses molt antigues. Allà el grup reposa, hi ha tensió a l'ambient i no hi ha clima de cohesió. Cada aventurer beu sol en un racó. En Foll plora mentre enyora la vida a la Torre Negra....

Després de reposar i amb una mica més de bon humor decideixen seguir endavant. L'únic camí és una escala de fusta amb pinta d'estar molt podrida que baixa avall. Amb l'expertesa d’en Pitpelut arribem amb un moment al capdavall. Ara estan realment avall. Es nota en l'ambient una maldat... La sala on són és una sala funerària amb pintures a les parets, però no tenen gaire temps a mirar-s'ho ja que set guerrers esquelètics els ataquen! El combat és intens i vibrant, però en Foll sorprèn als nous companys amb un conjur que dóna al grup una bona avantatge. El combat acaba amb un atac imprudent d’en Pentel que llançant la destral deixa fora de combat al darrer guàrdia que quedava en peu.

Inspeccionant la sala queda clar que aquesta no és la tomba de Fistandantilus sinó la tomba d'uns sacerdots d'un antic culte a un dimoni gripau. Això no desanima al grup que obté algun tresor de restes d'antics aventurers i es decideixen a obrir una pesada porta de pedra que emana maldat.

Darrera la porta hi ha un enorme pou, amb una escala relliscosa que s'endinsa avall cap a la foscor. La inquietud s'apodera del grup, alguns comencen a notar la por. Baixant van trobant, espaiats, uns sarcòfags (3 per ser concrets) que contenen despulles dels malignes sacerdots. Només en poden rescatar unes antigues polseres de plata. Quan arriben quasi al fons, des d'on es pot veure l'aigua que omple el pou, veuen el darrer sarcòfag. Aquest sembla més luxós i el pany més complex. Emprenyat en Pentel rebenta el sarcòfag a cops de destral. Les restes del sacerdot suprem tenen més tresors, una gargamella de plata i unes sandàlies màgiques. Però la ràbia de Pentel ha fet caure fustots a l’aigua i sembla que han despertat a la bèstia que hi dormia!

Uns enormes tentacles comencen a sortir i els nostres herois han de córrer per arribar a dalt. Tot i les presses Pentel i Foll reben ferides i es perd una de les làmpades del grup.

Amb la porta tancada a les seves esquenes i el so dels tentacles buscant la sortida acabem la sessió...