Torchbearer, la meva ressenya (1a part)

Avui us faré una ressenya d'una de les darreres adquisicions estrella a la meva ludoteca, el Torchbearer, la darrera producció de Burning Wheel. Per primer cop no és un joc creat per Luke Crane (tot i que hi ha participat de manera molt important) sinó de la seva mà dreta Thor Olavsrud.

I què és Torchbearer?

És un joc de rol basat en les mecàniques de Mouse Guard per jugar aventures d'exploració de dungeons. L'autor ho qualifica com una carta d'amor a les primeres versions del D&D. I la veritat crec que s'hi acosta molt. El joc ens ofereix la possibilitat d'interpretar uns aventurers rodamons. Hi ha poca èpica en el concepte, més aviat al contrari, el joc va sobre personatges que sense cap més alternativa vital han d'endinsar-se en ruïnes oblidades, coves fosques i boscos tenebrosos per lluitar contra monstres i guanyar uns tresors que li serviran per comprar una mica més d'equip, guarir les ferides, pagar unes rondes a la taverna i tornar de nou a l'aventura. Torchbearer és un joc de supervivència, exploració, treball en equip i gestió de recursos.

Per què l'he comprat?

L'he comprat per què sabia que m'agradaria molt, per què m'encanta llegir els manuals de Burning Wheel i, en aquest cas, crec que hi podrem jugar (i força) amb el meu grup habitual.

Com és?

Jo m'he comprat la versió en pdf (que ja és una millora brutal ja que Luke Crane té una aversió total a treure els pdfs dels seus jocs), i es tracta d'un manual de 200 pàgines, amb il.lustracions en blanc i negre. Els dibuixos són molt correctes i donen moltes pistes per on ha d'anar el joc.

La versió en paper és en format dinA4 amb tapa dura i una portada que evoca l'estil dels manuals més clàssics.

Què hi he trobat?

El joc està escrit amb l'estil directe marca de la casa. El manual té una primera part dedicada a la creació de personatges i mecàniques bàsiques, després hi ha els capítols que necessita el director de joc i acaba amb una aventura introductòria a punt per jugar (amb personatges pregenerats i tot).

Sobre els personatges:

El joc et diu que hi ha classes de personatges i nivells, com en el D&D de tota la vida. I de fet el joc ofereix una mecànica de pujar de nivell i 6 classes de personatges. Els personatges disponibles són: nan aventurer, elf explorador, halfling lladregot, humà guerrer, humà clergue, humà mag. A part de la capacitat màgica del mag i l'elf i els conjurs divins del clergue, tots els personatges poden fer de tot. Un pot crear-se un guerrer que acabi fent el rol de lladre en el grup o qualsevol combinació similar. També passa una mica el mateix amb el sistema de nivells. Tot i que el joc ofereix una mecànica, la veritat és que nosaltres no hem notat que el passar de nivell sigui una gran millora.

Com al Mouse Guard, més enllà de les habilitats allò que defineix clarament al teu personatge són la seva Creença, Fita per l'aventura i Instint. La Creença és un lema ideològic que guia les accions del teu personatge (p.e. No hi ha res que no es pugui solucionar a cops de destral), la Fita es tracta d'un objectiu a curt termini, per l'aventura (p.e. Rescatar els presoners dels kobolds) i l'Instint és una tirada automàtica que sempre tens dret a fer (p.e. Abans d'obrir una porta sempre miro si hi ha trampes).

Una altra part que defineix, i molt, al personatge és el seu inventari. Ja al principi us deia que es tracta d'un joc de gestió de recursos i un dels recursos bàsics és l'equip. Aquí no puc ser gaire objectiu. Sempre he estat d'aquells jugadors i directors de joc obsessionat amb les llistes d'equip, la càrrega, les motxiles... i el TB és el joc ideal. L'equip és bàsic per sobreviure, la gestió de l'espai dels teus sacs, sarrons, bosses i motxiles és una tasca clau. Amb TB apareixen dilemes com "deixo aquestes torxes per poder agafar el sac de tresor?" o "vaig sempre amb la làmpara a la mà excepte quan he de disparar amb arc"... Si això no us agrada gens, TB no és joc per vosaltres.

Per últim hi ha les condicions. Tot i ser un homenatge als jocs de la Vella Escola els personatges de TB NO tenen punts de vida. En comptes d'això tenen condicions. Les condicions són sempre les mateixes i un personatge les pot tenir o no tenir: fresc, assedegat i famolenc, enfadat, exhaust, espantat, malalt, ferit i, la condició definitiva, mort. Les condicions, com explico més endavant, es guanyen al fallar tirades  i al perdre conflictes. El gran problema és que les condicions mermen considerablement les capacitats aventureres dels personatges i que es van acumulant a mesura que passen desgràcies i temps. Per tant la vida d'aventures és això: una carrera contrarrellotge per obtenir el màxim de benefici del catau (tresor i experiència) abans que les condicions o et deixin fet un nyap, però no adelantem aconteixements que això ho explico en la segona part de la ressenya...