Pàgines

dissabte, 24 de desembre del 2011

una aproximació als Aspectes de FATE

Un dels elements més innovadors del FATE com a sistema de joc són els Aspectes.

Un Aspecte és una paraula o frase curta que descriu alguna faceta del personatge. Un Aspecte pot parlar de la personalitat, les habilitats, l'ofici, el passat, els amics... qualsevol cosa relativa a un personatge. I no només els personatges tenen Aspectes, també en tenen els llocs, les escenes, les campanyes...

No us explicaré gaire més sobre què són els Aspectes. Podeu trobar molta informació a un article del creador del sistema en Fred Hicks, que els companys de Conbarba han traduït.

Avui el que vull penjar al blog és una mena de resum dels diferents funcionaments que s'apliquen als Aspectes que m'he fet per aclarir-me. Un resum que anirà molt bé per la partida de Bulldogs! de la setmana vinent.... Sempre s'entén que l'Aspecte ha de tenir a veure amb la situació, que el jugador o el director de joc han d'explicar a la taula com i per què s'aplica aquell Aspecte.

SOBRE ELS ASPECTES DEL TEU PERSONATGE:
  • Invocar-lo: gastant un Punt de Destí (PD) obtens un +2 o pots tirar els daus de nou
  • Declarar: gastant 1 PD pots fer una declaració (explicar quelcom de l'ambientació, detalls de l'escena, aparició de contactes...)
  • Forçar: el DJ pot forçar un Aspecte a canvi de donar-te 1PD. Si no vols acceptar-lo has de pagar 1PD. Al forçar-lo el DJ pot posar-te una limitació, pot donar un bonus a un oponent o pot fer entrar en joc una complicació narrativa. Els forçats són, intueixo, la clau que l'economia de PD funcioni i per això en el Bulldogs! hi dediquen temps i apliquen el famós "Digues si o tira els daus" al FATE i l'amplien com un "Digues si, tira els daus o força un aspecte". És a dir: el forçar Aspectes serveix al director de joc com a eina de frenar als jugadors alhora que als jugadors els serveix per complicar l'aventura i guanyar PDs....


SOBRE ASPECTES D'ALTRES (personatges jugadors, no jugadors, escenes....)

  • Invocar: per 1PD tens +2 o tires de nou. Si ho fas contra un personatge ell es queda el PD.
  • Forçar: per 1PD pots posar límits o complicacions.
  • Forçar Aspectes d'una escena: per cada PD que gastis pots afectar a un personatge.
  • Marcar: sempre que descobreixis/creïs/estableixis un aspecte (veure més avall) amb una tirada de daus, la primera vegada que l'invoquis/forcis no et representa cap despesa en PD.

Més enllà de invocar i forçar, hi ha altres possibilitats d'usar o crear Aspectes per els altres personatges o escenes:

  • ho pots descobrir a través d'una tirada d'habilitat, si l'Aspecte estava definit amb antel.lació. Un cop per escena.
  • ho pots crear amb una declaració: ja sigui gastant 1PD o tirant una habilitat. Un cop per escena. Si ho fas gastant un PD no et cal invertir temps.
  • ho pots establir amb una maniobra (com a resultat d'una tirada d'habilitat): sol ser temporal (o fràgil si no has aconseguit cap augment a la tirada).
  • ho pots infringir com a conseqüència

A part de gastar 1PD en declarar un Aspecte (que se suposoa cal el beneplàcit del DJ) la resta són diferents mirades d'una mateixa mecànica: una tirada d'habilitat que acaba situant un Aspecte en un lloc, escena o personatge. La nomenclatura i casuística depèn de la situació i tipus d'habilitat.


Dimecres ho provem, a veure com resulta....

divendres, 23 de desembre del 2011

Món de Monstres, la meva lectura




És evident que aquesta no és una ressenya objectiva. Quan un es veu implicat, encara que sigui de manera indirecta, en un projecte mai en pot fer una avaluació freda.

Per això avui més que una ressenya el que vull fer es compartir alguna de les idees que m'han vingut mentre llegia esborranys o la versió final del MdM.

La primera es una lloança: gràcies a en Josep ja tenim una versió catalana del Dungeons & Dragons, el joc de rol per excel.lència. Si, jo era dels que creia que no calia, que amb la versió castellana ja en feiem prou. Però ara tinc fills, que volen jugar a rol i què millor que un clàssic revisat i en la nostra pròpia llengua?

La segona encadena amb la primera. En Josep ha sapigut trobar un equilibri perfecte entre extensió i necessitat. Em sembla que el MdM és el manual ideal per a iniciar a gent en el món dels jocs de rol. La lectura és molt suggerent i alhora no hi ha una ambientació que espanti al nou lector amb quantitat de pàgines i d'informació. Ens remetem a l'ambientació estàndard de fantasia medieval. No cal més. Tampoc trobo ni que faltin ni que sobrin objectes màgics, conjurs, monstres, races o classes.

Una idea que em ronda des que vaig acabar-ne la lectura és que com a producte tindrà menys sortida de la que es mereix. Una editorial petita i un autor que no podrà dedicar-se massa a la difusió i promoció del projecte... espero que l'afició rolera catalana, que no és poca, ajudi. No estic demanant una reacció com la que va ocasionar la gent de La Marca del Este, pero si que el joc surti, es vengui minimament i es faci servir.

Per últim dir que aquest no és un joc innovador, de mecàniques trangressores, ambientacions extravagants o d'una franquicia famosa. No. Es el joc de rol amb el que la majoria dels veterans vam aprendre a jugar. Es una versió més clara i directa de l'infumable 3era edicio del d&d. Ideal per a grups de gustos clàssics, amants de poques regles o amics del reciclatge de material de l'AD&D... Per la meva part inicio una aventura que fa temps volia fer: una campanya amb els meus fills com a jugadors. Evidentment estic parlant de la Dragonlance!

Tota la informació i compra a la web de Maqui!

Que rodin els daus!

dijous, 22 de desembre del 2011

Solipsist

Solipsist és un joc de David Donachie on els personatges tenen la capacitat d'alterar la realitat a través de les seves obsesions, mentre lliuten contra l'Ombra: una entitat desconeguda que pretén modificar/alterar/destruir la realitat dels personatges.

Els jugadors foren: en nyarla59, en bardic i l'Eudald. La partida es va desenvolupar a 30 Punts d'Ombra (14 per l'Ombra i 16 pels Threads) i hi vam dedicar un parell de sessions comptant l'expliació del joc i la creació de personatges.

Els personatges

Els personatges creats foren els següents (noteu que els perosnatges no tenen nom , ni aspecte físic, doncs aquests poden modificar-se amb un simple canvi de la realitat); Els ticks macats són els del final de l'aventura:

Personatge 1. Eudald

Visió: el món és una gran universitat oberta on jo hi faig de jardiner i tothom escolta els meus consells.

Obsessions:
- Vull ser escoltat per tothom 3 xxx
- Jo vull un món amb jardins 3 xx
- Vul que tothom visqui confiat 2
Jo ho sé tot 3
Vull que l'educació omposi respecte 1

Limitacions:
- La gent no em fa cas 1 x
- Tinc una novia tonta 1
- No m'agrada llegir 1
- Vull tenir una familia 3
- No tinc estudis 3 x

Personatge 2. Bardic

Visió: El món és un Eden, i jo sóc un druida que té control sobre plantes i animals.

Obsessions:
- Jo vull protegir la vegetació 2 x
Jo puc crear vegetació 4 x
Jo puc canviar el temps meteorològic 2 xx
Jo faig que els animals m'obeeixin 2
Jo puc convertir un animal 2 x

Limitacions:
- Sóc al·lèrgic al pol·len 2
- Jo sòc urbanita 2 x
- Jo sóc materialista
- Jo sóc el pitjor home del temps 1
- Jo vull eliminar les animàlies 2

Personatge 3. nyarla59

Visió: Musical anys 50 on sóc el ballarí principal

Obsessions:
- Jo marco el ritme 4 x
- Jo vull que la gent somrigui 1 x
- Jo puc canviar la gent amb un compàs 3/4 3 xxx
- Quan no ballo sóc un més 1
- Vull un final feliç 4 o

