Pàgines

dimecres, 22 de gener del 2014

EFDM: Holocausto Zombie - Última sessió


La última sessió, que ràpid es diu...

Els jugadors estaven avisats, aquella nit era el desenllaç de la temporada, el tot o el res, a lo "The Walking Dead".


Arriba el nou dia amb dispars llunyans trencant el silenci del matí. Tot i la intensa pluja i el fred, els jugadors se n’assabenten que els ocupants d'un restaurant veí, que s'havien atrinxerant en el seu interior, poden tenir en problemes. Encoratjats, agafen els seus vehicles, les seves armes i es preparen per ajudar-los.


Quan arriben se n’adonen que tal vegada ja es massa tard, hi ha una munió de zombies que encercla el restaurant, del qual ja n’han trencat una finestra i comencen a accedir al seu interior però encara s’escolten tirs i renecs. Els jugadors decideixen intervenir...

Un realitza maniobres de distracció amb el tot terreny, tot evitant els zombies que hi ha escampats arreu i que el segueixen a mesura que fa sonar el seu clàxon. Els altres intenten fer neteja dels que enrevolten els restaurant, uns amb armes blanques i d’altres amb armes de foc. Finalment, i després d’una gran lluita, els zombies son reduïts, molts d’ells atropellats i desmembrats, però no hi ha hagut salvació per al pobre propietari del restaurant i la seva dona, que ha pogut escapar amb el seu fill, té un ferida important a la cama.


Un poc desanimats, els personatges tornen al refugi una vegada inspeccionat el restaurant. De sobte perceben quelcom que no funciona, algú ha tocat les seves reserves de provisions i material preparat per a l’escapada. I, a més a més, un dels homes del poble ha marxat, misteriosament, després d’advertir que ha vist una cosa estranya que vol investigar.


Els jugador, un poc cansats de la lluita anterior proposen sortir a investigar aquesta fugida que sembla relacionada amb el robatori dels queviures però el seny de les parelles els adverteix que s’està fent fosc i que el més assenyat es quedar-se a casa, protegint el refugi. Si ho diu la parenta, s’ha de creure, ja se sap...


I així, durant la fosca nit i per sobre dels llamps i trons que cauen, els jugadors senten l’arribada d’alguns vehicles a la zona del restaurant (aproximadament a un quilòmetre de distància). Lluny de parar-se, les motos de gran cilindrada (un dels jugadors ha reconegut el seu soroll característic), deixen els seus motors en marxa durant ben be una llarga hora. 


Els jugadors decideixen mantenir-se en l’amagatall, apaguen tots els llums que tenen i es preparen per a l’assalt però l’únic que escolten es que un dels veïns ha estat mossegat per el seu propi pare, una vegada que aquest hagi mort per una llarga malaltia que patia. 


Dues hores més tard, les motos tornen a engegar-se i enfilen el camí cap al refugi, a un ritme molt i molt lent i de sobte, quan arriben al costat d’una de les cases, es paren, agafen diverses coses de les seves alforges, es dirigeixen cap a la casa i en tornen al cap d’uns minuts. Finalment, tornen a les seves motos i, aquesta vegada si, continuen el seu camí a una bona velocitat.


Els jugadors, estranyats no saben el que passa fins que se’n adonen que els sorolls del motor no han fet res que atreure a un bon nombre d’infectats fins al seu petit poble. Això amenaça el seu refugi. Disposats a posar fi a aquesta situació es preparen per a sortir quan una música “heavy meta”l ressona en el poble. De sobte, els zombies que s’aproximen al poble es dirigeixen tots cap a aquell punt.


Un dels jugadors decideix que el més important és localitzar la font del soroll així que, desobeint les ordres de la seva dona embarassada, surt per la porta i rebuscat fins a trobar un gran equip de so.  Ràpidament, torna fins a la casa, esquivant diversos zombies pel camí.


Els zombies son al centre del poble però com a mínim sembla que les defenses resideixen i impedeixen l’entrada a la casa. Però una vegada més, els jugadors senten com un vehicle de gran tonatge entra al poble, embestint defenses, portes, i zombies per igual fins a fer saltar la porta corredera que delimitava l’accés a la parcel·la. Els jugadors, astorats, veuen com un camió blindat ha estat la causa d’aquesta destrossa.


I en aquest moment, un megàfon resona en la matinada: Quim? Quim? No t’amaguis.... Surt i ningú més sortirà ferit!!!!

Es tracta del meu personatge jugador, que una vegada abandonat a la seva sort en una de les primeres partides ha decidit venjar-se dels que no el vàren auxiliar.
 

Després d’una discussió sense èxit, el meu personatge estavella el camió contra la casa, fent saltar la porta i alliberant la seva càrrega d’infectats a l’interior de la casa. Els jugadors i PNJ corren cap als pisos superiors mentre al patí, el camió ha quedat encallat en la casa.


Finalment, els jugadors i PNJ aconsegueixen arribar al camió a través de la tirolina ideada per a poder fugir i en la seva fugida, arrollen sense pietat al meu personatge. El poble està infestat de zombies i les defenses no han pogut aguantar l’escomesa. Si més no, els jugadors sembla que n’han pogut escapar prou be, de moment...


En el post-final la critica del joc!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada