Segueixo amb les ressenyes, aquesta vegada amb la ressenya de Tejemanejes d'Edge.
Per què l'he comprat?
Aquesta vegada la resposta a aquesta pregunta és triple:
He comprat aquest joc en primer lloc per què amb el meu grup habitual vam formar part de l'equip de provadors (playtesters). I sempre fa il.lusió comprar un joc on surts en els crèdits. La veritat és que la experiència del playtest no va ser gaire bona. Però aquí apareix la segona raó per la que l'he comprat, em venia de gust recolzar a aquelles editorials que traiessin jocs "indies" en castellà (bàsicament parlo d'Edge amb aquest joc i el Fiasco i també de Conbarba). El que ha passat és que el mercat s'ha disparat i aquesta "línia de suport" l'he de tancar per què no dono l'abast. I per últim també em venia de gust llegir la traducció d'aquest joc per l'autor del mateix: Robin D. Laws. Aquest senyor ha escrit grans manuals (recomano Laws of Good Gamemastering) i crec que ha intentat aportar coses interessants. De tota manera el Tejemanejes ha estat força decepcionant i tanca una etapa d'admiració cap a aquest autor.
Ja veieu que el joc no m'ha convençut... però seguim explicant-lo.
Com és?
Es tracta d'un llibre de 144 pàgines en blanc i negre. La portada és tova amb un dibuix vermell sobre un fons negre que resumeix gràficament la temàtica del joc. Com a curiositat que mai havia vist abans, a les solapes del llibre hi ha una nota de l'autor dedicada a l'edició en castellà del joc. Robin D. Laws menciona a Torquemada i Franco entre altres personatges il.lustres de la història espanyola per animar-nos a jugar a Tejemanejes.
El llibre té il.lustracions vàries de nivells i estils molt diferents. Destaca que una part important del llibre són les ajudes de joc (targes de creació de personatges, més avall ho explico) dels quatre escenaris que el joc proposa.
Què hi he trobat?
A veure. La premisa que porta a Laws a escriure aquest joc és bona (igual que li passa al Gumshoe, del mateix autor): un joc de rol amb regles i sistemes per reproduir debats, enganys, discussions i seduccions. Però la realització final no acaba d'assolir el que vol. Aquest és un joc pensat per jugar de tant en tant, com a desengrassant entre campanyes llargues, o partides en jornades... allò que els yankis anomenen one-shots.
M’ha costat bastant entendre com funciona el sistema de joc. Fa tota la impressió de ser d’aquells jocs fàcils de jugar si veus com es fa, però difícil d’explicar. El joc es basa en tirades enfrontades d’un dau de 6 cares. El valor de l’habilitat que utilitzes et serveix com a punts per gastar per repetir la teva tirada si no estàs content amb el resultat. El cost de repetir la tirada depèn del resultat del teu contrincant. Segons el marge d’error i d’encert pots, a més de guanyar o perdre l’enfrontament, obtenir recàrregues de reserva de punts, penalitzacions… Ja veieu que té un punt simple i un punt complicat.
La millor part del joc és la dels escenaris. El joc es presenta amb 4 escenaris predissenyats, però el que m’ha semblat més interessant és el sistema de creació de personatges. Es fa a partir de targetes. Comences agafant una de les targetes principals, on surt el nom del teu personatge, les seves motivacions i habilitats secundàries. Després vas agafant, per torn, les targetes que defineixen el teu estil de persuasió, la teva defensa davant dels «tejemanejes» i les teves debilitats. En resum, que pots jugar diverses vegades un mateix escenari però modificant significativament el perfil dels pjs que hi participen.
Com el valoro?
Doncs no gaire bé, com ja heu pogut anar llegint. En general el joc està mig embastat. Li falta una bona rentada de cara en el redactat de les regles per fer-les més clares i, important!, un bon treball de disseny de joc i de disseny gràfic per fer-ho tot més entenedor i intuïtiu.
Una llàstima, però no us el recomanaria pas….
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada