A la cerca de la Dama Blanca...

La vila governada per Sir Olvart està en silenci.  La milícia ha abandonat els llocs de guàrdia i les portes de la palissada romanen obertes. Els habitants tanquen porticons i s'amaguen. Apenes fan foc i pengen amulets a les portes, com si això els hagués de protegir dels perills... Per sort plou i llampega, sé que Thor està content que haguem arribat aquí.

Sort que trobem la taverna oberta on, a podem recuperar alguna energia bebent cervesa casolana i menjant un bon rostit. Allà parlem amb algun vilatà saberut que ens duu fins on és Lady Àngela, la cosina de Jeremy.

La senyora de la vila està mig desterrada a casa del moliner, patint per la vida del seu nadó, ja que cap nounat arriba al seu tercer jorn si el Castell de la Dama Blanca brilla enmig dels turons. Si Olvart ha decidit anar-hi i resoldre ell mateix el problema, però ningú sap si ho ha aconseguit o ha mort en l'intent.

Agafem els trastos i ens dirigim de cap a la muntanya a intentar descobrir els misteris que amaga... Sembla que no som pocs els que hem intentat desvetllar els secrets de la Dama Blanca i el seu castell, ens explica un guarda que vigila la porta d'accés a la muntanya. Pujant a tanta velocitat com podem, ens trobem algun obstacle en el camí que sortegem sense risc ni perill (grimpem un penyasegat i lluitem contra els bandits que ens assetgen).

I al final arribem al castell de la Dama Blanca.

I la veiem. Veiem com la seva presència encanta als homes que han intentat véncer-la i han acabat sent els seus servents...

Ens endinsem en el seu castell, de jardins laberíntics i faèrics, fins que trobem un estrany teatret on el farregós esquirol faèric que vam trobar el primer dia ens escarneix amb les seves tonteries.

Les terres de la Dama Blanca són laberíntiques i plenes d'estranys paratges i al final vam arribar a una casona on hi havia una bruixa que ens va donar un medalló i una espasa rovellada que ens havien d'ajudar a véncer al malèfic esperit.

Amb tot això ens vam llançar de cap a les profunditats del bosc, d'on sorgia una blanca llum....

Reflexions i notes de Khâ-Mela Llampmemati, Caminant de la Via del Llamp, Seguidora de la Cançó del Tro.

de portar a la dida a lluitar contra llops salvatges

Comença l'acció al Castell Grissalles.

En Faervel és un amic de'n Jeremy que l'acompanya allà on va, potser els seus pares el deixen vaguejar? En Bhen-Ytöh i jo fa unes setmanes que hi som, en Jeremy no sé si m'ha entès en la meva missió. De moment estem aquí, socialitzant amb els soldats i servents del castell i fent cerveses.

El pare de'n Jeremy li encarrega acompanyar a la Mar Argila (una vella dida gnoma, rondinaire i queixosa com un carro vell) a la casa de Sir Olvar (cosins de'n jeremy), que esperen una criatura i necessitaran els serveis de la vella. Això és a la Vall de la Dama, més enllà del bosc de Hellfax, a 3-4 dies de viatge.

Tot i la llauna que ens dóna Mare Argila i la inexperiència de Jeremy hi arribem, però sembla que no a temps d'evitar els problemes. A l'arribar al llogarret ens trobem un home en una picota dalt d'un arbre, amb uns llops gegants que l'assetgen. Acabem amb ells, rebent fortes ferides el mag i el cavall de tir, el que sembla ser el líder de la manada fuig al darrer moment.

Baixem l'home i es tracta de Soly, el majordom de Sir Olvar, que ens informa que un tal Maxime Le Clocher ha pres el control de la vila fent fora a Lady Olvar just després de que fos mare. Pel que explica Sir Olvar ha anat a eliminar la Dama Blanca...

En Bhen-Ytöh i en Jeremy han discutit, tenen maneres de fer diferents. Hauré de vetllar per què els dos puguin conviure... no m'imagino anar d'aventures sense la seguretat de la destral del meu germà, però ens cal estar prop de Jeremy per descobrir on està el coneixement ocult que cerco....

Reflexions i notes de Khâ-Mela Llampmemati, Caminant de la Via del Llamp, Seguidora de la Cançó del Tro.

Comença l'aventura a les Terres de Llegenda!

Reflexions i notes de Khâ-Mela Llampmemati, Caminant de la Via del Llamp, Seguidora de la Cançó del Tro.

Les Terres de Llegenda estan plenes de secrets, provinents d'un passat més enllà dels temps. Hi ha en tot senyals d'un poder que estarà a l'abast dels qui sàpiguen on mirar. Jo, Khâ-Mela, ho vaig descobrir el dia que em va caure un llamp a sobre.

Khâ-Mela, nana clergue de Thor

L'esperit de Thor em va posseïr. El Fill del Llamp, Senyor de les Tempestes, em va tocar amb la seva gràcia. I va deixar escrita en mi la runa de la Cerca Espiritual.

Per això vaig grimpar les Muntanyes Paganes, amunt i amunt, sense saber quin era el meu destí. Buscant allò que havia de sadollar el meu esperit inquiet. Fins que vaig trobar les runes de Karum-Gadiz, les Portes al Cel. Antic temple de peregrinatge de nans i humans que volíen enviar les seves pregàries a Asgard.

Allí vaig romandre, sola durant 11 llunes i 11 setmanes. Meditant, pregant i escoltant el silenci de la neu i el rugit de la tempesta.

I de cop vaig veure allò que Thor em volia dir: baixa a les terres planes i descobreix el secret dels Déus Adormits, i amb la llum del llamp i la veu del tro escampa la notícia. Per fer-ho hauràs de seguir a un jove humà, un infant barbamec i rebec, confós en les seves creences, però que és qui et marcarà el camí.

Bhen-Ytöh, el meu germà guerrer

I així ho vaig fer: de nou el brogit de la gent, la pudor de les viles i el regust amarg de la cervesa (com la feia la mare). De nou a la civilització. Baixar de les muntanyes, tornar a Thuland, on vaig retrobar-me amb el meu germanet Bhen-Ytöh, que també tenia ganes de canvi (no sé per quin motiu s'havia enemistat amb el pare, tot i que amb el que arriba a beure el meu progenitor no m'estranya...). I després ens vam dirigir cap a Albion, cap al Castell Crissalles.

Jeremy Greenwood, el paladí

Faervel, l'alt elf mag

Allà vaig coneixer a l'altiu Jeremy Greenwood, amb qui ja veig tindré feina, i Faervel Amlugon, l'elf mag de les llunyanes ciutats costeres de la Lliga Ferromeniana (que acumula un grapa de "virtuts": elf, estirat i mag!).

Sembla que aquests seran els meus companys d'aventures en els temps propers... espero que Thor em doni força i tots trobem allò que necessitem...

Notes prèvies a l'inici de la campanya de D&D5a que acabem de començar.

Jo jugo amb una nana de les muntanyes clergue de Thor i amb el rerefons d'ermitana.

Land of Legends

Adaptació de la "Terra de Llegendes" del Dragon Warriors a les races predominants del D&D5.

ELLESLAND

• CORNUMBRIA: Humans. Antigues tradicions: déus cèltics. Oficialment són de la "fe veritable" de Selentium però la gent encara adora als antics déus. Hi ha alguns monesters aïllats sense autoritat central i han desenvolupat heretgies fusionant la fe veitable amb el culte a la natura. Els monjos de la tradició dels quatre elements (pg. 80 D&D5) són de les muntanyes de Cornumbria.
• ALBION: Humans.Majoritàriament adoradors de ka "fe veritable". Alguns gnoms mercaders i artesans que venen del bosc Jewelspider.
• THULAND: Nans de les muntanyes que adoren als déus nòrdics.
• EREWORN: Humans, Semielfs (d'origen Mercanià), Nans de les muntanyes (Pagan Mountains) i Elfs del bosc.
• GLISSOM: Majoritàriament Elfs del bosc. Hi ha druides. La "fe veritable" ni hi és reconeguda, s'adora a déus cèltics. Amagats a les muntanyes hi ha una ordre d'assassins "ninja" (Monk Open Hand i Rogue Assassin).

 La resta de les Terres de Llegenda:

• STRANDED ISLES: Tiefling. Es tracta d'una illa remota, i els tieflings són pràcticament desconeguts a la Terra de Llegendes. Aixecaran sospites i desconfiança allà on vagin.
• CHAUBRETTE, ALGIANDY, KURLAND: Humans i elfs.
• THE GOUGE - RATHURBOSK: Dragonborn. Una ciutat-basar portuària en forma de pont que sobrevola the Gouge, on hi manen els clans dragonborn.
• KRARTH: Dragonborn, adoradors de déus dracònids, sobretot malignes (Tiamat). Als Drakken Peaks, al sud de Krarth hi ha Nans dels turons i les muntanyes.
• THE MERCANIAN COAST: Nans dels turons que adoren a déus nòrdics. Solen tenir el rerafons de mariner.
• THE TRACKLESS OOZE: A les fredes costes meridionals dels Mistral Sea hi ha Stout Halfings i Lizardfolk (adoradors de déus dracònids).
• THE KINGDOM OF WYRD: Els malèfics drows governen la gelada illa adorant els déus drow que abans de l'adveniments dels dragonborn s'adoraven a tot Krarth.
• YGGDRAS ISLE: Dragonborn.
• THE GNAWING WASTE: Nans dels turons i algun drow que habita les profunditats de les glaceres.
• THE NEW SELENITE EMPIRE: Humans adoradors de la "fe veritable". Es tracta d'una societat d'estil de "l'imperi romà" molt avançada. Hi ha escoles de màgia (wizards).
• THE NOMAD KHANATES: Haflings de les estepes. Adoren a Sehamine Moonbow, dehesa de la lluna.
• THE FERROMAINE LEAGUE: Ciutat-estat portuària a l'est del Coradian Sea dominada pels Alts efls.
• EMPHIDOR, ANALIKA, MOLASARIA: Humans, semiorcs i orcs. Aquests darrers convertits a la "fe veritable" malgrat algunes tribus d'orcs encara adoren antics dèus orcs. A la zona abunden hi ha vampirs i homes llop.
• SELENTIUM i ASMULIAN LORDS: Humans devots de la "fe veritable".
• THE TA'ASHIM LANDS: Humans de "cultura musulmana" adoradors de la religió Ta'ashim.
• PRINCIPALITIES OF THE CRUSADE: Humans. Terra en disputa entre els selenites i els ta'ashim. Hi abunden els croats.
• HAROGARN: Humans ta'ashim i nans dels turons (odien els humans).
• THE MUNGODA RAIN-FOREST: Humans, Elfs del bosc, Dragonborn (Green), Drows i Lizardfolk.