Limitacions:
- Tinc pas un peu esquerre 2
- Sóc un pessimista 1
- Sense la meva filla 3
- Haig de pagar la pensió 2
- Sóc una cara popular 1

La partida

Amb un personatges tant poderosos (el canvi de la realitat no és quelcom que es pugui prendre a la lleugera en aqeust joc, doncs el canvi és fàcil i instantani), les principals dificultats a què s'enfronta el director de joc és per una banda la creació d'una partida prou flexible com per adaptar-se a qualsevol circumstància, i per l'altra  la gestió continua dels canvis produïts.
En plena partida, les notes sobre l'estat de la realitat.
Per a la primera part vaig trobar molt útil el Document de "Shadow Mastery" disponible a la web del joc, per tal d'entendre i crear l'antagonista principal del joc: L'ombra.

A partir dels consells que hi ha en el manual i en el document esmentat, vaig poder dissenyar l'aventura, la qual consisteix en diferents elements o escenes que romanen inalterables a causa de l'influència de l'Ombra (Threads) i que els personatges hauran d'identificar i "atacar" per poder progressar en l'aventura:

Desencadenant de l'aventura: Obres de l'AVE.
Elements de l'aventura:
- Carrers tallats.
- Circuits infinits.
- Devesa assecant-se (veien que dos dels personatges tenien temes relacionats amb la natura vaig iniciar l'aventura donant protagonisme a aquest element).
- Obertures a antics refugis antiaeris.
- Carrers laberíntics soterrats entre runes.
- Bombardeigs: condors mecànics llençant bombes (element de l'Ombra).
- Obrers zombies: controlts com titelles (element de l'Ombra).
- Cases fetes de sacs com trinxeres (element de l'Ombra) . Al final aquest no va sortir.
- Polítics corruptes podrits per dins i maquillats per fora (element de l'Ombra).


La segona dificultat, una vegada tenia clara l'estructura de la partida, no em va resultar tant difícil com em pensava i crec que tot va fluir prou bé, incrementant la presència de l'ombra i fent que la realitat es tornés cada cop més surrealista i enigmàtica, per oposar-se als canvis dels personatges. Al final l'història de la partida va anar una mica així:

Girona. Obres de l'AVE. La Devesa es mor. Els personatges troben uns túnels (Thread 4) on hi ha uns "ratians" que resulten ser un druides que cuiden els arbres (Destrucció del Thread). Malauradament els personatges queden tancats en aquests túnels que donen a uns refugis antiaeris. Quan aconsegueixen sortir-ne uns condors mecànics bombardegen els carrers de la ciutat. Tots porten l'insignia d'Adif (Thread 4). Per sort es vencen els condors i es restaura la ciutat creant una Girona ajardinada i universitària on el Personatge 1 fa de conferenciant en companyia de polítics de l'Ajuntament corruptes (Thread 4) on tothom l'escolta (overshoot). De sobte, l'Ombra ataca i es veu com tothom és un titella controlat per fils (Thread 4). Els personatges es dirigeixen a l'Ajuntament on no els deixen entrar. El Personatge 2 prova de fer entrar animals per esbotzar la porta però hi ha un overshoot i l'entrada de l'ajuntament queda curulla de centpeus i altres animàlies. Això els obliga a crear unes plantes carnívores per poder acabar amb l'amenaça dels cent-peus. Finalment arriben al despatx de l'Alcalde (amb una cara de porquet) movent tots els fils. L'Ombra és forta aquí, i els personatges l'ataquen amb tot el què tenen (2 tears). Finalment el personatge 3 aconsegueix el seu  "final feliç" on l'Alcalde mort penjat dels seus fils, i la Devesa rebrota entre un camí de lloses grogues de musical.

Valoració

En general el joc m'ha deixat un just agredolç. Per una banda les pors que tenia a dirigir-lo van resultar infundades, i crec que vam crear una història prou amena i fluida i que vam passar una bona estona. Per altra banda, les mecàniques ens van resultar estranyes i el fet que estiguin pensades per fer diverses partides i anar acumulant tears (esquetxes a la realitat) va donar la sensació que tot era molt fàcil d'acomplir. És un joc interessant, tant en plantejament com en resolució, però veig difícil que hi tornem a jugar.