He aquí una de les grans incògnites del rol... que faries si
t’interpretessis a tu mateix davant l’apocalipsi zombie? Doncs en el nostre
cas, separar-nos, pensar en les nostres famílies i parelles i com a bon ciutadà, desobeir
les ordres explícites que donen els polítics...
Una vegada presentada la situació i enfrontats amb la primera senyal
zombie, en forma de dona major que s’ha “berenat” al seu home, tots els
jugadors es van posar d’acord en que les prioritats residien en:- Assegurar-se que els familiars es trobaven sans i estalvis.
- Aconseguir armament i material vari.
- Intentar descobrir un lloc a on establir-se.
La separació pareixia inevitable, el lloc habituals de les partides no
semblava el lloc idoni per establir-se... momentàniament.
Tot i els esforços per evitar aquesta separació, els jugadors tiraren de
google maps per tal de trobar camins fins a Girona i altres indrets, prèvia
parada per el camp de tir... sense èxit.
Finalment i després d’alguns lleugers encontres amb els zombies, en la qual
la prudència es la nota predominant, finalitza la primera sessió, amb la
certesa de que els familiars més propers (es a dir, novies, dones i nens) es
troben resguardats de la confusió general que impera en els carrers de la ciutat!
La informació es dispersa, variada i, sobretot, confusa però després d'escoltar aterrats com la ciutat d'Andorra ha caigut sota la voràgine dels zombies arriba un missatge d’esperança... Corea del Sud té una cura i vol
negociar amb ella!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada