Després de tres setmanes sense jugar a Burning Wheel vam jugar dijous passat de nou a la nostra saga de Terra Glaçada.
El Burning Wheel és un joc dels que exigeix un cert ritme i, crec, ens va costar engegar. Però la roda sempre acaba girnat.
La sessió va ser de les de contrucció de trames: diplomàcia, espionatge, intriga i interacció amb molts pnjs. Va acabar la sessió amb un munt de trames noves a punt de ser explotades pels jugadors i els seus Beliefs....
Vam incorporar la idea de començar amb un pròleg explicat per un dels jugadors (amb recompensa explícita a nivell de joc) com es discuteix actualment al fòrum de BW. A més aquesta nova (i simple) mecànica també ens servirà per explicar què va passar amb el personatge de'n Quim, que no va poder venir a jugar.
Com sempre que acabo de dirgir una sessió de BW vaig acabar esgotat. Demana un estil de direcció (i diria que pels jugadors és igual) molt intens, participant i escoltant molt. Al mateix temps tornen a sortir els meus dubtes al voltant del ritme de la sessió, de la combinació d'escenes individuals amb les de grup, de poder estirar/provocar tots els Beliefs dels del personatges....
Diria que, assumint que els jocs de Luke Crane són el descobriment personal més important des de l'Ars Magica (a principi dels 90) en el que respecta a jocs de rol. I ara el meu repte personal és entendre, aprendre i dominar aquest ritme de les sessions que imposa els sistemes de Mr. Crane. Encara no puc dir res més concret, però la lectura de Burning Empires m'està donant moltes pistes....
Sens cap dubte la meva participació al curs d'escriptura que proposa Pedro J Ramos anirà per aquí....
Keep Burning!
El Burning Wheel és un joc dels que exigeix un cert ritme i, crec, ens va costar engegar. Però la roda sempre acaba girnat.
La sessió va ser de les de contrucció de trames: diplomàcia, espionatge, intriga i interacció amb molts pnjs. Va acabar la sessió amb un munt de trames noves a punt de ser explotades pels jugadors i els seus Beliefs....
Vam incorporar la idea de començar amb un pròleg explicat per un dels jugadors (amb recompensa explícita a nivell de joc) com es discuteix actualment al fòrum de BW. A més aquesta nova (i simple) mecànica també ens servirà per explicar què va passar amb el personatge de'n Quim, que no va poder venir a jugar.
Com sempre que acabo de dirgir una sessió de BW vaig acabar esgotat. Demana un estil de direcció (i diria que pels jugadors és igual) molt intens, participant i escoltant molt. Al mateix temps tornen a sortir els meus dubtes al voltant del ritme de la sessió, de la combinació d'escenes individuals amb les de grup, de poder estirar/provocar tots els Beliefs dels del personatges....
Diria que, assumint que els jocs de Luke Crane són el descobriment personal més important des de l'Ars Magica (a principi dels 90) en el que respecta a jocs de rol. I ara el meu repte personal és entendre, aprendre i dominar aquest ritme de les sessions que imposa els sistemes de Mr. Crane. Encara no puc dir res més concret, però la lectura de Burning Empires m'està donant moltes pistes....
Sens cap dubte la meva participació al curs d'escriptura que proposa Pedro J Ramos anirà per aquí....
Keep Burning!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada