Un cop superada la 1era sessió jo afrontava la segona partida de Torchbearer (TB) molt animat. A més un dels principals handicaps que ens va semblar detectar el primer dia (i que al fòrum oficial
desmenteixen) és que no és un bon joc per fer amb pocs jugadors, i aquell dia havíem de ser 5 jugadors!!!!
Però les coses no sempre surten com un voldria... els nous jugadors van voler fer-se fitxa i a més un d'ells es va perdre i va arribar una hora tard a la partida. En resum, que entre explicar els fonaments bàsics del joc i crear fitxa ens vam menjar gran part de la sessió (que era curteta per què era entre setmana).
Tot i això es van afegir a la Companyia de la Rata Roja en Poc l'Heroi el clergue, Aurathar el mag i Pentel el nan. Per les presses no vam aprofitar prou bé la proposta de regles que fa el joc per introduir personatges que han estat absents en la sessió anterior (regla que ja sortia al Mouse Guard). Amb això que als ja tocats Pitpelut i Loth Maul s'hi van afegir el nous membres.
Amb cinc personatges ja vam entrar en més detalls en aspectes importants en el joc com l'ordre en què s'avança, qui porta la llum i qui queda il.luminat i qui queda en penombra... aquests detalls del joc que em fan recordar les meves primeres partides...
Un cop decidida l'ordre de la comitiva i qui duia la làmpara va sorgir el primer repte del grup: tenien davant seu un petit grup de kobolds. I ara com actuar? Va ser divertit veure al grup dubtar de les seves capacitats. Això em sembla que forma part de la relació que té el nostre grup amb els jocs de la factoria BW, hi ha un temor no justificat a que els personatges han de patir molt en aquests jocs. 5 Pjs plenament equipats amb por per afrontar una trobada amb 3 kobolds....
Al final van optar per un confliecte de captura. Evidentment van guanyar-lo (tot i que vaig aplicar malament les regles). A la captura va seguir una escena d'intinidació i interrogatori per saber on eren els presoners.
El grup també va descobrir que en la següent cambra hi havia el gruix de la tribu i, si ja 3 kobolds els van espantar, imagineu-vos quan vaig parlar de dotzenes! Per tant el grup va optar per fer marxa enrere i seguir per un altre enforcall, buscant el cabdill dels kobolds i els presoners humans.
Entre el acabar-se l'oli de la làmpara, les primers condicions que ja afectaven a alguns jugadors... es va anar establint un clima de por-paranoia que em semblava molt xulo i que, sobretot, obligava als jugadors a ser prudents. A decidir les accions amb cura (per què sinó el temps avança i els recursos minven!). I això es va veure encara més quan van arribar a la següent cambra del catau dels kobolds: una extranya escena els esperava. Sembla que jutjaven a un kobold per voler-se menjar un dels presoners humans abans d'hora!
Amb tota la cridòria kobold, els cops de fuet i el pobre humà mig mort, el grup va optar per la prudència i es va escapolir fins la següent sala de manera furtiva, guiats per en Pitpelut, que va fer una gran tirada fent ús de la seva Natura!
Aquesta escena final de la sessió em va encantar, per mi dibuixa molt bé la diferència entre els jocs de la Renaixença Old School i jocs com el TB, que busquen explicar històries similars a les partides de D&D però obrint el ventall de possibles solucions a les històries que no passin única i exclusivament per atacar i matar als monstres...
Amb aquesta escena vam tancar la sessió. A la propera part de la crònica: el desenllaç de l'assalt a la Taverna dels Tres Escuders!
