El regust dels clàssics

Els anys no passen en va i el grup d'habituals amb qui jugo (alguns fa més de 20 anys que ens coneixem) hem anat creixent i, almenys en el que respecte als jocs de rol, madurant. Aquest fet ens ha dut a plantejar-nos la nostra afició pels jocs de rol amb certs punts de reflexió. Ja no només juguem. Sinó que pensem i parlem sobre com juguem, amb qui juguem i a què juguem.

Aquesta petita reflexió és per explicar que, després de molt de temps de jugar a jocs acabats de sortir de l'impremta o a jocs amb alts nivells d'innovació, hem tornat a un clàssic. Va ser el comentari d'un dels jugadors del grup que, tímidament, va reclamar jugar a jocs més "tradicionals", més "de tota la vida". A partir d'aquí vam començar a donar voltes a veure si trobàvem alguna cosa que encaixés als gustos de tothom. Al final la vam trobar: la Crida de Cthulhu (a més juguem amb l'edició en català que va treure la gloriosa Joc Internacional). I per posar-nos-hi no ho vam fer per poc:

hem començat al campanya de l'Orient Express!

De moment només portem una sessió però m'ho vaig passar de conya! Fitxes fetes en pocs minuts, aportacions dels jugadors en quan a la substància i consistència dels personatges (per què el sistema en dóna molt poca), regles que no acaben d'encaixar del tot però que grinyolen de forma coneguda... A més l'aventura fa tota la pinta de ser lineal i clàssica.

Però res d'això resta diversió. Més aviat en suma....

FANTÀSTIC!