L’inici del dia porta noticies dispars.
Per una banda, el Govern sembla sobrepassat per la situació (estranyament) i
la població s’ha començat a sublevar enfront el mateix govern a Madrid. A més,
tres dels personatges estan força cansats així que no participaran en aquesta
sessió (per primera vegada venia de dirigir unes sessions amb 5 i 6 jugadors)
així que per afrontar el nou dia, només tres jugadors estaven disposats a
explorar l’indret i organitzar la gent i els queviures.
Vaig plantejar aquesta sessió com una
presa de contacte amb el poble en la qual, el jugadors s’haurien de fer càrrec
de la nova situació i prepar-se per allò pitjor, que segurament estava per
arribar. També hi volia posar una miqueta d’acció o sigui que estava tot
preparat. Malauradament, una altra vegada em vaig
veure superat per els jugadors i la seva interpretació de la situació i les
seves reaccions.
En una de les pàgines finals del manual,
l’autor encoratja als directors de joc a conèixer perfectament la zona on es
desenvolupa l’acció i aquesta vegada jugava en camp contrari. Però això no fou,
finalment una dificultat sinó que va afegir quelcom més al joc, segons el meu
punt de vista, una gra més de sorra a l’ambientació i a la vivència de
l’aventura.
Un dels jugadors, el resident en el poblet,
descriví un a un els habitants de les diferents cases (sobre un plànol ja que
la seva intenció era convocar als residents per tal d’avisar-los de la
infecció, comprovar l’estat de les vivendes i tal vegada, fer-se tots forts en
una d’elles). La descripció fou exhaustiva per la qual cosa va ser molt fàcil
interpretar als diferents personatges.
L’exploració del poble fou entretinguda...
Molta gent gran, espantada i sola a excepció de dos petits contratemps en forma
de zombie en una de les vivendes més allunyades. Eren els primers infectats que
mataven els personatges i aquest fet els va fer adonar-se’n que individualment,
els zombies son lents i poc efectius, per la qual cosa es van veure
encoratjats.
La reunió no fou tan bé ja que una de les
famílies importants del poble no s’acaben de refiar dels jugadors i dubten de
tot allò que es diu que està passant... Res com donar-li una dosi de realitat
en forma de veí convertit en mort vivent per tal de convèncer el personal. Dit
i fet, la proposta d’ocupar tan sols una vivenda per tal de ser més forts
davant la Fi del Món ja es una realitat.
La sessió finalitza amb una visita al
Poble més important veí, amb la missió d’aconseguir antibiòtics i productes
d’alimentació i de neteja per al bebe rescatat del la veína zombie. La sorpresa
dels jugadors esdevé quan el poble sembla tenir sota control la infecció,
barricades a les entrades, marcatge de les vivendes amb infectats i l’alcalde
possant ordre enmig del rebombori. Però sempre hi ha gent disposada a treure
profit de les desgràcies alienes i un d’ells es el farmaceutic, que davant dels
impagament de les receptes per part del Govern català, ha aprofitat per
incrementar els preus dels seus productes d’una forma desmessurada.
Els jugadors, sense diners i sense saber
on recòrrer, acudeixen al CAP amb la finalitat de trobar algun medicament
disponible. Allà no trobem cap indici d’infecció i medicaments suficients per
paliar la infecció de la veïna, a part de certs rastres de sang molt
sospitosos...
Finalment els jugadors tornen al seu
domicili amb la sensació d’una feina ben feta i planificant quines han de ser
les següents mesures a prendre i sobretot, si serà o no encertada la seva
decisió de compartir un sòl sostre amb tots els habitants del poblet.
Fa molts anys que no dirigeixo una partida i enfrontar-me a un joc nou, un nou
sistema i companys nous… em feia un poc de respecte! (perquè no dir-ho,
totalment aterrat).