reprenent el fil Old School

D'aquí pocs dies em toca començar a dirigir de nou al meu grup. Ara feia temps que no em tocava i estic nerviós com si fos la primera vegada....

I per passar els nervis inverteixo el poc temps que em dóna el final de curs per preparar la campanya que vull dirigir. Es tracta d'una campanya curta de Burning Wheel, ambientada a la Illa dels Grius (el clàssic mòdul de Runequest que va publicar Joc Internacional).

A part dels preparatius més formals (fitxes i repàs dels manuals) i més habituals en mi (redacció de documents resum i similars), aquesta vegada volia trobar inspiració en llibres, sèries i còmics que em retornessin a aquella manera de veure l'aventura que tenen els jocs de la Vella Escola. Buscant a la biblioteca més propera he trobat diferents fonts d'inspiració.



Primer Las Crónicas de Conan, una sèrie de còmics reeditats per Planeta Agostini. M'he llegit i he gaudit dels 4 primers volums, on es va forjar una interessant combinació entre els guions de Roy Thomas i els dibuixos de Barry Windsor-Smith. Aventures com La Torre del Elefante o els primers encontres entre Conan i Red Sonja m'han donat molt bones idees sobre l'estil d'aventures autèntiques...



La segona inspiració ha sigut molt actual, la sèrie de televisió Game of Thrones. Estic a punt d'acabar de veure la primera temporada i la veritat és que m'ha agradat força, i em dóna més pistes per a la meva visió de l'ambientació Vella Escola: personatges extrems, acció desaforada, gir argumentals... tot allò que voldria que passés a la nostra campanya...



I per últim, però no menys important, la inspiració literària. Sense vergonya ni complexes m'he posat a rellegir-me, molts anys després, les Cròniques de la Dragonlance. Si senyor, després d'haver-les llegit un parell de cops, haver-les dirigit un o dos cops i haver-les aprofitat al màxim, m'estic retrobant (i gaudint-ne molt) amb aquesta trilogia de novel·les en la seva versió en català. La veritat és que pensava que m'avorriria o em cansaria i estic enganxat i content. A punt d'arribar a Txak-Tsaroth.... té una combinació d'humor, èpica i rol en estat pur.

Ara només falta posar-nos-hi!

Lectures poperes 2tr-2011

Apocalypse World, com el seu nom indica és un joc post apocalíptic. El joc està enfocat des d'una vessant més "adulta" que d'entrada em resultava interessant (sóc fan de Miguel Angel Martin). Però he topat de ple amb el text, un text carregat de paraules malsonants, argot i demés, que pretén resultar evocador i en canvi resulta evasor, ves, que n'he fugit. Hi ha massa jocs interessants per llegir, així que no crec que li doni una altra oportunitat.

M'agrada: Classes de personatges molt centrades a la temàtica.
No m'agrada: El sistema de moviments (habilitats) amb regles i regletes se'm fa pesat. El sistema de confiança ja no em va convèncer a The Mountain Witch. I de la redacció ja no en parlem...

Diaspora. En Menecrates n'ha fet una ressenya prou bona. M'agrada la ciència ficció sense concessions, per tant algun dia hi jugaré.
M'agrada: El sistema de creació comunitària de cúmuls, sistemes solars connectats per nusos de salt. El sistema de "combat" social.
No m'agrada: El sistema de flux de punts de FATE. Les vegades que hi hem jugat no m'ha acabat de convèncer, hi falla quelcom (pel meu gust) i encara no tinc clar per on agafar-lo.

Metropole Luxury Coffin, és un petit joc cyberpunk, tots els jugadors viuen al mateix hotel d'habitacions-capsules d'on en volen sortir, o sigui, ascendir socialment fins a ser capaços de viure en un lloc menys rònec. El joc és poc més d'una descripció de l'hotel i de l'explicació del sistema, al cap i a la fi és un joc presentat en un concurs de creació (del qual va ser guanyador). No crec que hi jugui.
M'agrada: Els diners i la moda com a marcadors socials, un referent cyberpunk, estan sistèmicament molt ben implementats.
No m'agrada: L'apartat de consells pel master, cal treballar-lo més.

A Taste for Murder, és un joc de rol sense master, que emula els relats i l'ambient detectivesc d'Agatha Christie. Anys 30, els membres d'un casalot anglès descobreixen que un d'ells ha estat assassinat i amb l'arribada d'un detectiu es descobrirà el perquè. En el joc el més important és la interpretació dels personatges i la conversa anglesa (l'art de la xerrameca, de fer marrada per arribar al destí) i les seves relacions. La proposta em sembla molt interessant i jugar-lo suposa tot un repte per mi, que sóc jugador de poc "rol lliure". A provar.
M'agrada: Que el personatge assassinat a la primera ronda, sigui el que interpreta el detectiu a la segona. Que premiï la interpretació i les decisions consensuades.
No m'agrada: ?. Potser serà massa difícil per mi, ja que pràcticament és un exercici de teatre improvisat.

Atomic Highway és un joc post-apocalíptic escrit des de la vessant més cinematogràfica del gènere. És un joc de rol escrit des de la vessant clàssica del terme. No aporta res de nou en cap aspecte, així que no crec que surti de la lleixa.
M'agrada: La mida i les explicacions de joc el fan òptim com a primer manual de rol, així sí des de la vessant clàssica.
No m'agrada: El manual no aporta res de nou ni al gènere, ni com a sistema.

Remember Tomorrow és un joc cyberpunk, sense master que captura molt bé l'essència del gènere i et dóna eines per treure-la a taula. Després del fiasco del fiasco, m'agradaria provar un joc narratiu sense master i aquest serà l'escollit.
M'agrada: Les taules de complicacions i eines un sistema senzill per introduir elements. Que hi hagi condicions de final de la història.
No m'agrada: ?. Hauré de jugar-hi per esbrinar-ho.

Blowback és un joc sobre espies a la llista negre a l'estil dels Mites de Bourne o de la sèrie Burn Notice (Último Aviso). El joc està estructurat en treballs o missions amb tres fases: planificació, execució i blowback (terme que significa les conseqüències imprevistes d'una operació). Tot i que tinc diversos dubtes amb el sistema com a concepte m'agrada i li donaré una oportunitat.
M'agrada: Les tres fases del joc, cadascuna afectant sistèmicament a l'altre. La piràmide de pressió incremental del director de joc.
No m'agrada: El sistema de relacions, molt semblant a Mountain Witch o a Apocalypse World, no acabo de veure-ho clar, després de trobar-me'l a tres jocs, el millor serà deixar-se de prejudicis i provar-ho.