Fiasco...(III)

(Ve d'aquí - 1a part; i d'aquí - 2a part)

Les conclusions

Després de la partida vàrem fer alguns comentaris respecte el joc.

Aspectes positius:

• El joc no té director de joc, i realment no el vam trobar pas a faltar. Les responsabilitats narratives estan molt ben assignades en cada moment: emmarcament/resolució.
• És un filler excel·lent. Amb la quantitat d'escenaris disponibles que hi ha al manual a descarregables des de la pàgina oficial del joc, no cal gens de preparació prèvia, i les sessions de joc són de ben bé 2 - 3 hores.
• El sistema per triar les relacions i els altres elements d'impuls narratiu està molt ben aconseguit.
• Hi ha molt bon suport del joc, amb un nou escenari gratuït mensua.

Aspectes negatius:

• Vaig trobar a faltar un objectiu o fil argumental pel personatges. Més enllà dels impulsos narratius no hi ha res que "dirigeixi" la història, i de vegades sembla que aquesta divagui o derivi; sempre subjecte a la improvisació dels jugadors.
• La manca d'objectiu del personatge també porta que tota "l'estratègia" que hi ha rere l'obtenció dels daus negres i blancs perdi sentit. Li manca un punt de competitivitat entre jugadors acabar d'explotar aquesta faceta del joc.
• Res a part de la pròpia voluntat de la jugadors obliga a agafar un dau per resoldre una escena. En la partida es va donar una situació en què a cap dels jugadors li interessava agafar el darrer dau negre que hi havia sobre la taula, amb la qual cosa l'escena no es podia resoldre i tancar. Al final, la pròpia història i voluntat/dèria del jugador va fer que es superés la visió tàctica del joc per afavorir la resolució de la història.
• Pel què havia llegit m'imaginava que la història s'aniria degradant a poc a poc, forçant als personatges a enfrontar-se progressivament a una escalada de malaurades situacions. Tanmateix això no passa, excepte al final, on en la fase de resolució el joc està dissenyat per què normalment s'acabi malament. La sacsejada, també és un d'aquests punts, però segons com es pot evitar amb relativa facilitat, especialment si el jugador es dedica a resoldre en comptes de emmarcar.

Això és tot. Fiasco és un joc que ens ha agradat. No em faria res tornar-hi. La potència dels escenaris és evocadora, i realment empeny a explicar històries interessants (malgrat que potser de vegades poden esdevenir un pèl surrealistes per la manca de control, objectiu o guiatge).