Dirigeix: mobuttu
Jugadors: nyarla59, bardic, menecrates, eudald.
Ja he dit diverses vegades aquí que el gènere de super-heroic és un dels meus preferits, i encarava aquesta partida amb moltes ganes. Tanmateix, DC Adventures ha estat una mica una desil·lusió, bàsicament per les següents raons:
- Regles sobredetallades. En un joc de super-herois els poders i les accions dels personatges no haurien d'estar tant limitats o constrets per la definició tancada dels mateixos en el joc (malgrat l'ús dels Punts d'heroi), ans pel propi concepte de poder i/o les limitacions del gènere en sí.
- Herois encarcarats. El punt anterior ha portat que els personatges quedessin en molts casos tancats a unes poques accions/opcions sense llibertat per explorar el veritable concepte del personatge: de nou, malgrat l'existència de Punts d'Heroi que sí donen una certa flexibilitat, i evidentment la benevolència del director de joc per evitar que el reglament esbudellés la màgia del gènere.
- Massa condicions. Gran part del poders generen efectes que imposen condicions als personatges. Donat que no hi ha punts de vida és una bona solució per gestionar l'estat i les ferides del personatge. Malgrat tot trobo que amb l'eliminació de poders com Daze, Distraction, Disintegration, etc. s'ha perdut detall a favor del més genèric Afliction. Al final, els jugadors es perden amb tantes condicions a que estan sotmesos els seus personatges.
- Tot és més car. Amb l'afegitó d'una nova característica, la reducció d'habilitats (cosa que ha fet incrementar el seu cost) i l'experiència de les dues edicions anteriors per evitar poders massa poderosos (valgui la redundància) el cost del personatge s'ha incrementat lleugerament respecte les edicions anteriors. De fet, la conversió entre personatges entre la 2a i aquesta 3a edició no és trivial ni directe, especialment si el volen convertir els poders que han estat eliminats.
- Manquen especialitats. He trobat a faltar especialitats per les habilitats, que abracen massa conceptes en una sola. Ja està bé que les hagin simplificat, però hi hauria d'haver alguna mena de compra d'especialitats a la DC Heroes de West End Games per definir amb més precisió als personatges.
- Cal afinitat pel gènere. És a dir, per jugar a super-herois els jugadors han de tenir vocació super-heroica, sinó s'esdevé un Dungeon hipertrofiat.
El sistema és prou potent com per crear gairebé qualsevol poder, fins i tot en nyarla59 es va queixar que li sobraven punts. Tanmateix, aquesta no fou la tònica habitual...
Amb tot a en bardic li va agradar el sistema. Entenc que a l'Eudalt també, sobretot veien la seva interacció amb el mateix.
L'eliminació del quadrets de 5x5 peus a millorat la seva jugabilitat. Tanmateix, la meva sensació és que continua essent massa encarcarat tot plegat.
La pantalla de director de joc adaptable ha passat la prova amb molt bona nota.
En resum- Un sistema molt complert per aquells que els agrada comptar distancies, masses i volums per veure l'abast dels seus poders. Al meu entendre, massa enrevessat per simular el gènere dels superherois. Seguiré buscant...
I afegiria una cosa. No tinc molt experiència amb el gènere ni tampoc hi tinc una gran afinitat, però vist des de fora semblaria que els superherois han de ser èpics i amb aquest sistema no he tingut en cap moment aquesta sensació, ans el contrari.
ResponEliminamolt ben esquarterada l'experiència de joc.
ResponEliminahi estic d'acord en tot, sobretot en el tema de les condicions de salut: excessivament complicat! tot i així, m'ha agradat el sistema pel potencial que et dona. tinc clar que, seguint la meva tònica habitual, el dia que dirigeixi un M&M ho faré amb un sistema modificat i simplificat, i li passaré les tisores i el fregall per deixar-lo més jugable.
i efectivament, el que m'ha fet ballar el cap és tot el tema de les mesures anglosaxones. les matemàtiques no són el meu punt fort, i m'atabalo amb massa càlculs (tot i que els darrers anys sembla que el meu cervell funciona a un 20% del seu rendiment habitual).
valoro també l'aventura en sí, que m'ha agradat molt, plena de "color", supermalvats, investigació i una història interessant
Ei!
ResponEliminaCom en Bardic m'ha agradat l'aventura: el to era molt de comic-book. I el final passava per no combatre contra el dolent... i això ha estat bé.
Sobre el sistema comparteixo el que dieu. Sobretot que era massa complicat, poc èpic i molt centrat en el combat.
El tema de les condicions a mi m'ha semblat molt interessant, crec que polint-lo una mica i reforçant-lo amb un bon disseny gràfic a la fitxa pot donar molt de si.
Seguim!